dimecres, 25 d’abril del 2018

llei de presidencia

El president del Parlament, Roger Torrent, se sap en el punt de mira del Tribunal Constitucional (TC), que l’obliga a suspendre “qualsevol sessió d’investidura que no sigui presencial”. Ja ho va fer el 30 de gener -assumint les crítiques de part de l’independentisme- i, fins ara, no se li havia tornat a plantejar el mateix escenari. Però a finals d’aquesta setmana el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) haurà enllestit el dictamen sobre la reforma de la llei de presidència i, sigui favorable o no a la investidura a distància, JxCat plantejarà que es faci servir per tornar a fer president Carles Puigdemont. Una opció de la qual recela ERC, interessada a fer govern de manera immediata i que, igual que el 30 de gener, reclama un candidat “efectiu”. Si el TC manté el veto, la pressió tornarà a recaure en Torrent, amb el rellotge de les eleccions apurant les últimes opcions per al sobiranisme abans dels comicis.
“En cas d’absència, malaltia o impediment del candidat o candidata en el moment de presentar el programa de govern i sol·licitar la confiança del ple del Parlament, el ple podrà autoritzar, per majoria absoluta, la celebració del debat d’investidura sense la presència o sense la intervenció del candidat o candidata”. Aquest és el moll de l’os de la reforma plantejada per Junts per Catalunya, que també preveu que el president del Govern o els consellers puguin exercir el càrrec des de fora de Catalunya. Un cop hi hagi dictamen del CGE s’obrirà un període curt d’esmenes i la llei estarà a punt per ser votada en lectura única al ple probablement la primera setmana de maig. “Llevat que el TC interpreti que s’estan vulnerant les seves mesures cautelars o que algun grup unionista demani l’empara de l’alt tribunal”, apunten fonts parlamentàries consultades per l’ARA. Els lletrats del Parlament ja han advertit que la reforma de la llei no es pot fer per beneficiar una única persona (en aquest cas, Puigdemont), i aquesta podria ser la base d’un hipotètic recurs al Constitucional. Fins i tot en cas que s’acabés aprovant la llei, el TC podria intervenir-hi després, per suspendre-la o per impedir la celebració del ple d’investidura si es planteja alguna de les fórmules no presencials, com la telemàtica o la delegació.
Algunes fonts apunten que és precisament fins aquí on es vol arribar. El sobiranisme hauria fet tot el possible per investir el president, però a última hora s’hauria de proposar un altre candidat per superar les prohibicions judicials. El PDECat i ERC acceptarien aquesta via, malgrat que han insistit repetidament en les presses per formar govern. Però, en canvi, hi ha altres veus que plantegen obertament desobeir per investir Puigdemont, encara que això impliqui que mai pugui prendre possessió del càrrec. L’ANC i la CUP ho han plantejat en públic i és una opinió que comparteix part del grup de JxCat, segons expliquen diverses fonts.

Sense reforma del reglament

Què diu actualment la llei de presidència? “El candidat o candidata proposat presenta davant el ple el seu programa de govern i sol·licita la confiança de la cambra”. Però la investidura no només està regulada en aquesta llei, sinó que ho està fonamentalment en el reglament del Parlament: “El candidat presenta, sense limitació de temps, el programa de govern i sol·licita la confiança del ple”. Ni en un cas ni en l’altre s’especifica si el candidat ha d’estar dins l’hemicicle. Aquest era l’argument que esgrimia JxCat el 30 de gener. Però els lletrats del Parlament primer -en un informe no vinculant- i el TC després -amb unes innovadores mesures cautelars per no haver d’admetre a tràmit el recurs del govern espanyol contra la investidura de Puigdemont- van determinar que la presència física a l’hemicicle era imprescindible.
El 22 de maig s’esgota el termini per evitar les eleccions i tant JxCat com ERC són conscients que, d’una banda, la tramitació de la llei de presidència podria no estar a punt -si el TC la suspèn la pot tenir bloquejada durant sis mesos-, i, de l’altra, podria no ser suficient, ja que, de fet, és el reglament de la cambra el que regula el debat parlamentari. I per què es planteja una reforma de la llei i no del reglament? Perquè el reglament no es pot modificar per lectura única (també hi ha dubtes jurídics que aquesta via es pugui aplicar a la llei de presidència) i la comissió per reformar-lo no es pot crear fins que no hi hagi un president i un Govern constituït.
Puigdemont i JxCat han subratllat en nombroses ocasions que el pas al costat del president és “temporal” i, malgrat que alguns voldrien recuperar la seva candidatura a curt termini, els entrebancs judicials i reglamentaris fan més probable que s’acabi apostant ara per un pla D i es continuï treballant per tornar-lo a fer president més endavant, expliquen fonts de la majoria sobiranista.

Delegació de vot amb caducitat

Per mantenir les opcions de tornar a ser president, Puigdemont no pot renunciar a ser diputat. Amb la CUP instal·lada en l’abstenció -només votaria a favor del mateix Puigdemont-, JxCat i ERC només tenen dues opcions per sumar majoria: fer renunciar a l’escó els dos diputats a l’exili, Carles Puigdemont i Toni Comín, o que la mesa accepti la delegació del vot. Puigdemont ja té el seu vot delegat en la portaveu de JxCat i, de fet, ja ha participat en una votació mentre era a la presó de Neumünster. De moment ningú l’ha recorregut als tribunals malgrat les amenaces del PP i Ciutadans. El sobiranisme argumenta que mentre durin les mesures cautelars contra ell -no pot sortir d’Alemanya sense el permís de la fiscalia- podrà seguir delegant. Però ¿i si els tribunals alemanys li aixequen les cautelars abans d’haver investit un nou president? La delegació de vot i la investidura a distància són els dos maldecaps d’un Torrent que aviat tornarà a acaparar totes les mirades

la senyera




El dia de Sant Jordi del 1900, la poeta i pianista sabadellenca Agnès Armengol i Altayó (1852-1934) va sorprendre la Unió Catalanista -on no hi havia representació femenina- amb una iniciativa força insòlita per a l’època: una subscripció popular només oberta a les dones per fer una senyera que fes història, per les dimensions (4 metres de llargada) i per com estaria confeccionada: un domàs de seda amb un brodat de l’escut de la Unió Catalanista i un Sant Jordi matant el drac. “Les dames catalanes som invencibles. Tota causa en què la dona hi és, és causa guanyada”, va dir Armengol, que era filla d’un ric empresari de Sabadell. El 1903 havien recaptat més de 6.000 pessetes i el penó es va exposar a la Sala Parés. La senyera va ser exhibida en multitud d’ocasions però també amagada durant les dictadures.
Fins a mitjans de juliol, a la seu central de la Diputació de Barcelona, es pot visitar a l’exposició Els fonaments del catalanisme polític. Les Bases de Manresa, 125 anys. Amb motiu de l’aniversari de les Bases de Manresa, l’historiador Jordi Finestres, membre de la comissió cívica que s’ocupa de la commemoració del 125è aniversari, va indagar en les vicissituds de la senyera que, segons els seus promotors, havia de ser ben alta perquè “la corrompuda i corrupta política espanyola no l’esfilagarsi”. “Una de les peculiaritats de la bandera és que va ser finançada, confeccionada i custodiada per dones”, diu Finestres. Armengol defensava que hi podien participar totes les dones independentment del seu origen: “Des de la noble dama fins a la senzilla obrera”. El dissenyador va ser Alexandre de Riquer i Armengol la va entregar l’1 de juny del 1903 al monestir de Poblet acompanyat de dues pageses de la zona. Fins i tot el poeta Joan Maragall va posar lletra i Lluís Millet i Pagès música a un himne creat expressament per a l’acte: La nostra bandera.
A partir d’aleshores serien les dones les que també s’encarregarien que la senyera no fos destruïda. La van amagar durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930) i la van treure de la clandestinitat el dia de Sant Jordi del 1931 per oferir-la a Francesc Macià, president de la Generalitat republicana. La premsa se’n va fer ressò. En el moment de l’entrega, Armengol va dir: “Aquesta bandera, perseguida per la dictadura, ha estat molt de temps oculta, en mans de prohoms de la pàtria que l’han conservat religiosament, plantant cara a tots els perills, decidits a conservar-la incòlume, costés el que costés”.
Amb la derrota republicana i la victòria de Franco, la bandera va tornar a ser amagada i fins ara no se sabia on havia estat entre el 1939 i els anys 60, quan va reaparèixer al monestir de Montserrat. La investigació de Finestres va començar quan un monjo de Montserrat va trobar als arxius un targeta on es llegia: “Il·lustre Pere Abad. La meva neboda Roser Vilardell li entregarà a mà el que ens quedava de la bandera de la Unió Catalanista que vàrem dipositar al monestir fa uns anys”. Al revers de la targeta hi havia un nom, Núria Pascual, i una adreça de Barcelona. Finestres va tenir la sort que Roser Vilardell encara vivia a l’adreça que figurava a la targeta. “Sabem que els pares de Núria Pascual eren originaris de Vilanova i la Geltrú i es van traslladar a Barcelona durant els anys de la República. Va ser al pis que tenien a la rambla de Catalunya on van amagar la bandera en una falsa paret ”, diu Finestres.
Núria Pascual es va encarregar de mantenir oculta la bandera i se la va emportar amb ella quan es va traslladar a viure al pis de la seva germana petita, al carrer Roger de Flor. “Un dia va venir la policia i van fer veure que una de les germanes estava malalta, van col·locar la bandera sota el matalàs i els agents no van entrar a escorcollar l’habitació”, relata Finestres. En aquell moment van decidir posar-se en contacte amb els monjos de Montserrat, que la van guardar. Fins al 1982 no va ser exhibida al museu del monestir.

castells

@ARA_CASTELLS

La primavera porta els primers castells folrats

Els Castellers de Vilafranca descarreguen el tres de nou més matiner
  4
 
0  
    Els aficionats a les torres humanes han vist com en un sol cap de setmana tres formacions han estrenat la gamma alta de vuit. Els Moixiganguers d’Igualada, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca van completar ahir les primeres torres de vuit del curs. Els vilafranquins, a més, van doblar l’aposta i van convertir-se, per segon any consecutiu, en la primera formació que assoleix els nou pisos d’alçada.
    Els primers mesos de la temporada serveixen per regar les places castelleres i per plantar-hi la llavor d’uns troncs que donaran els seus fruits arribats els mesos d’estiu i de tardor. Hi ha colles que prefereixen adobar bé el terreny i d’altres que busquen que les arrels estiguin ben acomodades. Amb les primeres calors de la primavera és quan es comencen a veure els primers brots i quan s’intueix el ritme de creixement de cada formació.
    No és cap sorpresa que els Castellers de Vilafranca completin els primers folres de l’any, ni que ho faci la Colla Vella dels Xiquets de Valls. En canvi, que una de les colles que han fet el pas endavant sigui la dels Moixiganguers d’Igualada evidencia que es troben en any de bonança. Els de l’Anoia han estat avisant des de la primera cita, i aquest cap de setmana han donat un nou cop de puny sobre la taula en segellar la tripleta de vuit -tres i quatre de vuit més dos folrat- més matinera del seu historial. Fins i tot dit així podria resultar una fita menor, ja que els de la camisa morada fa tres anys que estrenen el dos en la diada del seu aniversari, però no podem passar per alt que l’exhibició d’ahir iguala tot just la segona millor actuació del seu historial i ho fa, ni més ni menys, que a finals del mes d’abril. Ja no amaguen que enguany l’objectiu passa per descarregar el tres de nou amb folre, però saben que no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat. Van actuar amb els Castellers de Sant Cugat i els de la Vila de Gràcia, que, a un altre ritme, van exhibir el seu domini dels vuit pisos.

    El primer castell de nou pisos

    La colla que més ha crescut aquest cap de setmana ha sigut, però, la dels Castellers de Vilafranca. Els verds van aprofitar la Diada del Graller per alçar el primer castell de nou pisos de la temporada. Per segon any consecutiu, van triar la plaça de Sant Joan per obrir el pot dels confits. La seva actuació va passar pels set pisos, per la gamma de vuit i la gamma alta, per acabar dibuixant la primera aleta de nou del cicle. El seu tres folrat els situa, un any més, al capdavant del món casteller, i totes les mirades tornen a centrar-se en les seves estructures.
    La Colla Vella dels Xiquets de Valls va triar la Diada de Sant Jordi a Sitges per plantar el seu primer dos de vuit amb folre. Els vallencs segueixen el curs habitual, estrenant la gamma alta mentre recalcen les estructures bàsiques, tot un planter de futur! A la vila del Garraf també hi van alçar els seus castells els Castellers de Sants, que van segellar la seva primera clàssica de l’any, i la Jove de Sitges, que va apostar pels castells de set.

    dissabte, 21 d’abril del 2018

    fulmina

    La greu crisi de resultats i d’imatge de l’Espanyol va portar ahir el consell d’administració a prendre la que sens dubte és la decisió més dràstica des que Chen Yansheng presideix el projecte blanc-i-blau: el cessament del director esportiu, Jordi Lardín, i del tècnic, Quique Sánchez Flores. Les dues principals cares visibles de l’actual projecte esportiu espanyolista marxen a cinc jornades d’acabar la temporada, assenyalats per l’entitat, clarament insatisfeta amb la dinàmica de l’equip, segons ha pogut saber l’ARA, no només pels resultats -l’equip és setzè, més a prop del descens que d’Europa- sinó pel cúmul de fets viscuts en els últims mesos, que han generat una immensa preocupació per la situació del primer equip als despatxos del club. Òscar Perarnau serà qui designi el nou director esportiu i el nou tècnic.
    El fulminant doble acomiadament té dos objectius. D’una banda, provocar un gir en la situació del primer equip: canviar el joc i la imatge de cara als aficionats, confirmar la categoria, escalar posicions pels drets televisius. El consell considera que amb l’actual cos tècnic no s’hauria produït el canvi esperat. Lardín, lligat al projecte, ha sigut arrossegat per la mala dinàmica de l’equip. El fins ara director esportiu, que va tornar al club el 2012 com a coordinador del futbol base -on va ser clau en el ressorgiment del planter-, va ser designat com a director esportiu el novembre del 2016 en substitució d’Ángel Gómez.
    La decisió també té un vessant en clau de futur, ja que permetrà tenir més marge per planificar el curs esportiu 2018-19 de la millor manera possible. El madrileny havia de ser una peça clau del projecte de Chen Yansheng, però la seva etapa s’acabarà abans de complir el segon dels tres anys firmats. Sota el mandat del propietari xinès ja han sigut acomiadats dos tècnics (Constantin Galca i Quique), dos directors esportius (Ángel Gómez i Jordi Lardín) i un conseller delegat (Ramon Robert).
    El club blanc-i-blau també va anunciar els substituts temporals de Quique i Lardín: el tècnic del filial, David Gallego, i el director general esportiu, Òscar Perarnau. Tots dos compareixeran aquest migdia en una roda de premsa, juntament amb el vicepresident Carlos García Pont, per explicar els motius de la decisió i els plans de futur del club. L’entrenador del filial assumirà de forma interina les regnes de l’equip a partir d’aquest diumenge, i tornarà a fer-se càrrec del filial a finals de maig per afrontar el play-off d’ascens a Segona Divisió B. Mentrestant, assumiran les seves funcions al capdavant de l’Espanyol B els assistents, Carlos Castro i David Charcos.
    Gallego estarà acompanyat pels tècnics de l’entitat Borrell, N’Kono i Salvador, així com per la resta de professionals del club. Pel que fa a l’equip tècnic de Quique, Giráldez, Oliva, Díaz, García i Gallardo, els seus contractes es tractaran a partir d’aquest dissabte amb cadascun d’ells. El club va prendre la decisió de forma unilateral, per la qual cosa a partir d’avui haurà de negociar la liquidació dels respectius contractes. Aquest matí, cap a les 9.30 hores, el tècnic ha acudit a la Ciutat Esportiva Dani Jarque per recollir les seves possessions. N'ha marxat a les 12 hores envoltat d'una gran expectació, però sense aturar-se a donar cap explicació. 

    divendres, 20 d’abril del 2018

    menjar saludable

    La indústria alimentària vol atrapar la tendència del menjar saludable, que ha demostrat que no és només una moda passatgera sinó que ve avalada per mil i un estudis i organismes com l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Per això, les novetats que el sector ha presentat a la fira Alimentaria, a Fira Barcelona, van lligades a la incorporació de les verdures, superaliments i cereals a moltes preparacions.
    Una de les apostes més fortes del sector en aquest sentit és per als aliments “sense”, cosa que es destaca a les etiquetes dels productes com si es tractés d’un plus de qualitat. Som a l’era de les preparacions sense gluten, sense sucre, sense lactosa o sense colorants.
    Per contra, a Alimentaria també s’ha observat l’augment d’un altre tipus d’alimentació que conviu amb la que pretén ser saludable. És la del món dels 'snacks' i dels aliments per emportar, preparats per menjar en qualsevol moment, perquè l’únic esforç que s’ha de fer és obrir un paquet. Amb aquest tipus d’alimentació, en què la novetat és la tendència a la presentació de consum individual, s’incrementen els paquets i els embolcalls en ple temps de consciència per l’excés de plàstics al planeta. Són les contradiccions del mateix sistema alimentari, que lluita per omplir el cistell del consumidor final, aquell que és conscient que la salut entra per la boca però si l’assaboreix amb presentacions atractives i gustoses, millor.
    Us fem un recull d'algunes de les novetats que hem conegut a la fira.

    1. Pit de gall dindi amb col 'kale' i bròcoli

    El pit de gall dindi acostuma a ser l’embotit més apreciat per les dietes baixes en calories. Noel, l’empresa de la Garrotxa, hi ha incorporat dos superaliments: la col 'kale' i el bròcoli. “Els estudis de l’OMS sobre la carn ens han fet mal, i per això hem buscat noves fórmules”, explica Maria Sánchez, directora de màrqueting de la marca. El resultat és un embotit suau, que a primera vista destaca per les vetes entrellaçades de color verd. Noel també ha presentat a la fira una nova línia d’hamburgueses sense carn, les anomenades 'veggies'.

    2. Croqueta de gintònic o de calçots

    Les croquetes són un dels aliments més versàtils. Aquesta qualitat, juntament amb la necessitat d’innovar, és el que ha portat el grup de congelats Maheso a crear unes croquetes blaves amb gust de gintònic, que són tan sorprenents per fora com per dins. Per la seva banda, l’empresa Cannelonia ha apostat per les croquetes de calçots, cuits al forn amb un toc fumat, barrejats amb la carn de porc duroc i la salsa romesco. L’objectiu és "aconseguir tenir l’experiència d’una calçotada”, comenta Gerard Formentí, de Cannelonia.

    3. Nocilla sense sucre i sense gluten

    Nocilla també puja al carro del menjar saludable: revisa la recepta original i la fa ara sense sucres afegits. L’edulcorant que utilitzen és l’estèvia, que aporta dolçor natural a la típica crema de cacau. “Estem alerta del que el consumidor ens demana, i per això hem ampliat l’oferta dels nostres productes, perquè cadascú triï el que s’ajusta més als seus gustos i estil de vida”, afirma Ricardo Anmella, director general d’Idilia Foods. Sigui com sigui, la xocolata ha sigut un dels ingredients estrella d’Alimentaria. Espora, l’empresa de Sòria dedicada a la tòfona, aposta per una crema de cacau gurmet, amb gust de tòfona, que tant serveix per a un plat dolç com per a un de salat. Per la seva banda, l’empresa basca Hoja Verde, amb segell ecològic, ha creat més d’una desena de xocolates d’origen equatorià barrejades amb mil i un gustos. Ara bé, el producte més agosarat és la rajola feta amb 100% de cacau. “Som molt atrevits –explica Begoña Rodríguez, d’Hoja Verde–, i hem aconseguit que tingui bon gust”.

    4. Ou cuit amb la mateixa closca

    L’empresa gallega Granja Campomayor ha cuinat a baixa temperatura els ous, però ho ha fet dins de la seva pròpia closca. Així que a la lleixa del supermercat ara es podrà agafar la mitja dotzena d’ous frescos o cuits tèrmicament, i a punt per menjar o per utilitzar en receptes elaborades. Campomayor també destaca per altres innovacions amb els ous, com l’ou l’hidrolitzat, que aconsegueix que l’aliment proteic tingui textures, pel fet d’haver tractat la clara amb un enzim.

    5. Fumats amb superaliments

    Si el salmó és un aliment saludable perquè és ric en greixos essencials, barrejat amb superaliments multiplica les seves propietats. És l’aposta de l’empresa de fumats Benfumat, que ha maridat el peix amb te matcha, amb xia, amb cacau, amb gingebre i sèsam, amb xili de Jalapa i coriandre, i amb soja amb espècies. “La preparació té una data de caducitat d’un mes, perquè tots els ingredients són naturals”, explica Eva Hausmann, assessora gastronòmica de Benfumat.

    6. Caputxino 'eco' per emportar

    Un caputxino ecològic, fet amb llet, cacau, sucre i cafè aràbic, preparat per beure tan bon punt se’n retira les dues capes de protecció del got de plàstic. És l’aposta de Cafès Saula, que, en paraules del director general, Lluís Saula, “és una innovació perquè amb productes 100% biològics i amb la varietat més alta de cafè, l’'arabica', no n’hi ha al mercat”. A més, la preparació està pensada per beure-la freda, perquè “el fred i el cafè tenen molt bon mercat”, comenta Saula, que també està a punt de treure al mercat les càpsules monodosis ecològiques, compatibles amb les cafeteres d’aquest sistema.

    7. Batut de cacau, sense llet i vegetal

    El Cola Cao apte per als intolerants a la lactosa guanya gust, perquè ara l’empresa Idilia Foods el prepara amb beguda de civada i de coco. El format és l’individual, en got per emportar, i que tant està pensat per beure fred com calent. Per a aquells que els agrada afegir cullerades de Cola Cao soluble a la llet però busquen preparacions saludables, Idilia Foods presenta Avenacao, amb flocs de civada integral, barrejats amb cacau en pols i sense sucres afegits. D’altra banda, la marca Cacaolat ha llançat la línia Cacaolat Veggie, preparat amb la barreja de beguda de civada i cacau, apte per a celíacs, i que pretén respondre a una necessitat del mercat, segons explica Cacaolat.

    8. Cervesa amb aigua de núvols

    Els núvols de l’Atlàntic atrapats en una cervesa. És la proposta de l’empresa canària Jaira, que la llança amb el nom Jaira Seaclouds, i que vol jugar la carta de diferenciar-se del sector per ingredients diferents i sorprenents.

    9. Suplements nutricionals d’estrella Michelin

    El cuiner Nandu Jubany ho va trobar necessari mentre corria el Dakar amb la seva moto: necessitava suplements vitamínics orgànics al 100%, que estiguessin fets amb ingredients de quilòmetre 0, naturals i que no continguessin ni additius ni tampoc components artificials. I, a més, que estiguessin fets amb textures agradables per al paladar. Del seu pensament, compartit amb el nutricionista Toni Solà, ha nascut Àtrois - The Nutricionist, The Chef and You, destinats a tots els públics i que serà possible de trobar en supermercats. A la pràctica, són com gominoles de fruites i fruita seca; barretes proteiques en format de rajola de xocolata i també de textures cruixents, o concentrats en pols, preparats per menjar mentre es fa esport o asseguts al sofà.

    10. Per postres, pizza de KitKat

    Les pizzes també són per a les postres. És el que opinen molts cuiners i també la marca Telepizza, que s'ha aliat amb Nestlé Professional per crear una pizza amb trossos de KitKat, que al centre té crema de cacau per anar-hi sucant els bocins de la mateixa pizza. Una innovació que ha estat batejada amb el nom de Telepizza Sweet.