dilluns, 23 de desembre del 2019

pasapalabra

Més que una carta a l'any 2019, això d'avui és un joc per treure'l a les cases, a la sobretaula del dinar de Nadal. Està inspirat en el Pasapalabra, un concurs televisiu que aquest any també ha sigut notícia judicial per un problema de drets d'autor. Bon Nadal a tothom, estimats lectors!
Amb la A, i en gloriosa definició a Twitter de Postureig de Lleida: dis-li al crio que vaigo al tros, que reculli, asporgui i... (Ansu Fati). Amb la B, molt bé (Betevé). També amb la B, figura ridícula del pessebre de l'Ajuntament de Barcelona (Bou, Josep). Amb la C, dinar de Nadal de Gonzalo Boye (crispetes). També amb la C, partit polític que aviat es podria donar el cas que tingués més fills que diputats (Ciutadans). Encara amb la C, a l'abril ho cridaven els votants socialistes i al novembre els seus propis votants (“ Con Rivera, no”). Amb la D, de sords (diàleg). Amb la F, mà incorrupta que, des del cel de Madrid i en helicòpter, mou el bressol (Franco).
Amb la G, estrella mundial que no té el garbo de l'actriu (Greta Thunberg). També amb la G, defensa entrepeneur, que combina incursions a l'atac i en el mon dels negocis (Gerard Piqué). Amb la H, igual que els Reis, la República es veu que també arribarà a Catalunya des d'Orient, si ens emmirallem molt en les seves mobilitzacions (Hong Kong). Amb la L, el mes de maig ja cridaven “ huele a remontada”, mentre a Barcelona ningú no ho sospitava (Liverpool). Amb la M, la seva aversió a la Unió Europea és superior a la de Boris Johnson (Manuel Marchena). Amb la N, ha mort després d'haver sobreviscut a tots els nazis que la volien morta (Neus Català). Amb la P, no estava demostrat que s'hagués de morir mai (Punset, Eduard). També amb la P, no està demostrat que hagi de formar mai govern (Pedro Sánchez). Amb la R, milionària que té un xaval contractat perquè li obri els regals de Nadal (Rosalía).
Amb la S, encantades d'haver-lo conegut (Satisfyer). També amb la S, encantat d'haver-se conegut (Sánchez, Pedro). Amb la Q, expressió que probablement va proferir el president Quim Torra quan va saber que seria inhabilitat (“Quins collons!”). Amb la T, onades més o menys massives que arriben després d'un terratrèmol judicial (Tsunami Democràtic). També amb la T, encara no te l'has baixat? (Telegram). Amb la W, a la festa de Cap d'Any hi correrà el cava i hi sonarà música d'Abba (Waterloo). A la Z, persona apolítica, sense ideologia (Zozulya).
P.D. N'hi falten moltes, ja ho veieu, que podeu anar afegint vosaltres mateixos... La P de presos, la P de polítics, la P de pacífics, la P de principis, la P de permís penitenciari, la P de poder, la P de pantomima, la P de prohibir, la P de patir i la P de parlar.
Publicat per a Cap comentari:

joan f mira


COMENTA2
GUARDA
Jaume Cabré, amic i lector de Joan F. Mira des de fa anys, recorda com el va conèixer “llançant llenya al foc” al pati de l’escola El Rotgle, de Castelló, la primera on s’impartiria l’ensenyament en català a partir del curs 1976-1977: ja l’admirava com a escriptor -havia publicat la novel·la El bou de foc (1974) i el llibre de contes El cuc de seda (1975)-, però poc després quedaria enlluernat pel “torrent d’informació i criteri” amb què va col·laborar en una Història de la literatura catalana en textos pensada per a alumnes d’institut. “En Mira feia tot el que calia pel país, era el nostre home de fer feines -diu-. A més de publicar novel·la i assaig, era catedràtic de grec, antropòleg, sociòleg i va passar dos anys ensenyant a la Universitat de Princeton”.
Cabré ha estat un dels participants a l’homenatge que la Institució de les Lletres Catalanes (ILLC) ha dedicat aquesta setmana a l’escriptor valencià amb motiu dels 80 anys. La Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans es va omplir de vells coneguts de Mira. També d’autoritats. Joandomènec Ros, president de l’IEC, va definir l’autor de Purgatori com a “sorneguer i culte”. Ramon Ferrer Navarro, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en va destacar la “vitalitat i consistència”, a més del “vast coneixement”, i el va situar entre el bo i millor de la generació valenciana dels 60 -al costat de noms com Jaume Pérez Montaner, Lluís Alpera, Lluís Vicent Aracil i Antoni Seva-: “La seva obra s’estructura al voltant de quatre grans eixos, la llengua, la cultura, la història i el territori, tots ells assumits des del compromís i el seny”.
Oriol Ponsatí-Murlà, director de la ILLC, el va comparar amb un dels semideus grecs que Mira coneix tan bé: “Grandíssim Hèracles d’innombrables treballs!”, va aventurar, a tall de definició. Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va elogiar una “trinitat” de característiques molt presents tant a l’obra de ficció com a l’assagística de l’autor, “la transmissió de coneixement, la voluntat estètica i l’orfebreria de la paraula”. Quan li va tocar cloure l’acte, Mira es va acostar al micròfon amb l’agilitat que el caracteritza, i es va referir al “desagraït ofici de l’escriptura”. Al llarg de gairebé cinc dècades de trajectòria literària, Mira ha alternat “l’ofici de contar històries” amb el “d’observar la història”. “Els deures ètics o polítics han de passar per la interioritat de l’escriptor” i acabar configurant novel·les com Purgatori (Proa, 2003) i El professor d’història (2008), que expliquen un temps i un país amb exigència literària.
Un dels llibres que Jaume Cabré aprecia més de la producció de Mira és El tramvia groc (Proa, 2013). “És una delícia -assegura-. T’explica la València popular de la postguerra amb personatges de carn i ossos. El goig de llegir-lo és tan gran que fa pena arribar a l’última pàgina”. Al febrer, Mira publicarà un segon volum de memòries, Tots els camins, on aborda els anys que l’autor va passar a la Universitat Pontifícia de Roma. Aquell jove que tenia l’ambició de ser sant es va acabar implicant en la lluita política clandestina contra el franquisme.

ARRIBAR A PARLAR EN HEXÀMETRES

Després de llicenciar-se en filosofia a Roma (1960) i doctorar-se en filosofia i lletres per la Universitat de València (1971) va compaginar l’activitat docent amb els seus estudis i investigacions sobre antropologia, sociologia i etnografia. “Els valencians no hem comptat amb un Joan Amades o un Aranzadi, com els catalans i els bascos, respectivament -diu Josepa Cucó, catedràtica d’antropologia a la Universitat de València-. Els treballs de Mira com a antropòleg van començar com una curiositat, que primer va passar per la investigació de la societat rural al País Valencià, i a finals dels vuitanta es tradueixen en projectes cabdals, com ara els quatre volums d’Etnografia general del País Valencià i la creació del Museu Valencià d’Etnologia, que va dirigir entre el 1982 i el 1984”.
Mira no en va tenir prou sent “el primer antropòleg del país”, amb la feina a l’institut i amb la proesa d’aixecar una obra literària que conté llibres com Crítica de la nació pura (Tres i Quatre, 1984) i Els treballs perduts (Tres i Quatre, 1989), sinó que també ha presidit Acció Cultural del País Valencià i ha arribat a traduir tres clàssics de la literatura occidental, la Divina Comèdia (2001), els Evangelis (2004) i l’ Odissea (2011), tots ells disponibles a Proa. “Com a traductor, Mira ha estat perfectament fidel, i ens explica els textos com si hi hagués estat -diu l’editor Jordi Cornudella-. Em recorda aquell cant de l’Odissea en què Ulisses, a l’illa de Feàcia, assisteix a un recital de l’aede de moda, Demòdoc, i s’emociona quan aquest canta sobre la guerra de Troia, de la qual ell mateix ha estat un dels protagonistes”.
Cornudella recorda que durant els dinars de treball per posar a punt l’ Odissea, a Mira li sortia “demanar un cafè al cambrer en hexàmetres: la música d’Homer es convertia en inevitable”. És per detalls com aquest que el crític literari Joan Josep Isern el defineix com “l’últim clàssic que ens queda”. I afegeix: “El plaer de llegir-lo és doble, perquè és d’aquells autors que escriuen perquè volen ser llegits i, per tant, comunica les seves idees de manera entenedora, però també perquè té una manera irreductiblement lliure de pensar el país i la història”.

NOUS LECTORS DE MIRA

Més enllà de la influència entre els escriptors coetanis, Mira també compta amb seguidors de generacions posteriors, com ara Andreu Gomila, Ada Castells, Melcior Comes i Albert Forns, que encara recorda la fascinació que va sentir per Purgatori. “La vaig llegir per casualitat molts anys després que guanyés el premi Sant Jordi -diu-. És una d’aquelles novel·lasses que t’absorbeixen i no pots deixar. I és ambiciosa, toca tots els pals, té humor i drama, referents alts i baixos, vas del sublim a l’abjecte i d’una banda a l’altra de València, com si fos la novel·la total d’aquesta ciutat”.
L’escriptor i crític literari Pere Antoni Pons va dedicar-li tot un llibre de converses, La vida, el temps, el món (PUV, 2009). “Vaig arribar a Mira a través dels articles que publicava a El temps -recorda-. Em semblaven exemplars a tots els nivells: eren personals, estaven ben escrits i tenien moltes idees”. El llibre va sortir de sis dies d’entrevistes amb l’autor: “Comences parlant de literatura però acabes xerrant de tot. Un dels meus models eren les entrevistes de The Paris Review ”. A l’hora de definir-lo, Pons ho té tan clar com Cabré, Cornudella o Isern: “És un dels nostres savis indiscutibles”. A l’homenatge d’aquesta setmana a l’Institut d’Estudis Catalans, Joan F. Mira va acabar el seu discurs fugint del purgatori d’escriure i instal·lant-se al més enllà: “El cel deu ser la glòria d’una biblioteca infinita, on podrem llegir sense parar, escoltant música de Bach de fons”. Segur que hi tenen els seus llibres.

QUATRE FACETES DE L’ESCRIPTOR VALENCIÀ

EL NOVEL·LISTA

“Quan es mor un papa hi ha molta por als carrers de Roma, molt poques llàgrimes a la cort, i un gran buit de poder”, escriu Joan F. Mira a Borja Papa (1996). Cabré la col·loca com la pedra fundacional de l’obra de maduresa de l’autor. Va ser precedida per Els treballs perduts (1989), Viatge al final del fred (1983), El desig dels dies (1981) i El bou de foc (1974). Darrere seu vindrien dues grans novel·les, totes dues ambientades a la València contemporània, Purgatori (2003), que va guanyar el premi Sant Jordi, i El professor d’història (2008). Des de llavors, l’autor no ha publicat més ficció.

EL TRADUCTOR

“És legítim i desitjable fer noves traduccions de textos que ja han estat anostrats abans”, opina Jordi Cornudella. Abans de la Divina Comèdia de Mira (2001), Josep Maria de Sagarra i Andreu Febrer també l’havien versionat al català. Carles Riba s’havia ocupat -en dues ocasions- de l’ Odissea. “I dels Evangelis n’hi ha diverses traduccions, totes elles de prestància”, afegeix l’editor, que considera que el gest de sacrificar part de l’energia creativa per traduir aquests llibres -als quals caldria sumar El tramvia, de Claude Simon- demostra “l’enorme generositat” de l’escriptor.

L’ASSAGISTA

Mira ha cultivat la no-ficció des de l’inici de la seva trajectòria. Abans i tot de debutar amb els contes d’ Els cucs de seda (1975) va publicar Un estudi d’antropologia social al País Valencià (1974). Des de llavors ha combinat textos assagístics com Crítica de la nació pura (1984) i Sobre la nació dels valencians (1997) amb biografies com Els Borja: família i mite (2000) i Sant Vicenç Ferrer. Vida i llegenda d’un predicador (2002). També s’ha fixat en episodis històrics com l’influx dels moriscos ( Vida i final dels moriscos valencians, 2009). El cercle màgic (2018) reuneix assajos de caràcter antropològic escrits entre el 1973 i el 2008.

EL MEMORIALISTA

El 2013 Joan F. Mira va publicar un volum de records d’infantesa, El tramvia groc, que tindrà continuïtat l’any vinent amb Tots els camins. “En molts dels seus articles, Mira ja havia fet literatura autobiogràfica -recorda Pere Antoni Pons-. Al llibre Cap d’any a Houston, Texas [1998] hi ha una primera persona claríssima. Mira s’explica a ell mateix amb molta gràcia”. Pons considera que si Mira ampliés el díptic de memòries amb un o dos volums més, arribant fins a la dècada dels 90, el resultat “tindria un valor equiparable al que van fer anys enrere Josep Maria de Sagarra i Gaziel”.

    Publicat per a Cap comentari:

    la fiscalia

    La Fiscalia de Barcelona vol arxivar la causa que el jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona manté oberta per investigar les càrregues policials de l'1-O a la ciutat. El ministeri públic considera que "no queden prou acreditats els delictes que van donar motiu" a la causa, que recorda que va començar per la denúncia de la Generalitat contra les actuacions de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Per justificar la petició d'arxivament, la Fiscalia menciona la sentència del Tribunal Suprem que condemna els líders independentistes perquè "guarda íntima relació" amb el cas de Barcelona. Per això demana la suspensió provisional de la causa del jutjat número 7 "sense perjudici" que només es jutgin set actuacions dels policies nacionals. Ara hi ha més de 50 agents investigats.
    Investiguen tots els comandaments de la policia espanyola per les càrregues de l'1-O a Barcelona
    Investiguen tots els comandaments de la policia espanyola per les càrregues de l'1-O a Barcelona
    D'entrada, el ministeri públic valora que després de dos anys d'investigació judicial en la causa de Barcelona "no existeix dada o indici que permeti sospitar d'una intervenció policial global desproporcionada". Una posició que, segons la Fiscalia, "s'aferma" amb la sentència del Suprem. També assenyala els concentrats de l'1-O, perquè "el comportament dels ciutadans que es van congregar als centres de votació no estava emparat en les llibertats d'expressió i manifestació". Per acabar apunta que la "ineficàcia" i la "passivitat" dels Mossos d'Esquadra durant el dia del referèndum va provocar "la intervenció dels cossos de seguretat de l'Estat".
    El Suprem condemna els líders independentistes a fins a 13 anys de presó per sedició i malversació
    El Suprem condemna els líders independentistes a fins a 13 anys de presó per sedició i malversació
    En aquest sentit, la Fiscalia defensa la "legitimitat" de la Policia Nacional en la seva actuació. Per al ministeri públic, "les ordres d'intervenció dels responsables de l'operatiu es van regir pel seu protocol", "pels principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat" i "l'ús de la força va tenir lloc per l'actitud de grups de persones que intentaven obstaculitzar" els antidisturbis. "Aquesta força legítima de la qual es van derivar la major part de les lesions típiques estava emparada", segons la Fiscalia. Només exclou les "accions individualitzades comeses per determinats policies".

    Les set actuacions

    Així, el ministeri públic vol deixar d'investigar el gruix de la cinquantena d'agents que ara estan imputats i limitar la causa a set intervencions. Al policia que va colpejar amb la porra una dona a la cara a l'Escola Mediterrània, al que va llançar una pilota de goma que va provocar la pèrdua de visió d'un ull a Roger Español al col·legi Ramon Llull –diuen que encara se n'investiga l'autoria–, a l'agent que va agredir un home assegut en una escala de l'Institut Pau Claris (el va colpejar a l'orella, va agafar-lo per l'altra i el va llançar per l'escala), al que va llançar una dona per l'escala del mateix col·legi i al que va donar un cop de peu saltant des de l'escala a un home, als dos policies que van agredir amb la porra i cops de peu un home fora de l'Escola Àgora i al que va agredir un home amb la porra a diverses parts del cos fora de l'Escola Dolors Monserdà.
    Identifiquen per primer cop l’escopeter que hauria disparat a Roger Español
    Identifiquen per primer cop l’escopeter que hauria disparat a Roger Español
    En totes les actuacions menys dues la Fiscalia demana un judici per un delicte lleu de lesions o maltractaments. Les dues excepcions són els dos agents de l'Escola Àgora als quals reclama un procediment per un delicte de lesions i el cas Roger Español, perquè vol que continuï la peça separada i recorda que Español també està investigat per llançar una tanca contra els agents. L'escrit del ministeri públic arriba després que l'Audiència de Barcelona acceptés la petició de la mateixa Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat i expulsés l'Ajuntament de la causa del jutjat número 7.
    L'Audiència de Barcelona expulsa l'Ajuntament de la investigació de les càrregues de l'1-O
    L'Audiència de Barcelona expulsa l'Ajuntament de la investigació de les càrregues de l'1-O
    Publicat per a Cap comentari:

    divendres, 20 de desembre del 2019

    la cimera

    Nova York acull avui la cimera del clima després d’un cap de setmana de manifestacions històriques en diverses ciutats d’arreu del món a favor d’accions contra el canvi climàtic. Aquesta trobada anual reuneix aquest any caps d’estat i de govern de 125 països i es fa en el marc de la 69a Assemblea General de les Nacions Unides.
    Analistes i portaveus d’ONGs mediambientals no esperen grans promeses ni accions, però creuen que la cimera servirà per posar les bases del futur conveni mundial per limitar i reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que s’ha de començar a negociar aquest desembre a Lima i acordar l’any que ve a París. Aquest conveni ha de substituir el protocol sobre canvi climàtic de Kyoto del 1997.
    “La gent exigeix accions ara”, assegura Bill McKibben, un dels impulsors de la marxa del clima de diumenge passat a Nova York -la més nombrosa de les celebrades en ciutats de 153 països, amb més de 310.000 manifestants-. McKibben creu que el centenars de milers de persones que van sortir el carrer serviran per pressionar els líders mundials perquè arribin a un acord important contra el canvi climàtic el 2015. “El principal objectiu és crear un contrapès al poder de la indústria dels combustibles fòssils. Els líders els tenen por, però cal que també tinguin por de la gent”, explica a la revista The New Yorker.
    El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, s’ha proposat que la cimera d’aquest any sigui “diferent”. Per això, ha exhortat els líders mundials i representants de la societat civil i del món empresarial a anar a la cimera amb propostes “audaces” per combatre el canvi climàtic. “Aquest és el planeta on viuran les futures generacions. No hi ha un pla B perquè no tenim un planeta B”, ha advertit Ban Ki-moon, que va assistir a la manifestació de Nova York.
    El secretari general de les Nacions Unides espera subratllar la importància de la lluita del canvi climàtic, que en els últims anys ha quedat eclipsada per la crisi econòmica i per conflictes internacionals.
    Canvis a la Xina i els EUA
    Tot i que els caps d’estat de la Xina i l’Índia, el primer país i el tercer més contaminants del món, no assistiran a la cita, les ONG són optimistes sobre la negociació del nou conveni contra el canvi climàtic de París. En els últims anys els líders de la Xina i els Estats Units han presentat propostes per impulsar les energies renovables i limitar les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels seus països. Malgrat tot, no s’espera que avui els grans països anunciïn objectius de reducció de la contaminació.
    A la cimera sí que es discutiran algunes iniciatives per millorar tècniques agrícoles, combatre la desforestació, reforçar les fonts d’energia renovables i augmentar el finançament relacionat amb el clima. D’altra banda, l’ONU ha presentat dos informes científics sobre el canvi climàtic. El primer revela uns nivells rècord de concentració de diòxid de carboni (CO) a l’atmosfera durant el 2013 i el segon mostra les primeres senyals de recuperació de la capa d’ozó, que serien fruit de l’efectivitat dels protocols de Mont-real i de Kyoto. Les Nacions Unides esperen que la cimera generi la voluntat política necessària per acordar un nou protocol el 2015 a París.
    La pressió del carrer: marxes multitudinàries
    Nombrosos famosos, polítics i activistes mediambientals van participar en les marxes populars per alertar dels efectes del canvi climàtic que diumenge es van organitzar en centenars de ciutats arreu del món. Als carrers de Nova York, en una manifestació multitudinària, hi van participar els actors Leonardo DiCaprio, Mark Ruffalo i Edward Norton, el cantant Sting, l’exvicepresident dels EUA Al Gore, Sègolene Royal (ministra de Medi Ambient de França) i la primatòloga Jane Goodall. Les marxes pretenien pressionar els líders internacionals que avui es reuneixen a Nova York.
    Publicat per a Cap comentari:

    quim masferrer

    inc anys després d’haver presentat La Marató amb Mònica Terribas, Quim Masferrer es torna a posar avui al capdavant del programa solidari de TV3 i Catalunya Ràdio. Ho farà en una edició dedicada a les malalties minoritàries i que estrenarà un nou format: per primer cop La Marató no s’emetrà des d’un plató, sinó des de quatre ciutats diferents i des de l’autocar que portarà el presentador a Olot (on hi haurà Jordi Basté), a Tàrrega (on l’esperarà Mònica Terribas) i a Reus (on coincidirà amb Josep Cuní). Al vespre, Masferrer arribarà al Casino L’Aliança del Poblenou, a Barcelona, des d’on conduirà el tram final del programa i on té lloc aquesta conversa.
    Fa cinc anys ja vas presentar La Marató . T’esperaves tornar-hi?
    No m’ho havia plantejat, francament. Recordo que quan vaig acabar la del 2014 vaig pensar: “Acabo de complir un somni”. Però no em vaig plantejar si seria l’última o si m’ho tornarien a dir. I quan aquest any m’ho van proposar, em va atrapar la idea de fer la primera Marató d’una nova manera de fer Maratons. Que quan fan aquest canvi pensin en tu és una cosa que et fa content.
    Tenint en compte el gran canvi en el format, ¿creus que l’experiència del 2014 et servirà d’alguna cosa?
    Jo crec que sí. Potser no tindré la comoditat que et dona un plató, que t’hi sents molt protegit: ara seré a fora, però a mi això m’agrada molt! En tot cas, l’experiència la tens, i l’única cosa que has de fer és posar-hi passió, que és l’única manera que concebo de fer les coses. Jo estic molt content de fer això, em sento molt privilegiat. Em pregunten: “Et sents preparat?” Hosti, haig d’estar-ho, ¿no veieu tot el que hi ha al darrere? Una altra cosa és que estigui nerviós, que sí, o que tingui dubtes, que també, però de preparat me’n sento. Això sí: segurament sortiran molts talls per a l’ APM?.
    ¿Et sembla interessant el canvi de format del programa?
    A mi m’agrada molt, no només el format en si (és a dir, el fet de sortir, de no ser en un plató, sinó en un casino amb aquesta solera i amb més de 150 anys d’història), sinó també pel que fa al discurs: jo soc d’un poble, de Sant Feliu de Buixalleu, i totes les coses passen a Barcelona, però el fet que de cop i volta anem a buscar la gent allà on hi ha la gent, i no només a través d’una connexió sinó portant-hi la seu central, a mi personalment em fa molt feliç. M’agrada molt anar a Olot i que tot el país estigui pendent del que passa a Olot. O a Tàrrega, o a Reus.
    Quatre seus, un sol marcador
    Quatre seus, un sol marcador
    Seran 16 hores de programa en directe i gairebé 500 quilòmetres en autocar. Això pot ser esgotador!
    La carretera castiga, això ja ho sabem, i no es tracta només de sumar quilòmetres, sinó de fer-ho amb la tensió de saber que ara has de fer una connexió, que després ve algú a qui has d’entrevistar... Però és que, a més, per la web es podrà veure en qualsevol moment el que passa allà dins! I després hi ha el patiment de si arribes o no, que també cansa molt: si falla qualsevol cosa no arribes a la següent seu, però l’escaleta s’ha de complir, hi ha uns Telenotícies que han d’entrar a l’hora que toca... Jo intento abstreure’m de tot això: hi ha un equip al darrere que n’està molt pendent, i jo penso en viure els moments, en les persones que coneixeré i en intentar retratar el que els meus ulls veuran.
    Què has après sobre les malalties minoritàries?
    Uf, moltes coses! Però me’n queden moltes per aprendre. És una part més del repte. A diferència d’altres malalties que tothom identifica molt bé, aquí parlem de més de 7.000 malalties i de la solitud de qui les pateix: les malalties minoritàries són aquelles que les pateixen com a molt 5 de cada 10.000 persones. L’altre dia llegia que les persones que tenen una d’aquestes malalties poden arribar a esperar cinc anys perquè els diguin què tenen. Això és brutal! Estic aprenent moltes coses, i avui encara n’aprendrem més. La Marató et permet conèixer gent, compartir històries i, per tant, aprendre. Conèixer, compartir i aprendre. Ara mateix potser són els tres verbs que més m’agraden.
    ¿Hi ha algun moment que pensis que serà especialment emotiu?
    Tots els testimonis ho són, perquè parlen de veritat. Molts d’ells no estan acostumats a explicar públicament el que els passa, i per tant des d’aquí l’agraïment més immens del món a algú que és capaç de compartir una cosa tan íntima com una malaltia. Però, a part d’això, passaran coses que ens faran veure que junts podem fer-ne de molt grosses, i això és molt maco. Per exemple, quan ens retrobem aquí amb la Mònica Terribas, que haurà estat tot el dia a Tàrrega; el Jordi Basté, que haurà estat a Olot, i el Josep Cuní, que haurà estat a Reus. Allà hi hauran viscut coses, i quan ens ho expliquem veurem que el que hem viscut entre tots és molt gran. Això lliga amb l’eslògan del programa, “Minories que fan una majoria”: la suma de totes les persones que pateixen alguna malaltia minoritària sobrepassa les 400.000 a Catalunya. Això es moltíssima gent! I no estan sols.
    La Marató de l’any passat va recaptar més de 15 milions d’euros. ¿La tens al cap, aquesta dada?
    No! Interessa recollir molts diners, però no treballem per una xifra. L’any passat La Marató era contra el càncer, una malaltia molt present a la nostra societat, i això és un condicionant que pot accelerar molt més el donatiu. En canvi, les malalties minoritàries sembla que et poden quedar una mica més lluny. Però l’objectiu de La Marató no és batre rècords: l’objectiu de La Marató és reafirmar-nos com a país i com a solidaris que som. Que després aconseguim molts diners, fantàstic! Però no hi ha una competició
    Publicat per a Cap comentari:

    Griezman

    La Reial Societat va veure debutar Antoine Griezmann com a futbolista professional. Quan el francès tenia 14 anys i va ser descartat per qüestions físiques per diferents equips de França, va ser el conjunt txuri-urdin el que va confiar en ell i li va fer un pla a mida, a cavall entre territori francès i basc, perquè el futbolista pogués créixer còmodament. Els seus primers somriures com a futbolista de primer nivell els va viure amb la samarreta de la Reial. Pep Guardiola ja s'hi va fixar quan jugava al conjunt basc, però el seu aterratge al Barça implicava un pas previ pel filial que no va convèncer un Griezmann que va confirmar la seva condició d’estrella com un dels principals estendards de l’Atlètic de Madrid. Ahir tornava a Anoeta, però ja no com a matalasser, sinó per primer cop com a blaugrana. El francès no va tenir un partit rodó, escorat al flanc esquerre d’un atac blaugrana en què s’esforça per encaixar, però va signar el primer gol del Barça en una jugada que, com a blaugrana, va ensenyar tot just fa una setmana en el triomf contra el Mallorca i que tantes i tantes vegades havia fet a Anoeta: potència en la conducció, finor i qualitat en l’execució de la definició.
    Va ser el primer cop que encadenava dos partits de Lliga com a blaugrana fent gol, però la diana d’ahir, contra la Reial Societat, no la va celebrar més enllà d’un petit somriure i una abraçada amb els companys. “Mai celebraré un gol aquí. Ja en vaig marcar alguns a l’antic Anoeta. Guardo molt respecte per a qui m’ho va donar tot”, va afirmar Griezmann, encara damunt la gespa, just després del partit. El francès va rebre alguns xiulets de l’afició que el va estimar fins al 2014, quan va fer les maletes per fitxar per l’Atlètic de Madrid, però res a veure amb l'acarnissament que va rebre en el seu retorn al Wanda Metropolitano fa un parell de setmanes.

    Griezmann evita la polèmica

    Griezmann, que no va voler entrar a valorar el penal xiulat a Busquets i el no xiulat a Piqué, sí que va definir el disputat partit contra la Reial Societat: “Els dos equips hem tingut els nostres moments i hem generat ocasions. Hem empatat el partit i estàvem bé, creant oportunitats. Hem intentat fer el tercer, però no ha pogut ser. Els dos equips hem intentat fer el tercer gol i guanyar. L’entrenador de la Reial [Imanol Alguacil] ha fet alguns canvis i li han funcionat, amb molts jugadors ofensius. Però vaja, nosaltres hem de pensar en el clàssic”. Aquesta va ser la síntesi d’un Griezmann cada cop més golejador, cada cop més participatiu. Però el que ha sigut el fitxatge més emblemàtic del Barça aquesta temporada encara té molt marge de millora.

    L’habilitat per obrir la llauna

    El davanter de Mâcon ja ha marcat sis gols a la Lliga com a blaugrana i un a la Lliga de Campions. De fet, cinc dels seus sis gols al campionat estatal han servit per obrir la llauna: contra el Betis (en la nit del confeti, la primera gran actuació del francès com a blaugrana al Camp Nou), l’Eibar, el Vila-real, el Mallorca i la Reial Societat. La nova pota d’un trident que, contra el Reial Madrid, s’haurà d’aplicar a fons.
    Publicat per a Cap comentari:

    dijous, 19 de desembre del 2019

    la vaga

    França es manté paralitzada. Aquest divendres continua la vaga, l'endemà de les multitudinàries protestes contra els plans de Macron de reformar el sistema de pensions. A París, les mobilitzacions aquest dijous van acabar amb incidents i gairebé un centenar de detinguts.
    L'aturada va tenir un gran seguiment als transports i a l'ensenyament. La capital francesa va viure una de les manifestacions més grans dels últims anys, també amb aldarulls de grups radicals. A tot el país es van mobilitzar unes 800.000 persones.
    No es tracta d'una vaga general, sinó d'una aturada contra la reforma de les pensions que promou el president francès, Emmanuel Macron.
    La reforma vol simplificar el sistema actual, amb 42 règims diferents, i canviar-lo per un "sistema universal" de jubilació per punts en què cada euro cotitzat doni els mateixos drets en el moment de jubilar-se.
    Aquest canvi implica acabar amb els beneficis dels treballadors d'algunes empreses públiques de transport, com els dels ferrocarrils (SNCF) o els de la xarxa de l'àrea metropolitana de París.

    Sense trens entre França i Catalunya
    Per aquest motiu, la mobilització de protesta afecta sobretot el transport públic i, en canvi, molt menys el transport aeri.

    Molt pocs passatgers, aquest dijous, a l'estació de Montparnasse, a París (EFE/Christophe Petit Tesson)
    Afecta també les connexions amb Catalunya, sobretot les ferroviàries, que han quedat suspeses durant 4, 5 o 6 dies.


    L'afectació és menor en les connexions aèries: Aena, el gestor aeroportuari espanyol, ha informat que, fins a les 7 de la tarda d'aquest dijous s'havien anul·lat 10 vols de l'aeroport del Prat. En total, 23 a tot Espanya, que afecten els aeroports de Madrid, València, Sevilla i Màlaga. A més, recomana a les persones que han de viatjar a França que consultin la seva companyia aèria.


    Una vaga que pot durar dies

    La vaga l'han convocada els sindicats CGT, FO, FSU, Solidaires, UNL i UNEF, que consideren que la reforma defensada per Macron, a la pràctica, suposarà una rebaixa de les pensions i "degradarà els drets de tots".
    El secretari d'Estat de Transports, Jean-Baptiste Djebbari, reconeix que la vaga pot durar dies. De moment s'ha allargat fins aquest divendres però no es descarta que es mantingui per aquest cap de setmana.
    En declaracions a la ràdio Europe 1, el secretari general del sindicat FO, Yves Veyrier, ha declarat: "No vull que la vaga duri, perquè vull que siguem escoltats."
    Tot i l'alteració de la vida quotidiana que suposa una aturada com aquesta, la majoria dels francesos pensen que està justificada: 7 de cada 10 segons una enquesta elaborada per l'institut Odoxa-Dentsu i publicada pel diari Le Figaro.

    Manifestació multitudinària a Marsella contra la refoma de les pensions del president Macron (EFE/Guillaume Horcajuelo)
    Aquest dijous, a tot França, oficialment, hi havia convocades 245 manifestacions.
    La principal ha estat a París, a partir de les dues de la tarda.
     
    Manifestació contra la reforma de les pensions, al matí, a Marsella (EFE/Guillaume Horcajuelo)

    Policia a París durant la manifestació i els aldarulls que hi han hagut (Reuters/Christian Hartmann)
    Només a la capital francesa hi havia mobilitzats 6.000 agents de la Policia Nacional francesa i de la Gendarmeria, i 180 agents motoritzats. El Ministeri de l'Interior preveia la presència de "rebentadors" i d'Armilles Grogues radicals.
    De fet, la manifestació ha pogut caminar molt poc; de seguida, grups de radicals, els coneguts "black blocs", han començat a trencar aparadors, a cremar material urbà i a enfrontar-se amb les forces de seguretat.
    En alguns moments, els manifestants no sabien què fer, però al final s'han desviat per altres carrers per evitar els violents i han continuat la marxa fins al final.
    Però els enfrontaments amb la policia han continuat durant força hores a la plaça de la República amb forces detencions i destrosses importants.

    La Torre Eiffel, tancada
    A París, molts turistes també han notat la jornada de vaga perquè no han pogut visitar una de les icones de la ciutat: la torre Eiffel.



    Ni TGV, ni trens, ni metro, gairebé
    Amb motiu de la vaga només han funcionat el 10% dels TGV i dels trens de llarg recorregut , i el 20% dels trens regionals, els TER (Transport Express Regional).

    Andana buida de l'estació de Montparnasse, a París (EFE/Christophe Petit Tesson)
    A París, han circulat el 10% de les línies dels rodalies de París (RATP) i el metro ha tingut 10 línies tancades. Només n'hi havia dues d'obertes, que funcionaven de manera automàtica, sense conductor.
    Els autobusos tampoc funcionaven.


    Es preveu que la vaga, a la SNCF, pot durar uns quants dies.

    Accesos al metro precintats a l'estació de Chatelet de París (EFE/Julien de la Rosa)
    Amb tot, a les línies de transport que circulaven no hi havia problemes per excés de passatgers, sinó tot el contrari: hi circulaven menys persones que habitualment.
    La circulació rodada tampoc no ha estat caòtica ni presidida pels embussos de trànsit tan comuns a París i la regió d'île-de-France: circulaven menys cotxes dels que ho fan en un dia feiner qualsevol.
    En previsió de la vaga, algunes persones han optat per la bicicleta.

    Escoles tancades
    Un altre factor que segur que ha fet disminuir la mobilitat és el seguiment de la vaga per part de l'ensenyament. Fonts sindicals xifren entorn a un 70 per cent la incidència de la vaga a la primària, i calculen una incidència semblant en la secundària.
    Bernadette Groison, secretària general de la FSU, ha declarat que "no havia vist mai" una mobilització com aquesta a les escoles i instituts
    Publicat per a Cap comentari:
    Subscriure's a: Missatges (Atom)