Haiti

Avui fa un any d'un terrible terratrèmol a Haití. Un any desprès, poques famílies han pogut sortir dels camps de refugiats per anar a viure normalment. De fet diuen que viuen millor a les tendes dels camps que com vivien abans.L'ajut internacional arriba molt lentament. Això em porta a parlar te dels cooperants. Ni ha una, Angels,  que era a Arusha, Tanzània, quan es va enterar de que el seu llibre "el Jueu", havia quedat tercer,al premi Planeta Li van dir el seu marit (director de safaris) i la seva mare, que van anar al Planeta.El que fa aquesta noia es portar un orfenat amb 33 nens a qui ensenya per ser auto suficients:estudiar, les feines de casa, anar a buscar aigua, millorar en definitiva.Com a Haití,es troba amb la burocràcia i la corrupció. van a un ritme diferent i tu no els hi pots dir com ho han de fer.Administren malament la riquesa que tenen, deixant ja la misèria en mans de les ONG's i els cooperants fan una feina  de substitució, de deixament que continuament es replanteja. Tenen, diamants, extensió, paisatges, el Kilimanjaro,safaris, tot per viure del turisme.Peró en canvi viuen, com diuen ells mateixos, amb la butxaca a la ma.A la novel.la explica la vida de 4 nens de carrer als EE UU  a principis del XX, a l'actual Wall Street.Hi passen sang, amistad, conflictes i amor.

l'oli

Es una altre de les coses bones que tenim a Catalunya. Peró tambe li ha arribat la crisi.Cauen els preus. menys de 2 euros el litre i baixa la producció, en algun cas fins el 60%, L'unica sortida que  te alguna cooperativa es pactar amb els supermercats de les rodalies per fer sortir el producte. La Unió de Pagesos parla de pèrdues de 25 milions de euros.Sembla que el mínim sostenible es 3,5 e.La solució es envasament i etiquetatge per garantirne la qualitat, no baixa el preu per respectar el valor afegit i eliminar tots els intermediaris. I encara hi han masses marques properes que es fan lla  competència i no aconsegueixen arribar al 90 % d'oli envasat. També depèn el preu de la varietat de l'olivera. L'avi en te dues al jardí. Una de gran i l'altre mes petita. La veritat es que no recollim les olives, jo dic que son amargants, però es veu que si les tractes,so bones. El que no son per molt que les tractis son rellenes (farcides), que son les que m'agraden. I es veu que les sequeres tambe les afecten i per això aquest any s'ha reduït tant la producció.. El cert es que el consum, tot i lo bo que es per l'organisme, ha baixat. Hi han 5 denominacions d'origen catalanes i encara queda molt per garantir el mercat interior i no diguem ja l'exportacio. I el preu al limit il.legal de les pèrdues.

envellir

Es una cosa que encara que ara siguis petita també faràs. Ara ho esta fent l'avi mal que be.I per això segurament m'he emocionat tant al veure els reportatges de la boda dels pares. De com s'estimen, de com estimen als demès i he pogut coneixel's una mica mes.Ara sembla que es vol paralitzar l'atencio a la dependència. D'un estat dèbil que encara es basa massa en la família. això perjudicara  300000 i de retruc a germanes, fills, joves i nets que els hauran, si poden, de cuidar.El forat demogràfic de la crisi implica que no hi haurà prou persones cuidadores a les famílies.I això voldra dir fractura social doncs nomes els que tinguin recursos podran resoldrà l'atencio a traves del mercat.Catalunya encara te ma d'obra immigrada femenina per resoldre el fenomen de "fuga de cura". Peró això es individualitzar el problema del curs natural de la vida i es pervers perquè acaba afavorint el servei privat.Sinó s'organitza socialment la cura es reforçar les desigualtats socials. L'ALzheimer i el Parkinson, no entenen de classes socials i l'atencio no tindria que variar segons les condicions materials dels afectats. Tot fa pensar que properament la cura serà un privilegi i no un dret.

rebaixes

No haurien d'existir, Son la versió comercial del timo de l'estampeta. Juguen amb l'ambicio del home, per comprar barat i normalment dolent, que es pensa que així fot al sistema.Peró es al reves.El sistema primer t'ha volgut robar posant un preu excessiu a un article. I ara l'acosta al preu real confirmant el que dic.De que serveix que puguis anar a un espectacle amb una targeta que et facin descompte. I el que seu al costat que no la te ha pagat mes i es deu creure estafat lògicament.Com es pot rebaixar un te, un sabó, una joia, un telefon  o uns bombons. Que no estaven al seu preu real i just?. Que era un frau jugant amb la il.lusio i no amb el cost i el benefici legitim.?I no et dic d'una camisa o unes sabates que te les poden tornar a vendre a menys de la meitat d'un dia l'altre.I ens venen la compra com un acte lúdic,com un parc temàtic, on el que compta menys es la necessitat.Bosses, tràfec i nervis, angoixen vist des de fora, sobre tot els homes que fan de pajes a la porta de  les botigues, esperant que la dona/parella aconsegueixi la millor presa. Un jersei pel nen per exemple.Hi ha qui amaga la peça per trobar la l'endema i hi ha qui fa cua per un pantalon de marca o unes sabatilles de mercadillo. Com poden ser aquests preus(-50%)? Qui ha robat abans?.Xina?.No crec...

La cultura catalana al 2011

La primera cosa que podríem dir es que s'ha despolititzat. Al no haver hi subvencions ni cales, hom hagut d'espabilar i han fet que han pogut, ajudats sempre amb el suport incondicional dels consumidors de cultura en qualsevol de les seves manifestacions. Primer que tot tenim Pa negre, pel.licula de qui encar esperem que posi el nom de Catalunya las Oscar, desprès de fer l'any passat als Goya espanyols. Desprès, els Manel, el Amics de les Arts, Mishima i potser Els Catarres, grup d'Aigruafreda s'han fet amb un public ansiós de musica sense dobles intencions encara que algun polític retirat els hi hagi volgut buscar com un joc de paraules. L'alex Oller, Carles Padrissa i Calixto Bieito segueixen triomfant a Europa, i tot una generació de autors escènics sortits de la Beckett, estrenen amb normalitat i comencen a rebre encarrrecs amb visió de negoci. El Taller de Musics ja es oficial. ESCAC i Escandalo ja fan pel.licules amb pressupostos reals i de veritat. Jaume Cabre es tradueix a no se quants idiomes, com el Ruiz Zafon I l'Spileberg compra els drets de Polseres vermelles per fer alguna cosa mes enllà de TV3. I cada vegada obren mes teatrets. Hi ha lloc per la cultura català,na? Si. Per les seves empreses?. No tant.

el sing sing

Em diuen que es l'únic regal que t'han deixat els reis de la caixa. Espero que malgrat la crisi el canvi de nom, aquesta tradició que la única que es manté vers els empleats, continuí. L'avi li deia "el sonajero"però el pare em va corregir. Se que vas anar a recollir alguna cosa a casa l'avia materna, però ja veuràs l'any vinent, que ho coneixeràs mes tot, serà diferent. No dic mes esplendit, sinó diferent. El que han portat els reis a un país que vol ser europeu, però no ho ser mai, Turquia, es un augment de la pressió entre el govern i els militars.L¡actual president islàmic, ha empresonat a un general que el volia fer fora, diuen. A aquests països, els militars encara preserven algunes coses bones, a canvi d'enriquirse. Sobre tot en països musulmans on la religió es molt pitjor que la dictadura tova.Ers un prestigiós militar destinat a l'OTAN i amb ellculmina una purg sobre l'estament militar turc, totalment laic i que ja te 200 empresonats. Tot ve de Ergenekon, una vall on van viure els primers turcs.I era el nom de la conspiració,Un cop d'estat, amb atemptats, webs, insults, sabotatges i asasinats. L'estat profund que diuen els militars que de veritat ha tutelat la democràcia els darrers anys. Les arrels serien als anys 70, però descoberts el 2008.El foc encara crema i Europa no esta per incendis.

el primer mes

Ja ha passat. Jo crec que l'heu superat be. La mare ha resistit la baixada de progesterona i estrògens, i el pare ha superat amb nota omplir tota la paperassa que ja de petita tens que aportar a aquesta societat controladora. Ho han fet sense l'ajut de la doula, una assistent post part que ajuda amb la seva experiencia el post part. De les visites, que es l'altre factor estressant tambe prova superada. L'avi noms t'ha vist 3 vegades. Es veritat que no m'he presentat amb algun àpat fet, Peró tampoc heu tingut que fer servir la diplomàcia per res. I tampoc t'he marejat gaire agafant massa. El primer que has necessitat aquest mes es establir un ritme respiratori constant i regular. Has après a menjar(la lactància), plorar,- que es la teva forma de parlar ara., esternudar, tossir i badallar. Tot el que suposa un esforç per tu.Has començat a desenvolupar les 5 sentits, coneixes a la mare per la olor i ja la veus i tot. Veus ombres a mig metre.Dorms molt i nomes et desperta la gana. Escoltes el batec del cor del pare i de la mare i res ho pot substituir perquè et sentis segura i protegida. De moment notes que el cap et pesa una mica, però molt aviat el col se't enfortira i fins i tot el podràs aixecar quan vulguis a voluntat. que ràpid ha passat el temps,,,,