la padrina

Se que t'han portat una mona molt maca que encara no tastaràs.La Moncu i el Pau s'hauran bolcat en tu aquesta diada-. Segurament no serà el tradicional tortell amb ous de gallina, ni un pastis tot de xocolata amb plomes i pollets i figuretes del Barça. Tampoc un fet a casa com els de les avies d'abans, però si que serà la primera gran excusa per mantenir un vincle "familiar" que ojala et duri molts anys i que quan tu siguis gran alimentessis, fins i tot portant tu una mona als teus padrins que no hauràs perdut de vista. La tradició va començar el segle XVIII amb un obsequi dolç, molt senzill i va ser a mitjans del XIX que la presentació i complicació va anar agafant volada segons el consum dels temps.Mes ornaments, caramels, sucre, confitures, crocant i figures de cartró, tela o fusta. Fins a deixar pas a la xocolata. I ha un conte d'una nena que en comptes d'un pastis rep un mico de veritat perquè el padrí es molt despistat. Peró la seva mare, previsora, havia fet una mona casolana amb els 5 ous com els 5 anys de la nena i axis te la mona i el mico.El que sembla mes difícil e mantenir es el nombre d'ous segons els anys, així com el nombre d'espèlmes en els pastissos d'aniversari.El que no et sap explicar l'avi es com es fan,doncs no en tinc ni idea. Les mones vull dir.

asperger

El Kevin ja se'n ha anat a BCN. Han sigut 7 dies intensos de kilometres (500), dietes, estudis, records i bufa la fletxa que fa vint anys va sortir de l'arc. La parella fa 3 anys que van començar a sortir junts. La relació no era fàcil però sempre es poden superar els obstacles. Amb una mica d'esforç es pot ser molt sociable. Encara que diferent nomes et cal escoltar consells i anar aprenent a expressar els sentiments. Costa mesurar la voluntat i mes per correu electrònic encara que sigui l'anima bessona. Tot es complica, l'estudi, la feina, l'amistat per l'habitant del síndrome. El que abans es deia super inteligencia que la te i hiper activitat. Dos tractaments divideixen  a la ciència i als pares. El psicoanalitic i el  conductual.Un clínic, que va mes enllà del educatiu o no s'ha de forçar mai cap situació atenent els interessos i la forma de expressar se fins establir una bona connexió. A les hores, ressaltar la pressa de consciencia del que signifiquen socialment. L'altre te una teràpia educativa amb l'aval científic assegurant que es la única opció d'efectivitat provada. Es a base de la parla e imatges, augmentar l'expressio i millorar la comunicació, amb repeticions i imitacions i mai en cap cas amb càstigs.De sobte aprenent el significat automàtic pel context. 

Gunter Grass

D'aquest premi nobel de literatura alemany l'avi te El tambor de hojalata. Sempre ha estat un intelectual polèmic. Havent revelat a les seves biografies, "Tot pelant al ceba", que havia estat de jove membre de les SS, ara ha escollit un vers per carregar contra l'actitud jueva vers l'Iran. Acusa Israel de voler provocar una guerra mundial, així com les diferències dintre de Tel Aviv vers Cisjordania. La resposta jueva no s'ha fet esperar fen parella aquesta mentida amb la que va córrer de que feien servir sang de nens cristians per fer llevat.  O que sent un gran escriptor quan opina de política s'equivoca. O que la seva megalomania l'esta portant a la bogeria. Recordava el novelista els 6 milions d'alemanys morts al front soviètic o la ocupació jueva al Pròxim Orient. Els portaveus del govern alemany han manifestat que per sort el seu executiu no te que reaccionar davant els estirabots del escriptor ni comentar si venen submarins a Israel. Diu l'autor en vers que vol abandonar el silenci, que esta fart i que tots obliguin a Israel a abandonar l'us de la força. L'escriptor de 84 anys diu la condemna per es l'antisemitisme. El seu poema, "El que cal dir" penso que ni calia ni tocava i com l'articulista, discrepo frontalment.

França

L'altre dia van fer un reportatge de Quan érem francesos. Per això em deuen caure be. Especialment aquest petit napoleó que es Sarkozy.Queda clar que guanyara les eleccions doncs va pujant dos punts per setmana. Els atemptats de Toulouse l'han ajudat molt i sobre tot la seva decidida actuació que de moment ja ha expulsat cinc imams islamistes, ocupant el lloc de la dreta, encara que segurament tenia raó.I això que un 30% dels francesos diuen que no aniran a votar en aquesta primera volta, una abstenció molt alta. La veritat es que cada cop s'interesen menys per les eleccions. Tot plegat serveix per dividir l'electorat proposant nous líders com el del front d'esquerra Melenchon. Amb el seu discurs antilliberal ja va tercer darrera de Hollande que s'ha vist adelantat per l'esquerra qeu es diu. Cap dels dos guanyara però si que hauran posat sobre el camp de les presidencials el debat de les idees que això si que interessa als electors. Temps hi haurà diu Sarkozy de presentar el programa, com han fet els seus veïns, mentre conquereix el centre de Bayrou (5e) i la ultradreta de Marine Le Pen que nomes te una cuota del 14% en la 4ta. posició. La mateixa dreta que amb la violència i la brutalitat van eliminar Jospin el 2002.

blanqueig

Primer els que blanqueigaven eren els sabons de rentar. El cocodril, el colon. el skip. De tan blanc i tan foradar la roba, es va passar a posar hi unes gotes den pols de blanco de españa, que li donava un toc blavós que ressaltava el pur blanc tipus façana de casa ibicenca rebutada per el sol mediterrani.Peró vet aquí que van aparèixer els despatxos d'advocats, que no posen tubàries, ni curen en salut, però monten uns entramats anomenats fiscals que rendabilitzen al màxim les peles que treus d'on sigui. Doncs a canvi del seu salari de la vergonya, et situen el teu compte corrent al lloc mes recondit del planeta terra de moment.Ara resulta que el blanco nuclear, amb un to blavós, ha esquitxat la sang real i ha enfangat el pati de la zarzuela per la banda de ses illes i s'altre país Català. Precisament els que l'avi no volia que ni sortissin al mapa del temps. Ni lleis de transparencia, ni prestigi de les institucions. Aquí qualsevol capa negre sense escrúpols pot endegar un ventilador de merda i diners que l'únic defecte que te es que no arribara al'abast de tothom. El mes curiós de tot es que la nova llei feta per les grans famílies, exclou la casa del rei com si fos un arròs a banda, com si no fos pura i simplement adminsitracio.Ay!, el sabó es deia lagarto, lagarto...

cervell

Avui hem passat el dia junts. Ha sigut esplendit. Nomes els pares saben que amb la petita que ets la companyia que fas. No has volgut pas dormir, pensant te potser que si et perdies un trocet del cumple de l'avi et perdries alguna cosa important. El que es evident que tens uns grans ulls d'observadora i que practicament t'interesa tot, estiguis a coll o estirada en algun sofà. Mirava el diari per veure que et podia interessar. Peró costa. L'altre dia en una enquesta preguntaven el que menys m'agradava del diari. I els hi vaig dir les portades amb gent de poca categoria, que sempre ne te mes l'entrevistat. Perquè miro i son líders socialistes que no aixecaran cap, ministres d'economia amb cara de restrets, expresidents defenestrats o periodistes o blogaires sense qualitat piulant sobre la ultima lleu de gallardon, sobre l'abort.Els cervells han de viatjar. han de marxar i poder tornar i els que tenim aquí es no van poder marxar o van anar a fregar lavabos a Austràlia tot aprenent l'angles.Hem de compartir la inteligensia catalana amb la resta del mon i oferir los estímuls perque trobin atractiu venir a innovar amb nosaltres. Massachusetts nomes es la promesa, el gran horitzó per una cursa que comença en l'exportacio de la mongeta del ganxet i acaba en la tecnologia mes puntera.

mesures

Ens apugen la llum i el gas a prop d'un 6% de mitjana. Son les úniques mesures que saben prendre els polítics per sortir de l'atzucat que amenaça amb prop d'un milió d'aturats ben aviat. El 50% de la joventut ja ho esta. Uns ho estan i d'altres ho son. Peró aquestes mesures son de pan para hoy. Nomes es poden prendre una vegada, vol dir no cada setmana o consell i a mes, empobreixen al treballador reduït la seva capacitat de despesa i per tan generació de riquesa. Els ingressos robats d'aqeusta manera serveixen per acabar l'any, però no son estructurals, o si l'any vinent s'haura d'anar a a buscar en un altre lloc.I per adobar ho, una amnistia fiscal el 10% per lluitar i fer aflorar el  frau. L'atur es reduirà amb la gran mortandad de risa que es produirà entre professions lliberals i petits especialistes.Això am es s'ha d'exportar  a les autonomies que veuen com el govern central no fa un ajust gaire sensible a la despesa corrent.Nomes mira les inversions i les transferencies de capital. No fent les s'ha acabat el bròquil i això correspon el 60% de la reducció del pressupost. Redueiexen sobre el que encara no han recaptat, L'any vinent ja ho acabarem d'arreglar si en encara hi som. I l'IVA, no cal tocar lo, tampoc ningú comprara res...