No vull parlar del teu que va molt be. Per cert es veritat que hem perdut totes les teves fotos del mòbil del pare?.Els límits del creixement es un llibre de 1972, demanat per el Club de Roma i elaborat per experts del MIT. En mig de creixement econòmic i demogràfic,parlava de Metalls, Combustibles, CO2 i els aliments. Rellegit avui, queda clar que hem pogut allargar els límits finits per el Progrés tecnològic. Nous descobriments, noves explotacions, nous material, nous reciclatges i canvis de costums.Peró totes aquestes opcions costen mes energia. Que poden treure la del sol, estalviar la o produir la. Ara això si que s'acabat. L'energia ha posat el seu limit real per les necessitats de la població.Ara hem de desenvolupar mes els coneixements, i vigilar l'us que en fem. Hi ha una cost, un valor, un consum i un repartiment que incideix clarament en l'eficiencia. El problema que tothom voldra estar calent a l'hivern i fresquet a l'estiu. Hem de fer ho "finet"que es com ho diuen els anxenetes que coronen i desmonten un pilar o una torre castellera.
dissabte, 14 de juliol del 2012
divendres, 13 de juliol del 2012
Londres 2012
Sonen ja les campanes de les olimpíades, Sense immobiliaries com a Atenes ni manifestacions com a Pequin. Tampoc amb la l.lusio infantil, de Pasqual, d'encendre un peveter amb una fletxa encesa que "nomes" tenia que passar hi aprop. Londres te l'amenaça del terrorisme. I del mal temps que els pot privar de cel.lebracions que farien oblidar per uns moments la recessió que tots patim.18000 soldats, 4 avions de combat, 4 helicòpters i el vaixell de guerra mes gran fondejat al Tamesis , protegiran el que la seguretat privada G4S no pot. Ara, en sis localitzacions hi posaran misils terra aire, osia en terrats d'edificis de 15 plantes malgrat les ja denuncies presentades per els veïns que volien desafiar els plans del govern. El que ningú adivina es com uns míssils poden evitar un atemptat com el del metro londinenc. Potser si un atac aeri contra l'estadi olímpic on s'hi seuran 80000 persones. Dependrà si el terrorisme escolleix ser de motxilla o de gran envergadura aèria. Esperem que la única flama que arrivi el dia 27 de juliol, sigui la olímpica.
dijous, 12 de juliol del 2012
Bolonya
Es com s'anomenan els graus d'estudi dels estudiants universitaris actualment. El que et diré ara, suposo que servira igual per quan ho vulguis fer servir. Un universitari te que estudiar el que mes li agradi sempre, sense tenir en compte la sortida laboral que ja veus. Primer perquè quan acabes el cicle, les oportunitats ja estan plenes. Sempre he pensat que per els no massa vocacionals, vol dir notes de tall baixes, el ministeri de torn els tindria que forçar a agafar les carreres que mes necessites l'estat en aquell moment. No les mes vistoses o les que mes cobren.No t'han d'aconsellar mai, una cosa es informar te del que hi ha, perquè optis per uns estudis determinats. L'experiencia demostra que encara que ho estudis per no decebre als après, son cursos que sempre s'acaben abandonant amb el temps perdut que això comporta. S'ha d'estudiar, si. Pero el que vulguis, en una decisio meditada i consultada, sense mirar las dificultats o que fan els companys d'estudis fins aleshores. Tampoc hauria de ser impediment el cost , el lloc on son les universitat que imparteixen les teves matèries desitjades. Son uns anys meravellosos per conèixer coneixements i experiències que no es poden desaprofitar. Deia Sèneca que "la vida s'ha d'entendre com un préstec que s'ha de tornar agraït". D'ell he trobat a casa Sobre la felicitat, La brevetat de la vida, Sobre la clemència. Ideari i Ciències naturals.
dimecres, 11 de juliol del 2012
masses xuxes
Es com li diuen en broma a un estat dels EUA, Massachusetts que en algunes coses ens hi podríem assemblar. En el que ja hi estem es al nivell de recerca biomèdica. La unitat de cancer de la Vall d'Hebron es de les millors del mon. Per això s'ha firmat un conveni amb l'hospital general d'alla que facilitara la formació de metges catalans allà i no a l'inreves. Tot i així es procurara un sentit d'intercanvi. Es volen, com ja s'ha fet acostar resultats científics a la practica clínica. 500 malalts de cancer s'han pogut acollir a tractaments personalitzats, intel.ligents, sense efectes secundaris.També s'han fet 80 assaigs precoços amb nous fàrmacs, abans de que el doctor Baselga hagués marxat també a Bòston. Cientifics i executius van donar per bona la relació establerta entre les dues comunitats científiques, en l'avinentessa que no tenen que dedicar se nomes a un sector econòmic. La Teràpia Molècula del càncer ve suportada per la fundació la Caixa i estem al mateix nivell o millor que el citat estat americà i un del Regne Unit.
dimarts, 10 de juliol del 2012
victoria
Ahir vaig veure totes les fotos que t'has fet a Menorca. Com diu la tieta avia Montse, els pares t'han portat a tot arreu i tu tan contenta, simpàtica i portant te la mar de be, en aquesta cas mar mediterrani balear.T'haig de dir que he baixat a buscar els resultats dels anàlisis i que em sembla que fins hi tot la pedra calcarea del ronyo dret a desaparegut. Serà veritat Alló de la cervesa negra?. Al diari hi ha una fot impactant que et volia comentar. Una nena xinesa de 4 anys, fen barres gimnàstiques, d'alt d'un tamboret, lligada de mans. Això passa a l'escola oficial de gimnàstica de Nanquin on se'n preparen molts mes fins a 8 anys. Un durissim Procés de selecció per aconseguir els millors atletes del mon. Es l'obssessio per la victoria i el triunf. De vegades em pregunto si aquí també passa amb els castellers, els anxenetes i si les seleccions es una de les revindicacions que mes necessitem...Quan la passió per la victorià ens domina, deixem de ser humans i el plaer que n¡obtindriem ens consumeix i ens fa mes dèbils...
dilluns, 9 de juliol del 2012
la marca espanya
Va de baixada. Els empresaris ja estan demanant que es neutralitza la desconfiança que els castiga a l'exterior. Aleguen que en aquests moment, jo penso que mai, ser espanyol no es una bona carta de presentació. Els hi sembla que les empreses de l'Ibex s'han d'excusar per ser espanyoles. Abans en viatges es parlava de l'empresa i dos minuts d'Espanya,ara es al inreves. Les empreses no han de poder lluitar soles contra la mala imatge. Sense mentir s'ha de dir que els sector empresarial pot funcionar be. Amb l'estereotip del sol, els toros i el futbol, s'ha desaprofitat una ocasió increïble de professionalitzar el sector turisme i ambicionar ser els millors del mon. No sabem quin valor afegit tenim. Alemanya tenen ingeniers, els italians dissenyadors, espanya,,,que?. No fem els deures, s'ajornen els compromisos i les turbulències financeres no ajuden.No hem reflexionat seriosament sobre el valor afegit. a fora diuen, mira no saben gestionar el país però juguen molt be a pilota. Som el soci menys seriós d'Europa. La nostra marca ara mateix es el panorama polític i econòmic que exhibim a mes, sense transparencia.
diumenge, 8 de juliol del 2012
tans caps tans barrets
Mira que n'hauras vist aquests dies a Menorca. Feliçment has desembarcat a Catalunya mentre a Calella de Palafrugell cantaven el meu avi. Be una mica abans.Ara t'hauras d'acostumar a les fredes aigües del Vallès. Es broma. I també mentres tanta la Universitat Catalana d'Estiu, els líders de l'esquerra escenificaven una vegada mes la seva dispersió.Fred el PSC (l'adversari es al dreta) amb una possible entesa, mes fe hi posa l'Herrera (no vull renegar el passat tripartit) i el Junqueres (estem amb el poble no amb el PP, el Duran o Foment) ja ni la menciona. O perquè ja ho te arreglat amb el Mas o perquè no hi ha res a fer.Josep Pla deia alguna cosa semblant a no hi ha res mes diferent que un militant d'esquerra catalanista a una altre militant d'esquerra catalanista.Tothom vol els seu model de barret. I el diàleg es de sords. Potser la Rosa podria ajudar ara que en sabrà. Fins i tot la universitat d'estiu es queda sense subvenció i apaga la seva veu. Ni eurovegas, ni retallades, ni pacte fiscal. Al president Mas, ningú l'ajudara ni li donara suport explicit des de l'esquerra.L'única força que creix i inquieta al govern es el sobiranisme. La força encara també dispersa, que porta barret sinó mocador al cap que festeja amb la societat civil i ja es dins de la meitat dels ajuntaments de Catalunya. D'acord no arriben al 60%. Peró s'hi acosten. I a les hores com diu l'alcalde de Vic i Europa, també podrem nosaltres fer el referèndum.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)