la plantilla

El preu de la preparació de la integració amb banca Cívica de Caixabank son les prejubilacions de 400 treballadors. Amb l'absorcio i el tancament  de moment de 45 oficines passen a tenir fins els 31000 treballadors, centres de venda que en diuen ara. De Cajasol, caja Navarra. Caja Guadalajara, Burgos i Canarias, poden sortir en diferents baixes incentivades dels 54 als 58 anys uns 2600 treballadors mes, sempre amb l'esperit prou traumàtic marca de la casa. Tot i que sempre hi han circumstancies personals curioses o dramàtiques. Un casament d'una personalitat m'ha recordat una d'aquestes negociacions a Madrid. Un cap diu al seu equip que despedeixi unes persones. Aquests saben de les connexions amb un almirall. Els hi diuen i l'endema, el que es fora de Madrid, es el cap del grup.Efecte immediat de la fusió es La vigilància de Fitch, empresa americana que mesura els riscos, mantenint la calificacio a llarg termini, però rebaixant la nota de la matriu per la crisi espanyola. Per reduir aquest impacte, s'ha ampliat el procés de internacionalitzacio a Singapur, oficina que oferira serveis a Malasia, Indonesia, Tailandia, Vietnam i Taiwan. L'entitat catalana concentra el 16% del flux comercial, també perquè participa en el capital de Bank of East Asia. Algú de caixa Civica coneixerà mon.

credibilitat

Als 90 la caiguda del mur de Berlin, que els pares tenen en quadres i fotos molt interessant, va fer que descobríssim paissos de l'Est i russos, que es convertiren en un gran laboratori econòmic.Van passar d'una economia dirigida a una de mercat. Ho van fer amb ritmes i modalitats diferents amb uns governs molt diferents. Els democràtics van ser els de mes èxit. Els van fer competitius i van minimitzar els monopolis privats. Van distribuir els costos de l'ajut en parts proporcionals, van créixer ràpidament i es van obrir als mercats internacionals amb l'exportacio. I van superar en tot als governs tecnocràtics, perquè aquests no tenien darrera el vot popular i això a la llarga es impotència.Es el que passa entre Monti i Rajoy. Un embarrancat en les sorres parlamentaries. la llibertat que dona la majoria absoluta, mal adminsitrada, han acabat fet ho tot tard i malament.Ha castigat els territoris mes dinàmics, rescata el pitjor de la banca amiga i torna a la centralitzacio fent un diagnòstic equivocat de l'estat real I els seus problemes de l'estat deien de les autonomies. M'he enrotllat amb això quan ahir va ser un dia molt feliç. Vas venir amb els pares a banyar te
i em va semblar veure en les teves voltes i tombarelles sobre la pinassa, una pressa de possessió especial. Una promesa a l'avi de que amb aigua freda i tot, l'espai t'agrada, tindrem mota feina pocs calers, però ho passarem be avi. L'acceptacio del teu menut cos per part de l'Ares també es molt significativa, fins i tot el Kevin participava de l'estada. Vam passar les hores i va enfilar el camí de BCN. Peró obrint me aquells ulls, gran i vius, desperts i que no perden detall, que ens deien amb espurner, tornarem!!!!.

el corralito

Es com denominen a l'Argentina la fi d'una situacio econòmica,en la que tu perds tots els teus diners, comencen a comptar de zero, però així eviten que els que juguen amb els teus diners, se'ls emportin a l'estranger.L'Argentina ho cel.lebra 10 anys desprès. Peró no esta blindada de la crisi internacional. L'únic que malgrat l'elevada inflaccio, te bons clients de productes agrícoles i ramaders amb molta demanda. Devalua doncs vol dir exportar molt i de qualitat del sector primari, a la Xina i sobretot la soja. Es com et fan pagar els rics les seves deutes de país,no amb retallades com aquí, sinó mes a lo bestia. L'economia sempre llança avisos d'alarma però no es volen veure. Les crisis son la consequencia de molts errors comesos durant molt de temps, moltes vegades expresament. Van voler la paritat pes/dolar i el sistema no va poder aguantar. Argentina que ja va patir la hiperinflaccio del 1980, el problema mes greu qeu te es la desconfiança en la seva classe política.

Segrest

Es el que sol haver hi abans d'un rescat. I el BCE de Marià Draghi esta segrestat per l'Alemanya de Merkel. El seu no al govern espanyol i la recomanació de que vagin als fons de rescat es una demostració mes de que no son un banc central, sinó que esta en mans de la banca alemanya i del Bundesbank. La seva funció es protegir a un estat i el que fa es que el seu deute public sigui protagonista per part dels mercats financers. La seva absència o manca de determinacio i paper fa que els paissos de la euro zona siguin molt mes vulnerables a la especulació. I això ho configura el capital financer alemany que ara li es molt favorable la situació actual. Tots els capitals de la perifèria fugen ara cap a Alemanya, tant que el seu bo public es el mes fort desprès de l'america. A no ser que el BCE esdevingui un banc central controlat democraticament com el de Espanya no hi haurà solució.Alemanya el que vol es cobrar i l'ùnica manera esque Espanya sigui intervinguda. Pensem que els hi devem 200000 milions. Jo també ho faria.

habitatge public

Al poble s'han sortejat 18 pisos de protecció oficial entre les 23 famílies o persones que complien els requisits. Estan força be. Per uns 400 euros pagues lloguer i rebuts bàsics.No hi hauria d'haver cap de buit i menys en aquests temps d'emergencia social. El sector privat, bancs rescatats basicament, son els que tenen els mes de 200000 pisos buits en venda. Ara l'Ajuntament de BCN ha demanat, sembla lògic fer ho, gestionar aquest patrimoni, doncs son ells que reben la pression directa dels ciutadans desnonats o sense possible accés a l'habitatge.A Barcelona de protecció oficial encara ni han de 1400. Alguns dels beneficiaris podrien ser antics propietaris desnonats, dels 6789 que hi van haver hi l'any passat.Enguany en portem 225.S'ha aconseguit canviar la tendència i ara, ja el 97% dels habitatges ofert o son en regim de lloguer, amb opció de compra i a preus de posibilitats reals.ara els preus han baixat 33,8% des del 2007, però ja no hi han crèdits, ni estalvis ni feina.Per això al menys els de protecció oficial s'han de lliurar immediatament.

PSC a l'espai o l'espai del PSC

El vostre cosí tiet avi Ignasi Aragay, director adjunt de l'Ara, s'ho pregunta i l'avi ho afirma. El PSC actual desaparexera com va fer la UCD en el seu moment. Començant les escissions dures, a les que es sumaran d'altres, un cop perduda la vergonya i en el context de crisis molt crua que hi ha ajuda gens. Tot apunta que pot ser CIU, sense el Duran qui ompli l'espai polític i social. Nomes ha d'augmentar el seu sobiranisme, ensenyar les mans netes i ampliar el discurs social com fa l'alcalde de BCN, que fins i tot renya al barça per no jugar contra l'Espanyol. Que diran ara els ortodoxes de tota la vida del PSC, ara que la federacio espanyola demana un partit contra la de Catalunya. A tots els altres, PP inclòs els agafa amb el peu canviat. ERC, amb el millor historiador, te la pitjor historia caïnita recent, i d'altres tenen el sostre electoral massa determinant per esgarrapar ne vots. Be, algun. Una vegada mes, el maragallisme haurà anat un pas per davant, i abandonat com va estar, encara intenta construir una plataforma possible com la Plaça 21. Son ferro colat, i aparcat el federalisme mes germànic, ara atiant el cavall guanyador fa molt poc temps. Peró els agafa malalts, cansats i un pel tard, sinó es que esta tot molt ben preparat. I molts i veuran una venjança, freda i tranquil·la, mentre Catalunya plora per dins els meravellosos moments del 92.

coneixenses

I seguim avui amb aquelles persones que no coneixes però que ho sembla. Al fiestorro hi era la Clara.També, fruit d'una juguesca, la Bibiana Vallve.Parlant dels fills ,va sortir la propera boda de la Paula, nena d'Aiguafreda, companya de generació del pare. I se'ns casa amb l'Alex Fàbrega, veterà (32) jugador olímpic de hoquei herba, plata a Pequin i que quan juga no pensa en espanya. Conafesa que no es pot viure del hoquei, que podria marxar a Holanda poc temps i que començar de becari a la seva edat li costa. L'empresa d'auditoria BDO on treballa i que ja li donen forces permisos, no sap si entendria una excedència mes llarga per la Índia per exemple.Als Jocs, l'expectacio es per les figures mediateques i als village perquè la gent eliminada s'ho passi be.Els esportistes molt ben pagats mundialment, no poden ser un model social. Fan que s'admiri menys el seus esport.De Londres creu que les instal·lacions s'han fet tard. Disfruta jugant pels companys i els espectadors, l'equip te 16 catalans i segur que farien un bon paper. De l'himme diu que esta concentrat amb el que te que fer i que no tingui lletra va be per repassar la tàctica. Quan torni, al setembre, es casa.