somnis tragics

L'altre dia escoltat aquests amics de Madrid que pujant entusiasmats a gaudir de les excelencies del Pirineu, en aquest cas la garrotxa, enfocaven el tema de la independencia com podien.Son gent d'un gust diferent, un humor popular i amb una grau de tolerància que no cal posar a prova. L'aspiracio sobiranista es per ells un sueño tragico. El que jo no sabia es que d'aquests somnis ni ha de varies categories, perquè hi ha gent que ho ha estudiat. Hi han els tragicòmics. Per exemple en un carrero et tiren un tret i et maten. Un metge et diu que et queda un minut de vida i com que no creus en deu, t'has de jutjar tu mateix. Li demanes al metge perfer una trucada a la teva mare per explicar li i demanar li parer. la resposta es i ara que faig amb el caldo.Hi han els somnis consolatoris. Un escalador fracassa i de nit somnia que puja al cim. També somien les societats amb el seu insconsient col.lectiu i els animals que poden arribar a pressentir el que els hi passara. Els i hauria d'haver dit als amics madrilenys que el somni verdaderament tragit es el despertar.Que t'ataquin i els que t'estimen no et despertin. I un país pot somiar que es europeu, ric i prosper. Peró sempre hi ha el mal amic, el país veí que et vol despertar de males maneres o sense delicadesa. Els hi hagués volgut dir tot això però se'ls hi hagués quedat la mirada atònita de quan et despertes trist pel desamor que ningú compadeix.

el somni

Tothom pregunta ara que hem de fer. Que ens expliquin el famós full de ruta.Doncs no ho sap ben be ningú. Els que si sabem es que no tenim que entrar a respondre cap de aquests batibulls inspirats en el nerviosisme de qui malentén la sobirania d'un poble i que treuen enseguida els seus anacronics i febles poders en actualitat d'un mon que ja funciona diferent. Ara els pensadors ja no sostindrien l'indevisibilitat dels estats i les nacions. Les nacions diu ara Debray, son imatges compartides. imaginaires, llegendes i mites a partir d'un fet fundacional. Peró l'abus de les corrents nacionalistes pot portar a l'ambicio identitaria. Per això des de la recuperació de la Generalitat hi havia pensadors que reclamaven mes tarannà civil que no pas identitari. Que es el que passa a Espanya, que al anar perdent relevancia torna a la tradició, la identitat, o l'esperit.El que anomene la inquestionable realitat històrica com un tot des de el segle III a.c.També França es remet al Asterix i Obelix.S'ha d'actuar ara amb prudència i intuicio, doncs el poder de la democràcia es desmesurat i per tant perillós en comparació amb altres grups de la societat. S'ha de governar al diferencia i entendrà que hi moltes maneres de viure el Català. Ja no hi han mites teològics que ens carreguin i oprimeixin.

el turisme

No em cansaré de repetir que no es massa bo, Be, nomes per uns quants. Nomes crea llocs de treballs per els immigrants, no es reinverteix per millorar ne la qualitat i a Catalunya encara es pitjor.No son llocs de treball de debò hi ho veiem cada setembre amb l'augment de l'atur quan tancant la temporada alta que en diuen.Estariem igual si no hagués tingut el creixement barat dels últims anys o dècades.I costa trobar coses positives. Un altre cosa els turisme intern, que van als llocs de sempre com ahir ala petita excursió a la garrotxa, amb un poblet Besalú, ric i ben cuidat , restaurat amb criteri i que et feia pensar que estaves a França. Perquè a qui beneficia? Abans a la construcció. Mes apartaments, hotels i carreteres fins el 2007. Desprès als venedors de barrets mexicans i encara menys als fabricants de gelats. Tot plegat un 0,21% del PIB català.Com el comerç al menut, son llocs de baixa qualificacio i temporals. Son universitaris que ara venen durant uns mesos sabatilles de platja. A Catalunya el jocs, els creuers i el low cost ha fet pujar el turisme un 40 %. S'han creat 50000 llocs de treball però 62000 son d'immigrants. Els últims 56 milions de turistes el 2010, no han creat un sol lloc de treball consolidat. I ara pensen que amb taxa turistica encara ho espatllaran mes.

la troica

Eren tres homes russos amb molt poder que dominaven mig mon. Ara son la Comisso Europea, El banc central Europeu i el Fons Monetari Internacional que també manen força. Tant que des de aquí es voldria que l'estat fos intervingut. Perquè  aleshores la troica posaria seny en la gestió de la infraestructura i racionalment es faria primer el corredors del mediterrani abans que res.Catalunya que aglutine el 60% del PIB espanyol avala aquesta opció per el seu sentit econòmic.I si no perquè el gegant xines Hutchison, que ha acabat per fi amb 500 milions la terminal del port de BCN, assessora la CE en xarxes de transport. El lobi Fermed en una cursa de fons incansable durant una dècada, ha arribat ara al cor de la troica per establir un calendari de treball que uneixi BCN, Tolosa i Montpellier i assegurar la conexio entre els ports de l'Euroregio. Mentre tot sembla anar endavant, l'espanya profunda presenta esmenes al parlament europeu per fer el corredor central passant per Madrid i l'eix atlàntic per els Pirineus del país basc.No saben a on van.

la bicicleta urbana

La crisi ha fet augmentar en 6 anys, ho ha doblat, l'ús de la bici a les àrees urbanes i la utilitzen ja la meitat del usuaris potencials  Potser per això l'han apujat un 62%. Peró la manca de carrils posa en perill constanment la seguretat del transit.I els particulars lamenten que mes de la meitat hagi patit robatoris que les assegurances quasi no cobreixen.I creuen que s'ha d'obrir un registre nacional de bicicletes.  A BCN cada hi han 118.000 desplaçaments que son els mateixos abonats estables. Les bicis s'han implantat als carrers de BCN. Peró el que no  pot ser es que també acabin imposant se a les voreres iniciant una roda de conflictes amb els vianants que han fet pujar a 260% els incidents. Estem en el quart lloc de lloguer i basicament es perquè no s'ha obert el sistema als turistes. El 75% dels catalans tenen alguna bicicleta a casa i aprop de 3 milions les utilitzen amb regularitat. Peró encara ens falta una mica per emular Europa també amb això. Falta aquest 23% que no s'atreveix per por a la seguretat.

sant bertomeu

Els amics de Sant Bartomeu fan una molt bona tasca. Han recuperat, això si en 25 anys i a poc apoc, l'ermita que els dona nom. El diumenge, desprès d'uns passejada per sota Riells el Fai amb l'Ares ens hi varem arribar.La caminada es plana i no se senten els brams dels cérvols en cel, Peró si algun xarrec de porc senglar domestic que feia les delícies dels gos. El dinar era com tots. Era per agrair als que havíem col.laborat en la cel.lebracio de la festa major. Una fideu de paella immensa i agua i cava que el vi no havia arribat. Desprès un vídeo dins de l'esglesia, amb els millors moments de la festa d'aquest anys. Tothom corrent cap la penya que començava el clàssic. No en diré res. A mi en fan fàstic aquests arbitratges injustos i amb menys justícia esportiva que  de l'altre. El pare va anar al camp  amb el pare del seu padrí de boda que es argenti. L'home, en veure el crit de independencia, cridat per tot el camp, va dir que allò era diferent, que no era animar un equip amb passió sinó l'expressio d'un sentiment que sortia de molt endins. Un home mes que ens ha compres i escampara la seva explicació per el mon. Es va descobrir que el 1714es va perdre una guerra. Peró també que darrera de cada frontera pot haver hi un patriota català.

Correllengua

El parc de Can Badell es un espai del bosc arreglat on  s'hi fan festes i actes culturals. Tot presidit per el Dragon Khan de Bigues que es el gran tobogan. El corre llengua es una activitat, que se suposa parteix de la flama del Canigo, que va portant   llengua catalana per tots i cadascun dels pobles. Hi han paradetes i la Rosa en tenia una sobre el voluntariat de la llengua que un dia ja t'explicare que es.S'hi van aplegar centenars de persones, pensa que ha Bigues som mes de 8000, però sobre tot nens del cau, que al venir els pares a buscar los es van triplicar. Un conjunt musical de pallassos els va entre tenir. Van parlar del voluntariat i desprès el Nisius, cantant/peixater dels poble va cantar les seves rumbes i el meu avi a mitges. Desprès el dictat. Es va llegir el text que va deixar Xirinacs sobre el seu cos quan es va estirar a terra a la muntanya per deixar de ser esclau. Repartiment de premis, sorteig de panera de vins i olis del poble i sopar per el grans, les mongetes amb botifarra o entrepà del mateix.Mentre sopàvem, Cesc Freixes, un cantant de rondalles, escalfave la veu preparant la seva posterior actuació. El seu estil ens va fer fora, recordant el ball de gitanes que havien recuperat una dotzena de parelles d'avis tots engalanats com mana la tradició..