dimecres, 7 de novembre del 2012

Obama ha guanyat

Avui han dit una bona frase a la tele, que no se si se'm pot aplicar.. Diu, ja llegeixes tot els que escrius. Per cert imprescindible el darrer llibre de Joan Margarit, Es perd el senyal, sobretot dos poemes. El del aeroport en que s'allunya l'avio i el de la cadira de rodes que en deixar els taulons de fusta, per la sorra, nomes pot arribar al mar  a traves de l'amor. Ni el socorrista se la mira. Preciós i emotiu. L'avi pensa que ha guanyat, com molts americans, perquè ha acabat amb dues guerres que es va trobar, perquè lluita per les dones i ha reforçat les classes mitjanes. Perque ha aconseguit una sanitat mes igualitària i decent. Perquè li demanen mes duresa amb el diner, que segueixi la bona feina a l'orient pròxim i que anul.li la llei contra matrimonis homosexuals. També per el seu suport a la universitat i al seu accés. Perquè la situacio financera  comença a millorar. Perquè millori la balança comercial amb la Xina. I perquè a mes del que ja ha fet, augmentar els llocs de treballs, siguin de mes qualitat i remuneració. Per la seva experiencia sap que invertira en infraestrucutures i una cosa que li valoren molt es haver se pelat al Bin Laden. De fet el gran objectiu del país es al independencia economica personal. Tecnologia punta, conservació e l'energia, retallar l'exercit i retrasar l'edat de la jubilació.El discurs de Barack al saber se guanyador al haver li sortit favorable Ohio ha estat impecable. El contrincant, envejós i pobre d'esperit ha tardat una hora i mitja en felicitar lo per telefon. En un discurs rencoros com si encara fos campanya ha acabat demanant als americans que resessin per ell.Estem davant d'un altre troç d'imbecil, que per be de la política, avui ha quedat esborrat i endreçat o desat per sempre.

dimarts, 6 de novembre del 2012

Viilarasau

El Josep Vilarasau, ha estat el director de la Caixa durant quasi tota la vida laboral de l'avi.Ara ha escrit un llibre, El extraño camino hacia la caixa. Va substituir a un director imposat per el regim. el Dr. Luño Peña, el que segons diuen va donar l'atic de la Mery a l'avi Joan per treure's compromisos de sobre. Vilarasau tenia un expedient brillant. Segurament d'aqui la meva part d'admiracio i síndrome d'Estocolmo. Primer de la seva promoció d'ingeniers, diu que nomes feien números i engranatges no política, director de Capsa, Telefonica i finalment del Tresor. Al llibre diu que la Caixa ja anava sola sobre tot informaticament parlant, amb la IBM i el Ruiz Kaiser i que ell practicament no ha tingut que fer mai res.I afirma que mai va fer un mal us del poder del diner que tenia. No deu parlar al llibre de les negociacions amb el meu amic Morillas, que demostraria això. I no sap que vaig estar un dia a casa seva amb el Mori saludant a a la seva senyora, la Lola, que ens invitava a l'arroç.. També explica que les demès caixes anaven en bicicleta i nosaltres en moto i ens van voler seguir i van estavellar se. Fent de polític sense ser ho,contesta que no va sortir enfurismat segons la Rahola del despatx del Mas. Ho explica poc, però la veritat es que Pujol i Rato el van fotre fora amb una llei , com ell diu, feta a la mida per ell, no va ser el Mas. En un moment en que ja li tocava retirar se i va decidir no presentar batalla i retirar se a la Presidència de la Fundació, on quasi tenia mes poder que a la financera. Davant la jubilació, que al principi li va costar, amb el seu amic Fornesa, que no volien anar a casa a les 7 de la tarda perquè no hi sabien que fer, ara treballa amb el consell consultiu de la UOC en un projecte per internacionalitzar la universitat. Si li hagués de trobar dues pegues li diria que hagués promocionat encara mes a l'Antonio Massanell i que la Cullell no donava la talla per substituir al Tapia, com també  s'ha demostrat. Perquè Hi ha una cosa que son els currículums i aquí el mes llest arregla les bicicletes dels altres. No he parlat mai amb ell. Un dia el vaig sentir preguntar en un acte que qui era jo.. Bé si que vaig parlar. Un dia que la Cullell em va demanar que no li passes trucades, va trucar en senyor, Li vaig dir que no li podia passar i em va dir. Digui li que soc el Vilarasau, que estic a Llafranch i que truco des de una cabina. A l'entrevista del llibre ha dit que els productes dolents no eren culpa seva del tot. A la Central s'inventaven productes que obligaven a vendre als directors d'oficina. Es  el criteri d'ell el que fa la venda o no, amb les seves consecuencies. Bueno, una de les seves respostes liberals, com la de la independencia, que a ell no li agradaria, però que tampoc li faria escarafalls, que no s'escandalitzaria vaja.

dilluns, 5 de novembre del 2012

el Sandy en campanya

Quatre coses poden reafirmar o capgirar l'eleccio d'Obama avui. Va ser un cop a la seva exitosa política exterior l'assalt a l'ambaixada de Bengasi i la mort del seu ambaixador i 4 funcionaris van fer trontollar els seus èxits anteriors. El primer debat, adormit diuen que va estar, va fer baixar els sondejos davant la bona actuacio del candidat aspirat. Nomes la publicació de l'ultim balanç econòmic alleujant les xifres de l'atur ho va pal.liar una mica. Les enquestes fins l'arribada de l'huraca, encara donaven un empat tècnic del 47%. Això va fer moderar el missatge per atraure als independents. I arriba el Sandy. Devasta el nord del país i atrau l'atencio que oblida la campanya electoral a na setmana del comicis.Ha aconseguit que un 78% aprovi l'actuacio del president, que sense tenir tampoc aquella empatia que diem de "mercat" o ser proper, es va acostar al poble damnificat i administrativament ha reaccionat molt millor que el seu antecessor amb el katrina. 

diumenge, 4 de novembre del 2012

la resposta

La resposta d'Espanya al que sigui que fem no sera bona. I hom te clar que vetaria la permanència de Catalunya a la Unió Europea. El problema que tenen es que ja hi es. i a lo millor, si hi hagués majoria absoluta dels 27, ells podriran ser expulsats, com Grècia, quan no pugin pagar. El discurs anticualtde Madrid el que fa es reforçar els que encara no ho tenien prou clar, referent a la independencia i mes allunyats de la millor estratègia per mantenir les formes democratiques i preservar la convivència. Sense trencar la com diuen ells. Els que no volen la autodterminacio, no tenen por, i si lligams emocionals amb la seva nació, intenten para el cop si vinguessin maldades i que la seva negativa acabes tenint consequencies per les seves vides. Sempre logren l'efecte contrari. Totes les preguntes que ens fan aquests dies sobre el que pot passar als catalans, s'han de plantejar immediatament a ells,Perquè es Espanya la que patira les 10 plagues d'Egipte que anuncia la Camarxo si a la fi aconseguim fotre el camp. 

dissabte, 3 de novembre del 2012

ningu esta convençut

El que fa por es el desori que manifestem els catalans i no tan catalans a l'hora de contestar aquestes enquestes absolutament no fidedignes i infidels. Siguin 800 o 2300 els consultats els resultats son autèntics desastres. ICV, eterna segona opció de les esquerres, es debat en un discurs contradictori entre anar en bicicleta, controlar el C02 i simpàtics com son no convencen a una part important de l'electorat. PP i C's continuen igual, amb el seu discurs conservador que atrau i manté als porucs i sense visió de futur.A mi que em deixin com estem seria el seu programa, caduc i que no necessiten. Entre els dos podrien arribar al 20% el Parlament. I el que es inaudit es que cap enquesta accepti al hemicicle la presencia  de SI i les CUP Quan en les anteriors, sense haver estat mai en el circ mediatic varen treure 4 diputats i moltissims regidors siguen la gran sorpresa. Curiosament ara que votem la independencia, el milió i mig de la manifestacio, els obviara quan son els únics independentistes de veritat. Curiosament pujant a ERC com a segona força politica. Pel Junqueres, perquè ara pacten a tort i a dret i s'entenen amb els nuclis treballadors.Queden sotmesos al resultat de CIU i la seva majoria, en perill amb tots els estirabots del Duran. El que mes encerten es la desaparicio del PSC. Una ex ministra espanyolitzada, els catalanistes buscanse la vida por ahir, diuen que amb Carod, i un candidat que topa amb tot, constitució, federalisme, referèndum i que en dos mesos ha destruït tot un llegat socialista d'arquitectura obiolista i maragallista. Pot passar que no superin els 300 mil vots. I totes les enquestes amenacen amb que per un esco, CIU no tindrà majoria absoluta. I gracies al Duran no la tindrà. Ningú esta convençut dels 5 milions de votants, dels quals 1,5  repetira vot, 500000 ja s'han decidit, prop d'un milió no ho saben encara i augmentara la participacio en 400 000 que no van votar i ara h i aniran. El dret a decidir passa per una participacio molt alta que anul.li els efectes elitistes de la llei d'Hont.I el de les enquestes tendencioses mes que mai com les d'aquests dies.

divendres, 2 de novembre del 2012

l'spot

Segueixo amb el tema dels anunci institucional. No crec que ningú mes vagi a votar per això.Peró si que gent ja el te penjat a les xarxes. Si que es veritat que tenia un to plebiscitari. Peró no afavoria com a mínim a menys del 50% dels partits que es presenten. Els mitjans es buidaran ara per explicarnos les coses i sobretot per fomentar la participacio, especialment important en aquesta ocasió, on no sol es suficient guanyar sinó que ha de quedar molt clar. I han començat els desproposit. Titllant al nostre president de colpista. el comparant amb el dictador o pressuposen que si et dius Garcia no pots estar a favor de la consulta. Hi ha desconfiança, en part per la manipulació constant de les enquestes i comencen els programes especials. Per exemple el diari que llegeix l'avi, augmentara 12 pagines incorporant especialistes i analistes a l'area política i procurara de fer un bon seguiment de la campanya. I l'altre cosa es els programes electorals. Un munt de fulls destinats a no complir i el pitjor que ningú llegeix amb un cert interès o criteri. I amb faltes de gramàtica  i incoherencies, demostren els programes la distancia amb Europa i el nostre fracàs escolar, a banda la manca de coneixement d'idiomes.Sobretot els que pretenen traduir se al català, desprecian 1000 any de preservació i lluita de la nostra llegua. Per haver hi errors ni han fins i tot de sexistes pe no afegir hi els de teclat com els que fa l'avi moltes vegades i que espero a mi em perdoneu. Els programes mal girbats son l'espanya que tenim. El que hem d'extraure d'aixo es que la Catalunya alliberada haurà trencat les cadenes de la escriptura, però no amb la falç, sinó no saltant se les classes que ensenyin això.

dijous, 1 de novembre del 2012

panellets de pinyons

Ahir varem el passi de El fantasma de Frankenstein, la núvia es va ratllar. No va venir quasi ningú. I això que la paradeta estava molt maca. Teníem castanyes, fantasmets per els nens i mistela i moscatell per els gran que s'oferien perquè els intentessin fer socis. Els panellets ni tocar los . Al poble van a 39 euros el quilo. Diuen que no han tocat el preu i confien en els de pinyons per mantenir els beneficis. Pinyons que tenim per aquí a terra el jardí i no fem cas. Ho haurem de replantejar. El gremi defensa els bons. O sia amb massapà, ametlla i sucre, sense patata, poma o d'altres additius. Compten que el 60% es vendra  l'area metropolitana per el rotllo dels cementiris.El fred ajuda. Per arribar a vendre mes de 800000 quilos, però també perquè moltes famílies 'els facin a casa, ara que l'escoles ho ensenyen. Els clàssics son de pinyons, ametlles i coco. Les novetats d'enguany, sense gaire confiança son de fruita, xocolata i maduixa. La reina de veritat son les castanyes que ja competeixen a les taules amb els caquis (N'han venut 4500 tones), les carabasses i les magranes. Els caquis, han millorat la textura de la carn amb les seves classes persimó i xeroni, no sent tant delicats. El mateix podríem dir de la magrana, de collita extraordinaria enguany i la castanya gallega, que es pela be i es dolça.Al Montseny fa anys que s'intenta introduir, com a la Conca de Barbera, però la produccio de castanya catalana encara es força modesta.