accident a la feina

Han baixat un 14%. Un fred 14% per cent que representa en realitat 69 persones, dels que nomes 5 es van donar a la construcció, mentre el serveis eren 36 i 21 la industria.Ferits de gravetat 568 i els lleus, espantats per la nova directriu de acomiadaments no anaven ni al metge. Clar perquè treballen menys gent. Em refereixo als mortal. Els altres, no ho se però deuen haver augmentat al ser inexperta o molt jove. Tot i així s'han posat mes de 10 milions d'euros amb una mitjana de multes de 6000 e. I també que s'han fet 10600 visites de inspeccio de previsió, 2000 mis que l'any anterior.Tot i que com reclama la UGT, actualment no hi ha una estratègia vigent sobre la siniestralitat a la feina. I com si estàs encostipat i no hi vas et despedeixen, no compta si et mores o no de la grip per el teu lloc de treball que ja no tens. Incidents hi han hagut en tot l'any 73000., amb una disminució entre els afiliats a la SSSS d'un 17%En una cosa que s'ha avançat molt es en fer publiques les empreses que no ho tenen lo de la prevenció en ordre, Normalment s'hi deixa de negociar. Peró no amb totes. Com sempre.

cercle d'economia

Avui venen a sopar uns amics de fa molts anys. El Carles Santalo. Casualment avui he trobat el text que vaig fer per els 50 aniversari dels Aragay i encara parlava també del seu pare el Miquel.Segurament haurien estat d'acord amb el missatge que ha llençat el cercle d'economia, feu dels empresaris mes conservadors en que es demanava diàleg amb el cap d'estat. Tot això desprès d'haver mantingut un silenci colpidor en l'inici del procés. L'empresariat ha convocat per el 14 de febrer un acte de reivindicacio però no tothom i esta d'acord. Apoyan la consulta, que no ha de ser ni punt de sortida ni d'arribada, però dintre del marc legal i volen, ara si, un repartiment equitatiu dels  esforços del dèficit public. Hi ho demana un president del cercle que va néixer com a polític a les CCOO i ara ho es de Vueling. Carreguen contra el pacte CIU ERC i manifesten que el poble esta desorientat. que la pressió sobre les classe Mitjanes no millora el marc productiu. Demanen adequació del sistema autonòmic i no exclouen la reforma de la Constitució,. Creuen que el suport a CIIU de ERC, no ajuda a l'estabilitat de govern especialment quan son l'oposicio.El cercle es va fundar el 1958. I lo seu com el eqüestre, es fer equilibris entre la sobirania i les voluntats diverses dels estament de la societat catalana. El president del cercle que ha acabat al PP , va retreure  a el debat sobiranista. Va ser respòs amb que era l'unic debat viu a Europa. Tot in que no volen sortir del regim comú del Principat. La proxima xerrada s'hauran de posicionar sobre la corrupció. I tancaran el cercle.

ambaixades

Els pressupostos d'exteriors, allò que facilita tenir relacions internacioanls i fer política i negocis al estranger ha baixat a la meitat. Catalunya, a qui els volen tancar,en te 5 de seus diplomatiques amb un cost de 27 milions, meitat lloguers i meitat personal. Espanya te un pressupost de 1500 milions i enguany per exemple no podrà comprar una seu a Camberra de 7 milions. Ells tenen 129 ambaixades  i 92 delegacions. Peró tu fixat les inversions en que son. Guinea Bisau 100000 en decoració. Japó, 56000 en decoració. Marroc, 6 milions en la residencia de Rabat.A l'ONU 165000en un ascensor. França 460000 per manteniment. Guinea 310000 en reparaciosn a habitatges. Lituània 300000 decoració. Sudan 160000 mobles. India, 283000 en decoració i parament de la llar a totes, coberteries, roba de llit i tovalloles, 500000 mes. D'acord de la importància de la representacio, però certes despeses suntuaries en aquests moments son obscenes.El concepte antic de la diplomàcia osta molts diners, Ara ja no s'ha d'impressionar al visitant i a l'aparador hi te que haver un altre tipus de demostracions de potencia. El fil, la plata i les piscines ja no son necessàries, almenys per la diplomàcia. Ser ambaixador no es un castig, i sinó no hi vagis. Volem retallades al mon igual que ha fet la Generalitat amb les seves austeres oficines a fora.

calçotada

Em diuen que vas anar de calçotada. L'avi i la Rosa estan ajudant a preparar ne una a casa dels veïns(Lola).Ahir al vespre es van lliurar els premis Gaudi de cinema Català.Mes que entrara valorar els premis, amb que estic en desacord vull fixar me en detalls. El mes emotiu, la Carulla jo ho he explicat  a la Julia. El president Joel Joan, director de Fenix 1123 per cert sense premi, va esta molt mesurat en el seu parlament, llegint amb una mica de nervis i donant pas a la homenatjada. Per els guanyadors, encara no s'ha trobat la formula de agrair a tothom l'ajut. De fet no caldria, però sembla que....Varem poder veure recollir el premi al Tomàs Aragay i el seu amic en Cesc Gay (fina broma amb el cognom)que ho van agrair a tots els amics.Hom hauria de comprendre que treure el paper per no deixar se cap nom queda fatal.Va ser una ceremonia, amb calidesa, glamour a la catalana i fins i tot semblava premiar el cinema d'un país normal i lliura com demana la Carulla. Em sembla histèrica com el rebobina Figueras o reflexiona Gorina els comentaris tapant la publicitat dels amics comentaristes. Acertats però apressats i massa breus i contemporitzadors com si fos un partit del plus. Mes mesurades van ser les presentacions i  lliuraments dels premis sense lluïments innecessaris excepte la del Berto. Pel final el Buenafuente, ara ja pare. Donant ritme a la gala, feia riure i anava per feina, ben secundat al curt de presentació per Segura.Recordem la interrupció del minut 17.14 sense consequencies deixant clar que ens podem riure de nosaltres. Cap referència molesta als polítics, nomes al Trias, excessiva la seriositat del Selvas i la Candela Peña, premiada, no va aplaudir els ensurts de catalanitat. Lleig. I trist assebentar me de la desaparricio del Ricard Gil, amic i programador de Cinesa, que se'l endugué un càncer de pell. Sempre estava moreno i engominat. Deia que afavoria la se feina de RRPP...S'aixeca el talo i es veu el Madrid amb la copa. Titol de la pel.lícula, Lo imposible....

corrupcio

Ahir et van comprar unes sabatetes. Ets a punt de caminar. Quan camines, les sabates costen el triple. Em deia la Júlia que et passaran les seves canadenques mentre sigueu petites. Moltes famílies ho fan fins i tot sense crisi. La corrupció a Europa costa 120000 milions l'any. El mateix que el seu pressupost. I aquí cada dia surten mes papers comprometedors. Aquests cas es com les bombes de raïm, que van explotant de mica en mica., a trocets.ara hi surt un JM, sense nom.Embolica que fa fort. Bombes que per cert fabrica i ven el nostre ministre e Defensa. Peró es el d'Hisenda, diu que no li consta ara qui ha blanqueijat diners  o no amb l'amnistia fiscal. Molts no han pagat el 10% sinó el tres, sia que hi  han bastantes llistes i ell no les te totes. Estem abocats a una crisi sense precedents, Una crisi sistemica que es diu i que ha Itàlia va acabar malament per exemple.Democràcia o càrrec. A Catalunya sols, hem de saber anar al fons. Fer de Tamcredo no serveix. El nostre president jo ho ha vist, sense el poble no se'n sortira. Per tornar a tenir la confiança s'ha de destruir tot des de dins. Ja no son temps de la Tangentopoli italiana. El que no volem tampoc es començara trobar gent als maleters dels seus cotxes. Si decideixen be, diuen que el president espanyol va rebre ara 332.000 euros, no cladra.Ni els somaten, ni la FAI, ni els miquelets.Per cert bonissima en un segon visionat, 14, d'abril, Macià contra Companys. Igual que ara.

ni un pam de net

Mentre els valors imperants a la societat siguin el qui te mes., guanya mes i ser el primer a qualsevol preu pot semblar hipòcrita lluitar contra el ridícul de ser com abans.I no val escandalitzarse quan el que no ha jugat net creua la lineal d'arribada.Mentre a TV1 ensenyaven les diferències entre la margarina i la mantequilla a un programa innombrable, estudiaven la grafologia del màxim defraudador del PP, de qui van saber fins i tot que tenia la pròstata molt malament. Mentes tant els altres, empresaris i polítics del PP, alguns amb comdemnes ja complertes de presó, o sia en calitat d'expers, trobaven tota mena d'explicacions disculp adores als flagrant fets que s'exposaven de corrupció. Tan es així que era millor seguir el programa de cuina perquè al menys ja sabem on ens tenim que posar la mantiquella per tragarnos tanta mentida. Ja poden corre els jutges no amenaçats darrera els tramposos si nosaltres convertim, les nostres teles, en herois als que nomes viuen per enriquir se, tenir nom i poder. En aquesta realitat depriment de vegades pensem que el mon sempre serà així i ens hi hem d'anar acostumant. Peró també cal pensar que si hem arribar fins aquí, hem avançat en democràcia, podem aconseguir mes coses bones i no quedar nos estancats empudegats.L'art de que no te'n xampin es per tots els camps, sigui el dopatge, el frau o la corrupció que vull pensar es mes la regla que l'excepcio. Estem cansats de veure bons i dolents, guanyadors i perdedors. El que sabíem es que els nostres éssers admirats eren bruts. I no els hi venia d'un pam.

la pregunta.

Ja tenim la pregunta. La comissio electoral ha fixat una pregunta directa per el referèndum escocès. "¿Escocia hauria de se un país independent?" Clar i Català i fora dubtes i terfugis. Londres que ha facilltiat amb condicions en tot moment el Procés, fins i tot modificar les lleis constitucionals britàniques, ha transferit la capacitat de cel.lebrar referèndums sobre el que vulguin en aquest cas la independencia. Igual que aquí. Una posició que hores d'ara resulta incomprensibles per molts ciutadans de la UE que tenen un concepte molt mes avançat de la significa cio de la democràcia. Una pregunta clara i curta, un pressupost limitat de campanya que el mateix govern angles auspici i ha duplicat, cosa que ha omplert de satisfacció i dubtes nacionals als escocesos, que per cert, la majoria ,no volen quedar se sense reina. El suport a la consulta per aixo ha baixat i es situa ara al 23%, deu punts menys que al 2010. La comissió electoral que donara 1,7 milions  a cada part, demana que es pacti també el despres del referèndum segons cada resultat que es pugui donar. L'única discrepancia es que Londres no vol plantejar la negiociacio de la independencia, abans de saber el resultat.Un exemple en tot. Com aquesta campanya il.lustrativa que estan fent per frenar la immigraco des de el convinciment. Pensa que el segon idioma ja mes parlat a Anglaterra es el Pakistani.Sense declaracions, ALex Salmond i Pauline Maurois, lideressa del Quebec s'han reunit amb discreccio a Edimbug.