divendres, 22 de febrer del 2013

Polonia

Si avui es dijous avui fan Polonia. Tinc un problema amb el millors segurament programa de TV3. M'ha dorm.Avui presenten els Oscar de la corrupció. Nominacions disputades i la recerca del millor corrupte en un Plató ple d'espies. Bruno Oro, Pep Plaza, Cesc Casanovas i Mireia Portas es reuneixen per avançar la consulta sobiranista, convençuts com estan dels constants atacs al sobiranisme. I a sobre del rei, plou m...
Ara encara es fàcil esperar Polonia, perquè li fa de teloner Veterinaris, una especie de Polseras vermelles però amb animalons que la veritat es fan estimar. Cap pel.lícula es col·locara entre els 10 primer del ranking d'audiencia del dia. Ni Casi famosos,ni Una bala en la recamara, ni Fallen, ni El territori de la bestia ni Los visitants no nacieron ayer.Fins i tot El intermedio del Gran Wyoming liderava la graella per davant de la Champions (Malaga) de TV1 i TV3. Aquesta domina el dia amb el Telenoticies Migdia i La Riera i el Comarques. Segueixen La Sexta, Cuatro amb Castle, Pasapalabra de Tele 5 amb els seus informatius, que es la mes vista a Catalunya i fa mal, i els d'Antena 3. El lideratge entre el primer i el darrer es de 665000 a 342000, el 30% del Share i el 11%.

dijous, 21 de febrer del 2013

cronica negre o rosa esportiva

Avui les pagines d'sport, tristes per la presumible eliminació del Barça de la Champions davant el Milan, sembles pagines roses el tipus com que la neboda del Aznar es despulla ella i la família al Interviu. Fitxat sinó en els titulars. Les ONG's demanen que el Barça no viatgi a Israel i Palestina. El Celta, i em sembla be, No fitxa un segon entrenador per fatxenda.El seleccionador nacional diu que no s'imagina un Espanya Catalunya i que els seus tres porters Català, madrileny i Andalus es porten la mar de Be. El Laporta encara no s'enterat ben be de que haurà d'avalar part els 24 milions de la seva junta.Els pocs que saben de que va la sentencia diuen que arribaran al final i que el pobre i bo del Guardiola que va demanar arxivar el tema, d'aixo no en sap.Aquí al costat a Montmelo. Checo Perez i Rosberg, els hi passen la ma per la cara a Vettel i Alonso que de moment no poden acabar les voltes. La cadena australiana SBS fa un reportat sobre el Barça i la independencia de 15 minuts. I lo mes bestia, el paralimpic Pistorius, velocista que corre amb les cames amputades amb una pròtesis, declara a Pretorià per el presumpte assassinat de la seva novia Reeva, en una dramàtica historia, potser inventada d'assalt a domiciliari. L'esport i la vida. I la mort.

dimecres, 20 de febrer del 2013

la catifa vermella

Es on es passejam les estrelles del cine o teatre quan hi han lliuraments de premis.. Es un tema banal però em fa gracia d'explicar te la catifa del darrers Goyas. Els homes van sempre de negre i poques vegades amb corbata. Diguel s hi còmodes. D'elles que m'interessen una mica mes nomes et parlaré de les que coneixo per la seva feina. Elegir el Vestit de dissenyador en diuen l'outfit. L'unica que tenia una mica de cua era Manuela Velasco, la llàstima es que et sàpiga pujar fotos, que va porta un tub color mostassa de Gucci, amb una bossa de ma color pastel que no lligava gens. La borsa normalment els hi deixen i no esta pensada per el conjunt. Amaia Salamanca,anys 20 de Zuhair Murad a ratlles amb un cluth de Oscar e la renta que tampoc lligava. El pitjor, el sac de Candela Peña de Davidelfin, que amb màniga llarga, no li perdonava cap error de la seva figura.Es va veure també un Stephen Rolland amb flaixos per la seva decoracio foral al pit i la simpàtica Anna Obregon, tota volums, i brocats vermells fins i tot a la bossa de ma, que per una vegada almenys lligava. Les mes interessants les no  nominades com si les guanyadores primessin la feina al glamour. El punt d'equilibri el va posar la boca mes gran d'Espanya, Maribel Verdu, que va guanyar per una pel.licula muda, Blancaneus. Portava un Raf Simons amb roses estampades molt grans. Macarena Garcia, actriu revelació el va recollir amb un Dior llarg i també vermell. I la model reusenca Aida Folch, tancava la passarel·la dels Goya amb un blau llarg i llis paraula d'honor i amb joies de Carrera. deixades també. Una bossa de ma de iaia, perquè no va poder agafar l'estatueta tot i que a la pel.lícula ho ensenyava tot al pintor. 

dimarts, 19 de febrer del 2013

de reull

Es com Catalnya haura de mirar a partir d'ara a Escocia. Sient dos casos diferents si que pasaran coses que n'haurem de pendre nota. Per no repetir errors o per incorporar ho al nostre proces si es possible. Alla es poc problable que guanyin els independentistes. Molts no volen perdre la Reina i no estan maltractats fiscalment amb el que el govern britanic te molt mes facil convencer el poble de seguir al Regne Unit. Hi ha qui diu que el resultat escoces pot afectar negativament el catala. Sortiran estudis de la viabilitat dels dos estats separats. Quines politiques hauran de seguir un cop independitzats El pitjor que pot passar es que la UE no confii de que Espanya se'n surti sola. Escocia ha fet un estudi de 5 economistes, dos premis Nobel, sobre la seva viabilitat independent. Una estrategia intel.ligent que contenta a tots els actors a l'endema del referendum. L'actitud antidemocratica del govern espanyol, obligara a un desgast fortissim al govern catala que es trobara enfront sempre la constitucio. Una aventatge que te Escocia es que nomes te 5,3 milions d'habitants, un 8,4% del Regne Unit que genera un 8% del PIB. Tot aixo es duplica si comptem el petroli del Mar del Nord. Per la nacio catalana aquestes dades son 7,5 milions  d'habitants, el 16,1% del estat i un PIB del 18,7 amb una balança fiscal negativa per l'expoli. Son un cas diferent, ni mes ni menys favorable pero que caldra no perdre de vista pel retrovisor,vaig davant qui hi vagi.

Roma

Avui el papa t'ha arribat a les 7.22.. Tu no t'enrecordaras però l'has trobat molt a faltar. El demanaves, senyalaves la porta i feies petons a una foto. Tot ha anat be. I de fet es com si tinguessin a partir d'ara una besàvia mes, la Pepi. Deia lo de Roma, no per la renuncia papal, sinó perquè la tieta avia Montse ha anat un fi de setmana amb l'Irene a visitar la capilla sixtina i els voltants, S'ho han passat de por i els hi faltat temps per tot. I això que mig ho tenien tot lligat per internet. La Montse amb un gran memoria va explicar tot el que havien vist. Jo diria ara la Via Giulia amb detalls molt cubans, edificis esplendorosos en el seu temps fets malbé i sobretot gran quantitat de monges i capellans molt joves, segurament fugin de la crisis per poder menjar millor.Tot amanit amb un excés de clàxon i unes llibreries on hi convivien idiomes de tot el mon menys el xines. De moment. El Trastevere va dir que estava molt animat, no se si va fer referència als anglesos.L'austeritat va fer que no gaudissin àmpliament de la menja italiana, cas de la pizza picant. El Ponte Sisto es per contemplar per la pluja no acompanya, que si ho fa un taxi fins l'hotel o cauen rebentades. Per això no devien veure l'entrevista de Berlusconi amb 5 periodistes on els explicava la pròtesis que s'havia instal.lat al penis. Es veu que l'unic problema que li dona es passar els arcs de seguretat dels aeroports. Santa Maria te un ambient càlid. Tampoc els ha estat problema la parla. Buon apetito per un menjar casolà. Caprese, bruschetta de salmo i fiore di zucca, tot acompanyat d'un Brunello di Montalcino, potser blanc.La pluja para un moment i permet tirar la moneda a la fontana de Trevi. Peró ho fan d'esquena i potser no val. Hauran de tornar hi.

diumenge, 17 de febrer del 2013

desconfiança

Tens el pare a Villardebos, Galicia provincià d'Ourense. Algun dia t'explicara perquè hi va anar hi.He llegit una definicio raonable de desconfiança. Es la distancia que hi ha entre  que et comenten alguna cosa i l'acabes entenen, acceptam o amb una resposta complaguen. El Papa i la persona visitada a Galicia, tenen la mateixa edat mes o menys.D'un no es desconfia tan del que diu i fa i de l'altre se la vol fer anar per aquí i per allà, sense gaires miraments o consultes.De condicions, cadascú te les seves. No entrem en malalties, soledats i d'altres mals de la vellesa. Quan un pren una desicio, se'l pot discutir tot el que vulguis, però te tot el dret a equivocarse, especialment si la decisió es el resultat de l'opcio de vida elegida lliurament o no. I el pitjor per interposar en una vida escollida es la compassio. Sobre tot la de fi de setmana o nadal.Quan en el teu dia adia no t'has preocupat massa, diguem malpensat. Hi ho dic perquè jo pertany aquest grup d'oblidar per no patir. Peró tampoc cal caure en el compte del que abans no s'havia programat i sobre tot ningú t'ha demanat el parer. Hi ha qui diu que es per orgull o sorrudaneria. No podria ser per que al final les persones es quan son mes lliures per decidir?. Jo vull creure que no m'ha de donar explicacions de la seva manera de viure, especialment perquè si aquella persona m'importa sap que sempre estaré a l'altre canto del telefon. Moltes vegades, mentre el cap es clar, un esta com vol estar i rebenten segons quines apreciacions gratuïtes que el que tindrien que fer es amorosir la decisio pressa amb el propi consentiment. Així de fàcil i així de senzill. I si desprès s'ha de corre, els que puguin que corrin.

dissabte, 16 de febrer del 2013

els vinils

Son els discos de pasta, físics, negres, no descarregats, que ja no se'n fan i nomes en pots torbar en alguna de les poques botigues especialitzades de BCN, tipus indie. L'altre dia per el cumple de l'avi Enric, ni volia regalar un dels meus, perquè  se que hi te una gran aficio. Els CD's, diuen els experts que tampoc es veritat que tinguin millor so ni son mes fàcils de classificar, etc. Al carrer Tallers es on hi van mes musics a comprar joies que en diuen, o perles. Tot i  així son mes de comprar instruments que musica. Ells també se la baixen. El CD tambe va camí de desapareixer, son cars i ara amb l'IVa encara deixen menys mage  comercial. El sector esta convençut de que el vinil no desaparexera, igual que la musica. I la unisca amenaça de l'Amazon es el seu preu a canvi de no saber practicament que compres.El nivell general però es de 40 principales. Pocs afeccionats s'emportarien a una illa Bon Dylan, John Coltrane o Nick Cave....El millor d'una tenda de vinils es mirar los tocar los, sentir la olor  i parlar ne amb l'expert. Ells son els qui han resistit les embranzides de Virgin i de FNAC. Crec que com discos Castello, la botiga Revolver, també tirara cap amunt. Es un complement a una musica molt independent que les grans cadenes no toquen. I  a mes en vinil,....Doncs llarga vida, mentre els DJ's encara els facin servir...