Roba interior

Es una de les coses difícils de comprar. Quasi mai adivines les mides i poques el color que nomes te referència amb les teves fantasies sexuals. Segurament el mes fàcil es el vermell d'any nou. L'avi darrerament, m'havien arribat a cobrar 36 euros per un gallumbos, me'ls compro als mercadillos o anem amb la Rosa.Potser costa mes trobar l'estampat però entre pagar i tot no trigo ni dos minuts.Això quan amb la cara de desesperat per que no pots fer el regla a temps, vas fermament decidit cal la botiga i la dependenta et tanca la persiana als morros pensant se com a mínim que est un maníac fetichista. El millor va ser l'epoca dels Jocs Olímpics de BCN, que es va posar de moda no portar ne, però a les hores, els uqe ho pagaven eren els pobres pantalons.

spin doctors

Toni Casares els porta a escena de la sala Beckett com a mestres de la manipulacio.L'autor George Kaplan ofereix com els seus protagonistes una lliça magistral del que pot fer un conferencian armat d'un power point o amb enginy fent servir una sofisticaaa escriptura dramatica pero entretinguda. El setembre a lo millor l'avi comença un curset petit de escriptura per adults, ja us ho explicare si es tan estimulant com el muntatge  del que us parlo, i sobre tot les diferents encarnacions dels actors.

Xipre

El petit país ja asumeix que esta fora de la zona euro. La caiguda del Laiki Bank va precipitar la fallida de tot el país. Es continuen fent els controls de capital i hom percebeix que es un experiment per saber com expulsar una país de la zona euro. Els xipriotes estan convençuts de la la moneda te l'aparença i e tacte del euro però que no ho es.No es poden obrir comptes nous ni fer transferencies de diners. Brussel.les ho nega tot.

Nous escenaris

El vel i tancat ara per ara, Aquitania cine de l'avinguda de Sarrià i antiga Filmoteca, serà el marc on es produiran experiències teatrals noves fora d'un escenari tradicional.Per aconseguir ho, reobre amb el nom d'Aquitania Teatre i els asistents gaudiran a mes mes d'una misteriosa ruta per l'edifici avui abandonat.Entre els títols no convencionals, El Paco Donald, Parking Shakespeare, Nit de reis o Coliseum Horror Experience.

Banquers

M'esta costant molt re emprendre aquest blogs. D'una banda tinc el cap ple de pastilles encara i de l¡altre que costa molt llegir els diaris i aprofundir les noticies, no gaire be com mi veig.H pensat fer coses molt curtes per posar me al dia. Com tuits com si diguéssim i una breu, molt breu reflexió. L'altre també es com hi veig de malament amb el reflex de la pantalla de l'ordinador.Avui seria, els banquers espanyols con els mes ben pagats d'Europa, un salari mitja de 2,44 milions d'euros 'any. Això em sembla que es el que cobra el Faine i ell mateix diu que es poc si comparem amb d'altres.Els segueixen Àustria i Alemanya amb 1,84, I a sobre el 2011, encara es van apujar els sous i blidnarse les pensions. Si senyor, amb un parell...

el museu

Just tornar de la Costa Brava, la Rosa tenia un casament per fer i això sempre comporta un cert nerviosisme. Tot va anar be. I l'endema amunt altre vegada cap a Girona a visitar amb els amics del Cine Club, el Museu del Cine. A pocs dies de la mort del seu fundador, Tomàs Malloll, nosaltres cap allà a aprendre com va començar això de la calmara fosca i la imatge en moviment en un visita guiada per aprofitar mes l'avinentessa. Del teatre de les ombres xineses per la camara fosca passem a la llanterna màgica i les caixes d'optica, Fins que uns senyors amb paciencia crec que Niepce i Daguerre aconsegueixen fixar durant nomes mitja hora la primera fotografia. Les joguines d'optica endegant la cursa per la imatge en moviment fins que Lumiere fa la primera projecció i Melies i Chomon s'adonen de les possibilitats sentant les bases del dibuixos animats d'ara. Les eines del cinema i els efectes especials ens deixen davant del cine NIC. Un projector amb manivela que l'avi feia córrer de petit per veure un elefant caminar o uns nens ballar. Un bon àpat a la plaça, al Boira, on per cert tenien la meva aigua Vivaris i tot, va donar pas a una passejada per la catedral a la que nosaltres ja no varem arribar. Peró aquesta setmana també ha passat una cosa terrible que t'explicare demà.

Temps

Varem anar a veure al Quim Masferrer, componen del teatre de guerrilla que ara una obra sol. Durant una hora i mitja, que es que li diuen que li queda de vida, parla amb el public, fa demostracions de ball amb la cadira de rodes o escolta la seves tres cançons preferides. De tant en tan passa un home vestit de negre que es el temps imparable i li senyala el que li queda. Home em va recordar bastant a mi a l'hospital. La millor musica per mi la de JOhnny Cash,quan ell recorre carretera i camins per escapar de la seva hora. Molt bo quan parla de desfogar se, tipus les multes ja les pagara qui sigui, la hipoteca, la llum, la RENFE, empreses varies a qui uns calvos interessants. Parla del critic amagat entre el public que viu del treball dels altres, de lo famós que es faria si fes volar el pavelló esportiu de Llissa,-preguntat el public nomes un volia ser famos d'aquesta manera,- i parla també amb el Senyor per aclarir els 4 dubtes que tots els creients tenen. Actualitzat el llarg monòleg amb les darreres noticiàs, boda, de la filla del Mas, Concert al Camp Nou, expresaba les seves contradiccions quan deia que de petit volia ser torero i transformen el pijama i la bata en un autentic vestit del 'art de matar.Peró el millor per mi va ser l'odi i la mania que expressava per el seu cosí matern i tota la família de la mare. Cru, divertit, incisiu, físic, un bon actor dominant el tempo del escenari. Fins que el rellotge electrònic del telo li posa 00.00.00. i acluca el cap. Aplaudiments a dojo i no se quantes sortides a saludar. 100 vallesans que ens varem passar d'allo mes be. I amb la mort que ja es dir.