el recanvi

España ha tornat a fer por al mon, i a nosaltres, fen apareixer , l'endema de la abdicacio, a pare i fill vestits de militars, amb mes medalles que tu menjant pa amb oli. Si vestits aixi, han de resoldre els nostres pobres problemes mundans,  anem apanyats, deuen haver pensat a fora d'aqui. L'anunci que va fer el Mariano, sense admetre preguntes els periodistes, han fet pales que estem de nou sota una democracia tutelada i aixo tambe  fa pena i por. Tan mal anunciat que podriasembalr que el nou rei seria el seu fill i no el Felip. Ara resulta que un nou rei, menys legitimat encara que l'altre sera l'encarregat, perque esta preparao, de gestionar el conflicte catala sobre la nostre sobirania, que ells si que han intentat escapçar les vegades que han pogut a base de cops d'estat. El rei, el seu nomenament sera automatic. Ni la germana mes gran ni res. Ell per real decret i embolica que fa fort.Aixo si l'infanta Leonar de 9 anys ja ha estat nominada per si de cas i cobrara mes de 100000 euros al l'any per ser hi. Amparats, tots plegats en un acte arbitrari. Por mis...sense cap informacio ni legitimitzacio al Parlament de cap majoria. En algun lloc. algu deu respirar inquietut.

tot es pot medir

Diuen que l'avi ho compte tot. I si, em miro les estadístiques manipulades o no. Des de 1994, o sia en 20 anys l'estima a la monarquia dels espanyols, no dels catalans, ha passat del 7,46 al 3.72. De fet algun any no ho han preguntat per no fer mes sang. En la classificacio queden darrera de l'exercit,de la policia i de la Guàrdia Civil, que ja es dir. Mentre la voluntat de república no deixa de créixer. El resultat de les europees hi te molt a veure. Pensa que unes municipals van fer fora a Alfons XIII el 1913. Aquest, ens deia que al nit l'atur del país no el deixava dormir. I el que feia era frisar per anar a caçar elefants, que princeses a banda son els mes perjudicats d'aquesta abdicació. El mal somni de Catalunya, que vol votar la independencia es un altre. I el pitjor es que tenim pressa.

Normandia

Avui fa 70 anys del Dia D. La invasió de la platja d'Omaha, que el pare de petit ha visitat i que crec que vaga la pena que tu també hi vagis algun dia, reviu la gesta on van morir mes de 44000 aliats i 54000 alemanys, ames de molts civils, ha desencallat les converses sobre Ucrania. No s'hauria de vessar mai mes mes sang. El veterans que s'abraçaven, tenen mes de 90 anys i en queden molt pocs. I recordaven a l'amic que va caure. I ningú entén que se'n sortissin d'aquella voragine de foc i metralla. Sword Beach, la platja de Ouistreham simbolitza la fi de la guerra. El diari publica unes fotos presses des de el mateix lloc, de la guerra i ara amb el poble reconstruït. Es impressionat. Els bunkers conquerits tapats i avui destapat per escarni. On hi ha un mort a terra un nen passejant xuta una pedra i els aparcament de tancs i camions militars son ara de cotxes de gent que va a la platja.Un carrer de Caen destruït es ara un lloc peatonal de pares i nens. Com a Trevieres o a Colleville sur mer.

esquerra bloc alternatiu

Son un grup d'esquerres entre la política i el carrer. Lluny de ser encara majoritaris han d'arrelar dins 'entremat de partits per arribar a encaixar  a les urnes. Els seus líders poden ser Ada Colau,el Pablo Ilglesias, el Fernàndez de la CUP i la monge Forcades. Ells però no poden certificar la fi del partidisme.Si es consolidessin i no es brallesin entre ells podrien dificultar la  coherencia dels partits tradicionals. Ells però faciliten l'aparicio de Podem o el amteix Sumate que arrepleguen d'aqui i d'alla i com sempre debiliten l'esquerra equivocada o poc informada. Nomes els marginals poden fer durant molt de temps el seu discurs. quan ja no es mantinguin al marge o deixin de ser novetats deixaran de ser originals i perdran la frescor i hauran d'adquirir algun compromís . O desaparexeran igual que han sortit. Com els bolets.

Catalunya al podi

A França, el Marc Marquez, aquest pilot cerverí de Repsol i del l'altre Caixa de moment, ha fet el cinquè podi consecutiu. Feia 17 anys, des de Mick Doohan, el 1977, ningú ho havia aconseguit. Peró el millor es que darrera li van Rossi, Bautista, Esparguero, i el pobre Pedrosa encara no recuperat de les seves trencadisses d'osos. El Marc mateix explica lo difícil que son d'aconseguir els podis i mes els primers. Nomes ell i el seu equip o saben.Fa dies deia que s'avorria. A Le Mans semblava que no volia guanyar tot i sortir altre cop de la pole. Es va equivocar a la sortida, va tenir que sortir de pista per una avançament, i les hores, ja divertinse des del lloc novè la que havia baixat va començar la remuntada. I la diversió, risc, espectacle i evidentment emoció. Va anar passant a Pedrosa, Bautista, Bradley, Lorenzo, Dovizioso, Smith, Pol Esparguero i finalment Rossi. Que es lamentava d'haver li obert la porta amb una passada de frenada. M'hagues guanyat igual, pero ens hauríem divertit mes explicava Rossi. Tretze voltes nomes va necessitar el nen per pujar per 5ena vegada a dalt de tot. I que s'ho passa millor quan hi ha lluita neta.

Kilian Jornet

Es un esportista que corre muntanyes i com diu ell sap que el 2015 pujara l'Everest corrent i no sap on dormira cada nit. Ha rodar un documental on demostra els límits del cos, del seu per saber que es un luxe i una necessitat. Pensa que la gent no te vergonya del que va ser el franquisme. L'unic vertigen que sent es de no poder parlar, de vegades ni amb la seva parella. En el seu mon ideal no hi hauria fronteres. La seva companya , sueca, quan veu el telenoticies es pensa que esta veient Polònia. Ell seguira buscant, corrent, el silenci i la tranquilitat. Ha eixat de ser superticios en les proves al veure per casualitat que sinó feia algun ritual no passava res.Hi ha el destí. Perquè un accident de cordada toca a un i l'altre no?.El risc esta mitificat. L'esforç no es practica.Es mes perillós conduir per ciutat. Soc lliure relativament. Ara estic agafat a la cadena de l'amor, escollida lliurament.La muntanya ensenya a aprofitar o evitar les segones oportunitats.No se lliure es anar a la Xina i tindre que pagar l'entrada. O poguen dormir en tenda agafar una habitació perquè algú ho demana.De fet jo nomes se córrer i esquiar, l'organitzacio me'l han de fer.Sempre haig d'improvisar. Has de saber dormir a l'aeroport i no menjar quan no es pot. No et moriràs. 26 anys i ja ho ha guanyat tot Li costa motivar se, encara que les importants son les de cada dia. Tot i estar ben agafat de vegades te por. Guanyar o perdre es relatiu. I així podríem seguir...tornarem sobre aquest personatge.

el Dr. Sole

Ja te'n he parlat alguna vegada. L'avi els va conèixer amb el pare i el Pau a l'antic museu de la ciència de la Caixa. Treballava de pallasso amb el Tortell Poltrona. I feien com una classe de química, amb molt de fum i una mica de fosca. Tanta que em vaig adormir i el Dr Sole em va venir a despertar me, recordant que m'estava perden la classe. Desprès els vaig perdre la pista fins que El Dr, ficant el peu a una galleda se'l va trencar. Es van tenir que separar i va començar a fer Televisió amb l'equip del Mikimoto a Criatures humanes, on va anar desarrollant el seu personatge fins tenir un espai propi que es va dir L'estrany mon de la parella on donava consells, amb molt bons guionistes, sobre comportaments i que es tenia que fer quan surten les típiques frases, et noto distant, hem de parlar...L'altre dia amb 60 anys fets, li vaig sentir una entrevista per la radio. Toca a las golondrines el acordeon, ell es music de formació, i toca tres peces per viatges. Deia que els guiris son els que valoren mes la seva feina i es hi toca musica clàssica. Peró també hi inclou la polka de la cervesa, per acabar si l'aplaudeixen, amb Pedro el navaja. I desprès passa el barret i recull la voluntat. Deia que no es mareja perquè va picant el compàs i això el distreu. Em va fer una mica de tristesa. De fet la que sempre em donen els pallassos encara que facin riure. Que li vagi ve l'obra sobre Rossinyol que esta preparant i la pugui posar en peus Jo hi anire si la fa.A casa seva hi han moltes fots del polifacètic artista català a la cuina, al bany ,al menjadors, però a casa d'altres. Un dia en un restaurant li van dir on seia Santiago i va demanar fer se una foto en el mateix lloc. Ara la te a la sala d'estar...