Cridats a les 6 del mati per esmorçar, dutxar se i sortir entre 7.30 i 8. Aquests ritual s repeteix cada dia i es esgotador i per mi una pena no poder disfrutar mes estona si s'escau del nòrdic i de les instal.lacions que quasi sempre eren magnifiques. El grup animat, ja aniran sortint amb algunes anècdotes i comença el Camí cap Tankavaara, la casa del Pare Noel. Situada al bell mig del cercle polar àrtic, 66º 32' 35'',que creuem per endinsar nos a la Laponia. Deixem doncs l'hotel Sky Ounasvaara. on les dues cerveses del sopar pugen 6 euros cadascuna. Abans però visitem el primer cementiri, on les despulles tenen mes terreny del mon i l'esglesia luterana que l'amparava Una escultura que semblava un grup d'esquis servia per posar espelmes en devoció. La Irene, alma mater de tot el viatge,ens obsequia amb unes maduixes o fruits del bosc que encenen el mati al centre del poble. Per sortir marxem per el pont de l'antorxa del llenyador. Diu la llegenda que els troncs baixaven per el riu i s'amontonaven en un punt on per sobre d'ells es podia passar, El problema era de nit, on els llenyadors treballaven i pasaven amb una torxa. D'aqui el nom. El complex del papa Noel, Jou Mupukki esta fet per la neu. Nosaltres no n'hem vist ni una volva durant tot el viatge salvat d'unes llengüetes d'alt d'alguna muntanya. Sense la neu las cabanes de fusta negra, totes les instal.lacions queden dures. Souvenirs, també un clàssic i peces de vestir de disseny. Un pasadis de gel ens condueix a la breu entrevista que Sana Claus concedeix als visitants. Ens acull al seu tro a la Rosa i ami i li arranquem la promesa de que cada any visitara a les meves netes. Ell ens arranca la foto testimoni del que dic. No cal que te'xpliqui la cara dels infnats, esperant per ferse lafoto o saludarlo simplement. Seguim cap les mines d'or, Noshollamiehen Raholla, doncs també a Laponia hi va haver hi la passa com al oest americà. La febre dels buscadors d'or. Veiem un documental i el museo, que es com un poble del Oest. I tenim el primer enfrontament seriós amb els mosquits, grans com ocells, tan que hi han senyals de trafic de perill am el triangle, un mosquit dibuixat com si fos un peato i amb tot la cua vermella. I de sobte, mentre miràvem la fredor de l'aigua de la mina, Jutahuuhtomo Goldmine, amb les seves canalitzacions,que en algun temps havia transportat el preciós material, apareix el primer ren que veiem, majestuós, tranquil i elegant però sense cap gana de conversa. Es coneix el poble millor que nosaltres i finalment desapareix darrera de la paret pantalla de l'estable. Els propers kilòmetres ja son frecuents les trovades amb ramats de rens, grans i petits, amb banyes o no.I fem una parada en un lloc de bungalows, per fotografiar les primeres barquetes ancorades al riu a IWARI sea place, on davant de la desesperacio del Sergio l'amo ha agafat vacances i no el pot saludar. La Maria es apunt de banayarse i nvoluntariament i el Vesa ens ha mantingut l'autocar a 18 graus. A fora segueixen els 28 i arribem a Saariselka, d'on ara mateix no recordo ni el sopar ni l'hotel.Han estat 259 km. Pero si que Alemania ni va colar 7 a Brasil. varem veure el partit amb un grup d'Alemanys i va ser força entretingut. Un gran partit.
