cap nord 9 15 de juliol

De Trondheim a Lillehammer ifinalment arribarem a Oslo. 497 km. mes.Veiem un KRO amb el sostre de herbes. Son les 9.18 del mati. Ja fa estona que hem sortit i a calor fa menjar un gelat cremos. a un StatoilEncaraen analgunsque diuen protegeixen mes de tot. Hem vist com cabretes o nebs tallaven la gespa o se lamenajven.Vorejemm tota l'estona un riu, potser el Grunbrandsdal per la gran vall rodeijadade aprcs nacionals com Jotunheimen, Rondana o Dovvefjell. La carretera, penseu que quasi no hi han autopistes isi n'hi ha un troçet es per aterrar avions quan hiha tempesta, no deixatan de lloc per patinar o fer esquiamb rodesde fons al seu costat.Se le juga el personal al pont indiana jones perque ames te un avis el bou amiclero, barreja importada de foraque s'haadaptat molt be, entre un bou pelut i un bufal, pero amb mollta mala baba es veu. Visitem ara una granjacom eren elsdel vikings. Son les 11.16 i torna avenir de gust l'Ostepolse i un red bull. el diaser a llarg. Aqui probem per primera vegada el Marlboro que es moltfluixet. Costa108 corones. AMb escola, a mestra dormiaadins, la eslgesiaa totalment ortodoxa, le bestia, unes gallines com les nostres de besties, cabres ,anecs i nenufars.I arribem a una de les estrellesdel viatge. L'Opera e Oslo. Inmens eidific amb marbre de carrara i fuste ue rprenta una legua de gel que s'endinsa al mar. Ens un exp

lica un emigrat guia argenti que es mou per Oslo amb bicicletai que ara mateix la puja al autocar. Fotos per un tub per ensenayr l'ajuntament on el visitarem dema. Mestres tan toca putualment les hores als quarts. Tambe veiem de pasada el centre i la universitat aix com el palau reial d'uns reis curiosament estimats malgrat laseva poca realesa a l'hora de aparlllalse. Els jardins tenen laparticularitat de que no tene reixes ni vallles fins la cas mateixa. Hi fem una apnoramica per el KarlJohan. M'he quedata mb ganes de veure una obra de Munch i tot el seu museu al costat el Parlament, on ell es reuniaen terutlia i an elsm illors afes de tot Noruega. L'autentic expressso.Com totes les casetes d'aquest lliure pais.I arribem per fi a lajoia de la corona dels hotels Rica, El que sembla una casa de nuixes peroque esprecios el Holmemnkollen park.A les 22.09 hem sopat. Xupito a carrec e la irene quemante viu l'ambient amb lacnaço el ipad. descoberta prel Jordi. Tomando te d'un tal chaves flores.

cap nord 8 14 de juliol

De Mo i Rana a Trondheim passant per Steinjertm 479 km. No hem vist cap accident fins avui. Les carreteres son com les de la molina, ben peraltades, però cada cop que es creuen dos grans de la ruta pateixes o t'apartes. Cua doncs per treuren un que havia esllavissat amb la pluja. El frondosos arbres que flaqueijen tot el camí havien evitat que arribes al riu. Amb les maletes a la vorera esperaven el seu RACC. I l'altre patacada devia ser d'un alce. Havien picat de costat. La bestia elegant no hi era, però el cotxe era força malmès. Per compensar ara començaven a no veure els tendres remats de rens, fins i tot dins els túnels.En arribar,desprès de 479 km.,  varem veure la catedral vikinga de Nidaros. La construccio mes important de Noruega amb forces modificacions segons guerres i diners des de 1200.El rei Olaf reconvertit al catolicisme a França la va liar obligant a tothom. Te un orgue de 9600 tubs des que amb uns quants ens van oferir un breu concert. La cristallera, nomes la peça central te mig metre de radi, va ser copiada per ara no se qui també de Burdeos crec,. Tan copiada que l'artista ho va fer amb els vidres fumats. No sabia que eren bruts. En un dels tants ponts de Trondheim, una noia amb bicicleta va caura al atabalar se de veure tan turista amunt i avall. Volíem veure un ascensor de bicicletes que havia a la sortida del treballat pont. Ja estem a la plaça principal on el rei te una estàtua amb l'espasa aixecada, un casc sagnant a la ma i el corresponen cap entre les cames apunt de fer una escomesa. Passem per la casa amb mes habitacions de l'epoca, amb el guia que no va deixar massa clar perquè les feien servir. Un guia local nou de Granada. L'hotel on farem la esta dels sants a una terrassa impresionant, amb unes butaques que si seies no t'aixecaves i menys jo, era el Clarion hotel campus Tronhdheim. El fort aire, ja era hora , ens va fer forade la terrassa per acabar en uns luxosos racons, los hombres a un lado per celebrar els sants del Ciril i l'Enric que si hi va ser hi i pagant els gin tònics. Estava tan derrotat que l'endema, dutxat i tot, feia una pinta que em van preguntar quina habitacio tenia. La 33...3 vaig arribar a respondre.

cap nord 7 13 de juliol

Deixem Svolvaer per Skutvik i Fauske arribar a Mo i rana. Un quart ferri ens passejara ja fins el continent deixant enrrera les illes Lofoten. La primera aturada es per veure la cascada del salmó. La ultima gran cascada que podrà fotografiar la senyora Carme que segurament es l'aficionada que ha guanyat mes trofeus amb aquest accident geològic. En ruta hi han sempre las parades tècniques, de descans del xofer o pis i les parades de cascades que no arriben a catarates. Anem per la del salmo que com ella mateixa diu no son als de Iguazu. De salmó cap. L'avispat de la botiga mirador ha fet una baixada fins el riu realment perillosa fa pagar 35 corones per mirar la per una cristallera interior. Tiquet que la forofa agafa. A sobre ens explica que no ens poden banyar no per els salmons que salten i els ossos que el agafen sinó per el parasit que infecte les aiguas. Aiguas que per cert baixen a tota castanya. Cafe a les 10.35'. Ens fixem per primera vegada en una coca cola que porta el nom de Tor.Dinem a Fauske on ens esperen quasi son les tres i una teutona ataviada mes al dia ens espera al balco. Crec que es aqui on ens varem deixar amb les preses de sempre uns bon tall de púding de gelatina de xocolata que he tornat a somiar en algun bufet no tan reeixit. El cafe l'acabem a les 15.38. I encara  ferm un es herbes a les17.28 als Polarsirkel Senteret. Haurem fet 357 km. I la nit un sofà de pell per veure amb uns holandesos la final Alemania argentina. La cervesa es va escalfant i Gotze no marca fins al final de la prorroga. Els holandesos enemics accerrims de l'esquadra alemanya se'n van decebuts. Allà miro les pelicules que parlen del submarino alemany amagat a les illes Lefoten. Submarino x.1, La espia que me amo, Operacion Tirplitz i Submarino del 2011.A casa no ho he vist de moment. El Sergio s'ha marcat un altre conte de trolls, el del lenyador que envia als tres fills a tallar un arbre per l'hivern i nomes el petit pacta amb el ser del bosc. Es veu que als nens es hi expliquen com a moralina. Jo us remeto a les traduccions de la Meritxell.

cap nord 6 12 de juliol

Passarem el dia recorren les illes. No sabem els kilòmetres.a mes hi ha una volta amb ferri.Varem fins i tot oferir una margarita la xofer.Ferri que per cert es va ficar dins d'un fiord i va donar una volta al voltant de si mateix llepant les roques i dues barquetes que amb prou feines li deixaven lloc. A la una, per si el bufet fallava, va menjar un ostepolse amb baicon que nomes troba practicmaent al es gasolineres Statoil.Això i un energy Water per anar tirant 82 corones o sia 10 euros. Sortim Husjordoya i de la península no sense abans fer un aperitiu amb les restes del picnic d'ahir.. I sortim també del Cercle Polar artic on una altre bola menys emblemàtica i una mena d'os amb boles ens despedeixen fins que arribem a l'estatua del home amb els peus a l'aigua. Ningú sap que mira ni cap on però es maco. a pocs metres hi ha unsquadrats amb el seu perfil, però no aconseguim que encaixi amb res ni el sol mateix i per tant no podem saber perquè servei.Al migdia si que dinem a Bojer de Flaske. A la nit varem fer millor la ruta del Bacalao. Van anar a una terrassa al port, ens varem passar al gin tonic convidats per els amics del Club i sense saber ho varem ser testimonis del 3 a 0 d'Holanda al Brasil. Ja no va ser sorpresa.

cap nord 5 11 de juliol

Cap Svolvaer i  les illes Lofoten 422 km .El primer que veiem en sortir de l'hotel es la muntanya de les cabretes. Un cim que acaba amb dos punxes com quan fas banyes i que es veu que els nois del poble passen d'una banya a l'altre amb una mena de tirolina segons vaig entendre, coa que decreta la seva valentia i majoria d'edad. Per si de cas a sota mateix, on estem nosaltres hi ha un cementiri d'aquests preciosos, grans i espaiós on hi cap molta mes gent encara.Passem per Henningsvber on ens presenten la botiga d'un Mallorquí que aplica el seu saber turístic als noruecs. Jo no hi vaig perquè tinc una problema i haig d'entrar en un bar on venen el prostre típic,com una ensaïmada de crema i una de coco. Demano un cafè però la noia em veu apurat i diu vagi vagi que desprès ja parlarem del cafè. Al poble també pescador, hi comprem gambes recent pescades per el picnic promès per la direcció de carrera i comprat prèviament en un supermarket. queden esvalaits quan veuen la provisió de alcohol que fem. En ruta descobreixo el Frankfurt amb beicon. Al kiosk Absjorns de Evenskjer en remato un acompanyat del Red Bull de torn per agafar embrentzida. Primer visitem una platja, però l'autentic playon que ens ten preparat el Sergio es Musjoraoya. Una immensa pedra ens farà de taula. A la pedra, partida en dos, hi ha una espasa de fusta clavada com la del Rei Artur. L'Enric, que de vegades fa veure que no hi es, amb la estelada com a capa s'enfronta a un drac Cranc que passava per la platja. Vi, pernilet, les gambes, donem conte de quasi tot mentre uns companys a Verona ens envien fotos sota la pluja i embolicats amb les capellines del club. Nosaltres si tinguéssim el banyador a ma ens endinseriem a l'aigua de calor que fa. Desprès visitem una factoria de tractament del bacallà. Els vaixells de pesca, les instal.lacions de de manipulacio, un vídeo fluixet com quasi tots i una mica de museu dels diferents estris emprats en el procés de pesca (ràdios) i conservació posterior. Hom va recordar les seves anècdotes i gustos amb el bacallà. I es va convertir en dèria trobar ne algun de penjat assecanse. Jo no el vaig veure. Un Ferri de la companyia Hurtigruten ens porta en menys d'hora i mitja de Storkmarknes a Svolvaer on arribem d'alt del bus. La tranquil·la travessia a servit per fer currículums i donar, ja amb mes confiança quatres detalls de les vides de cadascú. Arribem a Svolvaer encara amb llum, es un dir, on hi passarem dues nits, es un altre dir. Al vespre, desprès de sopar anem a fer la ruta del bacalao, que aixis se'n diu un local, no gaire reeixida tot i ser divendres. Riem molt quan ens presenten per tres vegades un San Francisco amb alcohol. L'últim dia varem saber que allà son així L'intent de prendre el seu combinat recomanat, l'Os polar va fracassar perquè no en tenien, se suposa que els ingredients. El meu Fidel Castro, ginger ale, angostura i rom, que vols que et digui.. Mes tard a l'hotel Bjerkvik ho rematem de la cadena Thon hotels Lofoten.

cap nord 4 10 de juliol

Avui es el dia dels f errys. Orderdalden, LybgseidetBreivikeidet ens portaran a Tromso. L'etapa mes llarga 584. Allà trobarem l'esglesia seu episcopal noruega i la universitat mes allunyada del mon. El primer que recordo es la cervesa Mack. La ciutat compta amb una de les fabriques mes populars. I el grup se'n va partir algunes davant el precios i comercial port. Un local amb una cava de jazz que va se r pensa no haver pogut gaudir del seu so, el Cabfic Tromso. Una de les parades va ser al Kvaenangsf jell Gildetun Kavanangen i elsegon ferry ens havia deixat al Hotel Aurora. Amb l'habitacio mes ran i mes minimalista del recorregut. Estaven per sinó  us en havíeu adonat, enfront a les Illes Lofoten.

cap nord 3 9 de juliol

Pasan per Karasjok arribarem al nostre destí primer, i ultim de Honningsvag. Quan arribem haurem fet 395 km.I ens allotjarem al primer dels Rica Hotels, el Wordkappg4. Sortim per vorejar el llac Inari camí de la capital dels Sami on els trobarem al Centre Experience Sampi per conèixer una mica millor les cultures, tradicions i costums d'aquesta comunitat indígena.abans de que es formessin els estats d'Europa i Russia.El primer que visitem es un tipi tipus indi enorme i que es on principi farien vida els antics sampi's. Deixant darrera el parlament, la biblioteca i el museo nacional abans de dinar en un menjador típic amb el foc encès a pesar dels 29 graus, ens dediquem com feien a tirar el llaç a uns alces immobils formats per la cornamenta i un tronc.Ho vaig intentar amb fallada inclosa, però vull dir en el meu descàrrec que la manera de encerclar el llaç no era la que jo havia practicat a l'Oest, fent el forat de la corda mes gran, enrrollantse de la ma al colze i no de una ma a l'altre. I mes balancejant des de el cap com volia fer ho jo. La direcció al menys va ser bona i l'unica que ho va aconseguir va ser la nostra heroïna la Irene. Sopa , ren i el postre gelat de sempre i que no repetiré va ser el menú del dinar mes original en semicercle i sobre un plat-bandeja de fusta.I primeres fotos amb el troll. Un de simpatic que donava la benvinguda a una botiga. No tots son igual d'amables i riallers. Segons la gran historia del Sergio poden inclús a arribar a canviar al personalitat amb la del teu acompanyant sense adonar t'en. Parem en una platja per mullarse els peus i uns quant fan un itos que es una pila de pedres que faran mal be el mar o una tempesta de turistes poc respetuosos. I revelem la primera gran sorpresa dela Irene. Un xupito en en un bar de gel.Preciós. El mateix vas es de gel. La Rosa embolicada en el seu super manta vermella com tothom, es posa dins dl'iglu per la foto. En sortir demanem desitjos i es tira el vas de  gel al mar. Els meus ja els sabeu.La botiga es de gent espanyola però amics. Tot vigilat per un huskin precios i enorme que es diu Lonchas. Es on trobem la millor camiseta i unes arracades de rens per la Rosa.Travessem un túnel sota el mar de 7 km, baixada i pujada per arribar al penyasegat de 302 m que domina el oceà àrtic glacial en el punt mes septentrional d'europa. El Vesa ens ha deixat per complir el descans de les hores de  conducció i ens porta un xofer de LLeida que esta fent l'agost allà. L'autocar es el mateix, un Volvo d'un any que es diu Pohjolak Matka. I arribem a la bola. Un aperitiu de pernil i vi català a la fi del on i milers de fotos a la bola.Ho complementem amb un documental i vistes des de el Balco de no se quin rei. Per cert amb neu glaçada i bruta a tocar.Destroçats per les emocions, tornem a l'hotel on encara la llum et permet veure el sol. Ens avisen de que hi ha mariners d'un creuer d'aquests enormes. Adeu Lleida que demà ,altre cop amb el Vesa, sortim direcció Ivalo i hem de fer 584 km.El dia mes llarg.No varem poguer veure l'Argentina Holanda que va guanyar l'equip de Messi als penals per 4-2.