l'ós Pyros

Es el que tenim al Pirineu. I ara, Eslovenia i França ens en donen un de menys vell que no sabem encara com es diu. Tenir lo costa aproximadament a l'any uns 5000 euros amb bestia que diuen que es menja. Clar que també podrien ser  algun dels llops que fa 14 anys que també es passejant perla zona. A la serralada Cantàbrica, la meitat del Pirineu i conviuen 230 animals mentre que a qui nomes 150. Quantitat mínima per subsistir sense tenir gana i que ocupen un habitat natural que mai haurien d'haver deixat per culpa del home. Uns els elimina la riuada i d'altres la mala senyalitzacio i cura de l'home.Resulta que hi han 40 punts de sorpresa fotogràfica i cap d'els denuncia que caiguessin 40 cavalls per un estimball per culpa d'un os.L'os eslovè , que no entén de paratges ni nacions ve amb el projecte lIFE que te un cost europeu de 2,43 milions.El Pyros abans de marxar deixa 5 cadells que compatirem amb França.Ell hi es qui, campant per el seus 5000 km quadrats des de 1986 hi deixa 26 cries documentades que podrien ser ne 40. Balou, introduït el 2006 va morir per causa d'un llamp. Per el que fa al llop torna ha esta implantat. Va venir d'Italia, s'alimenta d'isards i cervols i dels 14 nomes hi havia una famella.Els mascles, resseguint les carenes poden fer fins a 600 kms en una temporada.Se'ls ha vist darrement al Ripollès i fins i tot al Vallés.

el net 114

Es el de la presidenta de las Abuelas/Madres de la Plaza de Mayo a Argentina, que 36 anys desprès l'ha trobat. Sabràs que als anys 70 la dictadura argentina i la xilena, prenien els nens de les mares i pares de tendència d'esquerres i els donaven a gent de dretes, policies i militars. Als pares els mataven normalment amb tortures per tirarlos despres al mar des de un avio. A vegades vius i també amb els nens, Ara amb l'ADN tothom de 40 anys s'esta fent proves.Es calcula que hi han entre 500 i 1000 nens en aquesta situació. Guido el 114, ha pogut ara abraçar a la seva avia que no ha parat mai de buscarlo.El van criar uns pagesos a 300 km de la capital. Guido es music i pianista de jazz, la mateixa musica que li agradava a la seva mare, Laura. Recomana que tothom es faci l'analisi entre 1976 i 83. Diu Guido que ha tingut una infància feliç però que hi havia coses que no li quadraven. El net 78 es Victoria que va néixer al quarter de tortures. Te una germana mes gran amb qui no es parla  i enfrontades politicament. Amb dues pensen que la guerra no ha acabat. I el numero 87. Morta la mare també  al ESMA, va ser maltractat i mai va veure una fotografia seva de petit. Avui es regidor del 'ajuntmanet de Buenos Aires. Histories impossibles que realment emocionen i ens diuen quan fp poden ser les persones o millor las besties..

el suau

Expliquen ara les cròniques que el nom be d'uns soldats francesos de la tribu berber zuaua  que per espabilarse se'l prenien. De fet la Rosa explica que el seu avi quan jugaven al domino per la tarda o al mati per eixirivirse també se'l prenien. De fet demanaven un cafè i per poder estar mes estona de tertulia l'allargaven amb gasosa. Abans el cafe te'lservien amb un got d'aigua. Jo la gasosa no la recordo fins que van fer aquelles amb tanca de goma, porcelana i tanca de filferro que ames anava amb una caputxeta higiènica. La veritat es que tots dos estem convençuts de que ens donaven una mica de cafè, amb sucre i l'espuma i el que li afegiem era sifon. Era com l'anis. Nomes si afegia aigua molt fresca i prou. O la bomba de el vi de Màlaga. Remenat amb la yema d'un ou, sucre a dojo i a córrer. El suau original, era un cafè, un raig de sifon ,potser algú un vas de vi de gasosa, i sucre.Amb un glaço a l'estiu. Ara diuen que si una mica de canyella o cacau en pols. Jo dic que d'aixo ni ni havia. La modalitat de diumenge diuen que anava amb vainilla de Madagascar, nata semi muntada i potser el cacau. Gel i si tens una canyeta. Per a nens d'ara, cafè descafeïnat, una mica de llet i una presa de xocolata petita desfeta.El suau d'hivern, amb rom negre, un trosset de pell de taronge i una culleradeta de mel. això a mi em sembla mes un groc.

la guerra bruta

La guerra mai es freda, sempre es bruta. Ara la fan els bancs amb les comptes secretes dels polítics. A Andorra, fins fa poc paradis fiscal la cúpula del BPA sembla a lliurat a les autoritats bancaries espanyoles les dades de Pujol davant l'amenaça de no poder operar amb el banc de Madrid. Ara busquen qui ha estat, si un de la cúpula o un mindungui. En qualsevol cas serien 3 anys a la garjola i 300 mil euros, Haurà cobrat molt mes.Un personatge que ja venia d'una carrera complicada en una altre entitat. Total que les entitats fiscals, policials també subornen contra Catalunya i el que faci falta. I no diguem Hisenda que ha extes l'operacio de suborn a Suïssa i Liechesteistein. La unitat de Delictes economics i fiscals contra Pujol que ara sabrà que no era Itaca cap on conduïa el seu poble sinó a Andorra. A mes s'hi pot esquiar.

Carmen de Lirio

La reina del paral.lel dels 50 ha mort. Per aquells anys va fer Parsifal i recordo haver acabar la seva carrera cinematografica amb La moños el 96. Va fer 40 pel.lícules i a csa ni ha mitja dotzena. Reprimit el music hall, que sempre va ser el seu àmbit natural, va saber actuar amb el doble sentit de parlar i fer l'amor quasi al mateix temps, amb una mirada verda, damunt d'unes llargues cames, plena de lluentons passejava segura per la pasarel.la en mig d'altres figures del espectacle, entre l'orquestra i l'espectador admirat. Fina i elegant com reconeixia ahir una filla seva, "la meva mare mai es va disfressar de cabaretera". Carmen Forns Aznar sempre va burlar la censura, comptant els centímetres de escot o aixella que mesuraven els censors, que gaudien lògicament també de l'espectacle. Sempre va negar relacions amb coneguts falangistes catalans. Nascuda el 23 a Saragossa, de pare català, va venir a Barcelona desprès de la guerra. La radio i la bellesa li van obrir les portes el teatre. I va adoptar el nom de La lirio, una copla de Concha Piquer, omplint els principals teatres de revista de Catalunya. Durant 20 anys ,aquella bellesa americana de celles gruixudes i piga al pòmul, tenia a tothom del mon empresarial o esportiu fen cua a la porta del camerino. Ho explica tot en una biografia Memorias del mítica vedette que burlo la censura del 2009 , demostrant que en aquelles epoques grises i fosques també procuraven passar ho be. A molts els hi va descobrir l'erotisme cantant allò de En la noche de bodas, concha de seda, sabanitas de hilo y almohada de suave tela....

pablo Iglesias

Es el lider de Podemos.Encapçala un partit populista que amenaça en trencar l'hegemoniadel bipartidisme instal.lat a la transició. Abanda del cansament, podem atribuir l'exit a la retorica i al ben parlar del seu lider. Un lider mediatic però no sembla que això ho sigui tot. El fenomen també ho va ser ciutadans de l'Albert Rivera i Arç pensen que no pasaran del 1%.Segurament el missatge que ha calat es el de com sortir de la crisi, impulsar la recuperacio sense retallades de Benestar i rebentar tot el que vingui dels darres 35 anys. M'equivocare com sempre Peró no li veig futur, Encara els partits tot in o semblar ho son molt forts. Es un fenomen tipus Rosa Diez que n oblidem esta valorada en segon lloc darrera de Alfred Bosch.Encara s'han de trenar mes coses perque ho entenguem tots tot.

Montse Vilarrrasa

Es una usuària de la Fundació Catalana de Síndrome de Dawn. Ella que no han apartat de cap germà com acaben fer amb un nado,exemplifica la capacitat de superacio d'un col.lectiu que ara també ha d'afrontar els reptes de l'envelliment. A sobre, feina no els he ni falta.