fa 33 anys

Ell té 33 anys. Ella aviat en farà tres. Els trenta anys d’experiència que els separen marquen les diferències. Ell ha d’inspirar seguretat, serenor, maduresa, Ella encara té dret a estar nerviosa, insegura, tremolosa. És lògic que ella, pobreta, tingui por davant del que no coneix. És natural que ell, tot un adult, sàpiga que no s’acaba el món, només perquè avui la nena comença el curs i estrena escola.

Ell li ha explicat tot. Que estrenarà una motxilla nova, i unes tisores, i una bata. Que el pati és tan maco, que la mestra l’estimarà molt, que jugarà i farà amics, que aprendrà tantes coses, que un dia anirà a piscina i un altre farà música. Que hi ha dos tobogans, que la mare l’anirà a recollir a la porta i aniran a berenar juntes, i tornaran a casa i llegiran el conte de les tres bessones…

Ella ho ha entès tot. Està mentalitzada. Repeteix les frases que li diu el pare, posa cara de nena il·lusionada i fins i tot arriba a dir: “Papa, quan tu te’n vagis no ploraré”. Ella ha intuït que calia tranquil·litzar-lo, donar-li seguretat, perquè deixés de repetir-li cada cinc minuts que s’ho passaria tan i tan bé.

Ell s’ha aixecat nerviós, amb el cor encongit. Ella també. Ell li repeteix, d’esma, per pura rutina, que s’ho passarà molt bé, que quina sort que avui comença l’escola. Ella repeteix, amb ulls tristos, que està molt contenta, i que quan el papa se’n vagi no plorarà.

Camí de l’escola deixen de parlar-se. I no per voluntat pròpia, sinó per incapacitat física; tots dos tenen un nus a la gola. Llavors ell li diu que ja hi són, que allò ja és la porta on cada dia es diran adéu, li assenyala la nova mestra, els nous companys, li fa una abraçada i li diu que tot anirà tan bé, i que jugui i que faci amics i dibuixi, i que la mare ja la recollirà a la tarda. Ella, la insegura, la nerviosa, la tremolosa, intenta dir que sí, però no ho aconsegueix. I no es posa a plorar com mai.

Ell, el madur, el serè, el protector, li fa un petó, l’abraça, li diu adéu, es gira i, en el moment de trepitjar la vorera del carrer si que es posa a plorar com mai.

Els separen trenta anys d’experiència, pero els uneix una mateixa por i tristesa davant del primer adéu.

operador de camera

També anomenat director e fotografia. Joan Marine, n'es un. Peró es el que rodat mes pel.licules a l'estat: 213. Va començar a la guerra amb una mà el fusell i l'altre la camara. Ara restaurador cinematografic, des de que va salvar d'unes ratlles  La aldea maldita a la Seminci. El millor consell que li van donar va ser; Mentre treballis, no seguis mai. Amb 94 anys va presentar a la Filmo Cinema en temps de guerra de Bartomeu Vila. Es l'últim treballador de Laya Films. Davant la situacio actual, es madrileny d'origen professional. Va tornar perfer La tonta del bote, recorda als bascos i aragonesos que van lluitar al seu costat. Canvia alguna cosa ara? es pregunta. La millor escena rodada amb decorats es una de Santa Maria del Mar de Huella de luz del 43. Camps de concentracio a França i Espanya, fins que va arribar el seu pare. Despres la lleva del biberó i molta mili.Desprès la guerra, dos nius d'ametralladores el 23 de maig del 38. quan van entrar per la Diagonal se'ls hi va lliurar tot el material, No en queda res.Va treballar ala CNT i cobrien les noticies amb 60 m de film que desprès es veien al Savoy o al Publi. Va entrar el cine, mirant el rodatge de El 8avo mandamiento a can Barraquer. Es va adonar d'un error del operador.

Victus

L'anulacio del acte de presentació del llibre de Sanchez Piñol a Utrech, ja havia tingut una topada a la universitat de 'Amsterdam,en presencia de 110 persones amb un acte molt mes literari que polític com ha estat sempre la intenció.La primera secretaria de l'embaixada, va dir que portaven papers escrits però s'ho sabien de memòria i que el llibre deia mentides, recordem que es una ficció històrica, per afegir que la llei de Nova Planta era molt moderna que havia ajudat a consolidar la democracia. També ha Estocolm, en un intercanvi de fets culturas i espectacles que culminara amb la Mercè. L'institut Ramon Llull va intentar dinar amb els periodistes i s'hi va presentar l'agregat cultural espanyol que els va adoctrinar recordant els llibres publicats en català durant el franquisme. I sempre prenen notes. Ara el que prefereixen es anular l'acte com ala universitat de Lisboa. Allà, contra el diria Publico no ho van aconseguir.

Confessio

Mes enllà del que hagi fet, confessat o dit, el president Pujol, sempre serà president. Nomes m'interesa de la part del seu patrimoni personal i declaracions, el que pugui ser meu o del diner public. I crec que te molt a veure amb el Procés. Si ell hagués estat pel no (Duran) a lo millor ho hagués solucionat amb una regularitzacio que per cert han de fer els 569 membres del llista del NYTimes que tenien les peles mes lluny que Andorra. Per cert, al Duran ja se'l ha mirat be Hisenda?. Ho sabien des de el 2000. Botin va regularitzar 200 milions amb l'amnistia de les hores. Ara la pressió es desvia una mica cap la seva família, els tracten com la Pantoja que cobra per fer ho, i l'asedi de emissores que ni coneixem d'on son es total i esgarrifós, hagis fet el que hagis fet. El judici del tele diari que en diuen. L'únic cert es que una comunitat poderosa esta enfrontada amb l'estat. Que per cert te molt mal perdre. I sino mireu la presentació a Utrech (Holanda) del llibre  Victus que se'n han vengut milions d'exemplars, i els imbecils del Cervantes la van fer prohibir por su contenido. Els periodistes holandesos tenen la cara i els canals a quadres. Ho ha sapigut tot el mon i se'n vendran mes milions.

Barclays

CaixaBank l'ha comprat per 800 milions. Es la primera jugada de l'equip Faine-Gortazar, cap de la Muncu, que han apostat per créixer en banca minorista privada i corporativa. La primera jugada sense l'ambicios que han fet  fora. El banc angles, no era expert a Espanya i es feien un tip de perdre calers. Han comprat per 88 un banc de 1500. Agresius, una vegada em van portar els diners d'un prestec personal pe comprar el BMW a un garatge en un maleeti. Despres l'Alberto el xicot queem venia a cobrar les lletres, fa fotre el camp amb dues meves i algunes mes apasar uns dies Canaries. Amb això obtindrem, CaixaBank, encara parlo como si jo hi fos, una mica si) 550000 clients amb un perfil per sobre de la mitjana. 21.600 son els actius amb que ens quedem i surt reforçada a Madrid i Pais Valencia. Es queda amb una banca privada i personal com ja va fer quan es va quedar Morgan Stanley. 718 milions han estat les perdues de barclays els darrers dos anys, abusant de les hipoteques i amb una política comercial erràtica. A veure si veurem al pare a Londres, la City...com que sap angles.

setembre

Com que estàs afora,  t'explico amb que ens rep el mes de setembre, plujos i gris com li toca, aquest si. Punti, Ramis, Pastor i Fonalleras ens estan escrivint coses. Ja te barra que el PP sàpigues de fa anys, no sabem quants pero poden ser 14, la desfeta de l'expresident.La sobirania i les misèries de la Camarga van activar les denuncies. El Barça, es defensa amb els nanos de la Masia. Fa ilusio que qui marquin siguin ahir amb el Villa Real, Sandro. La tornada operació de l'estiu, s'ha tancat sense cap mort des de que els comptem. La Patricia Gabancho diu que, argentina com es, amb una crisi profunda cada 10 anys mai es podran cumplir els seus somnis. I únicament son motius econòmics la llei d'accedir a la nacionalitat espanyola dels jueus sefardites. Mes vergonya d'un model que es torna a plantejar de portar la industria als barris per generar riquesa, caregant se la seva forma tradicional de viure.
.

oriol junqueres

45 anys. revisat mil vegades per Hisenda. Alcalde de Sant Vicenç dels Horts amb un nen rosset de 2 anys interessat pertot el que fa el seu pare. Diu coses com que es terrible que surt ara lo del Pujol, que els tractats s'adapten en hores si interessa, que la democràcia fa les lleis, que ningú te legimitat per prohibir la consulta i que a Catalunya també hi ha corrupció. Vol fer la República, no ser president de res. Com mes autonomia mes possibilitat de corrupció. El cas Pujol no te cap efecte contra el desig de votar. Al contrari. Esta convencut de que CDC complira hi hauran urnes. No  vol respondre per ningú que cadascu sigui responsable del que diu i no vol entra en valoracions.Sense cap garantia del TC val la pena anar a votar per saber ne els resultats tot i que no fossin vinculants. Per això es important anar hi. El resultat es el que el fa vinculant. Es logic que els caps europeus facin costat al govern espanyol. Si ell tingues 80 diputats ja faria temps que haura proclamat la independencia.