el creuer

Despres de l'actual govern espanyol, pero la constitucio es canviara. Cada vegada mes creuen que el text del 1978 esta desfasat en tots els sentits. Uns volen nomes canviar li la cara, altres federalitzarla, altres adaptarla als temps i els catalans no la volen. La maldita transicio ha quedat enrera i la grasa que va fer grinyolar poc la dictadura s'ha assecat. Tot dependra de les generals per els espanyols i ara els tenim ocupats en el Podem i no el sobiransime. Els del si si pensen que aquesta guerra esta perduda. Per aixo es tant important augmentar les majories per poder mantenir la velocitat de creuer del proces.

joan barril

No el coneixia personalment tot i coincidir amb programes a la COM. Durant un temps el vaig llegir amb deliri la seva col.laboracio al diari. I segons la vida, tenia temps de sentir lo a la nit al Cafè de la Republicà. En destacaria tres coses com periodista. Els seus tres consells per començar el dia. Per exemple, amb una prosa poetica meravellosa deia que: 1) tots els elogis que avui li retran se'ls emportin al cel per comentar los i confirmar los. 2) que es segueix obrint el cava francès abans de l'entrevista. Xampany que ell mateix pagava i guardava en una nevera també seva. El convidat moltes vegades també en bebia.i 3) entrar en qualsevol llibreria i demanar qualsevol llibre, dels 14, d'en Joan Barril. Li reservaven una taula, a la cantonada del restaurant Pirates, uns dels pocs on l'any 2000 encara hi havien puros de cava. Material que també tocava. I a la tele amb el seu alter ego, Joan Olle, el diví programa, incunable a recuperar, La illa del tresor. El dia que hi vaig parlar hi, estava en una bar a la acera, prenent alguna cosa amb el Xavier Vinader i el Santi, perquè ens havia proposat col.laborar en una revista sueca científica. Jo, que devia haver asediat al Barril per introduir li  i me el cine en el seu programa, vaig atendre al mig del carrer la atenta trucada. Em la seva bonhomia i educació, em va donar les explicacions pertinents al no potser de moment. A mi m'han dit moltes vegades que no, però es pot dir el mateix i ser un senyor de Puerto Rico. Previament a aixo, quan vaig entrar a la PSC de Sant Gervasi, em van demanar que li digues si es podia posar al dia de les quotes. Despres de mitja dotzena de vegades em va dir qeu si, que ja parlaria amb no se qui. Ell mateix era un submarí a les estovalles, novel.la guio no molt encertat, però que va marcar uns començaments brillants. Se'n nuguen els ulls sentin a Serrat cantant a peu de fèretre "Res no es mesqui", i les veus quasi recitant de Marian Rossell i Joan Olle. Debia ser comparable al dia del seu tercer casament en el que va convidar a tothom a passejar en golodrina, i el Joan Manel va cantar Mediterraneo. Ell ha passat primer al plató on serem tots algun dia parlant i on les diferències quedaran dissimulades per els núvols.

casar-se

El mon, segons dades de l'unicef, allo que porta el Barça al cul ara, els matrimonis no consentits o forçats afecten a uns 400 milions de dones arreu. Una practica que calculen augmentara en 142 milions aquesta decada. Escric aixo mentre veig la foto d'una noia intentan fugir del abraç de l'os d'un senyor amb anorak que la vol tancar en una cabana. Una dona mes gran mira cridant l'escena i no se sap si vol ajudar a tancarla o alliberarla. La noia reacciona aixi per s'acaba d'assebentar que s'haura de casar per força. Diu el peu de la foto que aixo pasa al comtat de Baringo a Kenia. Alla on anem tranquilament a mirar i fotografiar elefants. Aquesta foto pero no l'ha portat ningu.

cants engabiats

El govern torna a  autoritzar la captura d'ocells cantaires perquè criïn en captivitat. Les captures no superen el 1% de les morts naturals. Se'n permetran uns 130000 per criar el 2108. Peró que es millor en realitat? que diuen els experts.Si vols i t'nterersa un dia anirem veure la Guixa de Vic,una societat ocellaire que es reuneixen tot l'any. El 2008 vam aprovar una llei pionera a Europa. L'objectiu es; la cadernera que nomes ha perdut un 30% i no esta en perill. N'hi han localitzats uns 842000. El Verdum, també ha perdut un 30 i n'hi han 300000. A espanya a crescut un 16%. el Passerell, també n'hi ha uns 328000. I la Pinsà, a augmentat un 25%, e la  única, i arriba al mig milió.Que pasa si els tanquem?.Nomes s'agafen els que estan en perill d'extincio. Es una tradició de 200 anys d'antiguetat. L'origen es la gana. Els agafaven per menjar fins que algú va veure que els podien fer cantar. Engabiats viuen mes temps, sense perills i menjant millor. Ara Catalunya permetrà tornar a capturarlos fins un total de 100000. Pel contrari, hi ha qui diu que pateixen degut a l'espai reduït del seu habitat presoner.son un plaguicida natural mengen insectes i llavors i faciliten l'expansio vegetal. Ningú cientific diu que criaran en captivitat. I no augmenten la població, nomes la Pinsà

la Mari Pau

L'Om ens va portar una altre gran convidat. Aquests programes tenen una gran diferencia. Els que volen sortir per explicar se i fer interessant el cap de setmana amb el convidat i set o vuit tècnics mes i els que hi surten per compromís o ves a saber si cobren. La Mari Pau Huguet es una dona de poble ja amb una edat, la que ha sortit mes hores per la tele durant 20 anys i que un dia, un clar pensador va decidir que faria mes servei fent de telefonista que en els magazines d'entreteniment de la nostra. Ni ella ni potser ningú sap encara el perquè. El programa va enganxar transmeten el que ells volien però sincers, nobles, pagerols amb aquest do que te aquesta presentadora obsessiva amb el seu treball i rigorosa amb la seva vida.Tot i que trista i melancòlica al parlar de segons que, els seus pares, la filla única va transmetre simpatia i optimisme com el primer dia. Spinning o com es digui, menjar sa tot i el convidat i despullant a l'Om les seves fragilitats que la fan tan empàtica com fràgil davant de les feres ferotges. Disciplina vital que no li va servir davant de les escletxes d'envejes i mediocritats que hi ha en les coses que semblen mes perfectes. No va sortir com va coneixer al Quim Monzo en un rodatge de asistencia sanitària col·legial en una platja nudista de Tarragona.D'alli una bona amistat i el Monzo dient que l'Om es un pesat. En una roulot de l'anunci tots dos volien repetir ho vint anys despres. El Monzo va quedar tan impactat que a promès que mai mes la imitara, cosa que feia fatal ademes.Ella si que deia: Hola soc Maria Pau... i et feia companyia tota la tarda.

problema intern

Això i així es el que som a ulls el mon. Els analistes ja diuen que la comunitat internacional es resistira a reconèixer unes plebiscitaries. Amb Escòcia ens diferenciem per la legalitat , però també per la base social nostra. Els experts interessats insisteixen en la via del diàleg. La UE mai ha volgut dotar se d'instruments per intervenir en aquestes qüestions. La ciencia politica diu: Es important una llista única pro independencia per donar un missatge clara la comunitat internacional. Peró tampoc cal tenir pressa. Es mes intel.ligent esperar les generals que pot debilitar i molt el poder actual i canviar l'escenari. Unes plebiscetaries resolen la legalitat del referèndum però desprès estariem al mateix lloc segurament.

el vent

Sembla que al Vallès Oriental sempreo  quasi bufa de llevant o mestral. Peró avui ho ha fet, entre 95 i 110 km per hora, del nord. I els nostres arbres no estan acostumats. I ja tens molts dels camins de Bigues tallats. A nosaltres, a banda de molts testos, ens ha aixecat els bancs que ja havíem plegat sobre la taula de fusta del jardí. Ha trencat branques del pi gros però el mes espectacular i que mes pena em fa es ha arrancat de socarrell l'unic cupre que quedava. Tan alt com era, i que avui mateix teniem que tallar perquè molestava la recepció de la senyal d'antena. Ha caigut, esperem que sense fer gaire mal, ajagut sobre la taulada del veí. Esta com si reposes, ensenyant tota la immensa però per lo vist dèbil arrel. Demà, ara ja es fosc, veurem com l'enrretirem o el tallem per llenya, pero s'ha de treure de casa el veí. El millor de tot es que diu el segurcaixa que si ha danys, s'ho haura de pagar ell o el seu seguro, perquè el viento, com li diuen ells, no paga polisa i no te cap culpa ja que es un atac natural. Segur que tindra una segona part tot això. Te l'explicare, però la casa ara sembla despullada.