torn obert, un col.legi?

Torn Obert, un col.legi?

La foto que il·lustra la noticia ens referència mes a un examen al local de Príncep de Viana, amb el mestre Tella sense perdre detall, que el Torn obert a la militància i simpatitzants, consultats sense gaire espai de maniobra, sobre el congres de refundacio de juny. Diputats, ex alcaldes, presidents locals, regidors i militants com Jordi Turull, Rafel Ros, Manel Vila, Roc Fernandez, Raul Urtusol i Manel Alvarez, així com representants de Bigues i Riells, l'Ametlla, Vallromanes o la Garriga, van acabar els deures i van passar a comentar l'enquesta, en grups de debat a posteriori, treien ne unes conclusions que es recolliran en un document i que te que servir, per preparar el congres i que esdevingué la part mes positiva de la jornada..

L'enquesta esta dividida en blocs com ideologia,model d'estat, economia i societat, treball i empresa, regeneració democràtica, drets i llibertat i organitzacio interna.. A mes s'inclouen preguntes si mes no interessants com que en penses de la interrupció voluntària de l'embaràs?, es sostenible l'actual sistema de pensions?, com s'han de financiar els partits? o la reforma laboral del 2012, ha ajudat a la recuperació?.

D'una banda s'instava a respondre amb total llibertat el que es pensava sobre el que es preguntava, però de l 'altre els "professors" s'oferien a aclarí dubtes que segons a quines alçades ja no hi tindrien que ser hi.80 preguntes que es repetiran a mes de 20 localitats, en grups de 20/30 militants i en les que es mantindran, ja no es poden canviar, retoriques com aquesta."D'una escala del 0 al 10 on el 0 es màxim espanyolisme i el 10, màxim catalanisme, on et situaries?. Decididament, un col.legi.

l'era del comic

A Barcelona se celebra un saló del còmic on no hi ha grans promocions de pel·lícules, concursos de cosplay ni còmics de superherois o manga. El Graf, que ahir va inaugurar a la Fabra i Coats la seva quarta edició, va néixer fa tres anys com a alternativa indie al Saló del Còmic i volia ser un punt de reunió entre els aficionats i els autors que treballen en els marges de la indústria del còmic. La cita es fa ressò de l’efervescent panorama del còmic independent i autoeditat de Catalunya i la resta de l’estat, on aquestes publicacions viuen una era daurada gràcies, en part, a l’ajuda d’internet. Un exemple paradigmàtic: Joan Cornellà és un autor barceloní convertit en fenomen viral amb més de 3,3 milions de seguidors a Facebook, que comparteixen les seves historietes mudes d’una pàgina, d’un humor negríssim i violent que contrasta amb el seu grafisme naïf. Cornellà s’ha autoeditat el seu últim còmic, Zonzo, però viu de les vendes a l’estranger de làmines i del marxandatge.

“Molts autors s’han fet coneguts a través de les xarxes, però a l’hora de rendibilitzar la feina, el que funciona segueix sent l’objecte físic”, comenta Borja Crespo, cineasta, dibuixant i agitador cultural que integra el nucli dur de l’equip organitzador del Graf, amb Iñaki Sanz i Mireia Pérez. Crespo divideix en dos tipus els còmics autoeditats que es poden trobar al Graf: “N’hi ha que tenen tirades més o menys normals i d’altres tirades molt curtes en què cada exemplar està personalitzat com un objecte artístic”.

Entre la historieta i l’art plàstic

Des de la seva primera edició al centre d’art Mutuo, el Graf no només ha canviat de seu sinó que ha crescut en jornades -enguany són tres- i visitants, que ara ronden els 3.000. La quarta edició tindrà més de 80 expositors per reflectir la diversitat del còmic independent actual, una diversitat que no és només estètica: “Al Graf hi ha molt públic femení i també moltes artistes -diu Crespo-. Jo crec que és perquè les dones s’interessen per la cultura més que els homes”. Una d’aquestes artistes és Cristina Daura, autora del cartell d’aquesta edició. La seva vocació d’experimentar amb els recursos gràfics és un exemple de com en el còmic independent la frontera entre l’art plàstic i la historieta es difumina i els dos llenguatges es barregen. Daura és també una de les organitzadores del Gutter Fest, l’altre petit festival de còmic independent que es fa a Barcelona. Un bon lloc per trobar les obres de Daura fora del Graf és la llibreria Fatbottom, que funciona com a punt de reunió habitual de l’escena indie.

El crític i escriptor Daniel Ausente, que participa al Graf en una xerrada sobre divulgació, recalca que els fanzins i l’autoedició sempre han existit. “El que passa és que amb les eines digitals produir un còmic de qualitat ara és molt barat, ja no cal tirar de fotocòpies -apunta-. Tampoc hi ha tants fanzins col·lectius, perquè hi ha més espai per a les veus individuals. I les petites editorials com Apa Apa i Outsider han anat tapant els buits que va deixar la desaparició de les revistes als anys 90”.

Una xerrada del Graf abordarà l’eclosió d’alternatives a la publicació tradicional. En la taula hi haurà un representant de Verkami, que està servint de plataforma perquè molts autorsindies es financin a priori l’edició dels còmics. “El micromecenatge està tenint molt èxit en el món del còmic. Per al lector funciona com una mena de compra anticipada, cosa que no succeeix en el món audiovisual”, opina Crespo. El terrassenc Fran Collado, que també serà a la xerrada, va aconseguir amb un Verkami els 8.000 euros que necessitava per publicar el seu còmic d’humor Rayos y centauros. I Joan Cornellà va obtenir 91.647 euros per animar alguns dels seus còmics amb una campanya de Kickstarter.

Josep Maria Beà, padrí del Graf

El gruix de les activitats del Graf tindran lloc avui. Entre les més interessants hi ha una xerrada sobre com el còmic s’ha mirat la història d’Espanya -amb Pepe Gálvez, Jaime Martín i Sento- i una conversa entre el crític i escriptor Rubén Lardín i el reconegut dibuixant barceloní Josep Maria Beà. “Dels autors més clàssics i consagrats, Beà és potser el més pròxim a l’esperit del Graf, qui més s’escapa del que és normal”, apunta Crespo. Un altre incentiu del Graf són els tallers de còmic per als nens que organitza el segell Mamut, amb autors com Pep Brocal. Aquest any, però, també hi haurà tallers per a adults: un per aprendre a fer un fanzín i un altre d’impartit per Artur Laperla per dibuixar un còmic eròtic amb “l’ajuda de plantilles, personatges, roba i attrezzo ”.

caputxinada

Antoni Llena (Barcelona, 1942) va entrar al convent dels Caputxins quan tenia 17 anys amb la intenció de fer-se monjo. Arran de la Caputxinada, però, va decidir que la seva vocació artística la desenvoluparia fora dels murs del convent. “Per a mi va tenir un gran impacte emocional. Va trencar del tot la nostra rutina, a mi em va impressionar molt veure els nois i les noies abraçant-se i amanyagant-se”, explica. Llena recorda que els frares tenien molta feina: netejar, cuinar... “Vam posar tot de papers de diaris a terra perquè la gent pogués dormir als passadissos, als bancs, a l’escenari de la sala d’actes...” Llena va oferir la seva petita habitació a Antoni Tàpies i un racó, que tenia per guardar les seves coses, a Albert Ràfols-Casamada. “El Tàpies em va dir que va passar molt de fred”, explica Llena. “Vivíem molt austerament, dormíem sobre taulons de fusta i màrfegues. Jo tenia una petita monografia de Tàpies a la tauleta de nit i li va fer molta gràcia quan la va veure. També tenia alguns quadres meus i Tàpies anava dient «Ai carai, carai. ¿I tu fas això?»”

Telèfons sota la caputxa

Llena recorda sobretot una conversa amb un company d’escola. L’amic estava molt angoixat pel seu futur professional. “Tenia plans d’anar a acabar els estudis als Estats Units i estava molt intranquil per si el fet de ser allà dins l’hi podia impedir. No en vaig saber res més, però m’agradaria saber què se’n va fer, si va poder marxar o no”. L’artista va sortir del convent en més d’una ocasió. Als policies els deia que anava a dur l’extremunció (no ho podia fer perquè no era monjo). A la caputxa, però, hi duia amagats els números de telèfon de molts familiars dels estudiants que estaven tancats. Anava a una cabina de telèfon i anava trucant a tothom.

ANTONI LLENAS

Quan la policia va entrar al convent, Llena no hi era. Recorda, però, que durant força temps els van atacar. “Durant molt de temps van tirar còctels Molotov contra el convent”, explica. L’artista també recorda que van rebre cartes amenaçadores de grups d’extrema dreta. A les cartes se’ls insultava i se’ls deia de tot. Una, firmada per la Falange Española, començava així: “ Sois unos puercos y asquerosos aprendices de maricas y nosotros a los maricones o los tratantes de blancas como el mosén Dalmau los pisoteamos y después de estropearles el físico les pedimos explicaciones ”. I acabava dient: “ Puercos separatistas catalanes, os escupimos en la cara ”.

Arran de la Caputxinada, Llena va fer una gran amistat amb Tàpies i Ràfols-Casamada. Recorda que Tàpies li va enviar molt material per poder pintar al convent, però no el va fer servir mai: “M’agradava experimentar amb altres coses”, argumenta. Sigui com sigui, setmanes després de la Caputxinada Llena va poder exposar a Saló de Maig gràcies a les gestions de Tàpies. L’obra amb la qual treballava quan va tenir lloc la Caputxinada ara forma part de la col·lecció del Macba. Tàpies va regalar temps després un quadre a la comunitat de caputxins en què reflectia la seva experiència al convent.

clam contra el 3+2

Sisena mobilització en contra del 3+2 en un any. Després que desembre els estudiants de la majoria d’universitats catalanes votessin en contra del model, aquest dijous es van tornar a manifestar per demanar la derogació del decret del llavors ministre d’Educació, José Ignacio Wert. El model introdueix graus de tres anys i màsters de dos. Actualment els graus són de 4 anys i els màsters acostumen a ser d’un any.

Convocats pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), milers d’alumnes -9.000 segons els organitzadors i 3.200 segons la Guàrdia Urbana- van sortir al carrer per reclamar el dret a decidir sobre la seva educació. La portaveu del SEPC, Andrea Terrón, va considerar que la vaga contra el 3+2 està “legitimada” després que en diversos referèndums en facultats els estudiants es posicionessin contra el nou model i va demanar un pronunciament dels rectors contra el decret. “Una reforma sense els estudiants no té sentit”, va dir, i va demanar als responsables de les universitats que no oblidin quina és l’opinió dels alumnes.

La vaga va tenir una adhesió del 100% a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), del 90% a les seus del Raval i la Central de la Universitat de Barcelona, i del 100% a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) als campus de la Ciutadella i Poblenou, segons el SEPC. “El 3+2 és un pla que devalua els graus i obliga a fer dos anys de màster, que en un 70% són privats”, va expressar Ícar Iranzo (SEPC). La vaga es va desenvolupar amb normalitat, però no van faltar algunes de les incidències habituals. Una quinzena d’estudiants de la UAB van tallar els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) durant 40 minuts, entre les 8.20 i les 9 del matí. El servei es va interrompre a les línies S2 i S55 de la línia del Vallès -entre les estacions de Bellaterra i Sant Quirze-, es van muntar barricades als diferents accessos al centre universitari i es van cremar contenidors.

Precisament aquest dijous la secretaria d’Universitats va confirmar que Catalunya tindrà almenys quatre graus de tres anys el curs vinent, tots de nova creació. Els nous estudis seran: producció digital, de la UB; bioinformàtica -grau interuniversitari de la UB, la UPF i la UPC-; disseny, de la Universitat Oberta de Catalunya, i art digital, també de la UOC.

Davant les mobilitzacions estudiantils, Universitats va voler remarcar que a la resta del sistema universitari no s’introduiran canvis fins que es coneguin les conclusions de la comissió de garantia de la qualitat acadèmica. Aquesta comissió és una de les tres que es van posar en marxa en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) per assegurar “la implantació amb garanties d’un model flexible” de graus de tres i quatre anys i màsters d’un i dos anys.

Compensació pels canvis

Universitats va recordar que la comissió de garantia de qualitat acadèmica va establir que els titulats dels futurs graus de 180 crèdits podran cursar el primer any de màster a preu de grau. Així, va acordar que el Govern compensarà les reduccions per crèdits matriculats i preus causats pels canvis d’estructura dels estudis.

El preu de la matrícula universitària a Catalunya ha registrat un increment de més del doble entre el curs 2008-2009 i el 2013-2014, segons l’estudi La universitat espanyola en xifres 2013-2014, fet per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).

El TC avala les retallades en educació per decret

El Tribunal Constitucional (TC) va avalar aquest dijous les retallades en educació que va aprovar el govern de Mariano Rajoy el 2012. La sentència ha rebutjat el recurs que la Junta d’Andalusia va presentar per considerar que el decret envaïa competències autonòmiques. La sentència avala la constitucionalitat de gairebé tots els preceptes impugnats del decret. El TC només ha declarat inconstitucionals tres apartats perquè considera que no compleixen el requisit de l’“extraordinària i urgent necessitat” que la Constitució exigeix per legislar per decret llei. Per al TC, el govern espanyol ha explicat de manera “suficient” la situació de necessitat que justifica regular les retallades per decret i afegeix que en matèria d’educació, correspon a l’Estat “establir la normativa bàsica”.

ATLL

La llei, doncs, seguirà endavant malgrat l'oposició de JxSí, que, a través del diputat Marc Sanglas ha defensat que cal esperar a la resolució de l'expedient informatiu obert pel Govern sobre ATLL i a la sentència del Tribunal Suprem, ja que, segons ha argumentat, aplicar la proposició de llei proposada pels socialistes obligaria a indemnitzar l'empresa adjudicatària, mentre que en el cas que existeixi una sentència que invalidi la concessió no hi haurà dret a indemnització.

Sanglas ha explicat que indemnitzar Acciona podria suposar un cost d'uns 1.200 milions d'euros equivalent al pressupost de tot el departament d'Interior. Una xifra, però, que Jordi Terrades (PSC) ha posat en qüestió recordant que en l'anterior legislatura havia calculat en entre 296 i 326 milions d'euros el cost d'indemnitzar l'empresa adjudicatària.

Les explicacions de JxSí, però, no han convençut la CUP. El diputat Benet Salellas ha assegurat que l'esquerra independentista té "molt d'interès" que es tramiti aquesta llei. Tanmateix, el diputat independentista ha dedicat gran part de la seva intervenció a carregar contra el PSC, a qui ha acusat de "cinisme i hipocresia parlamentària" per demanar la gestió pública de l'aigua mentre que allà on governa fa el contrari.

La maniobra del PP

La votació ha estat marcada per una maniobra del PP, que en un primer moment va anunciar que presentaria esmena a la totalitat a la llei -fet que unit a l'esmena de JxSí evitava que la norma seguís endavant-, però que ahir va anunciar que la retirava. Un canvi de posició que buscava tensar les relacions entre JxSí i la CUP i que el diputat Santi Rodríguez ha justificat al·legant que els populars volen "debat" sobre la llei i "més transparència i millor fiscalització" sobre la gestió de l'ATLL.

Un moviment que ha obligat Junts pel Sí (JxSí) i la CUP a celebrar aquest matí una cimera ràpida al despatx del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al Parlament, per intentar acordar una posició comuna en relació amb la gestió d' Aigües Ter-Llobregat(ATLL).

En la reunió, que ha començat poc després de les 9.30 hores i s'ha prolongat fins a les deu, hora d'inici del ple, hi eren presents, d'una banda, el president Puigdemont, el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, el president del grup parlamentari de JxSí, Jordi Turull, i la portaveu d'aquest grup, Marta Rovira.

Per part de la CUP, hi han anat la presidenta del grup parlamentari de l'esquerra anticapitalista, Mireia Boya, els diputats Benet Salellas i Gabriela Serra i el membre del secretariat nacional de la formació Xavi Generó.

desbloquejar espanya

Tot just fa una setmana, el president de la Generalitat va obrir la porta a les especulacions sobre la durada de la legislatura quan va afirmar, en una entrevista a TV3, que el mandat podia “durar una mica més o una mica menys” dels 18 mesos plantejats. Ahir, en la seva segona compareixença al Parlament –després de la investidura, era el torn de presentar l’estructura del Govern–, Carles Puigdemont va voler tallar d’arrel els dubtes sobre el calendari del trajecte cap a l’estat propi, interrogants alimentats per la consellera Neus Munté, que dilluns havia demanat que el termini per a la desconnexió no es convertís en una “cotilla”. Puigdemont va dir que el mandat de “la postautonomia i la preindependència” durarà un any i mig, i no s’allargarà, per no distorsionar el compromís fixat el 27-S.

Interpel·lat pel socialista Miquel Iceta, que des de la tribuna del Parlament va subratllar que l’era Puigdemont s’enceta amb “massa incògnites”, el president de la Generalitat va exposar que eixamplar els terminis del procés constituent “no seria just ni honest”. “Aquest Govern això no ho farà. No incomplirem el mandat. Ens mourem en aquest any i mig de legislatura”, va afirmar amb contundència. Puigdemont, que va mantenir una picabaralla dialèctica amb Iceta pels respectius currículums professionals, va voler rebatre les paraules del dirigent socialista, que havia deixat entreveure que les primeres compareixences del cap de l’executiu “no semblaven apuntar cap a una acceleració del procés”.

El president havia comparegut al Parlament per explicar l’esquelet del Govern –vertebrat en bona mesura per Artur Mas abans de la seva renúncia–, així com les prioritats de l’executiu que pilotarà, que s’articula en tres grans blocs, comandats pels consellers estrella ( Oriol Junqueras a l’àrea econòmica, Neus Munté a la carpeta social i Raül Romeva en les responsabilitats d’exteriors). “Els canvis en el disseny del Govern són per servir millor el país”, va puntualitzar Puigdemont per referir-se al desplegament del mandat dels comicis plebiscitaris. “Tenim un mandat democràtic nítid i indiscutible que ens permet dotar-nos d’un full de ruta. Això ho volem dur a terme amb totes les garanties, sense passos en fals ni improvisacions”, va reflexionar. El cap de l’executiu va detallar que la legislatura ha de servir per concretar la “ recuperació econòmica” per la via de la creació d’ocupació, atendre el repte de la justícia social i la “ qualitat democràtica”, i bastir les eines necessàries per construir la República Catalana, amb el disseny de les estructures d’estat i l’aprovació del marc legal propi que deixi l’autonomia “a les portes” del nou estadi, segons va indicar el president.

“No ens autolimitem”

Tots els consellers compareixeran durant les pròximes setmanes per explicar les prioritats dels seus departaments. Així ho va expressar Puigdemont, que també obrirà durant els pròxims dies una ronda de contactes amb els líders dels grups parlamentaris de l’oposició, que ahir li van retreure que la legislatura només se centri en el procés. El president va deixar clar que ha encarregat als seus companys d’executiu “diàleg permanent” amb tots els partits més enllà de l’acord d’estabilitat al qual van arribar Junts pel Sí (JxSí) i la CUP per desbloquejar el mandat. “Tenim una entesa d’estabilitat amb l’esquerra alternativa, però no ens autolimitem”, va manifestar el president. La predisposició al diàleg manifestada per Puigdemont –amb un oferiment concret a Catalunya Sí que es Pot (CSQP) de cara als pressupostos– respon també a la voluntat de no concentrar exclusivament en la CUP la interlocució per assolir acords parlamentaris, encara que hi hagi una entesa per soldar l’estabilitat a la cambra. Fonts de la coalició integrada per CDC i ERC admetien ahir que la negociació dels tres últims mesos ha suposat escarments.

La formació anticapitalista va marcar les seves línies vermelles –amb un to conciliador amb el nou executiu–, que passen per desplegar el pla de xoc, revertir tisorades i frenar privatitzacions. “Puny tancat a les retallades i mà estesa cap a la ruptura”, va comentar el nou diputat Joan Garriga, que va instar Puigdemont a “fugir del marc autonòmic” i va recalcar que la CUP farà un marcatge al Govern basat en els eixos de la independència, el procés constituent i el rescat social. En el torn de rèplica, el president va constatar “l’alta responsabilitat” que té ara l’esquerra independentista al Parlament. La cambra va validar la creació de les comissions de la legislatura, entre les quals la comissió d’estudi sobre el procés constituent –que no serà legislativa per poder sumar-hi CSQP i esquivar, de passada, possibles impugnacions de l’Estat–. Ciutadans –que va considerar que l’òrgan sobrepassa les competències de la Generalitat–, el PSC i el PP van votar en contra de la seva creació.

Ciutadans i l’autogovern en perill

L’oposició va criticar la inexperiència de determinats consellers i que les prioritats de l’executiu es limitin al full de ruta sobiranista. “Seran el primer Govern que posa en risc l’autogovern dels catalans”, va exposar Inés Arrimadas (Ciutadans). “Posen en perill l’autogovern aquells que laminen les nostres competències”, va respondre-li Puigdemont. Iceta (PSC) va constatar la “inviabilitat” d’un procés unilateral, mentre que Lluís Rabell(CSQP) va reclamar un gir en les polítiques econòmiques. El to més dur el va mostrar Xavier García Albiol (PP), que entre altres crítiques a JxSí i la CUP va lamentar que la formació de l’executiu hagi estat massa condicionat pels interessos dels partits, un fet, va dir, que li recordava “l’època gloriosa del tripartit”.

la diplomacia

La diplomàcia catalana es desplega. Aquesta tarda, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, rebrà el cos consular establert a Barcelona en una recepció a Palau. Intervindran el mateix president, el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i el degà del cos consular i cònsol del Paraguai, Juan Alfredo Buffa. Hi serà present també Jordi Baiget, conseller d’Empresa i Coneixement.

La recepció al cos diplomàtic s’inscriu en una dinàmica habitual. Aquest cop, però, el context polític és molt diferent. La creació del nou departament que dirigeix Raül Romeva és una aposta estratègica del Govern. L’executiu de Mariano Rajoy ha recorregut al Tribunal Constitucional la nova conselleria, tot i que la impugnació sembla destinada a un recorregut efímer.

Dimarts passat, el conseller Romeva va comparèixer davant de la comissió d’Acció Exterior del Parlament per explicar les línies d’actuació del departament. Va deixar clar que l’àrea de política internacional “és la primera estructura d’Estat”. L’endemà, Romeva va inaugurar la quarta edició del Màster Executiu en Diplomàcia i Acció Exterior, que organitza el Consell de diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), en col·laboració amb l’Escola d’Administració Pública i l’Institut Barcelona d’estudis Internacionals. En l’acte el conseller va deixar clar que “les institucions catalanes avancen cap a un nou model de representació a l’exterior, en un món més dinàmic, flexible i interdependent”. El curs, que seguiran prop d’una vintena de tècnics de la funció pública, està dirigit per un acadèmic reconegut, Carles Boix, format a Harvard i catedràtic de Ciència Política i Afers Públics a Princeton.

Diplocat, tres anys d’èxit

La política catalana ha viscut, des de les eleccions del 27-S, tres mesos de bloqueig, ja superats. Però això no ha afectat la diplomàcia catalana. Diplocat és un consorci públic-privat que ha continuat fent la tasca que du a terme des de fa prop de tres anys. El seu secretari general, Albert Royo, ho explica a NacióDigital: “Hem desenvolupat una estratègia triangular: acadèmica, en premsa i parlamentària”.

En el pla acadèmic, Royo assenyala que “hem accedit a les principals universitats i "think-tanks" d'Europa i els Estats Units per explicar la realitat catalana, convidant els millors analistes a seguir el procés. Hi ha un argument fort que incideix en els interlocutors. En el segle XX, s’ha passat d’una cinquantena d’Estats independents a prop de dos-cents. Molts d’aquests estats han nascut de forma traumàtica. Catalunya és un cas exemplar de procés sobiranista civil i democràtic”.

Pel que fa a la presència del cas català en la premsa estrangera, Albert Royo explica que “en poc més de dos anys, hem aconseguit inserir uns seixanta articles del president i de responsables polítics en els mitjans més prestigiosos del món, com Le Monde, The Guardian, The New York Times o Frankfurter Allgemeine.

Finalment, hi ha hagut una 

diplomàcia parlamentària molt activa. Royo recorda que delegacions catalanes han anat a explicar les aspiracions de Catalunya a molts parlaments: Dinamarca (on es va aprovar una moció demanant al govern espanyol que negociés), Bèlgica, Suècia, Irlanda… Al Congrés dels EUA, els representants de la Generalitat van ser rebuts per la subcomissió d’Afers Europeus.

La diplomàcia espanyola no fa la seva feina

Diplocat organitza visites de periodistes estrangers a Catalunya. En el circuit de contactes que fan, s’inclouen trobades amb el Govern català, però també amb les forces de l’oposició, de manera que els visitants puguin accedir a tota la informació de la realitat catalana. Això respon a una visió d’Estat del qual ha de ser la feina diplomàtica. Albert Royo es mostra molt crític, en aquest sentit, amb la diplomàcia espanyola, “que actua al servei d’un govern determinat i no pas dels interessos del conjunt de tot l’Estat”.

Quan es tracta de comparar el comportament de la diplomàcia espanyola amb la dels altres països, la comparació és sempre odiosa. Royo explica que durant la campanya del referèndum a Escòcia, el Foreign Office va actuar d’una manera molt diferent del ministeri d’Exteriors espanyol: “Els funcionaris britànics explicaven als seus interlocutors les diferents posicions enfrontades davant la consulta, en una actitud suprapartidista pròpia d’un gran Estat democràtic com el Regne Unit”. En això, malauradament, Espanya continua molt "diferent".