LES SALS

Libra.-
Ronyo cap a la diabetis
Li agraden pastissos cremes, marsala i xerès
Fosfat de sodi. Aprecia els detalls a taula
Faisà guisat amb raïm i paté, Alaska al forn, sopa de patata i tomàquet, esbarginies, peixets, vedella, gelat, ametlles, creps
necessiten api, pomes, enciam, rabes, maduixes, espinacs

Escorpí.-
Sulfat de calci
Els falta cebes, formatge fresc, llet, pa, verros, prunes i enciams
Sopa de naps i patates, filet de bou, mongetes, pastanagues, pèsols, pus, gambes pomes bolets , costelles i arròs fregit

Sagitari.-
Sílice.- El perjudica les óssos, cabell. Ungles i pell
es troba a xirivies, espàrrecs, col, cebes, figues, cireres, freses y xicòria
ànec amb Pinya i xampinyons, endívies, enciam, sopa Canterbury, Charlotte, melo amb raim

aquari.-
clorur sòdic. Perjudica , cames turmells, sistema nerviós
aquesta a espinacs, raves, totoges, poms, api
ronyons, salsifí, xampinyons, albercocs, col, pastanagues, consomés, plàtans, llenguado

piscis.-
fosfat de ferro que dóna anèmies, cor, mal de cap, insomni
cereals, espinacs mongetes, enciam, pèsols, nous, raïm, dati'ls, figues i prunes
pollastre, petxines de peix, platan, poma I enciam sopa de ceba, ànec, camarons, pomelo

REFUNDACIO CDC

A.B - BARCELONA

“El nom de la nova organització ha de continuar sent Convergència Democràtica de Catalunya?” Aquesta és una de les preguntes de l'enquesta que ahir CDC va començar a fer a la seva militància, en l'inici de la consulta a les bases de com ha de ser la refundació del partit. Aquesta pregunta té tres opcions de resposta, que són: que es mantingui el nom actual, que en el nom “hi surti Convergència” o bé que no hi surti, i els militants també poden fer la seva proposta de nom. A l'hora de formular aquesta qüestió, l'organització precisa: “Ha de ser un nom per al futur, per als 25 anys vinents, per a una nova història d'èxit com la que hem tingut fins ara.”

L'enquesta té més de 80 preguntes, dividides en un bloc ideològic (sobre el posicionament de CDC en diversos àmbits) i un bloc referit pròpiament a l'organització del partit. En el pla ideològic, es demana “com hauria de definir-se el nou moviment” (centre, esquerra i dreta i els seus matisos) i si el partit ha de continuar sent “un espai de confluència” o bé “posar l'accent” en algun aspecte concret, com el vessant socialdemòcrata, el liberal o el socialcristià.

També es formulen preguntes al voltant de com hauria de ser “el nou país” i el seu futur govern. Per exemple, si el govern ha de ser molt o poc intervencionista o quin tipus de polítiques cal aplicar davant una crisi com la dels darrers anys. També es qüestiona sobre la fiscalitat que hauria de tenir el nou país i les condicions per aplicar la renda mínima garantida o sobre la dació en pagament (si ha d'existir i si ha de ser de la totalitat del deute o no). Hi ha d'altres preguntes que pertanyen a l'àmbit social –segurament un dels que més ha damnat el perfil de CDC–, com ara quina ha de ser la prioritat de la despesa social de l'administració o en què s'han de basar les relacions laborals. A la militància convergent també li demanen que opini sobre les llistes electorals (“tancades”, “tancades i desbloquejades” o bé “obertes) i sobre si la religió “ha de tenir alguna influència en la política”.

En l'àmbit organitzatiu, de funcionament de partit, demanen sobre si ha de canviar el sistema per escollir els càrrecs institucionals del partit i si la nova organització ha d'assumir “el principi de separació de càrrecs de partits i d'institucions”. Aquesta separació és el model que ara mateix aplica el PNB i que alguns sectors convergents han defensat que caldria adoptar. També s'interroguen sobre l'estructura territorial del partit i si aquesta afavoreix “la representació dels municipis més petits” i allunyats de la capital.

Aquestes enquestes les responen els militants a la seva agrupació de manera presencial. Un cop disposin dels resultats, CDC passarà a una fase de debat que culminarà amb el congrés del partit.

la derclaracio anul.lada

¿El govern de Junts pel Sí està complint la declaració rupturista del 9-N? En quina mesura? Possiblement aquestes dues preguntes permeten situar en el punt just el debat sobre la moció que promou la CUP al Parlament per refermar el compromís de la majoria parlamentària independentista amb aquell text, anul·lat pel Tribunal Constitucional (TC). Des de la posada en marxa de les anomenades lleis de desconnexió fins a l’annex sobre el pla de xoc social, passant per l’obediència exclusiva a les decisions del Parlament. El retard en la formació del Govern en va ajornar el deplegament, que ara avança a velocitat de creuer aprofitant escletxes legals per esquivar impugnacions.

Les lleis de desconnexió

Més enllà del pronunciament pròpiament polític d’anunci del procés cap a un nou “estat independent i en forma de república”, la declaració instava a iniciar en un termini de 30 dies la tramitació de les tres lleis de desconnexió: la d’Hisenda, la de Seguretat Social i de procés constituent, reconvertida en llei de transitorietat jurídica. Totes tres es debaten ja en ponència parlamentària, sense el concurs de l’oposició, i amb el nom canviat -de protecció social, de l’administració tributària i de règim jurídic català- per evitar que el TC pugui interpretar que s’està desplegant una declaració anul·lada i pugui emprendre sancions contra els legisladors. Ciutadans, el PSC i el PP, però, ja ho han portat al TC. El Parlament també ha creat la comissió d’estudi del procés constituent, a la qual s’ha sumat un dels grups de l’oposició, Catalunya Sí que es Pot.

Obediència al Parlament

El text del 9-N diu que, en el procés de desconnexió, el Govern ha d’aplicar “exclusivament” els mandats del Parlament. Obediència al Parlament, per a JxSí, desobediència a l’Estat, per a la CUP. És el cas de la llei mordassa, que el Govern aplica “de la manera més favorable als drets fonamentals de les persones”, en paraules del conseller Jané, o de la llei Wert, en què l’executiu argumenta que aplica la llei catalana, amb més o menys malabarismes perquè no entri en contradicció amb l’estatal. L’executiu les veu lleis sense recorregut perquè l’actual majoria al Congrés va prometre derogar-les.

Annex pel pla de xoc social

Però on hi ha el gruix del contingut és en l’annex social, concretat en part en els acords del ple sobre la pobresa. Set dels nou punts ja s’han començat a desplegar. Més enllà del compliment exclusiu de la norma i criteris propis en matèria d’ensenyament i seguretat, és el cas de les mesures sobre pobresa energètica -el Govern garanteix l’accés a l’aigua, llum i gas-, habitatge i sanitat -el Govern ha començat el tràmit de la llei d’accés universal a la sanitat-, que es poden aplicar sense nous comptes. Però se n’han previst d’altres que, aquestes sí, requeririen pressupost nou. També s’ha concretat l’oferiment del Govern per acollir 4.500 refugiats i la renegociació del deute: el grup de treball ja es va reunir la setmana passada.

SEGURETAT

El vigilant, quan fa la ronda, també entra als blocs Venus, Mart i Llevant. Aquests edificis immensos de color groguenc i finestres petites no són a la zona nova, són al cor de la Mina. Aquí hi ha 53 pisos buits, tancats i tapiats, que eren de gent reallotjada i que han passat a ser del Consorci de la Mina. Venus és l’edifici més degradat. A l’entrada hi falten més rajoles de les que hi ha i les bústies estan tan destrossades que sembla que algú s’hi hagi entretingut amb un bat de beisbol.

Un milió en cinc anys

Aquest any el Consorci de la Mina preveu gastar-se 110.000 euros en lavigilància dels 139 pisos que té al barri, entre vells i nous. L’any passat van ser 250.000 euros, segons fonts de l’entitat pública. El 2016 la xifra és més baixa perquè al maig es van adjudicar per sorteig uns 250 dels 475 pisos nous i ara n’hi ha menys per vigilar. Des del 2012, sumant-hi les xifres que consten als informes d’intervenció del Consorci, s’hauran pagat més de 920.000 euros en control i vigilància. Fins al 2015 tots aquests diners havien anat a cinc empreses: Visercon 2000 -la que s’ha endut el pessic més gran-, Control y Mantenimiento Los Borjas, Afrimaya BCN i Ertrel 2010. Això a banda del que es paga per les alarmes de Prosegur, que l’any passat van costar 7.700 euros més.

A l’edifici d’on surt l’home de Belaan hi ha un cartell casolà que diu “ Control Los Manolos”. Als pisos del bloc Venus hi ha cartells semblants on es pot llegir “ Control Los Manolos Tío Cristina”. El vigilant -que no diu el seu nom complet: a la Mina la majoria dels que parlen no volen que se sàpiga el seu nom- ho explica a la seva manera: “Los Manolos estan per sota i el Tío Cristina és qui talla el bacallà”. Los Manolos són un dels principals clans de la Mina, aliats de Los Baltasares, els que han fet  fugir desenes de famílies deLos Peludos del barri i de Sant Roc, a Badalona, a causa de l’ assassinat d’un jove el 23 de gener al Port Olímpic.

“La vigilància que hi ha són aquests cartells, amb això n’hi ha prou”

Un treballador de manteniment del Consorci ho té molt clar: “La vigilància que hi ha són aquests cartells, amb això n’hi ha prou”, explica assenyalant el rètol de Los Manolos. Un company que va amb ell assenteix amb el cap.

Els vigilants reals dels pisos buits formen part dels “ clans que han controlat els espais públics” del barri, segons l’activista veïnal i president de l’Arxiu Històric de la Mina, Josep Maria Monferrer. Acusa l’administració “d’haver fet legals” aquests clans que “eren subterranis” i que tenen membres que trafiquen amb drogues. “Els han convertit en empreses de vigilància i, com diu l’alcalde, tot és legal”, afegeix.

Resposta oficial

El gerent del Consorci, Juan Luis Rosique, no ha volgut atendre aquest diari, però fonts de l’ens asseguren que la vigilància és necessària per evitar ocupacions il·legals i problemes de convivència. “Les famílies que han sigut adjudicatàries d’aquests habitatges han fet arribar al Consorci la seva satisfacció pel servei, i aquesta és l’única informació que nosaltres hem rebut”, diu l’entitat. Res de queixes.

Una font que ha estat vinculada a l’ Ajuntament de Sant Adrià i el Consorci de la Mina nega que tot sigui legal. “Al Consorci tot és irregular, tothom sabia qui acabava fent les vigilàncies”, diu. Afirma que va trucar a conegudes empreses de seguretat per preguntar per què no participaven als concursos pels contractes de vigilància, o per què no guanyaven. “Em van dir que amb el preu de la licitació era impossible presentar ofertes”, explica: es pagava massa poc per a les empreses convencionals. Parla, però ho fa amb por perquè assegura que quan va posar en dubte aquests contractes i altres assumptes va rebre amenaces: “He rebut visites d’aquests clans que es dediquen a la droga i als quals amb diners públics els contracten per vigilar edificis”.

L’ARA també s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, però l’alcalde, Joan Callau (PSC), ha declinat fer cap comentari. Al gener, en una entrevista a la publicació local Línia Nord, quan el periodista li va dir que a l’edifici Venus hi havia pisos vigilats “per Los Manolos - Tío Cristina”, Callau va contestar: “Sí, el Consorci fa un concurs d’adjudicació i s’hi presenten empreses per fer la vigilància dels pisos. Tot és perfectament legal”. Va afegir que no sabia si eren els mateixos Manolos els que, com li demanava el periodista, feien “altres tasques de vigilància al barri”.

Empreses pantalla?

L’empresa que oficialment tenia adjudicada la vigilància del bloc Venus quan l’alcalde contestava l’entrevista del Línia Nord no es diu Los Manolos, sinó Visercon 2000, i té el domicili oficial en un pis del carrer del Mar, a la Mina mateix i a dos números de distància de la seu del Consorci. És un pis normal, sense el rètol de cap empresa de seguretat, i a la bústia que li correspon hi ha el nom de l’administrador de Visercon 2000: José Carlos Heredia Porras. Aquest diari hi ha intentat parlar però no l’ha pogut localitzar. Té una altra empresa al seu nom, domiciliada en un lloc més exclusiu: la Rambla de Catalunya de Barcelona.

• 

Los Portus s’adjudiquen la vigilància del CAP de la Mina. / CRISTINA CALDERER

Visercon 2000 i Control y Mantenimiento Los Borjas es van repartir els contractes de vigilància per valor de 250.000 euros de l’any passat. Los Borjas l’administra Miguel Borja Gabarre. Un home amb el mateix nom va recollir l’any passat -en nom del seu pare, que havia mort- el premi Compromís amb la comunitat gitana de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya.

La construcció del nou centre d’atenció primària de la Mina també té pintades d’un clan. “Control Portus”, hi diu. La conselleria de Salut manté que la vigilància és cosa de l’empresa contractada per l’obra, en aquest cas una UTE formada per Isolux Corsán i Sorigué, i que això forma part del seu “marc d’autonomia de direcció i gestió”. Fonts d’Isolux Corsán han comunicat a aquest diari que la seguretat s’ha contractat a una empresa “completament legal”, però no volen dir quina empresa és ni què li paguen.

Dijous a la tarda, a l’obra, un home de més de seixanta anys deia que ell no era el vigilant, que tan sols el cobria una estona per fer-li un favor. Però tenia clar qui manava. “Aquí no han robat mai res, ell treballa per Los Portus”, va explicar. Cap a les vuit del vespre a l’obra ja no contestava ningú. Tot era tancat.

ADN xenofob

Les formacions i els discursos de dreta populista europea han deixat la marginalitat. Quines han sigut les fites del procés?

Els pioners: Giannini i Poujade

Els antecedents van ser dos fenòmens de protesta: el poujadisme francès i el qualunquisme italià. El primer va ser un moviment antifiscal liderat per Pierre Poujade el 1953, la Unió de Defensa dels Comerciants i Artesans, “un feixisme elemental, groller i primitiu”, segons el politòleg Maurice Duverger. El 1956 va aconseguir un 11,6% dels vots i 51 escons (un per a Jean-Marie Le Pen) i es va eclipsar el 1958. El segon, el Front de l’Home Qualsevol, fundat per Guglielmo Giannini al voltant del rotatiu L’Uomo Qualunque (venia 850.000 exemplars el 1945), va fer diatribes contra l’estat, el fisc i la democràcia i als comicis del 1946 va captar el 5% dels vots i 30 escons, però va llanguir a partir del 1948. Per al politòleg Marco Tarchi es va presentar com “la veu de la gent comuna, exclosa del repartiment del poder, irritada contra els polítics”.

L’aportació nòrdica

El 1973 van fer eclosió parlamentària el Partit del Progrés a Dinamarca, amb Mogens Glistrup (16% dels vots), i a Noruega, amb Anders Lange (5%). Com en els casos anteriors, van llançar un missatge de protesta antifiscal i antiestablishment que va conèixer una deriva xenòfoba en exigir que les prestacions de l’Estat fossin per als autòctons, configurant un “xovinisme del benestar”. Les dues formacions van anunciar la “revolta dels contribuents” encarnada per les polítiques de Thatcher i Reagan als anys 80.

La irrupció del lepenisme

A les eleccions europees del 1984 el Front Nacional liderat per Le Pen va assolir un 11% dels vots bandejant la nostàlgia del passat i adoptant com a temes estel·lars la immigració i la inseguretat. La ultradreta europea el va emular aviat, cosa que va facilitar un recanvi ideològic de l’anticomunisme en el col·lapse del món soviètic. El seu missatge ja no es limitava a denunciar abusos de les elits, sinó que, com assenyala el politòleg Pierre-André Taguieff, els va denunciar com a culpables d’afavorir la immigració i el multiculturalisme. Aquest antielitisme subordinat a la xenofòbia va projectar un enemic nou, el de l’estranger invasor, i va fer forat en diversos països.

L’11-S i el gir islamòfob

L’atemptat de les Torres Bessones de Nova York el 2001 va generar un nou canvi amb l’emergència de la islamofòbia: rebuig a l’islam com a suposada religió retrògrada i de conquesta. Es va reinventar el seu discurs, que combinava la defensa de les arrels cristianes d’Occident amb la dels drets de les dones o dels homosexuals pretesament amenaçats per l’islam. Igualment, van emergir posicionaments prosionistes i es va afeblir l’antisemitisme.

Grillo o el ciberpopulisme

Finalment, als comicis regionals italians del 2010 va irrompre el Moviment 5 Estrelles (M5E), partit protesta que el còmic Beppe Grillo va bastir des del seu blog. La seva indefinició ideològica es va clarificar quan al Parlament Europeu es va integrar al grup dretà Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa, presidit per Nigel Farage (líder del UKIP anglès). L’M5E es va ubicar aleshores en una cruïlla entre passat i futur, en recollir el llegat del qualunquisme (la protesta contra l’establishment) i mostrar les possibilitats d’internet per articular un moviment massiu d’aquest signe. El grillisme, en síntesi, marca una potencial via ciberpopulista.

LOBIS

Kreab Iberia, Reinicia, l’Associació Catalana d’Executius, Directius i Empresaris, l’Associació Catalana d’Empreses de Seguretat, l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, el Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya, l’Associació Catalana per a la Millora de la Gestió Pública, Oxfam, Unespa, la Plataforma de Defensa de l’Educació de Mataró, Ecoembalajes España i la Fundación Dieta Mediterránea. Són les úniques dotze organitzacions que -per aquest ordre- s’han inscrit en el registre de grups d’interès de la Generalitat, el primer d’aquestes característiques creat a l’estat espanyol, inclòs a la llei de transparència catalana, aprovada el desembre del 2014. La norma, però, deixava un marge de sis mesos per adaptar-s’hi, tot i que, des del juliol, les incorporacions han sigut escasses. Demà farà un mes que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va crear el seu registre -el segon de l’Estat- i, en aquest temps, ja s’hi han sumat fins a 120 organitzacions.

Segons fixava la llei és obligatori que s’inscriguin al registre de lobis català aquelles entitats que “duen a terme activitats susceptibles d’influir en l’elaboració de lleis, normes de rang de llei o disposicions generals o en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques”, així com plataformes més informals que “constitueixen de facto una font d’influència organitzada”. El fet de formar-ne part implica alguns requisits, com fer pública certa informació interna, acceptar un codi de conducta comú o donar a conèixer l’agenda de contactes i actuacions -punt que encara no s’ha complert-, malgrat que, per contra, no queda clar quins inconvenients comporta quedar-ne fora a l’hora d’intentar seguir influenciant.

Penalitzar qui no hi és

El Govern és conscient d’aquest fet i del fracàs que, per ara, suposa el registre de lobis. Per aquest motiu un portaveu del departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència explica a l’ARA que en el nou codi de conducta dels alts càrrecs es preveurà el caràcter públic de l’agenda dels alts càrrecs pel que fa a les reunions amb els grups d’interès i, sempre que s’hagi de produir una trobada, caldrà acreditar la inscripció o la sol·licitud d’inscripció al registre. Una via per incentivar la regularització dels lobis existents.

De fet, el grau d’acompliment de la llei de transparència és desigual. Així, pel que fa a l’àmbit concret de la Generalitat, el Govern ja ha fet pública quasi tota la informació a la qual l’obliga una norma que exigia més que la seva equivalent estatal. L’organització i retribucions públiques, l’actuació normativa, l’execució pressupostària o els processos de contractació pública són alguns dels elements que ja estan disponibles al portal de Transparència, i els que no estaven previstos a la llei es poden demanar a través d’un formulari. I en cas de conflicte, una comissió nomenada fa un any pel Parlament ha d’emetre una resolució.

De fet, excepte en alguns aspectes en què el Govern porta més de mig any de retard, el gruix d’incompliments vénen de la mà dels altres implicats per la normativa de transparència. La pràctica totalitat dels ens locals -els quals com a excepció disposaven fins al desembre per adaptar-s’hi- no arriben als mínims, un fet previsible, ja que se’ls exigeix a tots -també als pobles petits- el mateix grau de transparència que a la Generalitat. Tampoc compleixen les entitats privades a qui la llei reclama transparència, atesa la quantitat de diner públic que reben o gestionen o la seva vinculació amb l’administració, com els partits, sindicats, patronals, cambres de comerç, col·legis professionals, acadèmies o empreses que actuen en sectors d’interès general -un dels elements més ambiciosos de la normativa.

Tot i això, el secretari de Transparència del Govern, Jordi Foz, assegura que l’executiu prioritzarà els recursos a ajudar aquests ens a adaptar-se a la normativa. El Síndic de Greuges farà pública al juny una primera avaluació del seu èxit.

90 ens locals ignoren la Sindicatura de Comptes

Els incompliments de les exigències de la llei de transparència per part dels ens locals s’entenen millor si es té en compte que encara n’hi ha molts que ignoren una obligació més antiga: remetre cada any a la Sindicatura de Comptes el seu compte general. A les corporacions que no ho fan se les castiga amb una retenció de transferències de la Generalitat. De fet, des d’ahir els ens locals poden fer arribar a l’ens fiscalitzador el compte del 2015, que haurà d’incloure per primer cop els comptes dels consorcis adscrits i de les fundacions sense ànim de lucre. Tenen temps fins al 15 d’octubre, però la realitat és que 90 corporacions encara no han remès la informació del 2014. Es tracta de 50 ajuntaments (com Moià o Vilassar de Mar), 33 mancomunitats i 7 entitats municipals descentralitzades. A banda, han enviat informació incompleta 12 municipis més (entre ells, Sant Cugat del Vallès i Torredembarra) i dues mancomunitats de municipis.

COMPLIMENTS

La Generalitat compleix bona part de les obligacions de la nova normativa

Portal de transparència

La Generalitat ha creat un portal de transparència propi i un per a tota l’administració pública amb enllaços als portals en què s’hauria de trobar la informació.

Estructura organitzativa

L’estructura organitzativa de la Generalitat i el seu sector públic, amb tota la relació d’alts càrrecs, és fàcilment accessible.

Planificació urbanística

Els plans territorials i urbanístics generals, parcials i locals es poden consultar de forma ordenada al portal del Govern.

Retribucions públiques

El salari dels alts càrrecs, els directius i els treballadors públics -aquests, segons la categoria- es poden trobar actualitzats.

Alliberats sindicals

Apareix també el nombre d’hores sindicals que usen els alliberats de la funció pública i el seu cost, classificat per sindicats. El 2015 van costar 37,3 milions.

Contractació pública

Un portal inclou la informació, gairebé al minut, de les licitacions i adjudicacions del sector públic. També es poden consultar els contractes ja formalitzats -els menors inclosos- segons el tipus de procés d’adjudicació.

Comissió de garantia

El departament de Salut ha fet públics els convenis de col·laboració amb hospitals privats i les seves clàusules de renovació.

Execució pressupostària

La Generalitat penja cada mes l’estat d’execució del seu pressupost i el del seu sector públic.

Normativa en procés

Les normes en procés de redacció es troben al portal, inclosos els informes i dictàmens.

Petició d’informació

Quan es busca una informació no publicada, tothom més gran de 16 anys pot demanar-la amb un formulari. Fins al desembre, es van fer arribar 292 sol·licituds.

INCOMPLIMENTS

Ajuntaments, associacions i empreses de sectors d’interès general esquiven la llei

Publicitat als mitjans

La Generalitat publica informes amb les quantitats anuals que cada departament contracta en publicitat, segons el tipus de mitjà, però no concreta quant gasta en cada mitjà, com fixa la llei.

Control de les subvencions

El portal no inclou la informació relativa al control financer de les subvencions i ajuts públics ni la seva justificació, com es preveu. Tan sols un document amb el pla anual de control previst.

Registre de grups d’interès

Només 12 entitats s’han apuntat al registre de lobis, i el Parlament no ha creat el seu. Tampoc no hi ha la seva agenda d’actuacions.

Estudis contractats

El Govern mostra les quantitats gastades cada any en estudis, però no publica aquests estudis.

Cartes de serveis

Només s’han elaborat 11 cartes de serveis, que fixen les condicions mínimes de qualitat dels serveis públics del Govern.

Ens locals

La immensa majoria de municipis i altres ens locals no compleixen els mínims de transparència imposats per la llei.

Sindicats, patronals...

Tampoc no compleixen els partits, les patronals i els sindicats -excepte CCOO-, ni la majoria de col·legis professionals, cambres de comerç o acadèmies.

Serveis d’interès generals

També ignoren les obligacions de transparència les empreses d’activitats d’interès general -elèctriques i gasístiques, ITV o escoles concertades.

Connexió telemàtica

Les administracions han d’estar connectades telemàticament per obtenir documents i dades, un objectiu lent d’assolir.

democracia vs riquesa

ENORME DEBAT el que van protagonitzar aquest dijous l’economista Miquel Puig i el periodista i exdiputat David Fernàndez en una nova edició del cicle I ara, què?. Un debat, per cert, que va reunir 600 persones a l’Auditori AXA de Barcelona. Hi va haver acord en la frase “els veritables antisistema són els que volen carregar-se l’estat del benestar”, i l’esperable desacord en la possibilitat de reformar el capitalisme, que és una paleta plena de colors (des de l’exemple de Colòmbia fins al de Suècia), segons Puig, i un sistema que ha difuminat la frontera amb la màfia, segons Fernàndez. I una idea va acabar flotant entre els assistents: o els governs imposen per la força de la democràcia allò que convé al país o els mercats se’ns menjaran. Més