baixa l'energia

a baixada dels preus de l’energia, no només del petroli i els carburants sinó també del gas i l’electricitat, està arrossegant a la baixa l’evolució dels preus, tot i que més al conjunt de l’Estat que a Catalunya, segons les dades publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Segons aquestes dades, els preus de l’energia a l’Estat han baixat un 14,5% des que va començar l’any, mentre que a Catalunya ho han fet un 13,9%. Al mes d’abril, el descens a Catalunya va ser del 2,2%, una dècima menys que en el conjunt de l’Estat, que va ser del 2,3%. Respecte a fa un any, els preus de l’energia a Catalunya han caigut un 16,3%, i a l’Estat un 17,2%.

A aquesta baixada hi influeix no només l’abaratiment del preu del petroli i del gas en els mercats internacionals, sinó també una climatologia favorable que ha facilitat la generació elèctrica amb fonts més barates. Així, segons les dades de Red Eléctrica -l’operador del sistema elèctric-, la producció d’energia eòlica a l’abril va ser un 13,8% superior al mateix mes de l’any anterior, i el conjunt de les renovables van superar el 54% del total de la generació.

En aquest sentit destaca, segons les dades de Red Eléctrica, que des que ha començat l’any l’energia eòlica ha aportat el 26% de la producció elèctrica, cosa que la situa com la primera font de generació, davant de les nuclears (22,7%) i la hidràulica (20,3%). En l’últim any el mix de generació elèctrica ha canviat, de manera que ha afavorit l’abaratiment del rebut elèctric. Per exemple, la producció eòlica ha passat de suposar el 23% del total en els quatre primers mesos de l’any passat al 26% en el mateix període d’aquest any. I la generació hidràulica ha passat del 14,3% al 20,3%. Un augment important de dues energies barates, a les quals se suma la pèrdua de quota del carbó, que passa del 15,4% al 8,3% del total, i del gas en cicles combinats, que baixa del 8,4% al 6,8%, mentre creixen altres renovables com la solar tèrmica i la solar fotovoltaica.

En la baixada dels preus de l’energia hi té un pes important el descens del cost de l’electricitat. Segons l’INE, el rebut de la llum ha baixat de mitjana al conjunt de l’Estat un 19,4% des que va començar l’any. Segons les dades de la calculadora Lumios de la web de Red Eléctrica, un consumidor mitjà hauria pagat un rebut de la llum de 53,39 euros al mes d’abril, davant dels 55,55 euros del mes de març. El càlcul està fet per a una família tipus (parella amb dos fills) amb una potència contractada de 4,4 kilowatts i una demanda anual de 3.900 kilowatts/hora.

Tres mesos de preus caient

L’abaratiment de l’electricitat, juntament amb la baixada del cost dels viatges organitzats i l’estabilitat dels preus hotelers, va tornar a arrossegar a la baixa l’índex de preus al consum (IPC) al mes d’abril. A Catalunya l’IPC va retrocedir un 0,8% respecte al mateix mes de l’any anterior. D’aquesta manera, la inflació catalana ja acumula tres mesos en terreny negatiu, després d’haver aconseguit tancar l’any passat en positiu.

Segons les dades de l’INE, els preus van retrocedir encara més en el conjunt d’Espanya, fins a registrar un descens interanual de l’1,1%. Tot i això, en comparació amb el mes anterior, l’IPC va pujar un 0,7% per l’impuls dels preus del vestit i el calçat, el transport i les comunicacions. Així doncs, aquest índex toca el mínim des del febrer del 2015, quan també va caure un 1,1%. A Catalunya es manté una caiguda menys accentuada, ja que al febrer el descens va ser del 0,5%, al març del 0,6% i a l’abril del 0,8%.

catalan way

Sense aixecar-se de la taula però sense aturador en el camí cap a la independència. Aquest va ser un dels missatges clau llançats ahir pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en una conferència pronunciada a Londres sobre el full de ruta sobiranista en el marc del seu segon viatge oficial des que és al càrrec. L’exalcalde de Girona va desgranar els detalls del procés davant d’una selecta audiència d’acadèmics i experts en relacions internacionals convocats per la Chatham House, un dels think tanks més importants del món especialitzats en política exterior. No hi havia, tanmateix, una presència evident de la classe política de Westminster.

Puigdemont va dedicar bona part de la seva intervenció a desplegar els esdeveniments transcorreguts a Catalunya des del 2010 fins ara, que el país està en una legislatura dins del termini de divuit mesos marcat per assolir la independència. En aquest sentit, el president va repassar fil per randa la sentència contra l’Estatut del 2010, les grans mobilitzacions dels últims anys, la jornada de participació del 9-N i les eleccions plebiscitàries del 27-S, de les quals va emergir majoria absoluta -en escons- partidària de l’estat propi. El trencament, però, va apuntar que no es produiria fins que no estiguessin preparades les estructures d’estat.

Els problemes de la unilateralitat

El president va defensar que la via dialogada amb l’Estat -i Europa- és la més adient per tirar endavant la independència, en línia amb el que li havia recomanat l’expresident escocès Alex Salmond, en la trobada que van tenir dimecres. “Nosaltres hem optat d’entrada pel diàleg, la negociació i l’acord. És la més beneficiosa per a tothom i, per contra, la via unilateral conté elements negatius i inconvenients per a totes les parts”, va dir Puigdemont, que va qualificar el procés català com una “revolució” que uneix els que van amb americana i corbata i els que vesteixen amb samarreta.

L’únic incident durant la xerrada posterior a la conferència va néixer arran de la intervenció de Miriam Tey, editora nascuda a Barcelona, que va argumentar que no el podia anomenar “president” perquè no reconeix una autoritat que vol saltar-se, segons ella, les lleis espanyoles i europees. “La meva autoritat ve del Parlament”, va respondre el dirigent de Convergència. Serà precisament a la cambra catalana on es jugarà bona part del procés, que hauria d’acabar amb l’aprovació de la Constitució catalana a través d’un referèndum a tota la ciutadania.

“No farem el pas definitiu sense una pantalla de validació democràtica”, va insistir el president, que va passar la nit de dimecres envoltat d’un centenar de membres de la diàspora catalana al Regne Unit. Va ser allà on va indicar que en cas que la majoria de catalans rebutgessin el text sotmès a votació caldria fer-ne un altre. Davant dels assistents a la Chatham House, Puigdemont va garantir que abans de l’estiu vinent convocarà comicis constituents.

Posteriorment, va explicar detalls sobre les seves reunions amb els principals líders polítics espanyols i la seva voluntat de diàleg amb la Unió Europea (UE). “Molt em temo que la resposta haurà de venir d’Europa”, va dir Puigdemont, que en tot moment va ressaltar la voluntat catalana de ser un estat dins de la UE. “No ens imaginem cap altre escenari”, va apuntar. De moment, però, les institucions comunitàries aposten pel silenci com a resposta davant les demandes de la Generalitat. La setmana passada, per exemple, la Comissió Europea es va negar a rebre Puigdemont durant la seva visita a Brussel·les.

En aquest sentit, Puigdemont va recalcar que si Europa s’ha “reformat” per adaptar-se al referèndum sobre la pertinença del Regne Unit a la UE, “també sabrà fer-ho per Catalunya” quan es converteixi en un estat independent. Un objectiu que haurà de passar de nou per les urnes.

LONDRES?

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va fer ahir les maletes per segona vegada des que ocupa el càrrec. Un cop a Londres, un dels enclavaments considerats prioritaris en clau d’acció exterior amb la mirada posada en el procés sobiranista, Puigdemont va reunir-se amb el primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, amb qui va coincidir en una entrevista a dues veus concedida a la SER Catalunya. Des de les institucions catalanes s’ha posat sovint el Regne Unit com a exemple per solucionar un conflicte polític relacionat amb la sobirania, i ahir Salmond va insistir que hauria d’existir un acord per resoldre el plet entre Catalunya i Espanya. “La democràcia hauria de prevaldre”, va apuntar l’ex primer ministre escocès, que va insistir que “cada país ha de trobar la seva pròpia via”. La catalana, segons encara mantenen a Palau, té un termini màxim de 18 mesos camí de la desconnexió.

“La gent a Catalunya ha de trobar la tàctica per aconseguir el seu objectiu. Ha de decidir cada cosa per una raó. Per a la comunitat internacional, haurien d’emfatitzar el dret a decidir”, va insistir l’antic premier escocès, que va deixar el càrrec després que els escocesos decidissin seguir dins del Regne Unit. Tot i exhibir diferències en el full de ruta, Salmond i Puigdemont van mostrar-se esperançats que tant Escòcia com Catalunya arribaran a la independència els pròxims anys.

L’exalcalde de Girona, que fa una setmana i mitja va desplaçar-se a Bèlgica -això sí, sense ser rebut per cap membre de la Comissió Europea, com s’havia sol·licitat des de l’executiu-, va emmirallar-se en l’exemple escocès. “Volem seguir aquesta via, però per fer-ho cal que Espanya faci de Regne Unit”, va constatar Puigdemont durant la conversa mantinguda althink tank Gold Mercury, especialitzat en temes de política internacional.

Salmond i el president de la Generalitat també es van encarregar d’abordar el paper de les institucions europees davant les hipotètiques independències d’Escòcia i de Catalunya. “Que la Unió Europea (UE) s’oposi al fet que el nou país en formi part és del tot improbable”, va argumentar Puigdemont, que aquesta setmana, en una entrevista a Politico -un influent mitjà de base nord-americana i establert des de fa relativament poc a Brussel·les-, va dir que Catalunya “sortiria per una porta de la UE” i entraria per una altra.

De fet, els dirigents van coincidir a assenyalar que els dos països ja formen part de la Unió i que, per tant, el seu futur segueix passant per integrar-la. I, davant dels escenaris de futur, Puigdemont va raonar que les institucions europees tenen una “gran capacitat d’adaptació a les circumstàncies”. Salmond va posar damunt la taula el referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la UE -l’anomenat Brexit - del 23 de juny, i va considerar que un vot majoritàriament negatiu a Escòcia -és a dir, favorable a romandre dins del club europeu- suposaria un motiu per promoure una nova consulta sobre la independència del país.

Puigdemont farà avui una conferència al think tank Chatham House i s’entrevistarà amb estaments de la City, però no serà rebut per cap autoritat britànica. El president també mantindrà contactes amb la comunitat catalana a Londres. Ahir els va prometre que per a les eleccions constituents hi haurà establert el vot electrònic per a residents a l’estranger.

LA PINDOLA DE L 'ENDEMA

La querella que l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias va presentar per la publicació a El Mundo d’un compte fals a Suïssa a nom seu tira endavant. El titular del jutjat d’instrucció número 16 de Madrid, José Emilio Coronado, va notificar ahir que segueix amb el procediment abreujat contra tres periodistes del rotatiu -Eduardo Inda, Esteban Urreiztieta i Fernando Lázaro- i l’empresa editora del rotatiu per publicar la informació, referida a un compte que es va demostrar com a fals.

En la interlocutòria, a la qual ha tingut accés l’ARA, el jutge desestima els recursos dels periodistes i decideix continuar amb la causa. La decisió del jutge contradiu les intencions del fiscal de Madrid, que havia donat suport al recurs presentat pels periodistes. En el seu escrit, Coronado fa una descripció detallada de com es va compondre la intoxicació mediàtica.

Dies previs al 9-N

Pocs dies abans del 9-N, el ministeri de l’Interior va filtrar al diari El Mundoque Trias havia transferit 12,9 milions d’euros des de Suïssa a un banc andorrà. Per demostrar la veracitat de la informació, el rotatiu va publicar fins i tot el número del suposat compte a UBS. El banc suís va apuntar, dies més tard, que Trias no havia tingut mai cap compte a l’entitat, i l’exalcalde va decidir querellar-se contra els periodistes. Segons fonts judicials, la informació va arribar al diari perquè la policia i la UDEF volien que la Fiscalia Anticorrupció obrís diligències contra l’alt càrrec de Convergència. Segons aquestes fonts, la filtració buscava afegir pressió al ministeri fiscal perquè fes el pas. La Fiscalia ho va fer en paral·lel a la querella de Trias, i poques setmanes després va donar per tancat el cas en confirmar que no hi havia cap compte. La demanda de l’exalcalde, en canvi, va seguir endavant. En la interlocutòria, el jutge Coronado desmunta la versió dels periodistes i els critica amb duresa.

Inda, Urreiztieta i Lázaro -els dos primers ja no treballen a El Mundo - van declarar que ells van treure la informació d’un informe policial en què figurava el suposat compte de Trias. Coronado va demanar a la policia si la seva investigació havia acreditat que el compte era cert: “No s’ha pogut identificar el titular del compte bancari”, va respondre el cap de la UDEF, Manuel Vázquez López.

Amb aquesta resposta, el jutge qüestiona la professionalitat dels periodistes: “La informació contradiu totalment el que han manifestat els investigats en referència al fet que, a través de fonts policials, els va arribar la notícia contrastada que aquest compte era titularitat de l’alcalde de Barcelona”.

El magistrat creu que Inda, Urreiztieta i Lázaro no van comprovar la notícia: “Encara que fos veritat que tinguessin accés a l’informe policial, això no els autoritza a publicar la informació, ja que no estava contrastada”. Coronado recorda que tant Trias com UBS van negar els fets posteriorment, i després la Fiscalia Anticorrupció va corroborar-ho. “Va arxivar el cas a finals de novembre del 2014 [....] perquè entenia que no hi havia prou elements per tirar endavant. Per tant, resulta clar i evident que la informació no estava contrastada per cap font oficial. Si hagués estat contrastada, com asseguren els investigats, la Fiscalia hauria formulat una querella criminal a l’Audiència Nacional”.

La UDEF nega la filtració

El jutge no s’implica en el paper de la UDEF en tota la filtració, tot i que Trias sempre va considerar el fet com una acció de “guerra bruta” de l’Estat. Coronado apunta que la querella presentada per l’exalcalde buscava “conèixer si la UDEF va informar els investigats que el compte era titularitat de Trias i si estava contrastat. I la resposta policial és clara i contundent: no n’ha tingut constància”. El magistrat ho aprofita per criticar un cop més els periodistes: “En definitiva, els investigats van poder tenir accés a l’informe però no van constatar-ne la veracitat i el van donar per bo senzillament perquè venia de la policia”.

hiperpares

Hem passat de tenir fills moble, a qui fèiem poc cas, a tenir fills altar, que venerem. Una nova generació de pares practica la hiperpaternitat, un model de criança originari dels EUA, i propi de les classes mitjanes i altes, que es caracteritza per una sobreprotecció d’uns fills que s’han convertit en el centre de les famílies del segle XXI. Així ho sosté Eva Millet al seu últim llibre.

Per què els pares d’ara som més protectors?

Una de les raons és demogràfica. Si només tenim 1,3 nens de mitjana, aquest nen és el centre d’atenció i de la vida dels seus pares. I no els estem fent cap favor. Esclar que són superespecials! Però per a tu, no per a tot el món, i s’han d’acostumar que no són el centre de l’Univers. Les famílies abans eren més extenses i tothom -avis, tiets, cosins- participava en la teva educació. Ara no, el model està blindat i no acceptem comentaris ni crítiques de la tribu. A més, tenim els fills de més grans i importem a la criança les eines de la feina. I també hi ha una competència brutal entre pares: els nens són ara signe d’estatus. Són una projecció de tu mateix i les seves fites són les teves. Tot ha de ser perfecte: la casa, el cotxe, les dents i, també, el nen.

Com són els hiperpares?

La hiperpaternitat es caracteritza per una atenció excessiva als nens i una perpètua supervisió. Els pares resolen sistemàticament els problemes als seus fills i això té conseqüències, perquè els estàs fent menys autònoms. Una altra característica és justificar-los contínuament i estimular-los precoçment. Hi ha una tendència a intentar que els nens ho facin tot com més aviat millor perquè siguin supernens, però això té dues derivades. Estem prenent als nens el més important de la infantesa, que és el temps per jugar, i no tenen temps per avorrir-se, i de l’avorriment en pot sortir la creació. Està bé que facin alguna activitat però el màxim haurien de ser tres tardes ocupades, i ja em sembla molt.

“Estic farta de fer que la infantesa del meu fill sigui màgica”, deia la carta d’una mare que es va fer viral.

Trobem pares insegurs perquè hi ha sobreoferta de mètodes i experiències que el nen ha de viure, i això suposa un estrès afegit. Sembla que no puguis quedar-te a casa un cap de setmana sense fer res, i els nens a vegades també ho demanen. Estan farts de tanta acadèmia precoç i no hauria de ser així perquè els mates les ganes d’aprendre i la curiositat.

Els perills de la hiperpaternitat

Com podem saber si ens hem convertit en hiperpares?

Hi ha dos senyals. Un, si no ets capaç d’observar el teu fill sense intervenir a la primera oportunitat. I un altre és quan es parla en plural dels fills: “Avui tenim un examen”, “Hem aprovat”, “Hem suspès”...

Els hiperpares també intervenen molt en l’escola.

Està bé que els pares s’impliquin en l’escola, que hi col·laborin, però cadascú ha de saber quins són els seus límits. El problema és que sovint acaba en enfrontament.

Triar escola provoca molt d’estrès als pares.

I no hauria de ser així. Els nens haurien d’anar a l’escola del barri. Però hi ha la idea que han d’anar a l’escola perfecta on fan l’última tècnica pedagògica. És un estrès. Els pares visiten 25 escoles, fan excels i després no es refien de l’escola a la qual l’acaben portant.

I quins nens estem criant?

Estem criant nens amb una visió molt inflada de si mateixos. Estem criant nens L’Oréal : “Perquè jo ho valc”. Però d’altra banda, són nens molt dèbils que mai han après a resoldre els seus problemes, perquè mai els has donat l’oportunitat ni les eines i davant un petit problema es desmunten. Recordo el cas d’una estudiant nord-americana a Barcelona que es va quedar atrapada a l’ascensor i en lloc de tocar l’alarma va trucar a la seva mare als Estats Units perquè l’hi resolgués. Estan acostumats que els pares els diguin què han de fer. En estar tan protegits són insegurs i tenen moltes pors: nens amb por de dormir amb el llum apagat, d’estirar la cadena, de menjar coses noves...

¿La criança natural o maternitat intensiva pot ser un problema?

La maternitat s’ha professionalitzat en el sentit que hi ha dones que fan de la maternitat la seva feina i es defineixen com a full time mums. S’acaba embogint. El nen és el teu referent però hem de tenir altres activitats a la vida.

I quin és l’antídot per revertir la hiperpaternitat?

L’ underparenting o sana desatenció dels fills. Com a pares la nostra feina és estar pendent dels fills però sense intervenir a la primera ni fer-ne un drama. Si la nena està desganada no vol dir que tingui anorèxia, i si un dia no la deixen jugar a futbol no és bullying. Poso l’exemple de la motxilla: quan el nen surt de l’escola no li has de portar la motxilla com si fossis el seu majordom. Si pesa, treu-li un parell de llibres. L’has de fer responsable de les seves coses. I també deixar de preguntar-l’hi tot: “Que vols dormir?”, “Que vols dinar?”, “Que vols un Dalsy?”... Hi ha aquesta idea que la família és una institució democràtica i no, la família és una jerarquia: els pares a dalt i els nens a baix. Tots hi participem però no li pots preguntar a un nen de 3 anys què vol per sopar.

CAMBRES DE COMERÇ

La Generalitat ja té preparada la normativa que permetrà la fusió entre les cambres de comerç catalanes que vulguin integrar-se. El Govern ha incorporat aquesta modificació legislativa en la llei d’acompanyament dels pressupostos que en principi s’haurien d’aprovar abans de l’estiu.

Fa molt temps que les organitzacions empresarials catalanes estan esperant que la Generalitat aprovi la llei de cambres, sense la qual no es poden celebrar eleccions. L’absència d’aquesta norma provoca, per exemple, que diferents presidents de cambres es mantinguin en els càrrecs, tot i que ja els ha vençut el mandat, a l’espera que hi hagi comicis. Aquesta llei encara no s’aprovarà, però el Govern ha decidit introduir una modificació legislativa que permeti que, com a mínim, les cambres es puguin fusionar. És, en definitiva, un petit canvi que aplanarà el terreny per quan s’aprovi la llei de cambres.

Les fusions entre cambres de comerç permetran a aquests organismes empresarials guanyar eficiència i estalviar costos. Dues de les tres cambres que hi ha a la província de Girona (la de Palamós i la de Sant Feliu de Guíxols) fa temps que es preparen per fusionar-se i, de fet, ja han integrat la gestió i els serveis que presten, però no es podien integrar perquè la llei actual no els hi permet. La tercera cambra de la província, la de Girona, de moment prefereix mantenir-se independent.

La llum verda a les integracions entre cambres permetrà que es comenci a avançar cap a la creació d’una Cambra de Catalunya, que és l’objectiu final que persegueix el Govern com, en principi, es visualitzarà en la futura llei de cambres. El que no queda clar, i és el que ha de dibuixar la nova normativa, és com es repartiran l’existència i les funcions les diverses cambres territorials i la Cambra de Catalunya i, encara més, com coexistiran amb la Cambra d’Espanya, nascuda recentment per iniciativa del govern central.

Competència cambres-patronals

Les cambres de comerç han passat uns anys molt durs, especialment des del 2011, quan el govern espanyol va suprimir l’obligació de les empreses de pagar una quota fixa a aquestes organitzacions. Amb aquella modificació, les cambres van passar de tenir uns diners garantits cada any a veure’s obligades a retallar i a desplegar un seguit de serveis a les empreses per mirar d’augmentar els seus ingressos, cosa que va provocar una creixent similitud i tensió entre les cambres de comerç i les patronals.

NOVA CDC

El matí d'aquest dissabte ha tingut un fort component precongressual a les files deConvergència. Un centenar de quadres del partit, tant nacionals com territorials, s'han acostat aGironella per participar en una jornada de debat sobre el futur del partit organitzada per la confluència formada per Jordi Turull, Miquel Buch i Neus Munté. Al llarg del matí, segons fonts consultades, s'ha debatut sobre les necessitats del partit amb la participació d'alcaldes, regidors, diputats i alts càrrecs governamentals. En aquesta plataforma hi participen corrents com Moment Zero, liderada per Jordi Cuminal, que és d'on prové precisament Buch.

Fonts consultades asseguren que es tracta d'un "debat" i no pas d'una "presentació de res, ni cap adhesió a ningú", però assistents a la trobada assenyalen que pot ser una de les "opcions guanyadores" camí del congrés del partit, que se celebrarà els propers 8, 9 i 10 de juliol a Barcelona. Turull és un dels noms que sonen amb força per ocupar la secretaria general, però no ho ha fet públic. En cercles convergents, se situa aquest projecte com el que compta amb el "suport de l'aparell".

No ha estat l'única trobada de quadres nacionalistes d'aquest matí. En una reunió celebrada a la planta de dalt del Cafè Zurich de Barcelona, Germà Gordó ha reunit la plana major de la plataforma que impulsa, Nova Convergència. Segons fonts consultades, s'ha parlat de la necessitat de fundar un nou partit que mantingui el nom actual –possiblement acompanyat d'un altre cognom– i també s'ha tractat la  celebració de primàries per triar candidat a Madrid entre Francesc Homs i Sílvia Requena.

Assemblea de Reagrupament

L'assemblea nacional de Reagrupament ha obert avui la porta a concórrer a les eleccions del 26 de juny en coalició amb Convergència i s'ha mostrat disposada a prendre part en la creació d'un nou partit al costat dels convergents.

L'assemblea nacional d'aquesta formació independentista -que en les eleccions del 20D va concórrer en coalició amb CDC i Demòcrates de Catalunya a la candidatura Democràcia iLlibertat– s'ha reunit aquest matí a les instal·lacions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona per analitzar si s'ha de presentar a les eleccions generals i si ha de implicar-se en el procés de refundació de CDC.

En declaracions a Efe, el president de Reagrupament, Ignasi Planas, ha explicat que la seva formació està oberta a presentar-se amb CDC a la cita de 26-J si els convergents no descarten en el seu full de ruta sobiranista una via "unilateral" cap a la independència en cas que l'Estat segueixi bloquejant qualsevol sortida negociada.