pressupostos cup

La CUP farà suar al Govern la tramitació dels pressupostos fins a l’últim dia, malgrat que l’executiu tingui garantida la majoria per aprovar-los al Parlament. La setmana passada, a la comissió d’economia, els cupaires van voler evidenciar que hi voten a favor tot i que el cor els hi demanaria fer-ho en contra i es van aliar amb la resta de l’oposició per fer perdre al Govern més d’un miler de les 2.413 esmenes presentades al projecte de llei. Junts pel Sí lamenta aquesta actitud, però subratlla que les qüestions acordades per l’oposició no tindran cap efecte en els pressupostos del 2017.

Renda garantida de ciutadania. El Govern esperava algun gest contrariat dels cupaires, però no que li fessin perdre la meitat de les votacions. Entre elles, alguna referida, per exemple, a la renda garantida de ciutadania, en la qual l’executiu i la CUP han arribat a un acord concret per incrementar en 45 milions d’euros la dotació. Què és, doncs, el que l’oposició ha forçat a incloure en els pressupostos? En renda garantida, insten el Govern a crear una partida “oberta, ampliable i dotada de recursos suficients per atendre la totalitat dels beneficiaris”. És a dir, reclamen que no hi hagi un límit de recursos prefixat el 2017 i que la despesa creixi tant com sigui necessari.

El departament de Benestar Social i els promotors de la ILP de la renda garantida encara estan negociant com es desenvoluparà l’eina que ha de substituir la renda mínima d’inserció (RMI). Per evitar malentesos, els grups de l’oposició també han aprovat una esmena per garantir que, mentre no arriba la renda garantida, el Govern cobreixi el 100% de les sol·licituds de les persones que compleixen els requisits de la RMI.

Escoles bressol i educació. Les escoles bressol són un altre dels àmbits en què el Govern ha vist com l’oposició s’aliava per modificar els compromisos inicials. Els pressupostos no hi destinen ni un euro, però el document final inclou la reclamació de cobrir, ja el 2017, 1.600 euros per plaça i any, i augmentar-los progressivament fins als 1.800. També s’haurien de cobrir totes les beques menjador en l’educació primària i garantir la suficiència alimentària dels alumnes fins i tot en períodes de vacances. Per complir la llei d’educació de Catalunya, l’oposició també exigeix que la inversió en educació arribi al 6% del PIB en un termini de 5 anys. Actualment no arriba ni al 3%. I pel que fa a l’àmbit universitari, les esmenes parlen de reduir les taxes en un 30%.

Residències i cotxes elèctrics. La tercera edat també té un capítol especial entre les qüestions que l’oposició ha obligat el Govern a incloure en els comptes del 2017. Així, han incorporat un pla d’inversions per construir noves residències i centres de dia públics, a més de l’increment dels recursos per elaborar un programa d’ocupació de les places actuals de les residències.

Una altra novetat és la renovació de la flota de vehicles de la Generalitat. C’s, PSC, CSQP, PP i CUP reclamen que el Govern comenci a substituir els cotxes actuals per vehicles elèctrics i més sostenibles.

La trampa. L’oposició ha aconseguit aliar-se per modificar els pressupostos, però el Govern està convençut que els canvis no afectaran en absolut el projecte. Per què? Perquè les esmenes que ha perdut Junts pel Sí porten totes associada una expressió que ha fet fortuna en el parlamentarisme català per evitar comprometre en res el Govern. Totes les noves inversions es faran “dins les disponibilitats pressupostàries”.

A la pràctica, això significa que només es tiraran endavant si el Govern veu marge per fer-ho. Tenint en compte que l’endeutament de la Generalitat continuarà creixent el 2017 i que, en les esmenes acordades, l’oposició no planteja cap reducció de les despeses, el més probable és que no se’n compleixi cap. Dimecres passat, la mateixa diputada de la CUP Eulàlia Reguant va reconèixer que, malgrat votar-hi a favor, les esmenes no eren res més que “un brindis al sol”.

la mobilitzacio

La mobilització de suport a l'ex-president Artur Mas, l'ex-vicepresidenta Joana Ortega i l'ex-consellera Irene Rigau frega les 40.000 persones inscrites i hi ha 157 autocars confirmats que sortiran d'arreu del país. Uns 500 alcaldes i alcaldesses també han confirmat la seva assistència a la manifestació convocada per ANC, Òmnium Cultural, l'AMI i l'ACM a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el proper dilluns 6 de febrer en motiu del judici pel procés participatiu del 9-N.

En una roda de premsa conjunta, les entitats organitzadores han assegurat que confien que finalment la xifra d'assistents serà molt més gran i que la ciutadania farà sentir massivament la seva veu per deixar clar "que dilluns es jutja a tot un país". "Hem de traslladar a l'Estat que aquest judici jutja a més de dos milions de persones i a 900 ajuntaments i que a cada nou atac els catalans ens creixem i fem una pinya més gran", ha destacat el president d'Òmnium, Jordi Cuixart.

A més a més, ha insistit que "a cada nou atac els catalans ens creixem i fem una pinya més gran" i ha demanat que Europa es "miri" la situació a Catalunya i "prengui partit" en el "contenciós amb l'estat espanyol". Cuixart també ha fet referència a les detencions pel cas del 3% de CDC afirmant "la guerra bruta de l'Estat no és nova".  

Repetint la foto del 9-N

Les entitats sobiranistes organitzadores de la mobilització ciutadana de dilluns vinent en suport de Mas, Ortega i Rigau, han escollit La Salle de Gràcia, a la plaça del Nord de Barcelona, un dels col·legis electorals del 9N, per fer un acte conjunt i actualitzar les xifres d'inscrits. Sota el lema "El 6F ens jutgen a tots", a l'acte hi ha participat el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, el president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, i Enric Blanes, secretari nacional de l'ANC, que ha substituït Jordi Sànchez que no ha pogut assistir per una indisposició.

A més, l'acte ha aplegat també dirigents polítics com la secretària general d'ERC, Marta Rovira, la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, el diputat de Catalunya Sí que es Pot, Joan Josep Nuet, la diputada e la CUP, Anna Gabriel, el diputat d'En Comú Podem al Congrés dels Diputats Josep Vendrell, la regidora a l'Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens o el tinent d'alcalde al consistori barceloní, Jaume Asens. També hi ha assistit els secretaris generals de CCOO i UGT a Catalunya, Joan Carles gallego i Camil Ros, l'exdiputat de la CUP, David Fernàndez, entre d'altres. 

Lloveras, sobre el judici: "És un dels fets més greus des del franquisme"

Durant els parlaments, la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, ha fet una crida a la mobilització recordant que el judici de dilluns vinent és un atac a la democràcia i "un dels fets més greus des del franquisme". Per això ha destacat que, de nou, el món local es mobilitzarà per donar suport a Mas, Ortega i Rigau i que gairebé 500 càrrecs electes es desplaçaran a Barcelona. 

Al seu torn, el president de l'ACM, Miquel Buch, ha destacat que dilluns es defensa el dret d'un país a exercir un dret tant bàsic com és votar. Aquí, ha alertat que "una democràcia necessita votar per no morir" i que per això el món local es bolcarà dilluns en defensa de la democràcia. "Si ens tanquen els col·legis, ens posarem en biblioteques, en centres cívics o en places, que no ens les poden precintar", ha afirmat.

de les comissions ala declaracio de R

La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat al jutge la reobertura del cas de la caixa B del PP, que investiga el presumpte finançament il·legal del partit, a la vista de la darrera declaració del presumpte capitost de la trama Gürtel, Francisco Correa. 

Segons han explicat a l'ARA fonts jurídiques, el fiscal ha remès al jutge José de la Mata aquesta sol·licitud, que persegueix que es citi a declarar Correa en aquest judici per aclarir les acusacions que va vessar en el de Gürtel, que apuntaven que alguns empresaris pagaven comissions al PP per l'adjudicació d'obres a diversos ministeris de l'era Aznar. 

Aquest cas estava pendent de judici, i ara el fiscal sol·licita que es reobri la investigació amb diverses diligències, que inclouen també la declaració com a imputats d'altres empresaris. Algunes de les parts personades, com Izquierda Unida, havien sol·licitat la reobertura del cas, petició a la qual ara la Fiscalia s'adhereix. 

3% QUE ESQUTXA

Va ser l’any 2005 quan per primera vegada, en seu parlamentària, es va pronunciar el cas 3%. Va ser el llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que en resposta a una pregunta de l’aleshores cap de l’oposició, Artur Mas, es va defensar de les acusacions de CiU per l’ensorrament al Carmel per les obres del metro acusant el partit de tenir un “problema anomenat 3%”. Aquelles paraules van derivar en el cas Adigsa, que es va limitar a investigar càrrecs de l’empresa pública. El partit es va veure implicat de ple per primer cop quatre anys més tard, quan els Mossos d’Esquadra van escorcollar el Palau de la Música. Començava el cas Palau, que derivaria en la investigació per presumpte finançament irregular de CDC. Una acusació de la qual el partit no s’ha desempallegat fins ara: el 3% ha aparegut en investigacions posteriors que han afectat els extresorers Daniel Osàcar i Andreu Viloca i, des d’ahir, dirigents del partit com Francesc Sànchez i el regidor de Barcelona Antoni Vives.

Cas Palau

CDC està acusada de presumpte finançament irregular

El cas Palau, amb Fèlix Millet i Jordi Montull com a principals acusats, es començarà a jutjar l’1 de març d’aquest 2017, set anys i mig després que esclatés el saqueig del Palau de la Música, que els mateixos responsables van acabar confessant. Després d’anys d’investigació -l’han pilotat fins a cinc instructors diferents-, el jutjat número 30 de Barcelona va concloure que CDC hauria cobrat comissions irregulars per part de Ferrovial a canvi d’adjudicacions d’obra pública de la Generalitat i altres organismes públics del 2000 a l’any 2009. Els cobraments es feien, presumptament, a través del Palau de la Música i a través de convenis de l’antiga fundació vinculada al partit, la Ramon Trias Fargas. Quan els fets van sortir a la llum, Mas va anunciar que la fundació retornaria els diners al Palau de la Música. El jutge de la causa acusa l’extresorer de CDC Daniel Osàcar de tràfic d’influències i blanqueig de capital per fer d’intermediari i li demana set anys i mig de presó. A CDC la situa com a responsable civil a títol lucratiu de la trama, i és per això que el partit té embargades fins a 15 seus com a garantia.

El cas Infraestructures.cat

Se centra en l’obra pública adjudicada pel govern Mas

El cas Palau no és l’únic en què s’ha vist assenyalada Convergència. El setembre del 2015, en ple procés sobiranista i abans de les decisives eleccions del 27 de setembre, la Guàrdia Civil va escorcollar la seu de la Fundació CatDem (antiga Ramon Trias Fargas) sota el nom d’operació Petrum II i va detenir el llavors tresorer del partit, Andreu Viloca, a més del director general d’Infraestructures.cat en aquell moment, Josep Antoni Rosell. A finals d’octubre també es va escorcollar l’antiga seu de Convergència del carrer Còrsega sota el marc de l’operació Petrum III i es va detenir un altre cop Viloca i el seu predecessor, Daniel Osàcar. S’acusa CDC de beneficiar-se de comissions il·legals a canvi d’obra pública que hauria adjudicat, presumptament, a través de la licitadora més important de la Generalitat, Infraestructures.cat, i també a través d’ajuntaments. Aquesta causa deriva d’una investigació iniciada a Torredembarra per la denúncia d’una regidora d’ERC per presumptes pagaments irregulars d’empreses a l’alcalde de CiU, Daniel Masagué. Les empreses afectades estan vinculades a la construcció com Teyco, de la família Sumarroca, Oproler, Copisa i Grup Tauler.

L’operació Pika

S’amplia el cas 3% a l’època de CiU a l’Ajuntament de Barcelona

Els papers requisats a Viloca en l’últim escorcoll van obrir una nova fase en la causa, la que ahir va iniciar-se sota el nom d’operació Pika. Amplia l’abast del 3% a les obres adjudicades per CiU en la seva etapa al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona. La investigació considera que Viloca controlava les adjudicacions de totes les administracions en què governava CiU. Segons la fiscalia, l’extresorer portava el control detallat dels concursos i es reunia amb les empreses que després acabaven, presumptament, pagant una comissió. Això es donava a tots els nivells, segons el ministeri públic. La investigació va portar ahir la Guàrdia Civil a fer 18 detencions i 24 escorcolls entorn de vuit concursos, entre els quals tres grans obres públiques a la Barcelona de Xavier Trias: la construcció dels accessos i la millora del dic est al port barceloní, a més de l’adjudicació dels túnels de la plaça de les Glòries.

Els implicats

Andreu Viloca: e l discret tresorer de CDC que ja va ser detingut pel mateix cas

Discret i amb poc perfil polític, Andreu Viloca ja va ser detingut l’octubre del 2015, també en el marc de la investigació del cas 3%. Sempre fugint dels focus mediàtics, Viloca ocupava les funcions de tresorer a CDC en substitució de Daniel Osàcar, apartat del càrrec el 2010 després de l’esclat del cas Palau.

Josep Antoni Rosell: l' exdirector d’Infraestructures considerat l’enginyer del 3%

El 2015, quan era director d’Infraestructures.cat, va ser detingut per haver inflat suposadament el preu d’algunes obres i beneficiat empreses afins a CDC. Quatre mesos després el Govern el va acomiadar. La Generalitat s’ha personat en la causa oberta contra ell.

Antoni Vives: l' home fort de Trias i relleu frustrat de l’exalcalde

Amb força experiència a l’empresa privada, va ser la mà dreta de Xavier Trias a l’Ajuntament de Barcelona. Com a responsable d’Urbanisme va centralitzar tota la contractació d’obra pública. Va abandonar la primera línia política just quan se’l situava com el relleu de Trias.

Francesc Sànchez: E l responsable d’encarrilar el final de Convergència

Advocat de professió, ha sigut durant anys l’encarregat dels afers judicials de CDC. Amb una llarga trajectòria a Convergència, sempre entre bambolines i al costat d’Oriol Pujol, ha sigut una figura clau en la refundació de CDC, però no té responsabilitats al PDECat.

Sixte Cambra: l' amic d’Artur Mas que va intentar l’assalt de CiU al Barça

Amic íntim de Mas, va fer el salt a la política el 1989 com a senador per CiU després de perdre la presidència del Barça contra Núñez, en el que es va considerar una operació de CiU per liderar la principal entitat del país. És president del Port de Barcelona des del 2011.

amenaces

Els cònsols han d'estar preparats per a la culminació del procés. És el missatge que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha enviat al cos consular radicat a Catalunya, format per un centenar de diplomàtics, en la recepció anual a la Generalitat. Si bé fa gairebé un any els anunciava que "se'ls girava feina", avui els ha explicat que els plans de la Generalitat segueixen endavant. "Ens hem proposat convertir-nos en un estat independent. L'any passat els ho vaig anunciar, això culmina aquest 2017. Culmina un llarg procés de molts anys", ha asseverat Puigdemont, que creu que l'aposta per l'estat propi ha de servir per reforçar la voluntat internacional de la Generalitat.

En el missatge, Puigdemont ha insistit que la via és fer un referèndum pactat amb l'Estat. Després de recordar que el dret a l'autodeterminació "és respectat per la majoria de països del món", el president ha lamentat que hi hagi "una negativa unilateral, una obstinació tancada del govern espanyol" que impedeix l'acord. " Les amenaces no ens faran replantejar l'aposta de milions de catalans, que demanen de manera pacífica i convivencial una urna on poder expressar-se". El referèndum, ha sentenciat Puigdemont, es farà passi el que passi, "com a molt tard al setembre" i "amb totes les garanties jurídiques".

Davant els diplomàtics, el president de la Generalitat ha destacat les dades econòmiques amb què Catalunya ha tancat l'any, posant especial èmfasi en l'atracció d'inversions.  Davant l'afirmació que el procés fa fugir el capital, Puigdemont ha respost queCatalunya "lidera la creació d'empreses" de l'Estat. "A vostès els arriben informacions interessades que van en la línia contrària", els ha advertit.

La veu dels diplomàtics l'ha posada  la degana dels cònsols a Barcelona, la peruana Franca Lorella Deza. Sense fer cap referència al procés, sí que ha apostat per Catalunya com una regió atractiva per a la inversió i ha celebrat que els catalans són gent "afable, cordial i solidària". "En la mesura que els ciutadans de Catalunya els vagi bé, als nostres representats els anirà bé".

Millo replica Puigdemont

El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha explicat aquest dimecres des de Girona que ell també va reunir-se, fa una setmana, amb el cos consular que hi ha a Catalunya per explicar-los quina és la visió de Madrid sobre la voluntat de la Generalitat de tirar endavant amb el referèndum i exposar-los que ho veuen del tot "inviable".

"Els vaig traslladar que tenim unes regles del joc recollides en la Constitució, que garanteixen la igualtat, la cohesió i la convivència; que cap part d'Espanya té el dret de trencar-la i que ningú està per sobre de la llei i que fer-ho és anar contra la democràcia", ha detallat Millo.

Auschwitz

Jean Améry, a 'Más allá de la culpa y la expiación' (Pre-Textos) descriu els botxins d'Auschwitz: explica que eren cares de persones normals, de funcionaris que fan la seva feina, amb professionalitat. Améry va sobreviure a l’Holocaust però es va suïcidar el 1978, 33 anys després de sortir del camp d’extermini. Durant tota la seva vida va veure cares normals, pensant-se que podien ser les dels botxins.

Els noms i les dades biogràfiques, fins i tot les fotografies dels fantasmes que sempre van perseguir Améry, ja es poden conèixer amb un clic. El departament de Memòria Nacional de Polònia (IPN) ha publicat una llista amb els noms de 8.502 guàrdies (amb el nom de Truthaboutcamps) que van treballar al camp nazi. La llista s'ha fet amb informació d'arxius polonesos, alemanys, austríacs, nord-americans i russos (aquests últims, però, amb restriccions perquè molta informació continua sent inaccessible).

La llista és el resultat de 30 anys d'investigació d' Aleksander Lasik.

"El sistema judicial ha fracassat i faig el que qualsevol historiador hauria de fer: exposar els responsables de crims de guerra", assegura Lasik.

Segons l'historiador polonès, 200 dels guardes que surten al llistat podrien continuar vius. La majoria d'entrades inclouen la data i el lloc de naixement, la nacionalitat, l'historial militar, el nivell de formació i l'afiliació política. També s'inclouen els documents judicials si el judici es va fer a Polònia. Es calcula que a Auschwitz van morir més d'un milió de persones. De totes aquestes víctimes, 232.000 eren nens.

• 

Les sabates dels presoners que es poden veure a Auschwitz

Canvi de discurs historiogràfic

La publicació d'aquesta web coincideix amb un canvi de legislació a Polònia, governada pel partit d'extrema dreta Llei i Justícia. En concret, ha impulsat un projecte de llei, segons el qual en un futur es penalitzarà amb fins a tres anys de presó la descripció d'Auschwitz-Birkenau com un camp polonès. "La publicació d'aquesta llista coincideix amb els intents del govern polonès de canviar el relat de la història, volen demostrar que els polonesos només van ser víctimes dels nazis", diu la historiadora holandesa Marije Hristova, especialista en memòria i violència del segle XX.

"Forma part d'un discurs més ampli en què es vol silenciar la involucració dels polonesos en el genocidi dels jueus", afegeix la historiadora.

"Redefineixen els polonesos com una comunitat de víctimes del totalitarisme i esborren tota crítica", detalla. I afegeix: "El govern intervé cada vegada més en les exposicions, els llibres d'història i en les entitats de memòria".

"L'actual govern polonès inverteix molts diners en temes de memòria però ho fa per manipular el passat i remuntar l'orgull nacional; s'han aixecat molts monuments als màrtirs que van morir defensant Polònia dels nazis i dels comunistes", diu l'historiador i director de l'Observatori Europeu de Memòries, Jordi Guixé. "Al Warsaw Uprising Museum et diuen que no es pot ser polonès i comunista, o que si ets comunista ets antipatriota. Al desembre hi va haver algunes manifestacions perquè volien eliminar els noms dels brigadistes polonesos que havien lluitat a la Guerra Civil espanyola dels carrers", assegura Guixé.

L'atac a l'historiador

La memòria sempre és un tema incòmode que provoca polèmica. El 2002, Jan T. Gross, professor d'origen polonès de la universitat nord-americana de Princeton, va publicar ' Vecinos' (Crítica) en què detallava la matança el 10 de juliol del 1941 dels jueus de la població polonesa de Jedwabne. Els autors dels assassinats no van ser els nazis sinó els mateixos veïns polonesos. El llibre va produir un gran impacte a la societat polonesa. I l'any passat, la Fiscalia polonesa estudiava demandar Gross per un article publicat a 'Die Welt' i titulat "La vergonya d'Europa de l'Est" en què deia: "Malgrat que els polonesos estan orgullosos, amb raó, de la seva resistència davant els nazis, van matar més jueus que els alemanys durant la guerra". El govern polonès va qualificar la frase de "calúmnia i una bufetada a milions de polonesos que van perdre la vida durant la guerra"
.

les beques

Els 158.000 estudiants de secundària i universitaris amb dret a beques i ajuts a l'estudi a Catalunya rebran els diners amb retard respecte als de la la resta de beneficiaris d'altres comunitats autònomes. El Govern ha aprovat aquest dimarts el conveni amb el ministeri d'Educació que permetrà que els diners arribin finalment a Catalunya, després de retrets creuats entre les dues administracions per errors del govern espanyol en el redactat del primer document. Andalusia i Catalunya són les dues úniques autonomies que tenen convenis propis amb el ministeri perquè puguin gestionar les beques. Andalusia, però, a diferència de Catalunya, ja ho ha solucionat.

Un total de 70.000 universitaris catalans i 88.000 alumnes de l'àmbit no universitari estan pendents de rebre beques o ajuts per a aquest curs acadèmic, el 2016-2017. El Govern ha explicat que havia previst una partida de 80 milions d'euros als pressupostos de la Generalitat en previsió d'aquest retard, però que els diners no estan disponibles perquè els comptes continuen en seu parlamentària i no s'han aprovat.

El redactat definitiu del conveni amb el ministeri és el segon que es fa després que la Generalitat detectés fa mesos un error en el primer text i el comuniqués a Madrid. El govern espanyol ha dit que la paràlisi de recursos és culpa de la Generalitat per haver reaccionat tard en l' intercanvi de missives entre administracions els darrers mesos. Concretament li retreu haver trigat 3 mesos i 20 dies a aportar observacions a l'esborrany.

"El retard i la discussió haurien estat evitables si el govern [espanyol] complís amb el Tribunal Constitucional i traspassés a la Generalitat la part de gestió de beques", ha criticat el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget. "No caldria conveni, tindríem més recursos i faríem el nostre propi sistema de beques, i miraríem que fos més inclusiu", ha afegit.

La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, i el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, han adreçat una carta al ministre Íñigo Méndez de Vigo per instar l’Estat a resoldre de manera urgent la paralització d’aquest conveni.