desconexio expres

La mesa del Parlament ha admès a tràmit la iniciativa de reforma del reglament del Parlament que ha impulsat Junts pel Sí per poder aprovar la llei de transitorietat jurídica, o de desconnexió, de forma exprés.Després de dues hores de reunió, en què s'ha escoltat també la junta de portaveus, formada per tots els grups parlamentaris, aquest òrgan ha decidit rebutjar les peticions de reconsideració del PSC, Ciutadans i PP perquè no s'iniciés el procés de reforma del reglament del Parlament.

A partir d'aquí caldrà una altra reunió de la junta de portaveus per crear una ponència conjunta en el si de la comissió del Reglament, que presideix Carme Forcadell, per tal que es comenci a tramitar aquest canvi. Junts pel Sí vol que els grups, tal com té ara dret el Govern en els projectes de llei, també puguin tramitar una llei per lectura única -és a dir, en un sol debat al ple- si així ho acorda la mesa, on ara precisament Junts pel Sí té majoria. Fins ara, la lectura única, en el cas dels grups, només era possible per consens.

JxSí impulsa la reforma del reglament del Parlament per afegir una nova via exprés de desconnexióLa decisió de la mesa, tan la d'admetre a tràmit la iniciativa de reforma com el rebuig de les peticions de reconsideració, s'ha pres per 4 vots a favordels representants de Junts pel Sí i 3 en contra dels de Catalunya Sí que es Pot, PSC i Ciutadans. Fonts de la majoria de la mesa han argumentat que la petició de Junts pel Sí compleix els "requisits formals" que demana el reglament i que, per tant, no hi ha motiu perquè no es pugui tramitar la iniciativa. Sobre els objectius de la reforma, en tot cas, aclareixen que els grups parlamentaris hi podran dir la seva en el marc de la ponència conjunta -tanmateix, l'oposició ja ha avisat que batallarà perquè no es pugui crear-.

Al seu torn, l'oposició ha carregat contra la intenció de Junts pel Sí i els ha acusat de forçar el reglament i restringir el debat parlamentari, escudant-se en el procés d'independència. Fonts de Catalunya Sí que es Pot han carregat contra JxSí per voler "retallar" els drets de la resta de grups parlamentaris i ha deixat clar que s'oposaran al canvi de reglament.

El PSC anuncia que no participarà en la ponència conjunta

Els socialistes, al seu torn, també han carregat contra Junts pel Sí per voler dilapidar el debat parlamentari entorn la llei de transitorietat jurídica i fer les coses "malament". "És un nyap", ha assegurat la portaveu del grup socialista, Eva Granados, en roda de premsa al Parlament en què ha criticat que els independentistes, "els de 'Love Democracy'" -en al·lusió al lema de la manifestació del 6-F-, intentin ara "evitar" el debat.

És per això que Granados ja ha avançat que el PSC no participarà en la ponència conjunta. Una acció que esperen que provoqui que decaigui aquesta ponència i no es pugui reformar el reglament.

Ara bé, si no és així -la setmana que ve està previst que es creï-, Granados no ha volgut dir si el PSC presentarà un recurs d'empara al Tribunal Constitucional, tal com va fer en el cas de les ponències conjuntes de les lleis de desconnexió i en el qual l'alt tribunal els va donar la raó.

Tanmateix, el PSC ha manifestat que faran ús de totes les eines que tinguin a l'abast per frenar aquesta reforma, que creu que limita els drets dels grups minoritaris.

El PP denuncia la via "antidemocràtica" que segueix JxSí

El PP ha tornat a obrir la porta a presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional per evitar que es constitueixi la ponència conjunta que ha de servir per tramitar la reforma del reglament del Parlament que permeti tirar endavant la desconnexió exprés. El portaveu dels populars al Parlament, Alejandro Fernández, ha explicat que iniciaran converses amb els grups de l'oposició per valorar la possibilitat de demanar empara al TC.

Per Fernández, JxSí està seguint una via "antidemocràtica" per aconseguir els seus objectius. Així, ha alertat que el Parlament està dividit en dues parts, "una oposició democràtica i un govern antidemocràtic" que vulnera els "drets dels diputats". Tirar endavant el full de ruta sobiranista i un referèndum "trampa", segons el portaveu popular, està posant "en risc l’autogovern de Catalunya" i ha avisat que el Govern no respecta la legalitat espanyola ni tampoc la catalana.

C's acusa JxSí de "fer trampes"

C's també ha acusat JxSí de "fer trampes" a l'hora de modificar el reglament del Parlament per aconseguir "declarar la independència". El portaveu adjunt de la formació, Fernando de Páramo, ha dit que JxSí vol canviar el reglament per  fer-lo a la "seva mida" i no perquè hi hagi "més participació". De Páramo també ha instat JxSí que aclareixi quan arribi l'hora de la veritat si "obeirà la CUP per desobeir la democràcia".

Tal com ha explicat el PP, tots els grups de l'oposició es reuniran per valorar la possibilitat de presentar un recurs d'empara al TC. C's ha explicat que encara no ho han decidit si ho faran i s'han emplaçat a parlar-ne amb la resta de grups. 

CSQP adverteix que la reforma "anul·la el debat social i polític"

Catalunya Sí que es Pot ha mostrat el seu desacord amb la reforma del reglament del Parlament en diverses ocasions. Amb l'admissió a tràmit de la iniciativa de reforma, el pas següent és la convocatòria d'una ponència conjunta per continuar el tràmit. Precisament, el portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, ha anunciat que el seu grup parlamentari votarà en contra de la creació de la ponència conjunta.

"Anul·la el debat social i polític del Parlament", ha explicat Coscubiela. Són els mateixos arguments, ha assegurat, que ha fet servir la formació per oposar-se a aquesta reforma al Congrés de Diputats i en altres parlaments autonòmics.

JxSí la veu "legal, legítima i convenient"

JxSí ha defensat l’admissió a tràmit de la proposta de reforma del reglament del Parlament com una manera de fer el reglament "més àgil i democràtic" i equiparar els drets dels grups parlamentaris amb els del Govern. El portaveu de la formació, Roger Torrent, ha defensat la "legalitat, legitimitat i conveniència" de presentar aquesta modificació. "La ponència conjunta parteix de zero i sense cap text prefixat", ha explicat Torrent, que ha instat els grups de l’oposició a participar-hi i a fer les seves propostes.

Davant les crítiques que ha aixecat aquesta proposta de reforma per part de l'oposició, Torrent ha acusat els grups de l'oposició de no tenir "la mateixa vara de mesurar" a l'hora de valorar aquesta reforma, ja que ha explicat que en el mateix Congrés de Diputats i en altres parlaments autonòmics de l'Estat es permet tramitar lleis per lectura única a iniciativa dels grups parlamentaris

Skokie

El març del 1977 el Partit Nazi Americà va demanar permís per fer una marxa pels carrers de Skokie, una ciutat a prop de Chicago d’uns 70.000 habitants, la meitat jueus i una sisena part supervivents de l’Holocaust o familiars directes de víctimes del règim nazi. L’Ajuntament de Skokie va denegar-lo i va aprovar, tot seguit, diverses ordenances per prohibir marxes i manifestacions amb uniformes militars i la disseminació de material que incités a l’odi racial o religiós.

Frank Collin, el líder dels nazis americans, va portar Skokie als tribunals per violar el dret de llibertat d’expressió, emparat per la Constitució americana. Al judici, Collin va reconèixer que els manifestants planejaven marxar amb uniformes idèntics als dels camises marrons hitlerians, dur esvàstiques i repartir material antisemita. Un dels pòsters preparats per a l’ocasió, per exemple, havia de mostrar tres rabins involucrats en l’assassinat ritual d’un nen cristià durant la festa del Purim. Collin també va explicitar el seu acord amb el programa polític nazi, que afirmava que els negres eren genèticament inferiors als blancs i que denunciava la participació dels jueus en una conspiració del capitalisme financer internacional.

La resolució de la demanda nazi va involucrar diversos tribunals d’apel·lació, el Tribunal Suprem de l’estat d’Illinois i, finalment, el Tribunal Suprem dels Estats Units. Com ja havia reconegut el tribunal federal del setè districte (l’àrea d’Illinois), la preparació i publicació de la sentència no va ser “gens fàcil”, fins al punt que els jutges es van sentir “obligats a expressar la seva repugnància cap a totes les doctrines” nazis i a afegir que “és una font de gran consternació que, després de milers d’anys intentant reforçar la capa sovint fina de civilització amb què la humanitat ha intentat amagar instints animals brutals, hi hagi encara individus que odiïn i denigrin altres éssers humans pel seu origen racial, les seves creences religioses o, de fet, per qualsevol raó”. Això no obstant, tant el Tribunal Suprem d’Illinois com el dels Estats Units van declarar totes les ordenances municipals de Skokie inconstitucionals.

Davant de l’al·legació de Skokie que passejar l’esvàstica entre supervivents de l’Holocaust equivalia a atacar-los físicament, els magistrats americans van sentenciar que era una “forma simbòlica de llibertat d’expressió"

En fer-ho, van afirmar la llibertat d’expressió com un dret “veritablement preciós i fonamental per a la vida nacional”, que només es podia restringir per causes excepcionals: declaracions obscenes (enteses, per precedent jurisprudencial, com a material pornogràfic); declaracions difamatòries, i incitacions a la violència contra individus concrets (l’anomenada fighting words doctrine ). Davant de l’al·legació de Skokie que passejar l’esvàstica entre supervivents de l’Holocaust equivalia a atacar-los físicament, els magistrats americans van sentenciar que utilitzar la bandera nazi era una “forma simbòlica de llibertat d’expressió”. Per contra, recordaven: “No podem dependre de la consciència de jutges i jurats per corregir una opinió per molt dolenta que sigui, sinó de la competició d’altres idees”. Altrament, un s’arrisca a entrar en el camí de permetre al govern decidir què poden dir i sentir els seus ciutadans, quan en realitat “cada persona ha de ser el sentinella de la veritat”.

Ara, en canvi, l’espai de llibertat sembla haver-se encongit perillosament, amenaçat des de la dreta i des de l’esquerra. Per la banda dreta, la sentència del Tribunal Suprem, escrita pel jutge Marchena (el mateix que va aclarir al Sr. Homs que el TS no era casa seva), que condemna César Strawberry a un any de presó per uns tuits humorístics sobre l’atemptat a Carrero Blanco és l’oposat a la doctrina nord-americana. Segons el magistrat espanyol, els tuits de Strawberry “alimenten el discurs de l’odi, legitimen el terrorisme com a fórmula de solució dels conflictes socials i, cosa que és més important, obliguen la víctima al record de la vivència lacerant de l’amenaça, el segrest o l’assassinat d’un familiar proper”. I afegia que “la llibertat d’expressió no pot oferir aixopluc a l’exteriorització d’expressions que impliquen un menyspreu injustificable cap a les víctimes del terrorisme, fins a dur a la seva humiliació”. La sentència és encara més lamentable si tenim en compte que Strawberry, a diferència de Collin, ha expressat clarament que les expressions en forma de tuit eren iròniques, i ha dit: “No defenso el terrorisme, no he fet ni ho faré mai”.

Per l’esquerra, per posar alguns exemples, en algunes ciutats catalanes (com Barcelona) i espanyoles hi ha hagut crides a prohibir el pas d’un autobús contractat per una associació privada pel fet que utilitza un llenguatge gruixut i feridor. En un nombre creixent de campus americans diverses associacions d’estudiants han començat a denunciar i a exigir la censura de professors acusats de “microagredir-los” perquè no utilitzen un llenguatge estrictament neutral en temes de gènere.

Vingui d’on vingui, aquest nou reglamentisme sembla injustificable. Com va subratllar la sentència del cas de Skokie, “al cap i a la fi, el fet que el nostre sistema constitucional protegeixi de la intimidació del govern minories impopulars en un moment o en un lloc específics és el que distingeix en part la vida en aquest país de la vida sota el Tercer Reich”.

ciutada energetic

Ahir es va celebrar el Dia Mundial de l’Eficiència Energètica. La data del 5 de març remet a la primera Conferència Mundial per a l’Eficiència Energètica, celebrada a Àustria el 1998 i inaugurada justament el 5 de març. És, doncs, un moment propici per ajudar a impulsar millores.

La Generalitat està treballant per avançar cap a un model energètic més eficient, sostenible, distribuït i democràtic, com demostra la recent aprovació per part del Govern de les bases per al Pacte Nacional per a la Transició Energètica, “un document estratègic amb una visió global per la necessària descarbonització de l’economia catalana a llarg termini que ha de servir de referència per assolir un gran acord institucional, polític i social en matèria de política energètica”, segons el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget.

Amb aquest document, es pretén orientar la transició cap a la sobirania energètica, és a dir, cap a un model on les energies renovables i les noves tecnologies situïn el ciutadà en el centre del sistema energètic: és consumidor, però al mateix temps ha de poder ser generador, i també disposar de més eines per gestionar el seu consum i fer-lo eficient i responsable. L’objectiu és assolir un model basat un 100% en energies renovables desitjablement en l’horitzó 2050, si és possible tècnicament, ambientalment i econòmicament. El document, que ja ha estat consensuat amb els agents socials i amb el sector, ja ha entrat al Parlament per a la seva presentació i debat amb els grups polítics.

Aquest nou model energètic s’ha de fonamentar en un consum més eficient de l’energia -amb edificis que cada cop consumeixin menys, o fins i tot que generin energia, i una mobilitat elèctrica que deixi de dependre del petroli-, i ha de comptar amb una generació de l’energia d’origen renovable que sigui propera al punt de consum. A més, la digitalització de la xarxa de distribució i les noves tecnologies permetran optimitzar la gestió d’aquest sistema.

L’autoconsum, eix del nou model

Per materialitzar aquesta transició cap a un nou model energètic, la Generalitat ja ha posat en marxa diferents mesures. Una d’elles és la constitució de la Taula d’Impuls a l’Autoconsum Fotovoltaic de Catalunya, un instrument que ha de servir per proposar solucions per resoldre les barreres que, en l’actualitat, dificulten la instal·lació de sistemes que permetin que els ciutadans generin la seva pròpia electricitat d’origen renovable. La intenció és que tots els subministraments elèctrics que tenen una potència contractada de menys de 10 kW -que són el 95% dels que hi ha Catalunya, la gran majoria usuaris domèstics i comunitats de veïns, i que estan exempts de l’anomenat peatge al sol - puguin tenir en compte l’autoconsum fotovoltaic com una opció viable més a l’hora de proveir-se d’energia.

En l’actualitat, els usuaris que volen instal·lar-se un sistema d’autoconsum fotovoltaic topen amb problemes de permisos i llicències urbanístiques, de contractació amb les companyies i de criteris de connexió a la xarxa, d’autoritzacions administratives, de relació amb les comunitats de veïns o de localització de professionals capacitats per tirar endavant aquests projectes. Per això, la Taula reuneix més de 70 agents -administració autonòmica i local, entitats i empreses- que tenen competència directa en aquests aspectes, amb l’objectiu d’unificar criteris i simplificar i facilitar les iniciatives dels ciutadans.

La normativa estatal, que impedeix que la xarxa de distribució actuï com a magatzem de l’energia generada en les instal·lacions d’autoconsum, dificulta la seva viabilitat econòmica. L’emmagatzematge domèstic d’energia, mitjançant bateries d’ió liti, és una solució a aquest problema, ja que permet guardar l’energia que es genera quan no hi ha consum, i utilitzar-la quan sigui necessària. Per això, la Generalitat preveu obrir una línia d’ajuts per a bateries d’ió liti associades a sistemes d’autoconsum fotovoltaic, fet que permetrà iniciar el camí de l’emmagatzematge d’electricitat distribuït.

El suport del vehicle elèctric

El desenvolupament del vehicle elèctric és un altre dels pilars d’aquest nou model energètic. A més de ser més eficient i menys perjudicial per a la salut i per al medi ambient que el vehicle de combustió interna, el fet que el vehicle elèctric incorpori una bateria el converteix en una eina de suport per a les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic, i pot actuar com a magatzem d’energia elèctrica en moments que no hi hagi consum, o com a font d’energia quan no hi hagi sol.

Per això, la Generalitat ja té diferents polítiques per impulsar la mobilitat elèctrica, que van des de l’impuls de la xarxa de recàrrega fins a la gratuïtat als peatges de les autopistes que depenen de la Generalitat o l’exempció en l’impost de matriculació.

En línia amb la UE

Totes aquestes mesures estan en línia amb les polítiques energètiques de la Unió Europea. La Comissió Europea estima que els ciutadans podrien produir fins a un 45% del total de la demanda energètica l’any 2050, i considera l’autoconsum una pràctica imprescindible per assolir un futur 100% renovable. En aquest sentit, la mateixa Comissió Europea ja ha fet una proposta per tal que els ciutadans puguin agregar l’energia que generin i vendre-la al mercat elèctric com un operador més.

APOSTA FERMA PEL VEHICLE ELÈCTRIC
La Generalitat té oberta una línia d’ajuts per a la instal·lació de punts de recàrrega ràpida, semiràpida i vinculada

“Perquè hi hagi més vehicles elèctrics hi ha d’haver més punts de recàrrega, i hem de fer més fàcil que aquests cotxes es recarreguin per tots els punts de Catalunya, no només a les grans ciutats”. El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va concretar així el sentit del pla d’acció per al desplegament d’infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric (PIRVEC) 2016-2019. Amb aquesta eina el Govern pretén dotar Catalunya d’una xarxa basada en la recàrrega vinculada, i que compti amb el suport d’una xarxa de recàrrega ràpida en punts estratègics per facilitar els recorreguts interurbans, garantint el subministrament en distàncies no superiors a 100 km.

Durant el 2016, i també amb el sistema d’ajuts, la Generalitat va posar en marxa 11 punts de recàrrega ràpida en punts estratègics de la xarxa viària o en zones molt densament poblades, en col·laboració amb els ajuntaments. El PIRVEC s’ha establert com a objectiu assolir els 100 punts de recàrrega ràpida, 400 de recàrrega semiràpida i 25.000 punts vinculats el 2019.

Priorització

L’estratègia passa per prioritzar els punts de recàrrega vinculats -allà on el vehicle s’estaciona llargs períodes de temps i fan possible la recàrrega nocturna- i els punts de recàrrega semiràpida, mentre es garanteix, per als desplaçaments llargs, una xarxa de recàrrega ràpida als principals eixos viaris, interoperable amb els grans corredors europeus. I amb les millores tècniques i legals per fer-la viable per als operadors i accessible i còmoda per als usuaris.

En el cas de la recàrrega vinculada, s’establiran accions d’informació i assessorament tècnic per part de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), i línies d’ajut de fins al 75% del cost de la infraestructura, amb un màxim de 1.000 euros per punt vinculat i de 2.500 euros si es fa una preinstal·lació per a futurs punts en un aparcament d’una comunitat de veïns.

També es treballa per desplegar una xarxa de recàrrega ràpida, accessible a través del telèfon mòbil i que permeti ampliar l’autonomia a l’àmbit interurbà o al llarg recorregut. En aquest sentit, es concediran ajuts de fins al 100% del cost de la infraestructura, amb un màxim de 40.000 euros, per a la instal·lació de noves estacions de 50 kW de potència. Podran accedir a l’ajut corporacions locals i altres ens que en depenguin, amb un màxim de 2 estacions per terme municipal o 4 estacions per beneficiari. L’objectiu és passar de les 30 actuals a 100 el 2019.

Finalment, pel que fa les estacions de recàrrega semiràpida, són necessàries per incrementar la confiança en la mobilitat elèctrica, ja que permeten a l’usuari fer-ne ús de forma prolongada -prop d’una hora- durant les seves accions quotidianes. L’estratègia vol impulsar la instal·lació de 360 nous punts en àmbits urbans i centres comercials que se sumin als 42 ja existents, i per això dissenyarà ajuts de fins al 100% del cost de la infraestructura, amb un màxim de 15.000 euros (corrent continu) o 5.000 euros (corrent altern), per a la instal·lació de noves estacions de potència igual o superior a 20 kW. En total, la Generalitat destinarà a través de l’ICAEN 864.750 euros a la línia d’ajuts.

LA GENERALITAT LLIURA ELS PREMIS D’EXCEL·LÈNCIA ENERGÈTICA 2017

El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, presideix dimarts, 7 de març, el lliurament dels Premis d’Excel·lència Energètica del 2017. L’acte es farà al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa. Enguany, la convocatòria, que fa la Generalitat a través de l’ICAEN, s’ha emmarcat en la voluntat d’avançar en la transició energètica i impulsar un nou model d’energia neta.

Amb la incorporació d’una modalitat específica per a mobilitat elèctrica, els Premis d’Excel·lència Energètica 2017 es divideixen en les següents modalitats:

Actuació: Es distingirà l’empresa o entitat que hagi dut a terme una instal·lació o actuació significativa en l’àmbit de l’estalvi, l’eficiència o la diversificació energètica i/o l’aprofitament de les energies renovables.

Àmbit local: Es reconeixerà l’ens local que hagi realitzat l’actuació més destacada en la millora de l’eficiència energètica o l’aprofitament d’energies renovables en el seu àmbit territorial.

Renovació energètica d’edificis: Dirigit a empreses, entitats públiques o privades o ens locals, pretén distingir l’actuació més destacada en l’àmbit de l’eficiència energètica o les energies renovables en la renovació energètica d’edificis.

Mobilitat elèctrica: Per a l’empresa o entitat que hagi desenvolupat una actuació significativa en aquest àmbit.

Sensibilització: Es reconeixerà l’empresa o entitat que hagi destacat per les seves actuacions de difusió i conscienciació en l’àmbit de l’estalvi i l’eficiència energètica i/o les energies renovables.

Internacionalització: Té per objectiu premiar l’empresa o entitat que hagi desenvolupat una actuació amb projecció internacional en l’àmbit de l’estalvi i l’eficiència energètica i/o les energies renovables.

Trajectòria: Està destinat a persones, empreses o entitats que hagin mantingut una activitat continuada i de referència en l’àmbit de l’estalvi i l’eficiència energètica i/o de les energies renovables.

premi pritzker

L’endemà, a la Biblioteca Joan Oliver del barri de Sant Antoni hi havia moviment. Va aparèixer un nou tipus d’usuari armat amb càmera o mòbil que no parava de fer fotos de l’edifici. “De fet, no és tan estrany, perquè sempre hi ha grups d’arquitectes o estudiants de fora que venen de visita”, comentava Sònia Asensio, la directora de l’equipament. Volen veure, els aprenents d’arquitecte, l’obra de RCR, l’equip olotí integrat per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta que dimecres va guanyar el premi Pritzker 2017. Molt abans que rebessin el guardó més prestigiós del món de l’arquitectura, RCR ja eren un despatx de culte a nivell internacional i hi havia gran interès per veure si les seves obres, sempre molt fotogèniques, eren igual d’interessants en directe.

Faig l’exercici i torno a recórrer l’edifici. Des de fora imposa. Enmig de la uniformitat de l’Eixample, al carrer Borrell, a tocar quasi del mercat de Sant Antoni, destaca aquest gran pòrtic negre que és a la vegada l’edifici de la biblioteca i el passatge d’accés al pati interior on hi ha també el jardí i espai de jocs per als infants i l’accés al casal d’avis, que ocupa tot un lateral. L’edifici és de metall negre i vidre. Rotund. No hi ha la més mínima temptació de simular l’arquitectura tradicional de la zona. Al contrari. Hi contrasta amb orgull. L’emmarca, però també la desafia. A l’interior hi ha dos espais especials. A la planta baixa, la gran sala rectangular de lectura de premsa ocupa tot un lateral del passatge i, tota encristallada, permet veure també el pati interior, on avis i nens comparteixen l’esbarjo. A la segona planta, unes grades a banda i banda de la lluerna que dona llum al passatge inferior estan plenes de joves que les fan servir per estudiar o llegir d’una manera més informal. A tot arreu es veu el defora, la ciutat o el petit parc, la llum i el pas del dia. Contrasta amb la sobrietat dels materials. Rotunds, sí, però mai estàtics. Les làmines metàl·liques, tan abundants en l’obra de RCR, es torcen i regiren. Quan puges amb l’ascensor, agafen un moviment hipnòtic. Entro també al casal, on un grup d’avis juguen a billar en una sala amb vidriera a la plaça i també a un pati anglès interior que dona una llum tènue.

El Pritzker aquest any ha deixat la teoria, social, i torna a valorar la forma, la poètica constructiva

És una arquitectura especial, diferent, sense complexos. He llegit que entre els referents de RCR hi ha Mies van der Rohe i Richard Serra. I sí, quadra. La transparència minimalista, tan difícil de veure, i la contundència abstracta del ferro doblegat, tan complicat d’entendre. Però el conjunt funciona. Com un poema una mica críptic però bell. Una bellesa altiva, això sí, que s’humanitza a l’interior i es manté freda i distant a l’exterior. És només una obra. Fa venir ganes de veure-les totes. El Pritzker aquest any ha deixat la teoria, social, i torna a valorar la forma, la poètica constructiva. Serà interessant veure l’efecte que tindrà això en l’ecosistema de l’arquitectura catalana. I sobretot de la barcelonina, tan ufanosa ella. Hi ha vida fora. A Olot, per exemple. I això farà obrir molts ulls.

xi jinping

L’Assemblea Nacional Popular (ANP), màxim òrgan legislatiu de la Xina, comença aquest cap de setmana la seva reunió anual, en la qual es fixen les directrius polítiques, els objectius econòmics i la política exterior, en un any marcat pel congrés del Partit Comunista (PCX) a la tardor i per l’impacte en l’economia global de les mesures de Donald Trump.

La sessió plenària del Parlament arrenca demà amb el discurs sobre l’estat de la nació del primer ministre, Li Keqiang. En aquesta intervenció, s’espera que anunciï els objectius de creixement del PIB per al 2017, que segurament seran del 6,5%. A més, es concretarà el pressupost de defensa i les reformes necessàries per complir amb el pla quinquennal aprovat l’any passat.

L’agenda dels deu dies que durarà l’ANP també estarà marcada per altres temes, com la defensa de la globalització i la posició xinesa davant l’escenari internacional creat amb l’arribada al poder de Trump i amb el Brexit. Les pròximes eleccions a Hong Kong i la situació a Macau i Taiwan també hi seran presents.

La reunió de l’ANP és la primera que se celebra des que el president, Xi Jinping, va ser ratificat com a “nucli” del comitè central del PCX, un qualificatiu que confirma el seu immens poder dins del partit. El component polític tindrà molt de pes, ja que pot donar pistes sobre el desenvolupament del XIX Congrés del Partit Comunista, que se celebrarà a la tardor i en què es començarà a preparar la transició de poder. En el Congrés s’han de renovar cinc dels set membres del Comitè Permanent del Politburó i en teoria anunciar el substitut de Xi per a d’aquí cinc anys.

L’ANP se celebra simultàniament amb la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès (CCPPX), el màxim òrgan assessor del país, que es va inaugurar ahir i es clausurarà el dia 13. La reunió de l’ANP i de la CCPPX es coneix popularment com a Lianghui, “les dues sessions”.

Durant el Lianghui, Pequín es converteix en una ciutat farcida de funcionaris, membres del partit i també de policies. Els dos esdeveniments reuneixen més de 5.000 persones, a les quals cal afegir assessors, lobistes i periodistes. Les mesures de seguretat són evidents, especialment al centre de la ciutat, amb nombrosos controls i un gran desplegament policial. El plenari anual de l’Assemblea Nacional Popular reuneix més de 3.000 diputats. La seva funció, sobre el paper, és promulgar lleis, nomenar alts funcionaris i ministres, aprovar el pressupost anual i ratificar l’informe de treball del govern. Però a pesar que les sessions duren deu dies, es tracta d’un tràmit formal. Les lleis arriben consensuades i decidides pel Partit Comunista i s’aproven amb una àmplia majoria que frega la unanimitat.

La Conferència Consultiva Política del Poble Xinès es defineix com el principal òrgan assessor polític del país, que recull les propostes de la societat en assumptes polítics, econòmics i socials. Està formada per més de 2.000 representants de diferents regions, minories ètniques, societat civil i membres del món econòmic.

És la part més acolorida i social del Lianghui. La participació de membres de minories ètniques vestits amb la seva indumentària tradicionals sempre ha donat color a l’esdeveniment, però en l’actualitat els que sedueixen els mitjans de comunicació estatals són ídols mediàtics com l’actor Jackie Chan, l’exjugador de bàsquet Yao Ming o l’escriptor Mo Yan. Les empentes per aconseguir selfies i autògrafs s’han convertit en una nova tradició de l’espectacle polític. I tot això és seguit, segons l’agència oficial Xinhua, per més de 3.000 periodistes acreditats, 1.200 dels quals són estrangers

jutge Marchena

El ritme de la sentència sobre els presumptes delictes de prevaricació i desobediència dels quals s’acusa Francesc Homs el marca aquest fet: el president del tribunal i ponent, Manuel Marchena, va convocar aquest mateix dimecres a la tarda els altres sis magistrats per celebrar ja la deliberació, poques hores després de declarar vist per a sentència el judici oral. Amb aquesta celeritat tindrem fumata blanca la setmana que ve.

Encara que era previsible, ja es pot avançar que la ponència de Marchena serà arribar i moldre. A part que es jutja només un acusat, els fets sóncommon ground, és a dir, que es tracta d’uns fets -el procés participatiu que va substituir la consulta del 9-N- amb els quals la defensa i el fiscal estan d’acord, tot i discrepar en tota la resta.

El judici oral ha sigut l’equivalent a l’art pictòric dels pentimenti. L’escriptora nord-americana Lillian Hellman explica en començar la seva novel·laPentimento : “Les pintures a l’oli, sobre el llenç, quan envelleixen a vegades es tornen transparents i així és possible veure en determinats quadres els traços originals. Apareixerà un arbre a través del vestit de dona, un nen deixarà veure un gos, un vaixell deixarà d’estar al mar. D’això se’n diupentimento perquè el pintor es va penedir i va canviar d’idea”. Segons el fiscal, la providència del Tribunal Constitucional del 4 de novembre del 2014, que suspenia els actes impugnats pel govern de Rajoy, “els actes de participació ciutadana i la resta d’actuacions de la consulta o que hi estiguessin vinculades”, són la biga mestra. Si seguim l’analogia pictòrica, el fiscal pinta exhaustivament aquesta biga a l’oli.

I què apareix quan es rasca el llenç? Que el govern espanyol, després de demanar al TC la suspensió del 9-N, no va saber què fer fins a última hora. L’advocat de l’Estat va sol·licitar finalment una actuació precisa, un advertiment en tota regla, que el TC només va satisfer parcialment.

La biga mestra perfecta que apareix a l’oli ja és una cosa diferent quan s’examinen els traços originals vacil·lants del govern central i la disposició genèrica de la nostra divina providència del 4 de novembre.

El duel entre l’advocada Eva Labarta, defensora d’Homs, i el fiscal Jaime Moreno, durant les conclusions en l’última jornada del judici va fer aflorar aquesta realitat dual, reflex de la política, que es tracta d’encapsular a través dels tipus penals.

El protagonista del judici no ha sigut Homs. No. La figura estel·lar ha sigut Manuel Marchena. Tothom es referia a ell i a la seva sentència del 2008 sobre Juan María Atutxa, el president del Parlament basc, a qui Marchena va proposar -i va aconseguir- condemnar per desobediència. La defensa d’Homs va invocar aquesta sentència perquè s’hi recorda que el Tribunal Suprem va fer diversos advertiments a Atutxa que ell no va complir, i Labarta diu que això precisament és el que va faltar en la famosa providència del 4 de novembre. Tot i això, aquesta doctrina ha canviat en diverses sentències del Suprem des de llavors.

RCR Arquitectura

El jurat del premi Pritzker, considerat per la seva rellevància el Nobel de l’arquitectura, va decidir atorgar el guardó 2017 a tres arquitectes catalans: Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, que des del 1988 treballen conjuntament a l’estudi RCR. És la primera vegada que el premi s’atorga a tres arquitectes a la vegada -cosa que s’interpreta com una voluntat de valorar el treball en equip- i també la primera que recau en arquitectes catalans. Fins ara, a nivell estatal només ho havia aconseguit Rafael Moneo el 1996. I, per continuar amb la llista de rànquings, Carme Pigem és la tercera dona que aconsegueix el Pritzker, després de la iraniana Zaha Hadid i la japonesa Kazuyo Sejima.

Però el que més es destacava ahir era que RCR té el seu estudi a Olot i ha aconseguit el seu prestigi i el màxim honor arquitectònic treballant des de la perifèria de les grans capitals de l’arquitectura. Això, precisament, ho ha valorat el jurat quan explicava que en un món cada cop més global i amb l’amenaça de la uniformitat, hi ha el perill de perdre de vista el que és local, però l’obra dels tres arquitectes catalans mostra que és possible ser totes dues coses a l’hora, local i global, allò que se’n diu també glocal. “Les nostres arrels fermes al seu lloc i els nostres braços estesos a la resta del món”, com diu el veredicte del jurat.

El Pritzker els premia a ells, per descomptat, i a la seva manera d’entendre els factors emocionals, paisatgístics i fins i tot espirituals de l’espai construït. Valoren la bellesa i l’experiència de l’usuari de la seva arquitectura, però també la construcció ben feta, el respecte pel passat i per l’entorn des d’una contemporaneïtat rabiosa.

Però el premi també suposa un reconeixement a l’arquitectura catalana, que en conjunt surt reforçada amb aquest guardó. Aranda, Pigem i Vilalta van estudiar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès i el seu principal referent seria el desaparegut Enric Miralles, que ha marcat tota una generació amb un tipus de treball allunyat de l’ortodòxia de l’Escola de Barcelona, però que en bona part té els fonaments en la tradició arquitectònica catalana d’excel·lència, honestedat dels materials i preocupació per l’entorn natural i urbanístic. Per això, també és un orgull per a tota la professió.