Cruyff-Montal

Uu anys despres de Cruyff, ens ha deixat Agusti Montakl, el president que el va fitxar. La historia del Barça es va cristalitzant en libres, pel-lìcules, i records.Dema noslatres anoemenm un passtge a Bigues amb el nom del president assessinat el 36 a Madrid, Josep Suñol i Garriga. Es deia com l'avi Jaume. I la familia que no esta per gaire homenatges, vol que sigui amb ñ. Doncs aixi sera. Un nen en té prou amb una pilota per ser feliç. Un futbolista també. O, almenys, és el que va intentar transmetre Johan Cruyff als seus jugadors. El futbol, com a joc. Gaudir amb la pilota, tot a través d’ella. A la paret del petit despatx 314 de La Masia hi ha una cita que il·lustra la idea de Cruyff. “Treballo amb la serietat d’un nen que juga”. Una màxima que Joan Vilà i Paco Seirul·lo fan seva.

El periodista Martí Perarnau els va definir com el think tank del Barça. Són els guardians de la idea. Els encarregats de teoritzar i evolucionar el corpus futbolístic de l’home que va canviar el club amb la seva arribada l’any 1973, primer com a jugador rebel i després als noranta com a tècnic que va dotar el Barça d’ una identitat única. La figura que fa tot just avui un any va desaparèixer, deixant un llegat que Vilà i Seirul·lo s’entesten a continuar reivindicant.

“El Johan era intuïtiu i creatiu, va posar les bases per a un futbol diferent”, resumeix Seirul·lo, el preparador físic que va compartir vestidor amb l’holandès durant l’última etapa al Barça. “En un any i mig vaig aprendre més que amb tota la resta d’entrenadors. No preparava excessivament els partits, deia tres coses, feia l’alineació i a jugar. En canvi, durant el partit, veia les coses que els altres no veien. Cap entrenador dels que han vingut després, el Pep inclòs, era capaç d’intervenir així durant el partit”, explica per recordar l’experiència viscuda al costat del “duo increïble” que l’holandès formava amb Carles Rexach. “Tot el que és més de dos tocs no és futbol”, sentenciava Cruyff per defensar la seva proposta. “Un toc”, li rebatia amb complicitat llavors Rexach.

Així es va anar construint un model de futbol modern que es va implantar a tots els racons del club. “La seva personalitat ens ha arrossegat a tots nosaltres”, sense “la seva força per imposar les seves idees” no hauria sigut possible la transformació del Barça, explica Vilà, que coordinava les categories inferiors quan Cruyff va aterrar. Determinació absoluta. “Jugarem amb 3-4-3 des del primer equip als benjamins -va dir-, perquè hem de gaudir, ens hem de destensar, no només hem de pensar en el resultat, disfrutar és important perquè després vindrà la resta”. I aquí es va començar a canviar la mentalitat del club, es va posar una llavor que ha estat donant fruits fins avui.

Però Cruyff no va arribar en un territori erm. Hi ha tres grans moments per entendre la idiosincràsia futbolística del Barça. “El primer, l’arribada de Rinus Michels al primer equip i Laureano Ruiz al planter. El segon, el Johan. El tercer, quan es troben el Pep Guardiola i el Paco l’any 2008”, explica Vilà per dimensionar el que ha passat al Camp Nou durant els últims cinquanta anys. Laureano va aportar el rondo, Cruyff el joc de posició i ara s’està evolucionant cap al joc de situacions, un salt endavant que treballen des del despatx 314, amb simulacions més similars a les del partit, amb dimensions superiors.

Tot a través de la pilota. “Si tenim la pilota, juguem i gaudim. Si no la tenim, només correm. I no volem córrer. Aquest és el gran llegat de Cruyff”, assegura Vilà. “Tot i que l’oponent estigui a prop, si et col·loques bé, et perfiles bé, si penses abans de rebre i jugues a un o dos tocs, no la perds. Quan el rival arriba la pilota ja no hi és”, afegeix Seirul·lo per explicar el joc de posició -ara de situació- que va importar l’holandès. És un llenguatge únicque s’intenta que els nens aprenguin des de ben petits. “Un entrenament del prebenjamí és pràcticament el mateix que el del primer equip. Una immersió en un idioma nou, com més aviat l’entenguin més aviat l’interpretaran”, diu Seirul·lo. És un idioma que té una terminologia diferent de la que utilitzen la resta d’equips. Per això, a la paret del despatx, entre cites de Jim Rohn, Mario Benedetti o Francis Bacon, hi ha un full on es remarca que el Barça no “ataca” ni “defensa”. “Busquem un llenguatge creatiu”, sentencia Vilà. Al Camp Nou quan es pregunta a un tècnic del planter sobre un noi que despunta no es diu “marca molts gols”, sinó “no perd ni una pilota”. Aquest és el llegat de Cruyff.

La física al futbol

Una proposta que vint anys després de l’adeu de l’holandès encara té vigència. I això que Vilà i Seirul·lo continuen topant amb les crítiques -internes i externes- dels que els acusen de romàntics ancorats al passat. De teòrics allunyats de la realitat. Ells mantenen amb fermesa que si es va arribar “a tocar el cel” amb Cruyff i, sobretot amb Guardiola, es “pot tornar a enlluernar” el món.

Quan se’ls argumenta que els rivals han après a jugar contra el Barça, que molts tècnics tenen un antídot per evitar que flueixi el joc de posició, Seirul·lo treu el seu vessant més pedagògic. ¿Si un jugador pot colar-se entre onze jugadors tancats en una àrea, com no ho pot fer una pilota? En això treballen ara des de la seva àrea d’esports col·lectius, sota el paraigua del recentment presentat Barça Innovation Hub. A la intuïció de Cruyff, ara s’hi suma una base científica. “Intentem donar validesa científica a una cosa que ha funcionat molt bé, que ha sigut guanyadora i ha donat identitat al club: és un tresor”, remarca Vilà.

Ells dos són els encarregats de repensar el joc que va assenyalar l’holandès amb el Dream Team, donant respostes pràctiques, al camp, a les diferents situacions que planteja el joc. Sempre amb la pilota. Amb ells hi treballen dos persones més: Marcel Sans a Barcelona i Maurici López-Felip, que està fent un doctorat a la Universitat de Connecticut de física ecològica. Fa cinc anys va marxar als Estats Units, ja que la idea va néixer en època de Guardiola, quan es va començar a dissenyar aquest think tank que ha de perpetuar l’estil de joc i buscar respostes a tot arreu. Si cal, a la física quàntica, com explica amb entusiasme Seirul·lo. “La idea del joc com a grup, com a entorn, permet jugar d’una altra manera. En el temps del Johan es va començar a fer, va néixer de les idees intuïtives d’un tècnic que no sabia res de tot això, però després del que ens va ensenyar i el que s’ha anat fent, es va crear un joc meravellós. I aquest joc ha de tenir un suport científic per demostrar que no va ser casualitat”, explica.

De Cruyff a Xavi

L’origen del que és avui el Barça, però, s’ha de buscar en una genialitat, un sisè sentit. “Avui veig que tenen ganes de jugar. Paco, no facis res, avui només juguem”, li deia Cruyff al seu preparador quan portaven només uns minuts fent el rondo habitual de l’inici de cada sessió. “Avui veig que no va bé, anem a esmorzar”, deia un altre dia quan la música de les botes impactant contra el cuir no sonava bé. “Què és això? Un entrenador?”, es preguntava amb un punt d’incredulitat Seirul·lo en aquells primers dies, fins que va comprendre que sempre “la clavava”. “El Johan treballava a la seva manera, mentre que el Pep era meticulós i una hora abans dels entrenaments mirava què havíem de fer, volia saber per què ho fèiem. Amb el Johan era impensable. Arribava i em deia: «¿Ho tens tot preparat? Sí? Anem, doncs, que tu en saps més que jo»”, recorda Seirul·lo.

I el que va començar Cruyff sense marc teòric i va ampliar Guardiola a base de llevar-se ben d’hora ha de tenir continuïtat. Al despatx 314 tenen clar per on ha de passar el futur. Un full extret d’internet ho explicita a la paret: Michels li dona el relleu a Cruyff. Aquest a Guardiola i el de Santpedor a Xavi. “Ens va agradar i hi estem absolutament d’acord -diu Vilà-. Han crescut aquí. Han de ser ells, els Puyol, Iniesta, Xavi i Piqué, els que han de donar continuïtat al model”.

Xavi és la continuació d’un cercle que comença a traçar Cruyff i continua Guardiola. “El 3,14, el número pi”, bromeja Seirul·lo. Tot quadra. Tot gira. “Intentem que mentre siguem aquí hi hagi un cercle virtuós que mantingui la flama del joc del Johan”. Un futbol que avui encara tindria vigència: “Una persona lliure com el Johan té valor sempre. Els lliurepensadors sempre tenen un lloc”.

neurociencia

Francesc Cos durant 12 anys va ser un dels preparadors físics del primer equip del Barça fins que, fa uns mesos, va deixar el vestidor per instal·lar-se en un despatx de la tercera planta a la Ciutat Esportiva. Ara és el responsable de l’àrea de rendiment i, entre molts altres projectes, treballa des del juliol per desenvolupar una màquina que permeti treballar certs grups musculars de manera diferent de com ho fan les màquines que la gent utilitza en un gimnàs convencional. Cos justifica aquest treball diferent des del punt de vista biomecànic per reduir al màxim el nombre de lesions d’isquiotibials, les més freqüents entre els futbolistes. Si el projecte tira endavant, el Barça podria patentar-lo conjuntament amb un soci -una empresa de gimnasos- amb qui s’està negociant.

Aquest és un dels 70 projectes d’investigació que s’estan desenvolupant dins del club en el marc del Barça Innovation Hub, una iniciativa destinada a crear coneixement i innovació dins del món de l’esport. N’hi ha molts més. S’estan fent investigacions en genètica i neurociència per saber, per exemple, les respostes cerebrals als estímuls externs, com reacciona l’esportista a un impacte. Encara que algunes d’aquestes qüestions no tinguin ara una incidència clara i directa sobre els jugadors, el que el club busca és “avançar-se al futur”, tal com anuncia el vídeo promocional, per ser capdavanter i no quedar-se enrere en un sector molt competitiu. No són projectes únicament de gent interna del club, sinó que molts són d’investigadors o empreses externes que s’associen al club per fer el camí plegats. La recerca és universal. Per això franquícies americanes de la NBA viatgen regularment a Barcelona per compartir coneixement amb l’entitat catalana.

El Barça, com una multinacional més, aposta per la recerca. Busca coneixement a fora i, si no troba les respostes que necessita, intenta ell mateix generar nous continguts gràcies a la massa crítica que hi ha al club mateix, especialistes de primer nivell de totes les àrees que ara tenen un marc estructural per donar sortida als seus treballs. Això és el Barça Innovation Hub, una evolució del que embrionàriament va ser el Barça Univesitas, convertir un club esportiu que busca títols en una referència internacional molt més enllà dels resultats. Un projecte que pretén associar la marca Barça a nous valors, però que busca sobretot millorar el rendiment. Després ja arribarà un possible retorn econòmic a través d’una nova via de negoci, però apostar pel coneixement, actualment, és principalment guanyar una dècima de segon en una carrera, escurçar el temps de recuperació d’una lesió, descobrir la manera més eficaç d’atacar en l’handbol... Respostes que en un món tan competitiu com l’esport d’elit, especialment en el cas del futbol, poden marcar la diferència.

• 

El Barça ha guardat un minut de silenci en la memòria d'Agustí Montal durant la presentació de l'Innovation Hub / ALBERT LLIMÓS

En aquest sentit, el Barça ha impulsat enguany l’aplicació FCBME, una eina perquè els jugadors tinguin pautes nutricionals, informació mèdica o totes les dades dels entrenaments que dona el GPS al seu propi mòbil, de manera que hi poden accedir en qualsevol moment. Des de l’inici de curs l’han tinguda els jugadors del primer equip, però s’espera que arribi a tots els esportistes del planter en edat d’entendre les dades. Dit d’una altra manera, el Barça és el “laboratori esportiu” més important “del món”.

Per això arriben socis de tot el món, com la Universitat de Pequín, Gatorade, Aspire o Toshiba, però també la UPF, UPC, UB, Esade o l’Institut Cruyff, que volen treballar amb el Barça i impulsar màsters, postgraus i projectes de recerca diversos. Sota el paraigua del Barça Innovation Hub se sistematitzaran i ampliaran congressos i conferències de primer nivell que ja s’estaven fent, sobretot en el camp mèdic i tecnològic -“Som addictes a la tecnologia”, sentencien al club-, se’ls donarà més cobertura i s’exportaran arreu del planeta. També s’ajudarà a desenvolupar projectes o testar productes.

En aquest sentit, durant la presentació que s'ha dut a terme a l'Auditori 1899, s'ha explicat que el club treballa amb tecnologia GPS des del 2011. El Barça té 322 hores diàries gravades diàriament d'informació dels esportistes: acceleració, com funciona el metabolisme, distància que recorren els jugadors, desacceleració... desenes de paràmetres que s'enregistren cada dia. L'encarregat de l'àrea digital, Rusell Stopford, ha explicat la prova que van fer durant l'últim clàssic contra el Reial Madrid. El Barça va fer un Facebook Live amb Gerard Piqué i Sergi Roberto, generant un impacte d'1,2 milions d'euros.

Actualment, el projecte té un pressupost d’un milió d’euros, i es divideix en cinc grans àrees: mèdica, alt rendiment, ciències socials, tecnologia i esports col·lectius. Aquesta última és l’eix sobre el qual tot gira, l’àrea encarregada de definir com juguen els equips, com es trasllada la teoria en exercicis pràctics per als entrenaments i les diferents situacions de joc que es troben els equips. És un departament que porten els dos grans ideòlegs del futbol del Barça de les últimes tres dècades: Joan Vilà i Paco Seirul·lo, deixebles de la idea futbolística de Johan Cruyff. Des del seu despatx 314 de la Ciutat Esportiva s’hauria de poder donar respostes a totes les necessitats de joc dels equips, no només del futbol, també de la resta de seccions. Per això es tracta d’una feina transversal que ha d’implicar tota la gent que treballa a Sant Joan Despí. I, per aconseguir-ho, la formació és indispensable. Els membres de l’ staff, quan aterren al primer equip, entren en una voràgine que no els permet seguir formant-se, treballant sis o set dies per setmana, sense capacitat per créixer professionalment per l’exigència del dia a dia: “Al cap de cinc anys en saps menys que el primer dia”. Ara això canviarà. De fet s’està implementant un nou model contractual: part del salari dels tècnics es basa en la formació, hi ha una bonificació que depèn de la investigació.

L’àrea mèdica, la que porta més anys treballant en aquesta línia, seguirà buscant juntament amb la d’alt rendiment -ara amb les noves eines d’aquest ambiciós projecte- minimitzar el risc de lesions, malgrat ser conscients que és difícil aconseguir-ho per la cada vegada més alta intensitat del joc. Les lesions musculars no s’erradicaran, tot i que tiri endavant la nova màquina que idea Cos o el control que dona el GPS dels jugadors, una eina que permet als tècnics fer els canvis de manera més “científica” que “intuïtiva”. Ara bé, en tots aquells factors que es poden controlar, el Barça vol ser pioner i compartir coneixement amb qui tingui les mateixes inquietuds per reduir riscos. Avançar-se al futur: donar resposta a les preguntes que surten al terreny de joc.

El nou entrenador no podrà venir amb “una pissarra i un tros de guix”

Els responsables del projecte van deixar clar que el nou tècnic ha de ser una persona que camini en la mateixa direcció que el club i aposti per la tecnologia. “No tots els entrenadors, per molt que en sàpiguen de futbol, són bons per al Barça”, van dir després d’assenyalar que no es repetiran casos passats: el nou entrenador no podrà venir amb “una pissarra i un tros de guix”. El model, Luis Enrique, un tècnic “mil per mil obsessiu amb els números i les dades”.

urbanisme de genere

La tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, i la regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, han presentat avui un paquet de mesures per fer la ciutat més adequada i segura per a les dones, segons han explicat en una roda de premsa. El document 'Urbanisme amb perspectiva de gènere' es durà demà a la comissió d'Urbanisme, amb el suport d'ERC i la CUP, i pretén "integrar la mirada de gènere a totes les polítiques urbanístiques" per aconseguir "una ciutat més justa, igualitària, segura i sense barreres". Pérez, ha argumentat que homes i dones no viuen la ciutat de la mateixa manera i ha remarcat que les dones es mouen més a peu o amb transport públic, sovint carregades amb carretons o cotxets, i es dirigeixen més als equipaments, com les escoles, els centres de salut o els parcs.

El document recull una iniciativa que ja s'aplicava en la legislatura anterior, les marxes exploratòries als barris, en què veïnes, experts i tècnics municipals fan un recorregut crític pels barris per identificar problemes urbanístics, però s'amplia. Se n'han programat una desena i a més els projectes tindran pressupost perquè es puguin resoldre els problemes que es diagnostiquin. Una de les primeres que s'ha fet, a la Colònia Santiveri de la Zona Franca, ha servit per identificar zones mal il·luminades o que queden amagades i que poden causar inseguretat a una dona que hi camini, sobretot de nit, i encara més tenint en compte que són carrers poc transitats a peu. Així, hi haurà llocs que s'il·luminaran més, carrers que es pavimentaran millor o voreres que queden amagades per arbustos que es podaran per fer-les més visibles. S'hi invertiran 1,4 milions d'euros.

Però els canvis no són només una qüestió de seguretat. De fet, segons Pérez, la seguretat no és on posen més èmfasi, i quan parlen d'urbanisme amb perspectiva de gènere per aconseguir una ciutat més justa també volen dir "que no estigui només a disposició dels treballs productius" i, per exemple, que també sigui més justa "per a qui porta el nen a l'escola o estigui cuidant una persona gran". En aquest sentit, aquest any s'enllestirà un manual amb criteris de gènere per als tècnics que treballen en el planejament urbanístic, i també es preveu fer un pla de mobilitat escolar amb mirada de gènere, per millorar les rutes a les escoles.

A més, l'Ajuntament preveu incloure la "perspectiva de gènere", segons Sanz, a les grans transformacions urbanístiques de la ciutat. Ha fet èmfasi sobretot en la Meridiana, "una de les darreres autopistes urbanes que queden a la ciutat", i s'estudiarà com aconseguir que els veïns la travessin més fàcilment. La perspectiva de gènere també s'aplicarà a les superilles, en canvis a la xarxa d'autobusos i de carrils bici, i al pla de barris. A més, es posaran en marxa dos projectes pilot: un per millorar el pas i l'accés al polígon industrial del Bon Pastor i Torrent de l'Estadella, i l'altre per fer un mapa de la xarxa quotidiana del barri de Gràcia. Sanz ha explicat que s'identificaran els espais més problemàtics del barri i es difondran les rutes més segures per arribar als diferents equipaments mentre no se solucionin.

magatzem intelligent

Els Hostalets de Balenyà (a 10 minuts en cotxe de Vic) s'ha vestit aquest diumenge de festa major per donar la benvinguda a la nova ciutat logística de Bon Preu, el grup de distribució alimentari heureu de la bacallaneria de la família Font. La companyia catalana posa en marxa –entre pluges de confeti i globus aerostàtics, i amb el periodista Albert Om de mestre de cerimònies– la seva aposta de futur: un magatzem de 23.000 m² per a productes frescos que té la missió de duplicar la seva facturació d'aquí a 10 anys.

Si el 2016 superava els 1.000 M€ d'ingressos, Bon Preu pretén arribar al 2027 amb més vendes que altres insígnies de l'empresariat català com Mango o Damm. "Avui estem construint el nostre futur", asseguraven els fulletons de l'empresa als més de 1.200 treballadors i veïns del poble que han assistit a la inauguració.

Les autoritats –amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com a plat fort de l'acte– també han aplaudit una empresa que ha augmentat en més d'un 50% les seves vendes els últims cinc anys, i guanya quota de mercat en temps del regnat de Mercadona. Bon Preu vol jugar la carta del fresc millor que ningú i la cadena deixa la partida en mans del producte de proximitat per guanyar el pols a la competència.

"És un model que, sense perdre la seva identitat, no ha perdut mai la vocació de modernitat", ha dit Puigdemont sobre el grup. La nova inversió posa  38 M€ sobre el terreny, permetrà oferir 24.000 referències de productes, crearà 200 llocs de treball nous i amplia la ciutat logística de la companyia a 58.000 m² en total.

Intel·ligència artificial i autoconsum d'energia

A més, ara la bacallaneria va d'algoritmes. En els darrers cinc anys, Bon Preu ha invertit 7 M€ a incorporar sistemes d'intel·ligència artificial als seus magatzems i establiments, i hi destinarà 10 M€ més en els pròxims anys. Per exemple, el grup compta amb un programari per calcular a temps real l'estoc de les botigues i preveure amb antelació les necessitats del centre logístic. " És una inversió per ser més competitius", ha dit el seu president, Joan Font.

L'antiga bòbila de Balenyà ha passat de fabricar totxos a convertir-se en l'edifici d'autoconsum fotovoltaic més gran de Catalunya. El sostre del magatzem està recobert de gairebé 2.500 planells solars que generen el 40% de l'electricitat que necessita la instal·lació.

prou deanonaments

El consell de ministres ha aprovat aquest divendres un decret per ampliar l'anomenada moratòria antidesnonaments fins al 2020. Mitja dècada després que la crisi obligués milers de persones a deixar casa seva, la Moncloa accedeix a ampliar amb escreix una mesura que en el seu moment es va considerar una solució de mínims molt criticada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Primer, perquè a la primera mesura, que va entrar en vigor el 2012, s'hi podien acollir molt poques famílies i no era d'obligat compliment per als bancs -era un simple codi de bones pràctiques-. I segon, perquè la moratòria, que es va anunciar en la recta final de la legislatura i a les portes de la campanya electoral, només afectava el 8% del total. Ara, després que el pitjor moment de la crisi hagi passat, el govern espanyol ha aprovat un reial decret negociat amb el PSOE, el PNB, Ciutadans i Coalició Canària que amplia les persones que es poden acollir a la moratòria i inclou una gran novetat -a l'espera que es publiquin al 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE) els detalls del decret-: les famílies en risc de desnonament podran quedar-se a casa seva amb un lloguer social.

Només un dia després que el Congrés evidenciés la fragilitat del govern de Mariano Rajoy, el seu executiu ha segellat avui un nou acord amb els socialistes perquè s'introdueixi al codi de bones pràctiques del 2012 l'opció de llogar l'habitatge. Segons ha explicat el ministre d'Economia, Luis de Guindos, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, els deutors amb el desnonament suspès podran sol·licitar al banc llogar el pis "en condicions favorables" durant un període de "5 anys", susceptibles de ser renovats 5 anys més si hi ha un acord entre les parts. En concret, estableix que els deutors que es poden acollir a la moratòria hauran de demanar en un "termini determinat" -que no s'especifica- l'opció del lloguer social, que no podrà superar el "preu màxim anual del 3% del valor de l'habitatge" en el moment de la petició de desnonament (cal tenir en compte que la majoria de bancs i promotores solen situar actualment el valor d'un lloguer anual en el 5% del preu de venda).

Qui són les persones en risc de desnonament que es podran acollir a aquesta opció de lloguer social, així com també a la suspensió dels desnonaments? El govern espanyol també amplia els casos, que suposaven només el 8% el 2015. A l'espera de poder llegir la lletra petita del decret publicada al BOE, tant De Guindos com fonts del PSOE han assegurat que ara podran acollir-s'hi tots els deutors a l'atur (i no només els que haguessin esgotat totes les prestacions, com passava fins ara), les famílies amb menors de 18 anys a càrrec (abans el límit era de 3 anys), les famílies monoparentals amb fills (fins ara era necessari que fossin 2), així com els nucli familiars amb una víctima de violència de gènere o dues persones en situació de dependència, discapacitat o malaltia greu (abans això no estava regulat).

Finalment, el decret també inclou una disposició addicional perquè el govern espanyol proposi en un màxim de 8 mesos mesures perquè els deutors hipotecaris puguin recuperar el seu habitatge habitual. De Guindos ha assenyalat que està previst que això es desenvolupi pròximament en la llei de crèdit immobiliari, però no ha avançat detalls. Amb tot, el ministre ha assegurat que el més important no són les "mesures pal·liatives", sinó que portem "2 anys amb caigudes en el número de desnonaments amb taxes interanuals del 30%" i que la "raó principal" és la recuperació econòmica.

Una altra solució de mínims?

El portaveu de la PAH Carlos Macías s'ha afanyat a contrastar les xifres del govern espanyol en matèria de desnonaments en una ràfega de tuits després que De Guindos anunciés el decret. Segons el ministre d'Economia, pràcticament 80.000 famílies s'han vist afavorides per les mesures del govern de Mariano Rajoy en els últims 5 anys, des de l'aprovació del codi de bones pràctiques el març del 2012. Ha assegurat que s'han suspès més de 24.000 desnonaments, s'han acollit més de 45.000 famílies, s'han fet fins a 35.000 reestructuracions de deute, 7.000 dacions en pagament i cedit pisos d'acollida per a 9.000 famílies.

Macías primer ha recordat que De Guindos va dir que amb la "falsa moratòria" es pararien fins a 120.000 desnonaments, però que en canvi se n'han parat 24.000, és a dir, el 4,6% de totes les famílies amb ordre de desnonament. Segon, que el fons social d'habitatges només ha donat resposta a 10.000 famílies enfront del mig milió de desnonats; per tant, un 1%. I tercer, que amb el codi de bones pràctiques només han donat resposta fins ara a un 0,5% de les més de 700.000 famílies a les quals s'ha iniciat una execució hipotecària.

Min grau

Té 71 anys i un somni: córrer el Tourist Trophy de l’illa de Man, la road race (cursa per carretera) per excel·lència, una de les curses més perilloses que hi ha: els més de 250 morts en les 109 edicions d’aquesta cita així ho indiquen. “No tinc intenció de matar-me! Tinc 71 anys. Sé que puc caure, que puc caure i em puc matar... però no hi vaig amb aquesta intenció. No hi penso!”, diu Benjamín Min Grau. Per a ell, conegut com el Rei de Montjuïcper tots els triomfs que té en la prova barcelonina de resistència, això és la cirereta que culminaria els seus més de 30 anys de carrera. Perquè sobre una moto fa molts més anys que hi va. “Tenia dues hores de vida i ja estava sobre una moto!”, explica, i afegeix: “Els meus pares tenien un taller de motos i la llevadora, quan vaig néixer, em va donar al meu pare. Ell no sabia què fer amb mi... i em va posar sobre el seient d’una moto. Per això jo tinc aquesta passió exagerada per les motos”, diu rient.

"Tenia dues hores de vida i ja estava sobre una moto"

BENJAMÍN 'MIN' GRAUPILOT

La seva família, que es pensava que ja podia deixar de patir per les caigudes, es mira amb recel l’última obsessió de Min Grau: participar en aquesta cursa en la modalitat de clàssiques amb una Yamaha “ pata negra”, com ell diu. Bé, potser serà “la penúltima” obsessió. “Un amic, quan li vaig dir que volia córrer a l’illa de Man, em va dir: «No em diguis que serà l’última cursa, que fa 35 anys que em vas dir que seria l’última i després n’has fet 40 més»”, recorda rient. “Tinc la família i els amics dividits. De les meves quatre filles, dues no volen que hi vagi i la dona tampoc hi està d’acord, perquè diu que soc gran i que si caic em puc fer mal. Però jo no tinc la idea de caure, tinc la idea d’anar al meu ritme, un ritme contundent, fluid, i ràpid. No enfilant-me per les parets, anant amb precaució”, apunta.

Sap que serà “dels més grans”, però no està preocupat. “Estic molt en forma. Jo sempre vaig en moto. Cada setmana fem sortides, entre 150 i 200 quilòmetres. Plogui, nevi o faci sol, sempre anem en moto, tot i que si plou aquell dia som menys perquè n’hi ha alguns que es queden a casa”, explica. L’organització els obliga a fer sis curses abans de poder inscriure’s i la primera la farà avui, a Alcarràs.

Així, un cop hagi completat tots els requisits i pugui fer la inscripció, ja té clar com hi anirà, fins a l’illa de Man: “En moto”. “Els mecànics aniran amb la moto de carrera amb els recanvis en furgoneta i al seu costat hi anirem 4 motos més en caravana”, avança Grau, que diu que té previst sortir el 14 d’agost cap a terres britàniques. “Seran 2.500 quilòmetres d’anada, ens serviran per arribar amb l’entrenament fet”, assegura, mentre somriu. Amb ell hi anirà Ramon Oliver, amic seu i qui l’està ajudant a coordinar-ho tot, a més d’Àngel Gutiérrez, el seu mecànic de tota la vida.

"Hi ha dies que no dormo pensant en la cursa”

BENJAMÍN 'MIN' GRAUPILOT

Min Grau sap que al TT de l’illa de Man l’acompanya una llegenda negra. Molta gent s’hi ha deixat la pell en un traçat que va caure del calendari del Mundial de motociclisme per perillós. “La gent exagera molt. Jo no hi he estat, encara, al circuit. L’he vist en vídeos. És perillós? Sí, és molt perillós. Però anar a dalt del Montseny també és molt perillós. L’única diferència és que allà hi ha rectes en què vas a 300km/h. És perillós perquè s’hi han matat moltes persones”, raona el pilot, que, a més, afegeix que el traçat té “62 quilòmetres” i que, per tant, “costa molt de memoritzar”. “Són quatre voltes, però una és el que durava un relleu a Montjuïc”, apunta, i ràpidament afegeix: “És com Montjuïc, però molt més espectacular, més perillós i més selectiu”.

Min Grau no anirà sol a l’illa de Man. A més de la seva gent de confiança, s’hi emportarà la Moreneta. “La tinc a la tauleta de nit”, diu, i explica: “Cada nit li demano que pugui córrer a l’illa de Man. Hi ha dies que no dormo pensant en la cursa”, confessa amb la veu tallada per l’emoció.

noves danses

Durant molts anys, la mallorquina Catalina Carrasco va ballar professionalment en discoteques. Principalment a Eivissa, especialment a Pacha. Entre les companyes de la nit illenca hi havia diverses transsexuals. I totes tenien una història semblant en què la majoria de les feines els estaven vetades. No les volien d'empleades de banca, ni de cambreres, ni de recepcionistes. "Si ja les que hem nascut dones tenim problemes, imagina't les dones trans", diu. En el seu dia a dia trobaven sovint el mateix ressentiment que avui viatja per carretera, en l'autobús taronja d'Hazte Oír. Aquella constatació ressona en l'espectacle Crotch (Entrecuix), una peça creada per Carrasco, que la defineix com a transdansa, "perquè a més de la dansa utilitza el gest i la veu", i que té per objectiu últim "reivindicar la desconstrució del gènere, l'espai que hi ha al mig entre les etiquetes home i dona". Es va estrenar a l'última FiraTàrrega i ara es presenta a la Sala Beckett de Barcelona.    

Crotch és, per sobre de tot, un cant a la llibertat i a respectar la diferència. El nou espectacle de la companyia Baal, fundada per Carrasco i per Gaspar Morey, pren com a referent una peça prèvia del grup titulada Realitat invisible. Parlava de la dualitat que conforma l'essència de moltes persones. "De com dins de nosaltres hi poden conviure diferents estats. I de com la imatge que tu tens de tu mateix pot no coincidir amb la dels altres".    

La idea és trasplantar el model en cada lloc on actuen, i col·laborar amb associacions feministes i LGTBI locals

En aquella peça antiga, Carrasco ballava un duo amb la imatge d'una altra dona projectada sobre una pantalla. A Crotch els intèrprets són set, i a més de Carrasco només n'hi ha dos de professionals. Els altres quatre van ser escollits en un taller entre integrants de les associacions catalanes Generem (persones en diferents estadis del trànsit de gènere) i EnFemme (grup de suport per a persones transgènere). I tots tenen cossos molt diversos. Res d'estàndards, res d'uniformitats en una peça on es dinamiten els estereotips. La idea és trasplantar el model en cada lloc on actuen, i col·laborar amb associacions feministes i LGTBI locals. De moment ja ho han fet a Mallorca, Eivissa i Suècia, i també aniran a València i faran una petita gira per Anglaterra. Més endavant tenen previst anar al Brasil i Mèxic. 

A Crotch, a més de ballar, els intèrprets comparteixen amb els espectadors situacions trasbalsadores viscudes en el seu dia a dia. Així emergeixen temes com "la violència sexual o la pressió de la societat heteropatriarcal", explica Carrasco. La directora i intèrpret diu que al final de cada funció molts espectadors se'ls acosten "per abraçar-nos i per preguntar-nos més coses sobre les nostres vides". 

El format final de Crotch és deutor de les circumstàncies en què va acabar de prendre forma, els dies de l'última FiraTàrrega, coproductora de la peça. La fira els va cedir un espai compartit amb una altra companyia, Les Impuxibles, que hi participaven amb el seu espectacle més conegut, Limbo, sobre la transformació d'una noia en noi. Tot i que, com recorda Carrasco, utilitzen llenguatges molt diferents, les dues companyies van tenir una estreta col·laboració artística. Espai Zebra, el nom de l'espai compartit, era en si mateix una declaració de principis: superar les arrelades categories del blanc i el negre i conquerir nous espais.    

A la Beckett, les dues companyies tornen a coincidir. Formen part de La revolució del gènere, el cicle temàtic que organitza la programació de la sala durant les properes setmanes. Espectacles, xerrades i tallers, sota el comissariat de Laia Grau. El transgènere és un dels temes que es tracten, però la temàtica és més àmplia i molt ambiciosa: "Desmuntar el mite de la igualtat per ajudar a enfocar la mirada", diu Grau. I s'hi han posat sense por, endinsant-se en un terreny tan ple de punxes com el de la ficció. "En el món de la ficció, els rols dels homes i les dones són molt més clàssics que a la vida real", assegura la comissària. Per demostrar-ho, sotmetran pel·lícules, sèries, obres de teatre i còmics, entre altres formats, a una triple prova del cotó fluix. El test de Bechdel avalua si un producte de ficció compleix els estàndards mínims per evitar l'esquerda de gènere; el principi de la Barrufeta es refereix a aquells productes de ficció en què, com als Barrufets, els protagonistes són homes i només hi ha una dona; i el test del llum sexi detecta quan el paper de la dona és tan poc transcendent que el podria interpretar un llum. Durant unes setmanes, l'escenari de la Beckett serà un privilegiat espai per al debat sobre la qüestió de gènere.