la gent democrata

“Si no es fa la DUI les ferides de l’1-O no hauran valgut la pena”

A Carles Mesegué se li ha acabat la paciència. Amb Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a la presó i amb l’anunci oficial de la suspensió de l’autonomia, ahir va manifestar-se per reclamar la declaració d’independència de Catalunya. “Ens hem trencat la cara i les costelles, literalment, per poder votar; ara els toca a ells”, diu, en al·lusió als polítics catalans. En efecte, un cop de porra el dia del referèndum va trencar una costella del Carles. Però això no li va enfonsar la determinació. Al contrari.

Emocionat, recorda que centenars de persones van defensar els vots i les urnes, però sobretot “l’honor i l’orgull del país”. Ara demana que les càrregues policials d’aquell dia no siguin en va. “Si no es declara la DUI els cops de porra i les ferides d’aquell dia no hauran valgut la pena”, diu. I amb contundència avisa que si no s’aplica el mandat del referèndum no podrà evitar sentir “frustració”. “M’hauran enganyat i traït”, admet.

El Carles és tot un expert en mobilitzacions massives. En l’últim mes no n’ha faltat a cap, encara que la d’ahir era la “més especial”. Com els altres dies, ha vingut amb l’autobús que organitza l’ANC de Sant Cebrià, al Maresme, el poble on viu i el poble on la Guàrdia Civil va carregar amb duresa dues vegades l’1-O. En recorda tots els detalls i els explica amb una barreja d’indignació i fermesa. El primer cop tot just passaven quinze minuts de les nou del matí, quan 40 agents de la Benemèrita van carregar contra els que hi havia a les portes del col·legi electoral. “Ens vam concentrar tots a la porta i vam poder repel·lir l’atac, que va durar uns 20 minuts”, relata. I segueix: “Ens van atonyinar, però se’n van haver d’anar. Ens van dir: “Volveremos ”.

Tot i l’amenaça dels guàrdies civils, la gent no volia moure’s del col·legi. “Les dones del poble van ser les que van dir que si havíem vençut una vegada, ho podíem tornar a fer, i les mestres van dir que ningú tocaria l’escola”, recorda el Carles. No havia passat ni una hora que centenars d’agents -ell i la seva dona diuen que uns 200- van tornar al col·legi. “Van entrar al poble fent clonc-clonc-clonc, amb les porres i els escuts. Eren com un exèrcit”, explicava ahir. Van fer fora un a un els centenars de persones que hi havia.

“Tinc la mirada gravada al cap”

“Jo no sentia el dolor dels cops de porra”, diu el Carles. Quatre dies després, quan el mal ja era insuportable, va anar al metge i la radiografia va certificar que tenia una costella trencada. Per això, quan ha sentit que els Mossos podran ser substituïts per la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, s’ha esgarrifat. “Aquests cossos de seguretat tenen un problema: els hem perdut la por, i el que és pitjor, el respecte”, avisa. I afegeix: “Tinc la mirada dels ulls dels guàrdies civils gravada al cap. Ni parpallejaven”.

Els seus fills li han preguntat si ho tornaria a fer. “I tant que sí”, respon. Però ara demana que la convicció de la gent s’acompanyi de gestos polítics. “Necessitem que el president faci un pas endavant, perquè si no les forces començaran a fallar”, alerta. Només així, diu, se superarà l’impacte de la repressió de l’1-O: “L’única cosa que em fa mal són les ferides emocionals, i aquestes només es poden curar al Parlament”.

“Haurem de desobeir molt, sense parar”

Ella sempre està al peu del canó, però no surt mai a les fotos. “No m’agrada tenir protagonisme; a mi m’agrada estar amb el poble”, reconeix Isabel Codina, de 70 anys i veïna de Girona. Ahir era l’encarregada d’un dels 80 autobusos que van sortir de les comarques gironines cap a la manifestació de Barcelona. “Tinc la necessitat de sortir al carrer. Ja estic farta que Madrid sigui tant autoritari i que només expliqui mentides i ens prengui el pèl”, afirma empipada mentre passa llista per comprovar que tothom que s’ha apuntat està assegut a l’autobús. Durant tot el trajecte se senten poques veus, i encara menys càntics. “La gent encara es fa creus del que ha anunciat Rajoy. Madrid no ens vol entendre!”, afirma incrèdula. Des del 2010 que cada any baixa a Barcelona per l’11 de setembre i sempre s’apunta a totes les manifestacions, siguin a la ciutat comtal o a la seva. I el seu grau d’experiència es nota amb l’avituallament: porta una motxilla petita amb un mocador i jersei -“per si refresca”-, mandarines, grana -“del país, eh?”-, ampolles d’aigua i aspirines -”per si a algú li agafa mal de cap”.

Orígens revolucionaris

La Isabel no recorda quan va ser la seva primera manifestació, que calcula que deuria ser als anys 70, quan estudiava infermeria a la Creu Roja de Barcelona i assistia a les reunions clandestines que es feien a les parròquies. “I sempre que hi havia alguna protesta m’hi apuntava ràpid!”, recorda amb un somriure trapella. Va ser en aquella època que es va fer militant del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, fundat per Josep Pallach, que va derivar en l’actual PSC. “Quan en Maragall va estripar el carnet, jo vaig fer el mateix! No em va agradar el vessant espanyol que va agafar el PSC”, rememora la gironina, que després es va apuntar al Moviment d’Esquerres (MES), tot i que creu que “tots els polítics menteixen i ja no te’n pots refiar de cap”. La infermera, que fa cinc anys que es va jubilar, també és sòcia d’Òmnium i l’ANC, on col·labora fent tot tipus de tasques, ja sigui repartir aigües, vendre samarretes o transportar material. I, esclar, també va col·laborar en l’organització del referèndum, i durant l’1-O va estar defensant l’Escola Pia de Girona des de les 5 del matí fins a les 12 de la nit. I ahir tenia clar que el seu lloc era a Barcelona.

Sense por

I davant l’anunci de l’aplicació del 155, ella té ben clar què s’ha de fer: “Desobeir molt, sense parar! No acceptarem que vinguin de fora a dir-nos com hem de fer les coses!”, diu indignada, i afegeix: “Qui accepti un càrrec d’aquí per ordres de Madrid és un masoca! Perquè només trobarà resistència i ningú li farà cas de res, ni a la ràdio, ni als Mossos”. La seva fermesa és envejable. “Al principi estava nerviosa, però ja fa dies que estic ben tranquil·la”, i ni tan sols li tremolen les mans quan sent que no cobrarà la pensió. “Por? Gens! I tant que cobraré, que no ens enganyin!”, afirma segura abans de recordar amb saviesa: “Només hi ha una manera de guanyar la batalla i és lluitant fins al final”. I, sens dubte, ella segur que hi serà.

policies

Comparar el funcionament de la Guàrdia Urbana de Badalona amb l’operativa d’un hospital no és una barbaritat. El model de policia municipal que s’ha impulsat els últims dos anys a la tercera ciutat més poblada de Catalunya agafa de referència el patró d’un centre sanitari. “Veiem els símptomes dels ciutadans i establim què s’ha de fer”, assegura el cap de la Guàrdia Urbana de Badalona, Conrado Fernández. Com qualsevol hospital, els agents també donen cobertura a les urgències, tot i que els objectius del nou model de la policia de Badalona, amb la proximitat com a emblema, són la prevenció i el seguiment.

La primera gran mesura de l’actual equip de govern, format per Guanyem Badalona en Comú, ERC i ICV-EUiA, va ser dissoldre la unitat antidisturbis de la Guàrdia Urbana. Des de finals de juny del 2015, la ciutat ha volgut deixar enrere el model policial que havia desenvolupat el govern del PP en l’anterior mandat. “Tenir antiavalots no és competència nostra”, ressalta Fernández, que matisa que els desapareguts antidisturbis de Badalona no eren equiparables amb uns veritables antiavalots. “Hi havia un grup d’agents, amb una furgoneta, una roba i unes condicions laborals diferents, que intervenien quan hi havia un problema”, defineix el cap de la Guàrdia Urbana.

L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, destaca que en el mandat del PP “s’havia fet una utilització lamentable” de la policia municipal, “enfortint-ne el vessant repressiu”. “Havíem de reconstruir la confiança de la població amb una Guàrdia Urbana que actués sense prejudicis”, defensa Sabater. “Llavors no importava la part preventiva, sinó la reactiva”, afegeix Fernández, que explica que ara la policia municipal treballa per “donar garanties als ciutadans perquè no tinguin por” del cos. Mantenint el símil d’un hospital, el cap de la Guàrdia Urbana ressalta la prevenció: “Amb un model de proximitat has de treballar abans per evitar la malaltia”. També adverteix que s’ha de fer el seguiment, “per no perdre el control del malalt”.

Entre la implicació i la resistència

Però la transformació de la policia municipal de Badalona no ha sigut fàcil. Així com hi ha una part “important dels treballadors que estan contents i s’hi han implicat moltíssim”, Sabater admet que hi ha una altra part “resistent que se sent més còmoda amb un sistema repressor”. Per això, la Guàrdia Urbana ha engegat un programa formatiu per als agents que es desenvolupa amb el suport de la UAB i l’Escola de Policia de Catalunya. “No canvies un model d’organització d’un dia per l’altre”, afirma Fernández, que apunta que “els professionals han d’accedir a la informació i conèixer la realitat per poder aportar, des de la seva perspectiva i la seva experiència, solucions als problemes”. “La planificació està donant molt bons resultats”, exposa l’alcaldessa de Badalona.

“Amb les dades a la mà, la delinqüència ha baixat”, subratlla, perquè s’ha situat en 59 delictes per cada 1.000 habitants, sis punts per sota de la mitjana de Catalunya. “En un 90% i escaig, la població demana la presència de la Guàrdia Urbana per qüestions de civisme i convivència”, explica Sabater, que destaca que el cos treballa en un problema fins que es resol, “a vegades amb la mediació i altres no”. Com a exemples del funcionament de la policia, Sabater relata que una polèmica amb un centre de culte evangelista es va solucionar, després de la mediació, amb un acord de convivència entre els veïns i la comunitat. També a la zona d’oci nocturn de la ciutat, un lloc conflictiu amb queixes veïnals i on la desapareguda unitat antidisturbis havia actuat, l’alcaldessa defensa que els problemes s’han afrontat amb un pla de treball entre els veïns, les empreses d’oci i l’àrea de Joventut, incloent-hi la mediació i el reforç de les patrulles tàndem (formades pels agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra).

El PP rebutja el canvi de model

“Ens va semblar una barbaritat eliminar els antidisturbis”, assegura el regidor del PP de Badalona, Miguel Jurado. El seu partit s’oposa a la nova organització de la policia municipal i acusa el govern de “no preocupar-se” per la seguretat. Jurado afirma que s’ha reduït la presència de patrulles de la Guàrdia Urbana als carrers de la ciutat. També apunta que la desaparició dels antidisturbis ha comportat que els agents locals no aconsegueixin “imposar el respecte” en un aldarull. En canvi, el cap de la policia remarca que s’han creat les patrulles tàndem, que són les que actuen en una situació més conflictiva. “El PP, des de l’oposició, fa créixer el relat que a Badalona hi ha inseguretat. Aquest discurs no és contrastable amb les dades policials de la ciutat”, ressalta l’alcaldessa.

Sabater conclou que l’autenticitat del model de proximitat implantat a la Guàrdia Urbana de Badalona és que posa l’èmfasi en la planificació i la resolució dels conflictes.

Altres policies s’interessen pel funcionament

La nova organització de la Guàrdia Urbana de Badalona ha traspassat l’àmbit de la població. Altres municipis catalans s’han interessat pel model de policia que s’hi ha instaurat els últims dos anys. Fins i tot els responsables del cos han exposat el seu funcionament més enllà de Catalunya, en diferents ciutats de l’Estat com Madrid, Pamplona i Saragossa. “El canvi que estem efectuant ens ha servit per intercanviar experiències”, destaca el cap de la Guàrdia Urbana de Badalona, Conrado Fernández. “Si analitzes els models policials segons els seus objectius de treball, hi ha diferències importants”, diu.

L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, afegeix que el funcionament de la Guàrdia Urbana de la ciutat també és un referent perquè “no acostuma a ser habitual” impulsar un procés participatiu per a la seguretat, com va fer la població. “Hem participat en tallers amb el nostre funcionament policial de protagonista”, explica Sabater, que sentencia que forma part de les sinergies entre consistoris: “Els ajuntaments aprenem junts”.

polonia alternativa

Quan no estic adoctrinant el meu fill de gairebé tres anys políticament -bé que li he de respondre per què repiquen cada nit les cassoles- ho faig televisivament. Se’n diu educació. I, així, de tant en tant, surto a la caça d’espais infantils que compleixin el doble requisit de a) entretenir-lo moderadament i b) no provocar-me el desig d’arrencar-me els ulls quan arriba la repetició número 328. En una d’aquestes incursions he descobertPat&Mat, la joia que vull compartir avui.

En Pat i en Mat són dos veïns que intenten resoldre problemes quotidians amb tanta imaginació com poca perícia. I cada cop que proven d’arreglar el xafastre que han creat, només fan que augmentar encara més el perímetre de la seva calamitat. No és una sèrie pensada específicament per als nens, però el meu nano es cargola de riure cada cop que els veu intentar agafar un relliscós pollastre congelat que acaba saltant indefectiblement per la finestra. El motor de cada episodi és l’humor físic, l’ slapstick i la fascinació pels invents. No estem lluny de Chaplin, el Tricicle, Jacques Tati o aquell insòlit professor Franz de Copenhaguen.

He deixat per al tercer paràgraf dir que es tracta d’una sèrie d’animació gravada fotograma a fotograma amb ninots, sense diàlegs i creada el 1976 a Txecoslovàquia. Però no truquin a la DGAIA encara per estar furtant-li La patrulla canina al meu plançó per culpa d’aquesta vetusta sèrie. Quaranta anys més tard encara se’n segueixen gravant capítols -amb el mateix lookantic-, ja que justament la sèrie és universal i atemporal. ¿A qui no li agrada veure fracassos estrepitosos aliens? A més, en aquesta època en què els personatges d’animació semblen fets de blandiblub i no paren de moure’s histèricament, veure evolucionar dos ninos corporis i de volumetria estable resulta commovedor.

La sèrie, tot i la seva aparent innocència, va patir la censura del comunisme: els de la tisora creien que si un personatge anava de vermell i l’altre de groc era perquè representaven les tenses relacions entre l’URSS i la Xina. Solució? Durant una dècada (fins a la caiguda del comunisme), la camisa d’un dels personatges va passar a ser grisa. Els molestava, esclar, que aquells dos desastres amb potes poguessin ser la paròdia del perfecte i capaç obrer idealitzat pel règim. El seu inconformisme contra els problemes de la quotidianitat precària i una actitud vital alegre i despreocupada són -a part d’un excel·lent material educatiu per al meu fill- una botifarra subtil contra l’antipatia d’un govern repressor.

Vaja, que si acaben segrestant el Polònia, sempre ens quedarà Pat&Mat

distribucio

Les grans superfícies i supermercats continuen amb el seu full de ruta de cara a les festes de Nadal i mantenen les decisions de compra de productes catalans, com el cava i el vi català, tal com estaven previstes abans que es tensés la situació política a Catalunya, de manera que no tenen intenció de discriminar aquests productes en els seus lineals. Així, empreses com El Corte Inglés, Carrefour o Dia segueixen treballant amb normalitat davant la campanya nadalenca, sense que el conflicte influeixi en les compres a proveïdors catalans, que es realitzen en funció de l’evolució de vendes d’altres campanyes anteriors i de les noves tendències, segons va informar Europa Press.

Des de El Corte Inglés es va indicar a l’agència que el gegant de la distribució no ha reduït el volum de compres de productes procedents de Catalunya, tenint en compte que les comandes i tot el que està relacionat amb la campanya nadalenca es preveu amb molta antelació. Per la seva banda, Carrefour segueix amb l’activitat pròpia en aquestes dates prèvies a les festes de Nadal i continua treballant amb normalitat, mantenint sense canvis les seves decisions de compres de productes catalans, segons van explicar fonts del grup.

La cadena de supermercats Dia segueix la mateixa línia, sense canviar les seves peticions de compra de productes catalans, que es poden veure alterades únicament en funció de la rotació dels productes en els lineals, cosa que ve determinada pels consumidors, van assenyalar fonts de la companyia, que van precisar que la campanya nadalenca es tanca entre l’abril i el maig.

residus

Cap a les vuit del vespre a Tiana petits cubells d’escombraries domèstiques comencen a aparèixer a les portes dels domicilis del nucli urbà, llestos perquè els serveis de neteja se’ls enduguin. No són sempre els mateixos: quatre dies a la setmana es recull l’orgànica i només un dia, el dimarts, es treu el cubell gris del rebuig. Aquest és el model porta a porta que va permetre al municipi capgirar les ràtios de recollida selectiva l’any 2000 -que eren molt baixes- i convertir-se en una població líder que avui té unes cotes de reciclatge que superen el 80%. El model porta a porta, amb variacions per adaptar-lo a cada cas, funcionava en 140 poblacions de tot el país a finals de l’any passat i la xifra no para de créixer i ho farà encara més durant el 2018, quan es posin en marxa plans municipals i d’àmbit comarcal previstos a l’Anoia, al Segrià o a Barcelona, que ahir va anunciar el primer pla pilot del porta a porta al barri de Sarrià.

Barcelona serà la primera gran ciutat que testarà la convivència del model de recollida d’escombraries a la porta de casa per millorar les ràtios de reciclatge, que estan “estancades des de fa set anys en un 36%”, segons va explicar ahir Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Ecologia de Barcelona. Sanz va recordar que aquest mecanisme de recollida ja funciona en algunes zones de grans ciutats europees com Milà, Berlín o Parma. “A Europa hi ha nou milions de persones que viuen en grans metròpolis però funcionen amb el model porta a porta”, va defensar Sanz.

El model del porta a porta ha demostrat ser útil per disparar les corbes de reciclatge allà on s’ha implantat perquè permet separar millor les fraccions de la brossa, sosté la comissionada tècnica de l’Associació de Municipis Catalans per a la Recollida Porta a Porta, Montse Cruz. “És un sistema més eficient i el primer pas per avançar cap a un model de pagament per generació”, afegeix, un sistema pel qual paguin més les llars que menys reciclin.

Primer pla en una gran ciutat

La prova a Sarrià serà el primer experiment de la recollida porta a porta dins d’un gran nucli de població a Catalunya, on fins ara només està implantat en municipis de menys de 15.000 habitants. Al nucli antic de Sarrià, on viuen unes 8.500 persones, ja es van retirar els contenidors dels carrers -tots excepte el verd del vidre- l’any 2000 perquè els veïns traiessin cada dia la brossa a la porta de casa.

El canvi, però, és que a partir del 19 febrer del 2018 entrarà en funcionament un porta a porta real i els veïns hauran de seguir un calendari amb dies específics per treure cada fracció de residus. Així, per exemple, l’orgànica es recollirà quatre dies a la setmana -el dilluns, el dimecres, el divendres i el diumenge-, mentre que el rebuig només es podrà treure a la porta el dilluns. L’Ajuntament distribuirà bosses de colors entre els veïns -negra per als residus sanitaris, groga per als envasos reciclables o blava per al paper i el cartró-, que aniran amb un xip per poder començar a obtenir dades sobre com funciona el pla al veïnat. Només el vidre, per “motius de seguretat”, seguirà anant a contenidors verds, va explicar Sanz. També hi haurà tres zones d’emergència on es podran dipositar els residus qualsevol dia fora d’aquest calendari.

La implantació del model porta a porta s’estudiarà més endavant per a espais similars, com altres cascs antics de la ciutat, segons va apuntar el comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament, Frederic Ximeno. El futur contracte de recollida de residus de Barcelona, que s’aplicarà a partir de finals del 2019, inclourà “flexibilitat” per avançar en aquest model, segons Sanz.

En paral·lel, hi ha comarques que es preparen per desplegar el model porta a porta mitjançant l’aliança de municipis, com ara l’Anoia, on 24 dels 33 municipis l’implantaran la primavera del 2018. Serà un canvi que afectarà 30.000 persones, tot i que la capital, Igualada, i altres grans municipis no s’hi han sumat. “El concurs es licitarà per un cost d’1,3 milions d’euros a l’any per recollir totes les fraccions de residus porta a porta”, va explicar el responsable de Sostenibilitat del consell comarcal de l’Anoia i alcalde de la Pobla de Claramunt, Santi Broch. El Segrià també prepara una estratègia similar amb 24 municipis petits que sumen una població de 22.000 habitants i que canviaran el sistema de recollida l’any que ve. El Berguedà i el Solsonès també faran plans pilot el 2018. El Vallès Occidental va anunciar ahir que provarà el porta a porta en més de 100 comerços i restaurants de Castellar del Vallès, Rubí i Sant Llorenç Savall.

El rerefons d’aquesta efervescència municipal per experimentar amb un model que ha ajudat moltes poblacions a millorar ràpidament les ràtios de reciclatge són els canvis anunciats per l’Agència de Residus de Catalunya, que encarirà la factura als ajuntaments amb més mals resultats en recollida selectiva. Els cànons per tona abocada en un dipòsit controlat o una incineradora seran un 60% més cars d’aquí tres anys. El Govern també es planteja sancionar els consistoris que no arribin als nivells mínims exigits per la UE, que ha fixat que un 50% dels residus municipals han de reciclar-se el 2020. Actualment, la mitjana catalana de recollida selectiva és del 30%.

estres de titanosaura

Un estudi publicat aquest dilluns a la revista 'Scientific Reports' per investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) revela que la competència entre espècies hauria sigut la causa dels ous de dinosaure patològics de fa 70 milions d'anys que s'han recuperat en diversos jaciments del sud-oest d'Europa, entre els quals el dels Nerets, a Coll de Nargó (Alt Urgell). L'estrès patit per la població de titanosaures hauria provocat que les femelles retinguessin els ous durant més temps del normal, fet que hauria provocat alteracions en el procés de formació de la closca. Els investigadors han identificat una clara correlació entre la presència d'aquests ous patològics i un intens fenomen de reemplaçament faunístic que va tenir lloc a Europa a finals del Cretaci. L'estudi ha analitzat 450 mostres d'ous patològics de l'oogènere 'Megaloolithus', que s'associa al grup dels titanosaures, dinosaures herbívors de coll i cua llargs.

La principal característica d'aquests ous anormals és que presenten closques multilaminades, és a dir, diversos estrats de closques sobreposades. Aquesta malformació està estretament relacionada amb el fenomen de la distòcia, que comporta la retenció dels ous dins l'oviducte de la femella durant un període de temps anormalment llarg. 

"La distòcia es produeix a conseqüència d'alteracions químiques lligades al cicle reproductiu quan les condicions ambientals, siguin climàtiques o ecològiques, no són optimes per realitzar la posta", explica Albert G. Sellès, investigador del Grup de Faunes del Mesozoic de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

• 

A dalt, l'imatge d'una closca d'ou normal i a sota una de patològic / ACN - ICP

Durant milions d'anys, els titanosaures van ser el grup de dinosaures més abundant i divers d'Europa, fins a l'arribada dels hadrosaures, fa uns 70 milions d'anys. Aquestes faunes, juntament amb altres espècies de titanosaures, van irrompre amb força en un període relativament curt dins les comunitats faunístiques de finals del període Cretaci. "Davant d'una pertorbació d'aquesta magnitud, sabem que l'increment en la competitivitat entre espècies pels recursos naturals produeix un seguit d'alteracions en les comunitats ecològiques, entre les quals un augment de l'estrès de les faunes", explica Albert G. Sellès. "Aquest estrès es pot expressar de moltes formes, una de les quals és l'alteració dels cicles reproductius", conclou l'investigador.

Els ous patològics es localitzen en un interval temporal molt concret, fet que indicaria que la seva presència està relacionada amb un fenomen molt particular i puntual. De la mateixa manera que una gallina actual deixa de pondre ous en situacions d'estrès, les enormes femelles de titanosaure haurien retingut els ous en els oviductes més temps de l'habitual, situació que hauria quedat reflectida en l'estructura de la closca. Els investigadors han descartat altres hipòtesis, com que l'anomalia fos producte d'un canvi climàtic o d'un canvi en els hàbits alimentaris dels dinosaures

el conflicte global

L’ara ja gravíssim conflicte polític entre Espanya i Catalunya té unes claus d’interpretació locals ben conegudes. El fracàs de la reforma de l’Estatut del 2006, el posterior intent d’humiliació política, la sistemàtica depredació econòmica o la intransigència autoritària espanyola són alguns dels factors més visibles. Així mateix, s’ha posat en evidència que aquesta crisi assenyala el final del règim del 1978, causat per les seves insuficiències democràtiques. A hores d’ara, el “problema català” ja és l’expressió d’un “problema espanyol”. I, per si no fos prou, la resposta -en forma de silenci- que hi està donant Europa posa al descobert la feblesa del projecte europeista, del qual ja només es veu la crua pervivència d’interessos d’estat i l’ensulsiada dels valors democràtics en què retòricament deia que se sostenia.

TANMATEIX, aquest conflicte també ha de ser llegit en una clau global. I és que la confrontació política a la qual estem assistint dibuixa el combat entre els últims i violents espeternecs d’una lògica política nascuda al segle XIX i els balbuceigs insegurs d’una nova cultura política nascuda aquest segle XXI. Estem passant d’un model d’estat que ha confiat la seva força en la capacitat coercitiva dels seus aparells institucionals a través de l’exercici d’una violència simbòlica fàcilment controlable de dalt a baix, a un nou model en xarxa, en què els aparells estatals tradicionals perden el monopoli de la violència, en què es multipliquen els espais de transgressió i en què es generalitzen els fluxos de pressió de baix a dalt.

ES TRACTA d’un nou paradigma encara molt obert -potser aquesta serà, precisament, la seva principal característica-, i que només podem entreveure de manera confusa. Però algunes de les seves característiques ja es comencen a fer transparents. Per exemple, la superació del control de l’opinió pública per part dels mitjans tradicionals i la seva substitució entròpica a la xarxa. La qüestió ja va ser plantejada seriosament durant l’última campanya electoral nord-americana. Però el cas català encara és més explícit. La xarxa ha estat l’eina fonamental d’autoorganització civil; el mecanisme imprescindible per exorcitzar les amenaces sistemàtiques de l’estat espanyol; l’instrument de denúncia de la violència i el canal principal d’internacionalització del conflicte. No és una exageració dir que a Catalunya ja hi ha hagut més acció política informal però efectiva a la xarxa que no pas als partits i altres àmbits institucionals, rígids i poc efectius per respondre-hi.

UNA ALTRA de les característiques d’aquest nou paradigma és que esquerda les fronteres territorials i en defineix de noves. Passem, com ja han fet l’economia i la geopolítica, dels espais zona als espais reticulars, en els quals la solidesa ja no la dona el territori físic sinó els sistemes de relacions. Ens movem en mapes oberts i discontinus. La Catalunya que desafia l’Estat cada vegada està menys determinada per les velles variables estructurals -capital o perifèria; espai urbà o rural; classe social; edat; nivell de formació; llengua o identitat autòctona o forastera...-, i les lògiques de cooperació, cohesió, solidaritat i mobilització, també de col·lisió, atenen altres paràmetres més fluids i en bona part encara per descobrir i estudiar.

A CATALUNYA vivim un moment fundacional. Però no tan sols per l’emergència d’un nou estat els perfils del qual encara estan per escriure, sinó perquè és el moment fundacional d’una nova política que, de baix a dalt i transversalment, de manera àgil i creativa, fa desaparèixer partits polítics, posa i treu dirigents, planta cara als abusos autoritaris i és creadora de noves formes de solidaritat i cohesió sense haver de forçar adhesions incondicionals. No és estrany que Espanya no entengui res. Sense voler, potser sense mèrit, hem esdevingut exploradors avançats del futur.