dijous, 8 de març del 2018

governar a italia

Trenta hores després del tancament dels col·legis electorals a Itàlia, el ministeri de l’Interior continuava sense comunicar quins eren els resultats definitius de les votacions a causa de la complicada llei electoral, que està dificultant el recompte final. Malgrat això, s’esperen escasses variacions en la distribució d’escons. La coalició de dretes -formada per la Lliga, Força Itàlia i Germans d’Itàlia- obtindria 260 diputats i 135 senadors i, en conseqüència, es quedaria a 56 escons de la majoria, que és de 315. Per la seva banda, el Moviment 5 Estrelles (M5E), el partit més votat a les eleccions, aconseguiria 221 diputats i 112 senadors. I la coalició de centreesquerra, encapçalada pel Partit Democràtic, es quedaria amb només 112 escons a la Cambra de Diputats, i 57 al Senat.
Tant el líder del Moviment 5 Estrelles, Luigi Di Maio, com el de la Lliga, Matteo Salvini -la seva formació va ser la més votada de les tres que formaven la coalició de dretes-, han manifestat el seu dret de “governar”. La pregunta del milió és amb qui.
Hi ha quatre possibles opcions de govern, tot i que el president de la república, Sergio Matarella -que és qui té l’última paraula-, també es podria decantar per formar un executiu tècnic o d’objectius, amb personalitats no elegides a les urnes. En altres ocasions ja s’ha fet així a Itàlia.
Dreta i “descontents”
La clau estaria en diputats que acceptessin canviar de partit
La coalició de dretes i el líder de la Lliga, Matteo Salvini, podrien intentar obtenir el suport de 50 diputats i 30 senadors “descontents” amb les seves respectives formacions o que simplement volguessin “canviar de camisa”. Entre aquests hi podria haver els deu diputats que el M5E va expulsar abans de les eleccions per no haver respectat la norma del partit de retornar una part del sou a la formació. Aquests parlamentaris ja formaven part de la llista electoral del M5E quan van ser expulsats i, per tant, igualment han estat elegits diputats. Si la coalició de centredreta obtingués el sí d’aquests parlamentaris suplementaris, podria tenir la majoria. El problema és que sembla complicat que aconsegueixin el suport d’un nombre tan elevat de diputats “descontents”.
Centreesquerra i dreta
Una opció que els analistes consideren poc probable
Una altra possibilitat és que la coalició de centreesquerra i la de dreta s’aliïn i formin govern per evitar que el M5E arribi al poder. Però alguns analistes consideren que aquesta opció és pura “ciència-ficció”, perquè el líder del Partit Democràtic, Matteo Renzi, va assegurar que mai posaria la seva formació en mans dels “extremistes”, en referència a la Lliga de Matteo Salvini i el Moviment 5 Estrelles de Luigi Di Maio. Amb tot, no seria la primera vegada que el Partit Democràtic negociaria amb Força Itàlia, de Berlusconi.
M5E i la Lliga
Una majoria àmplia, però amb dos aspirants a ser primer ministre
El Moviment 5 Estrelles i la Lliga podrien tenir una àmplia majoria si unissin forces. Les dues formacions coincideixen en l’euroescepticisme i a culpabilitzar els immigrants de bona part dels mals d’Itàlia. Però tant Luigi Di Maio com Matteo Salvini aspiren a encapçalar el govern i cap dels dos sembla disposat a cedir.
M5E i el centreesquerra
El Partit Democràtic seria el principal escull
El M5E podria intentar formar coalició amb el Partit Democràtic i el partit Lliures i Iguals. Aquesta última formació ja va mostrar durant la campanya electoral la disposició a donar suport al M5E. El problema seria el Partit Democràtic, que a la campanya va defensar la seva candidatura com a alternativa als denominats “populistes”, o sigui, el M5E i la Lliga.

dimarts, 6 de març del 2018

santi vila




Si Junqueras hagués fet costat a Puigdemont per fer eleccions, ara tindríem autogovern i no hi hauria presos ni exiliats". L'exconseller Santi Vila acaba de publicar 'D’herois i traïdors', una crònica sobre els fets de l’octubre passat. Afirma que "hi ha hagut un sentiment antipolític al sobiranisme"

2.

JxCat i ERC tanquen un "preacord" de govern i el traslladaran en les pròximes hores a la CUP. Els anticapitalistes ja han advertit que no acceptaran un pla "autonomista"

3.

Ada Colau participarà a la vaga feminista del 8 de març. Cap membre del govern municipal participarà en actes oficials, tampoc els homes

4.

Renzi plega en un país impossible de governar. Cap de les forces obté el 40% dels vots necessaris per poder formar govern, ni semblen obertes a negociar

5.

Cada dia 36 famílies perden el pis perquè no poden pagar el lloguer o la hipoteca. Tot i que aquest 2017 s'han produït menys desnonaments, Catalunya continua liderant el rànquing

dilluns, 5 de març del 2018

Se'n va el lopez

“Se’n va l’Antooonio, la-ra, la-ra, la-raaa, se’n va l’Antooonio”. Barcelona té des d’ahir un motiu més per treure pit. L’estàtua que rendia homenatge al negrer Antonio López ha abandonat el pedestal on la van instal·lar el 1884. Durant tot aquest temps -amb l’excepció d’uns anys de la Guerra Civil en què el monument va ser enderrocat, abans que Franco el tornés a aixecar-, el negrer ha observat la capital catalana des de la plaça que encara porta el seu nom, a baix de tot de la Via Laietana. I, durant tots aquests anys, Barcelona -com la resta de la humanitat- ha evolucionat, i si algun dia es va sentir orgullosa d’Antonio López, ara se n’avergonyeix.
“Gràcies a tots per haver fet possible aquest acte”, va dir orgullós el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, que va recordar que han sigut les entitats veïnals, sindicals i antiracistes les que han pressionat l’Ajuntament perquè retiri López de l’espai públic. Pisarello va fer el parlament des de dalt de l’escenari, i és que la ciutat havia decidit retirar el monument en ple dia, amb una gran celebració, amb música, xocolata desfeta i performance dels Comediants inclosa. Amb orgull. “Hem vingut des de Sant Andreu per immortalitzar el moment”, deien la Nerea i el David amb el mòbil a punt per enregistrar el que es va batejar com “el vol de l’Antonio”. Aquesta esperada operació -amb nom de número de circ- consistia a retirar amb una grua la polèmica estàtua entre els crits de joia dels prop de 300 assistents. “La-ra, la-ra, la-raaa, se’n va l’Antooonio...” Com també passa al circ, el número s’havia assajat unes quantes vegades. “Aquesta nit l’han tret i tornat a posar tres cops seguits”, va explicar una treballadora de l’Ajuntament. En qüestió de 15 minuts. Abans de la una del migdia, l’estàtua ja estava carregada dalt d’un camió que va enfilar el passeig Colom camí del centre de col·leccions del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), que a aquest ritme acabarà semblant el Museu dels Horrors. L’Antonio passarà la resta dels seus dies compartint dipòsit amb l’estàtua eqüestre del dictador Francisco Franco decapitat.
“És que a l’època que estem, ja no cal un homenatge a un negrer”, assegurava Dolors Núñez, que va venir des de Sant Martí amb Francesc Ariño per celebrar que a Barcelona hi ha un esclavista menys. “De monuments franquistes ja no en queden, no?”, es preguntava en Francesc abans de respondre si encara calia retirar algun altre monument.

El nom de la plaça

El que segur que es canviarà és el nom de la plaça Antonio López. Per decidir el nou nom es farà una gran consulta entre els barcelonins. L’opció que més seguidors té és la d’Idrissa Diallo, en record al jove guineà que va morir al CIE de la Zona Franca. La proposta és una iniciativa de Tanquem els CIE. També queda pendent el futur de la plaça. De moment s’hi ha deixat el pedestal i s’hi han instal·lat dos faristols en record.

diumenge, 4 de març del 2018

les orelles

La coeducació no és fàcil. Ho sap Iria Marañón, que té dues filles, a les quals educa en el feminisme. Però els jocs i els referents culturals que reben cada dia nens i nenes, els entrenen a comportar-se, expressar-se i relacionar-se d’una determinada manera. Ho explica Marañón en el seu llibre Educar en el feminismo (Plataforma).
Eduquem diferent nens i nenes?
És difícil trobar pares que no creguin que eduquen en la igualtat. Però, sense ser-ne conscients, estem llançant missatges als nostres nens i nenes que els diuen com ha de ser un nen i una nena des que neix. Foradar les orelles a una nena ja li està dient quin lloc ocupa al món i li està dient com ha de ser una nena juntament amb tot el que vindrà després: vestir-la de rosa o donar-li nines per jugar. A les nenes se’ls diu: “Porta’t bé”, “Estigues quieta”, “Això no es fa”, “Estigues callada”. Senten aquests missatges des de petites. Hi ha un estudi que diu que a partir dels sis anys les nenes se senten menys intel·ligents que els nens. El joc és la seva manera de practicar el seu rol en el món i juguen a practicar el que seran el dia de demà.
Quins són els altres referents que rep un infant?
Les sèries de televisió estan enviant missatges que les nenes han de ser princeses, complaents i cuidadores. Les sèries per a nens i nenes estan molt diferenciades. I el mateix amb els contes infantils: princeses submises que esperen l’arribada d’un home que les salvi i renuncien a tot per amor. I el mateix amb les pel·lícules de Disney: o són princeses o són bruixes malvades. Amb l’excepció de Vaiana, Mérida o Elsa, que són dels últims personatges de dones realment empoderades i feministes.
I també els nens aprenen a través d’aquests referents.
Sí, ells també aprenen quina posició ocupen les nenes al món. I la publicitat de joguines també els envia el missatge que tenen habilitats diferents: els nens poden explorar, ser aventurers, jugar amb superherois i canviar el món. I les seves joguines estan destinades a sortir fora de casa -cotxes, avions, vaixells pirata, superherois- i això fomenta la seva independència. Les joguines els estan preparant i entrenant per ser futurs homes i dones. Espases i pistoles fomenten l’agressivitat. Els esports de nens tenen més importància que els de les nenes. I això és extrapolable al pati de l’escola, on els nens ocupen tot l’espai central jugant a pilota, i les nenes, els laterals.
Què hi podem fer els pares?
Revisar les masculinitats i feminitats i trencar amb el gènere binari: hi ha moltes maneres de ser nen o nena. Oferir jocs que trenquin amb el rol tradicional de nens i nenes. No es tracta que les nenes no juguin a jocs de tenir cura d’altres perquè això és important, però tant nens com nenes han de jugar a cuinetes i nines i han de jugar a superherois i a jocs d’exterior. I s’ha de despertar consciència crítica. Perquè potser a casa eduquem així i després tornen de fora dient que no volen un jersei rosa perquè és de nenes. És llavors quan els hem d’explicar que vivim en una societat patriarcal. Hem d’educar nenes i nens perquè siguin crítics amb el que veuen. Quan veiem una pel·lícula podem analitzar quins rols s’estan perpetuant. I també hem de fer un esforç per parlar amb llenguatge inclusiu perquè el que no s’anomena, no existeix. I a elles, no se les anomena. Tot es diu en masculí. I anar en compte amb frases com “Els nens no ploren”, “Porta’t com un home” o “Porta’t com una senyoreta”. A les nenes se les ha d’empoderar, treballar la seva autoestima i evitar el rol de submises i obedients. Fomentar l’esperit de lluita i la valentia.
Les mares de nens tenim la responsabilitat d’educar nens feministes.
Sí, perquè els homes són els que exerceixen l’opressió. Hem de fomentar les tasques de la llar, la sensibilitat i la comunicació i treballar l’assertivitat, l’empatia, el respecte i la resolució de conflictes de manera pacífica. I evitar el narcisisme.
La desigualtat s’accentua amb l’arribada dels fills.
És molt important donar exemple. Si la mare és la que neteja i s’ocupa de les cures, i el pare és qui treballa i arriba tard a casa, ells ho veuen. Si a l’escola veuen que els llibres científics són d’homes i que són els homes els que fan les coses, de manera inconscient les nenes a partir dels sis anys ja se senten menys intel·ligents que els nens. Les dones no hem de conciliar, en les famílies hi ha d’haver corresponsabilitat. Sembla que la maternitat és un deure social, però la paternitat, una elecció, i l’home pot decidir fins a quin punt s’hi involucra. És important que hi hagi lleis que promoguin la corresponsabilitat perquè no n’hi ha. Cal que les baixes siguin obligatòries i intransferibles. I que hi hagi incentius econòmics perquè les empreses siguin flexibles amb les excedències i les reduccions de jornada.
Per què el feminisme ha tingut tradicionalment mala premsa?
Alguns sectors s’han encarregat de demonitzar la paraula feminisme i se n’ha de recuperar el valor original. El feminisme des de fa 200 anys lluita per drets de les dones que ni sabíem que necessitàvem. I hi ha una part important d’homes que no estan disposats a perdre els seus privilegis. El feminisme és l’únic moviment que demana igualtat real i molts homes se senten atacats perquè creuen que els estàs prenent drets, però simplement estem igualant drets.

abstencio?

El president del Parlament, Roger Torrent havia de començar demà els contactes amb els partits per proposar un nou candidat a la investidura, que havia de ser el número dos de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez. ERC va rectificar ahir i va avalar el nom de Jordi Sànchez, després de posar-lo en dubte divendres. El portaveu del partit, Sergi Sabrià, va assegurar que encara quedaven serrells i que els equips negociadors de JxCat i ERC continuarien treballant per tenir l’acord de govern enllestit aquesta mateixa setmana. Semblava, doncs, que tot havia de seguir endavant per iniciar la legislatura, però el serrell més important va tornar a ser, com ara fa dos anys, l’aval de la CUP.
Després d’una setmana de consultes de les assemblees territorials, l’opció de rebutjar Sànchez va imposar-se, perquè els cupaires consideren que el programa de JxCat i ERC és autonomista i sense política social. L’abstenció dels cuparies deixa JxCat i ERC amb només 64 diputats -Puigdemont i Comín són a Brussel·les i no poden delegar el seu vot per imperatiu judicial- mentre que Cs, PSC, Catalunya en Comú i el PP arribarien als 65. Per tant, l’abstenció cupaire obligaria Puigdemont i Comín a renunciar a l’acta per investir el candidat, cosa poc probable. Des de JxC veuen la possibilitat d’unes eleccions com una opció que està sobre la taula. Tot apunta, doncs, que estem en un nou atzucac i que, de moment, no hi ha manera que s’acabi amb la ignomínia del 155. L’abstenció de la CUP demanaria que el president del Parlament desobeís permetent el vot a distància dels diputats a Brussel·les, cosa poc probable. Tot i que la resposta dels cupaires és coherent amb el seu discurs, posa en evidència la fragilitat de la majoria independentista i les dificultats per acordar el nom d’un president i una estratègia comuna. La urgència per recuperar les institucions és tan gran que cal exigir celeritat i diligència als partits perquè posin l’administració catalana a ple rendiment en el mínim temps possible. Si la dinàmica partidista s’imposa, el fracàs estarà garantit. JxCat, ERC i la CUP han d’actuar de manera responsable aprenent dels errors comesos i lluitant contra la degradació democràtica de l’Estat com a mascaró de proa de l’estratègia. ¿Seria massa demanar, en aquest moment històric, lucidesa i no actuar a curt ?

divendres, 2 de març del 2018

investir

El Govern a l'exili tindrà tres potes. L'autoanomenat Espai Lliure de Brussel·les es presenta amb tres expressions i funcions pròpies, segons es desprèn del document que la CUP ha enviat a les bases perquè sigui votat i al qual ha tingut accés l'ARA. Dels cupaires dependrà que el pla dissenyat per Junts per Catalunya (JxCat) i ERC es posi en marxa. La primera d'aquestes institucions és l'Assemblea de Representants de la República, que estarà formada per diputats i representants del món local i la societat civil. La seva tasca serà fer seguiment del Consell de la República i del seu president. Aquest òrgan serà l'encarregat d'escollir el president del Consell de la República cada cop que es renovin els diputats al Parlament, de definir la metodologia del Procés Constituent i de la internacionalització de la causa republicana.  
El segon òrgan és la presidència del Consell de la República, que assumirà el president Carles Puigdemont, exiliat a Brussel·les. El president tindrà la facultat de convocar l'Assemblea de Representants de la República i impulsarà polítiques concretes per materialitzar la República. També assumirà la representació internacional i la relació amb les estructures econòmiques, culturals, socials i cíviques de Catalunya. 
El Consell de la República serà nomenat per la presidència i estarà format pel mateix president, tres membres proposats per Junts per Catalunya, tres per ERC i un per la CUP. Les seves principals funcions seran impulsar el debat constituent, assessorar el president i fomentar aquelles accions que serveixin per avançar cap a la República. 
L'Espai Lliure de Brussel·les arrencarà de manera solemne amb un acte a la capital belga previsiblement el dilluns 5 de març, només un o dos dies abans, en funció de les negociacions, que s'investeixi com a president de la Generalitat Jordi Sànchez, tal com estableix el preacord entre JxCat i ERC. A aquest acte a la capital belga hi participarien els grups parlamentaris republicans que formarien l'Assemblea de Representants i convidats del món local i de la societat civil, a més d'eurodiputats i expresidents de la Generalitat, i se signarà un manifest de legitimació d'aquest Govern. 
Paral·lelament, el projecte d'acord sobre el Govern de la Generalitat entre JxCat i ERC inclou la restauració democràtica, la internacionalització, un front comú contra la repressió, polítiques de prosperitat i un pla per contrarestar l'intent de fractura social. El pla del Govern no entra en detalls, segons subratlla el document de la CUP, i tan sols advoca per la cohesió i el progrés per a un contracte social, l'enfortiment democràtic i una governança compartida amb espais de sobirania. 
La CUP debat exigir acords programàtics
Les assemblees territorials de la CUP seran les que ara hauran de decidir si avalen aquesta proposta i també podran aportar propostes polítiques per incorporar a l'acord que recollirà el secretariat nacional. Els cupaires tenen tres opcions damunt la taula. La primera passa perquè els quatre diputats de la formació anticapitalista votin a favor o dos s'abstinguin i dos votin favorablement o cedeixin els seus dos vots, sense negociar acords programàtics, tenint present que Puigdemont i el conseller Comín no poden votar. Així es garantiria la majoria absoluta en la primera sessió d'investidura per facilitar la formació de Govern entre JxCat i ERC i no allargar l'aplicació del 155. 
El segon escenari, que inclou la mateixa fórmula a l'hora de fer costat a la investidura, preveu que es validarà la proposta en relació als acords programàtics als quals es pugui arribar amb les altres dues formacions independentistes per materialitzar la República. El tercer escenari passa per rebutjar la proposta en la seva totalitat a causa del seu caràcter autonomista amb quatre abstencions o fins i tot quatre vots negatius. Primer es votaran les dues primeres opcions confrontades amb l'última, i en el cas que les primeres siguin les més votades, en segona ronda, les bases s'hauran de decantar per reclamar o no acords programàtics.

Simbolic

Menys els rebuts, sembla que tot sera simbolic o virtual.El Govern a l'exili tindrà tres potes. L'autoanomenat Espai Lliure de Brussel·les es presenta amb tres expressions i funcions pròpies, segons es desprèn del document que la CUP ha enviat a les bases perquè sigui votat i al qual ha tingut accés l'ARA. Dels cupaires dependrà que el pla dissenyat per Junts per Catalunya (JxCat) i ERC es posi en marxa. La primera d'aquestes institucions és l'Assemblea de Representants de la República, que estarà formada per diputats i representants del món local i la societat civil. La seva tasca serà fer seguiment del Consell de la República i del seu president. Aquest òrgan serà l'encarregat d'escollir el president del Consell de la República cada cop que es renovin els diputats al Parlament, de definir la metodologia del Procés Constituent i de la internacionalització de la causa republicana.  
El segon òrgan és la presidència del Consell de la República, que assumirà el president Carles Puigdemont, exiliat a Brussel·les. El president tindrà la facultat de convocar l'Assemblea de Representants de la República i impulsarà polítiques concretes per materialitzar la República. També assumirà la representació internacional i la relació amb les estructures econòmiques, culturals, socials i cíviques de Catalunya. 
El Consell de la República serà nomenat per la presidència i estarà format pel mateix president, tres membres proposats per Junts per Catalunya, tres per ERC i un per la CUP. Les seves principals funcions seran impulsar el debat constituent, assessorar el president i fomentar aquelles accions que serveixin per avançar cap a la República. 
L'Espai Lliure de Brussel·les arrencarà de manera solemne amb un acte a la capital belga previsiblement el dilluns 5 de març, només un o dos dies abans, en funció de les negociacions, que s'investeixi com a president de la Generalitat Jordi Sànchez, tal com estableix el preacord entre JxCat i ERC. A aquest acte a la capital belga hi participarien els grups parlamentaris republicans que formarien l'Assemblea de Representants i convidats del món local i de la societat civil, a més d'eurodiputats i expresidents de la Generalitat, i se signarà un manifest de legitimació d'aquest Govern. 
Paral·lelament, el projecte d'acord sobre el Govern de la Generalitat entre JxCat i ERC inclou la restauració democràtica, la internacionalització, un front comú contra la repressió, polítiques de prosperitat i un pla per contrarestar l'intent de fractura social. El pla del Govern no entra en detalls, segons subratlla el document de la CUP, i tan sols advoca per la cohesió i el progrés per a un contracte social, l'enfortiment democràtic i una governança compartida amb espais de sobirania. 
La CUP debat exigir acords programàtics
Les assemblees territorials de la CUP seran les que ara hauran de decidir si avalen aquesta proposta i també podran aportar propostes polítiques per incorporar a l'acord que recollirà el secretariat nacional. Els cupaires tenen tres opcions damunt la taula. La primera passa perquè els quatre diputats de la formació anticapitalista votin a favor o dos s'abstinguin i dos votin favorablement o cedeixin els seus dos vots, sense negociar acords programàtics, tenint present que Puigdemont i el conseller Comín no poden votar. Així es garantiria la majoria absoluta en la primera sessió d'investidura per facilitar la formació de Govern entre JxCat i ERC i no allargar l'aplicació del 155. 
El segon escenari, que inclou la mateixa fórmula a l'hora de fer costat a la investidura, preveu que es validarà la proposta en relació als acords programàtics als quals es pugui arribar amb les altres dues formacions independentistes per materialitzar la República. El tercer escenari passa per rebutjar la proposta en la seva totalitat a causa del seu caràcter autonomista amb quatre abstencions o fins i tot quatre vots negatius. Primer es votaran les dues primeres opcions confrontades amb l'última, i en el cas que les primeres siguin les més votades, en segona ronda, les bases s'hauran de decantar per reclamar o no acords programàtics.