el govern

Malgrat que encara no hi ha president investit —i a l'espera de si la CUP permet que n'hi acabi havent—, els noms dels seus consellers ja fa dies que omplen pàgines de travesses. ERC aposta per una nova fornada de  dirigents ja d'entrada i, en canvi, JxCat estudia "restituir" els consellers que ho vulguin —Jordi Turull, Jordi Rull, Lluís Puig—. Només en cas que l'Estat ho vetés, JxCat situaria cares noves al capdavant d'aquests departaments. Ara bé, l'organigrama no està tancat: encara hi pot haver canvis en funció de les possibilitats de restituir els consellers, els matisos que pugui introduir Torra i els equilibris per aconseguir la paritat a l'executiu.

QUIM TORRA

PRESIDENT

UN EXECUTIU A L’EXPECTATIVA Malgrat que encara no hi ha president investit -i a l’espera de si la CUP permet que n’hi acabi havent-, els noms dels seus consellers ja fa dies que omplen pàgines de travesses. ERC aposta per una nova fornada de dirigents ja d’entrada i, en canvi, JxCat estudia “restituir” els consellers que ho vulguin -Jordi Turull, Josep Rull, Lluís Puig- . Només en cas que l’Estat ho vetés, JxCat situaria cares noves al capdavant d’aquests departaments. Ara bé, l’organigrama no està tancat: encara hi pot haver canvis en funció de les possibilitats de restituir els consellers, els matisos que pugui introduir Torra i els equilibris per aconseguir la paritat a l’executiu.

GOVERNACIÓ

CANVI DE COMPETÈNCIES

S’hi estudia un canvi de competències. Si fins ara assumia l’àrea d’habitatge i administració local, aquests àmbits podrien passar a Territori i Presidència -respectivament-. Si és així, la conselleria es transformaria en un departament de “govern obert” i administració electrònica assumint el Centre de Telecomunicacions. A les travesses de noms hi ha Jordi Puigneró però també podria acabar sent una dona.

PERE ARAGONÈS

VICEPRESIDENT/ECONOMIA

Amb Oriol Junqueras a la presó i Marta Rovira a l’exili, ERC ha confiat a Pere Aragonès la batuta del partit i del Govern. Amb 35 anys (Pineda de Mar, 1982), en fa dos que és secretari d’Economia, després d’una carrera de deu anys al Parlament. Advocat de formació, serà el vicepresident de l’executiu i el conseller d’Economia i haurà de renunciar a la carrera municipal: a Pineda encara és el portaveu d’Esquerra. Els pressupostos del 2018 seran el seu primer repte.

ELSA ARTADI

EMPRESA / PORTAVEU

Nascuda el 1976 a Barcelona, Artadi serà un dels puntals de l’executiu de Quim Torra. Doctorada en ciències econòmiques a Harvard i amb la plena confiança de Carles Puigdemont, serà inicialment titular d’Empresa, però assumirà el càrrec de portaveu i la cartera de Presidència si Jordi Turull és inhabilitat. Tornarà, doncs, a Palau, on la legislatura passada va ser l’encarregada de la coordinació interdepartamental. Abans havia estat a Economia amb Andreu Mas-Colell.

JOSEP BARGALLÓ

ENSENYAMENT

Només va durar dos mesos a la conselleria d’Educació, abans d’haver de convertir-se sobtadament en el conseller en cap del govern de Pasqual Maragall. Ara, catorze anys després, Josep Bargalló (Torredembarra, 1958) tornarà a ser el titular d’Ensenyament, a petició expressa de la sectorial d’ERC. Llicenciat en Filologia Catalana, es va afiliar a ERC després d’haver passat pel PSUC i el PSAN, i ha estat regidor i diputat. Va ser un dels primers consellers que va renunciar a la corbata.

EXTERIORS

PENDENTS DE LA PARITAT

Raül Romeva era la persona destinada a repetir en el càrrec. Malgrat la seva situació judicial i la voluntat d’ERC d’apostar per cares noves, el partit no s’hi podia negar. La situació va canviar, però, quan va ser empresonat. Ara els republicans debaten entre diversos noms, tenint en compte la paritat. Si el conseller d’Exteriors acaba sent un home, probablement una dona serà consellera de Sanitat o Afers Socials.

JORDI TURULL

PRESIDÈNCIA

Entre els consellers restituïts, també Jordi Turull (Parets del Vallès, 1966) conservarà d’entrada la seva cartera. Seguirà com a titular de Presidència, càrrec al qual va arribar el juliol del 2017 i que ara haurà d’exercir a distància. Turull va tornar a la presó al març, quan, enmig del seu debat d’investidura, Pablo Llarena va decretar que tornés a la presó d’Estremera. Amb una dilatada experiència al Parlament, va teixir complicitats amb la CUP en les negociacions de la legislatura passada.

TERESA JORDÀ

AGRICULTURA

L’alcaldessa de Ripoll entre el 2003 i el 2011 serà la propera consellera d’Agricultura, trencant la dinàmica que el càrrec l’ostenti algú nascut a les comarques lleidatanes. Teresa Jordà (Ripoll, 1972) és llicenciada en Història Contemporània i ocupa un escó al Congrés des del 2011. Al partit la comparen amb Joan Tardà, amb qui ha compartit bancada els últims set anys a la cambra baixa, per la contundència i vehemència dels seus discursos. Jordà relleva l’exiliada Meritxell Serret.

JOSEP RULL

TERRITORI

Empresonat a Estremera, Josep Rull (Terrassa, 1968) repetirà com a conseller de Territori. Si no és inhabilitat, assumirà des de la presó les responsabilitats que ja va exercir la legislatura passada, quan va arribar a la conselleria anhelada -no ha amagat mai la seva passió per les infraestructures- després d’anys centrat en el Parlament i el partit. Si finalment Pablo Llarena el processa per rebel·lió i ha de plegar, el seu substitut podria ser Damià Calvet (del seu cercle de confiança) o Albert Batet.

MIQUEL BUCH

INTERIOR

Amb 43 anys, Buch arribarà al Govern després d’una trajectòria forjada en el món local. Ha estat 10 anys alcalde de Premià de Mar -el seu poble natal- i set anys president de l’Associació Catalana de Municipis. Bon amic de Jordi Turull i una de les cares visibles de Moment Zero -corrent intern del PDECat crític amb la direcció de Marta Pascal-, Buch haurà de pilotar una de les carteres més sensibles, amb els Mossos com l’àrea més afectada per la intervenció de la Generalitat.

LLUÍS PUIG

CULTURA

El conseller de Cultura a l’exili, terrassenc de 58 anys, opta a mantenir-se en el càrrec que va ocupar durant els últims compassos de la legislatura passada. La seva residència a Brussel·les li podria impedir de prendre possessió, i Laura Borràs seria qui es quedaria amb la cartera. Puig ha sigut director de diversos esbarts, i el 1984 va guanyar el Premi Nacional de dansa. El 2011 va entrar a la Generalitat com a director general de cultura popular, fins que va fer el salt al capdavant de la conselleria.

J. IGNASI ELENA

SALUT

En l’òrbita d’ERC des que va abandonar el PSC, Joan Ignasi Elena (Barcelona, 1968) ha acceptat l’oferiment de convertir-se en el nou conseller de Salut (també se l’havia sondejat per a Afers Socials). És una de les apostes dels republicans per eixamplar la base social del sobiranisme i, de fet, personalment ni tan sols s’ha significat a favor de la independència. Durant el 2017 va ser el portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum i, a més de diputat, havia estat alcalde de Vilanova i la Geltrú.

ESTER CAPELLA

JUSTÍCIA

Filla de la Pobla de Segur -tot i que va néixer el 1963 a la Seu d’Urgell-, Ester Capella destaca per una carrera de més de 20 anys com a advocada abans d’iniciar la seva trajectòria política, el 2007 a l’Ajuntament de Barcelona. De regidora passa a senadora el 2011, i en la darrera legislatura canvia al Congrés, on ha guanyat pes al grup liderat per Joan Tardà i Gabriel Rufián. Darrerament s’ha convertit en una habitual a Estremera, des d’on ha estat un pont entre Junqueras i el partit.

CHAKIR EL HOMRANI

AFERS SOCIALS

Nascut a Barcelona el 1979, Chakir El Homrani és sociòleg de formació i ha estat vinculat a ERC i a la UGT des de fa més d’una dècada. L’última legislatura va compatibilitzar el càrrec de diputat de Junts pel Sí amb el de regidor de Granollers. Al Parlament, va ser el portaveu en les negociacions de la renda garantida de ciutadania. Serà el nou conseller d’Afers Socials si ERC no opta per Joan Ignasi Elena o per una dona.

Dones furioses

L’escriptora Vivian Gornick (Nova York, 1935) riu molt, li brillen els ulls -que ho observen tot-, té sentit de l’humor i mirada múrria. Ha donat veu a les dones que, com la seva mare, xerraven a les cuines i a les escales i creien que l’amor havia de ser el centre de la seva existència. I a la generació de dones següents, que han lluitat per poder dir que la seva feina era tan important com la dels homes i que l’amor no era la seva prioritat. “Primer feina i després amor”, diu l’escriptora. Com a feminista ha combatut molt per canviar sensibilitats.Vincles ferotges i La dona singular i la ciutat són dos llibres de memòries separats per gairebé trenta anys (el primer és del 1987, i el segon, del 2015) que L’Altra ha publicat en un sol volum en català (i Sexto Piso en castellà) que ha tingut un gran èxit. Ahir a la nit Gornick va tancar la primera sessió del Primera Persona al CCCB i al matí va atendre els periodistes. “És una força de la natura”, diu José Hamad, l’editor de Sexto Piso.

“Llegir-la ha sigut una experiència il·luminadora i molt emocionant -diu l’editora de L’Altra, Eugènia Broggi-. És una veu desacomplexada, crítica i sensible”. A Vincles ferotges Gornick parla d’una relació plena d’amor però també asfixiant entre mare i filla. “Va ser escrit en ple auge del segon despertar del feminisme, als 80. No podia deixar la meva mare perquè m’havia convertit en ella. Tenia el final abans de començar-lo a escriure: la mare em deia «Ves-te’n, te’n pots anar». És la lluita per separar-me de la mare, per tenir la meva pròpia vida”, assegura l’escriptora. Quan es va publicar, el llibre va ser un èxit: “La meva mare va començar a firmar llibres, li vaig dir que això no ho podia fer perquè no l’havia escrit i em va dir que sense ella el llibre no hauria existit -diu somrient l’escriptora-. La mare no havia tingut una educació [els pares de Gornick eren immigrants ucraïnesos molt compromesos políticament] però entenia que no havia escrit el llibre per criticar-la sinó per poder entendre la nostra relació”.

Una ‘flâneur’ femenina

Quan va escriure La dona singular a la ciutat, 25 anys després, Gornick va poder explicar quin havia estat el resultat d’aquella lluita: “Em continuo sentint una estranya en el meu propi cos, però tinc la ciutat. Al segle XIX escriptors com Baudelaire, Charles Dickens o Walter Benjamin van desenvolupar el concepte flâneur. Es passejaven sols per les grans ciutats per mostrar l’isolament de l’home enmig de la multitud. Volia que hi hagués una flâneurfemenina. Una divorciada de mitjana edat que camina per la ciutat com van fer ells”. D’alguna manera és també la conquesta de la ciutat. Quan Gornick era petita difícilment una dona es podia prendre un cafè o sopar sola en un restaurant.

Vincles ferotges té 31 anys, però el públic europeu l’ha devorat. Lucia Berlin va escriureManual per a dones de fer feines el 1977, però quan L’Altra el va publicar en català fa dos anys també es va convertir en tot un fenomen editorial. És com si hi hagués la necessitat d’escoltar veus de dones independents que intenten entendre el seu món. Dones que descobreixen o s’autodescobreixen i treballen amb un material tan sensible com les emocions. “No sé què està passant. Lucia Berlin estava morta però jo continuava fent coses. Crec que hi ha un nou despertar del feminisme”, diu Gornik sense deixar de somriure.

“Tallar el cap als homes”

L’any passat Hollywood va destapar el que dins de la indústria cinematogràfica era de domini públic: els mètodes terribles de Harvey Weinstein. El #MeToo va posar de manifest la impunitat i freqüència amb què s’agredeix les dones. “ Assetjament sexual és un terme encunyat per una dona fa 50 anys a Washington. I encara en parlem. El cas Weinstein em va sorprendre perquè no creia que la situació fos tan dolenta, però va ser una lliçó: el canvi social és lent”, diu l’escriptora. Gornick, però, creu que s’ha avançat en qüestió d’igualtat perquè ara les dones són a tot arreu i fan de tot: “Hi ha hagut progrés però ha sigut insuficient, i per això el moviment #MeToo està tan enfadat. Les dones de 30 i 40 anys volen sang, tallar el cap als homes. Estan furioses perquè no s’ha avançat prou”.

No és fàcil resoldre les diferències entre homes i dones perquè les dones han sigut “les grans subordinades per excel·lència”: “És més difícil que altres dicotomies, com negres i blancs, jueus i gentils, ximples i espavilats, alts i baixos. És una de les revolucions més llargues, i continuarà així perquè dormim amb l’enemic. Tanta intimitat compartida complica la resolució”.

Revisio cotxe

Volkswagen i Seat hauran de cridar els propietaris de 420.000 vehicles per un problema en el cinturó de seguretat central dels seients posteriors. Volkswagen revisarà 220.000 unitats del Polo i Seat farà el mateix amb 200.000 dels models Ibiza i Arona. Un mitjà finlandès anomenat 'Tekniikan Maalima' ha revelat el nou maldecap del grup Volkswagen: un defecte molt greu de seguretat dels vehicles del grup VAG que utilitzen la nova plataforma modular, com el nou Arona i les noves generacions de Polo i Ibiza.

El problema es va poder comprovar en la clàssica prova d'esquivament o 'moose test', que consisteix a fer passar el cotxe per un passadís de cons en ziga-zaga imitant una maniobra evasiva. Els tres cotxes del grup VAG repetien el mateix problema, cosa que indica que no es tracta d'un cas aïllat d'una unitat, com demostra aquest vídeo:

El problema és que el mecanisme de tancament i subjecció del cinturó central, situat al costat del mecanisme del cinturó esquerre, cedeix i s'obre quan el cotxe fa un gir o tomb fort a l'esquerra i el pes de la persona asseguda a la plaça central pressiona el botó d’obertura del cinturó de la plaça posterior esquerre, cosa que allibera el seu sistema de retenció.

Aquesta incidència, que influeix molt negativament en la seguretat dels cotxes afectats, podria resultar fatal en un cas extrem o un accident. De moment Seat i Volkswagen recomanen no utilitzar la plaça central dels cotxes afectats fins que rebin el vist-i-plau de les autoritats per fer les modificacions necessàries en els vehicles afectats

Empreses EU i Trump

La diplomàcia europea es mou per preservar l’acord nuclear amb l’Iran i per protegir els seus interessos econòmics, especialment d’Alemanya i de França, els dos socis amb més empreses que tenen contractes a l’Iran. Dimarts es reuniran a Brussel·les els ministres d’Afers Estrangers de Berlín, París i Londres, les tres capitals que van encapçalar les negociacions del pacte nuclear amb l’Iran, amb la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini. “Estem determinats a mantenir l’acord”, va insistir ahir des de Florència Mogherini.

La idea és traçar una estratègia perquè Europa surti indemne de la retirada de Trump de l’acord i perquè el sabotatge dels Estats Units no tiri per terra el pacte nuclear. Però més enllà de resoldre els problemes immediats, la UE es comença a replantejar la relació amb els Estats Units. Davant l’evidència que el president d’aquest país, Donald Trump, és cada vegada més un aliat poc fiable, Europa optaria per emancipar-se.

“Els estats europeus s’han adonat que no podem seguir en la mateixa direcció que avui, en la qual ens sotmetem a les decisions nord-americanes”, va assegurar ahir el ministre d’Exteriors francès, Bruno Le Maire. La cancellera alemanya també apuntava dijous en la mateixa direcció: “L’època en què podíem confiar en els Estats Units per protegir-nos s’ha acabat”, va afirmar Merkel.

Mogherini i els ministres d’Afers Estrangers d’Alemanya, França i el Regne Unit també es reuniran dimarts a Brussel·les amb el seu homòleg iranià, Mohammad Javad Zarif. El titular d’Exteriors de l’Iran té previst viatjar prèviament a Pequín i a Moscou per intentar salvar l’acord amb els principals actors del pacte. L’alta representant de la política exterior europea ha mantingut intensos contactes les últimes hores amb el govern iranià i ahir es va mostrar optimista. Mogherini va assegurar que el president del país, Hassan Rouhani, li havia donat garanties que l’Iran mantindria el pacte.

Bloquejar les sancions

Els líders dels 28 també es reuniran dimecres al vespre a Sofia en un sopar de treball per preparar la cimera entre la UE i els països balcànics que tindrà lloc l’endemà també a la capital de Bulgària. A l’espera del que pugui decidir la UE com a bloc, França i Alemanya podrien tancar acords bilaterals amb Washington per permetre que les empreses d’aquests països, com Airbus, Total i Renault, quedin eximides de les sancions. El ministre de Finances francès va avançar ahir que proposaria als socis europeus posar en marxa mesures per bloquejar les sancions que imposin els Estats Units contra l’Iran i millorar la “sobirania econòmica” de la UE a llarg termini.

París i Berlín ja van començar ahir a alçar el to davant de Trump per defensar els seus interessos econòmics. “Estem preparats per parlar… però també per lluitar per les nostres posicions quan calgui”, va advertir el ministre d’Exteriors alemany, Heiko Maas, en declaracions a Der Spiegel. El govern d’Angela Merkel està disposat a ajudar les empreses del país afectades per les sancions que Trump reintroduirà i que els farà molt complicat mantenir els seus contractes amb l’Iran. Alemanya fins i tot els oferirà assessorament legal. El país va exportar a l’Iran béns per valor de 400 milions d’euros el 2017

Brossa al Born

Els Falcons de Barcelona van aixecar ahir les seves construccions geomètriques al mig del nou Espai Brossa del Born, acompanyats de música electrònica. Les torres eren una analogia de la construcció verbal i de la mètrica poètica i alhora una descontextualització i actualització de la tradició folklòrica. L’artista Alicia Kopf va voler inaugurar d’aquesta manera festiva i metafòrica el que es convertirà en l’espai de referència de Joan Brossa a Barcelona, que té una entrada pel carrer de la Seca, 2. Per això l’espai es coneixerà amb aquest nom (La Seca2), però també perquè complementa el número 1, que és avui l’Espai Escènic Joan Brossa. El nom dels dos espais podria portar a confusió si no fos perquè en un futur pròxim les dues institucions es convertiran en un sol Espai Brossa, on es desplegaran totes les cares de l’univers brossià: art visual i objectual, poesia, teatre, màgia, performance, bibliografia, arxiu, etc.

El centre artístic obrirà oficialment al setembre, però ara el Centre d’Estudis Joan Brossa ha volgut celebrar públicament el conveni amb l’Ajuntament, que cedirà l’espai a la Fundació Brossa per un termini de 10 o 15 anys i hi aportarà uns 150.000 euros anuals, que s’han de sumar a la subvenció de l’Espai Escènic. L’última fase de la rehabilitació de l’antiga fàbrica de la moneda, obra de Meritxell Inaraja, ha costat uns 150.000 euros, segons apuntava ahir el representant del consistori Carles Sala, i ha servit per connectar per tres llocs els dos Espais Brossa. La idea és vincular aviat la gestió dels dos centres -amb una forma jurídica que s’ha d’estudiar, perquè avui el teatre és una fàbrica de creació-. L’Ajuntament espera ara que la Generalitat se sumi al projecte, i que Joan Brossa sigui el tercer artista català i universal que tingui un espai de difusió important a la ciutat, després de Joan Miró i Antoni Tàpies.

Els altres actes de preinauguració d’aquest diumenge seran la Promenade Carles Santos, que Ester Xargay ha dissenyat en homenatge al músic, i, el dia 29 de maig, una concentració de poetes amb motiu de la publicació de Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018. Al setembre, la primera exposició que es podrà veure a La Seca 2 és Art i follia. Joan Obiols, psiquiat re humanista, que posarà en relació obres de Miró, Dalí, Brossa o Perejaume amb retrats de pacients, tots procedents del fons del doctor amic de Brossa. Fins llavors hi haurà exposada una obra site specific d’Alicia Kopf. L’artista ha omplert els prestatges que cobreixen la paret principal, que estan destinats a acollir els llibres de Brossa, de muntanyes de confeti vermell. “Significa sang nova, festa, i és un element inherent en el llenguatge brossià”, explicava Kopf. De Brossa n’ha rescatat una peça, la barca de Caront, però hi ha intervingut canviant el color del confeti, vermell, “vivificant la metàfora”, afegeix. L’elecció de Kopf, que a més és membre del Centre d’Estudis Joan Brossa, té molt de sentit perquè el nou espai del Born “no és un projecte de passat, patrimonial, sinó un projecte de creació contemporània”, defensava Altaió, recordant precisament l’esperit trencador de Brossa.

Al darrere de la programació artística de La Seca 2 hi haurà el Centre d’Estudis Joan Brossa, que, de manera col·legiada -tot i que la cara visible és el president, Vicenç Altaió-, s’ocuparà d’omplir de contingut un fantàstic espai polivalent que a principis de legislatura va canviar d’usos -havia de ser l’arxiu del Museu de les Cultures del Món- per convertir-se en la llavor delmuseu dedicat a un artista únic, modern i encara massa poc popular.

Sous

L’activitat econòmica es reactiva i les ofertes de feina augmenten, però aquesta millora no es trasllada als salaris, que continuen estancats. Aquestes són les conclusions principals de l’informe anual que han presentat conjuntament aquesta setmana Esade i el portal d’ofertes de feina Infojobs.

Catalunya va ser la segona comunitat, darrere de Madrid, on es van crear més vacants, segons Infojobs. Concretament, el portal va recollir a Catalunya un total de 740.953 ofertes de feina, un 25% més que l’any anterior. Aquestes vacants suposen el 28% del total de les que ha publicat el portal al conjunt de tot Espanya. A més, tan sols el 34% de les posicions oferien un contracte indefinit, tot i que això està per sobre de la mitjana espanyola, que és del 30%.

Tot i això, la directora general d’Infojobs, Dominique Cerri, va admetre ahir que “la recuperació que s’ha vist en el nombre de vacants encara no es reflecteix tant en els salaris”. L’estudi constata que durant el 2017 el sou brut mitjà en les ofertes de feina catalanes se situava en 23.565 euros anuals, és a dir, un nivell molt semblant al del 2016, amb un increment que no arriba a l’1%, mentre que l’IPC va pujar un 2% en el mateix any. A més, durant la presentació, la professora d’Esade Anna Ginès també va destacar que, tot i que l’ocupació creix, això no es trasllada en un augment dels ingressos de les famílies per l’alta taxa de temporalitat, que arriba al 26%, i perquè un 15% de les ofertes són només a temps parcial.

Manca de professionals TIC

Segons l’enquesta, ara no només hi ha més oferta de feina, sinó que aquest 2018 més de la meitat de les empreses enquestades a tot Espanya (un 54%) preveuen incrementar la contractació, mentre que prop de la meitat (un 47%) incorporaran perfils amb formació en noves tecnologies els pròxims dos anys. Una tendència que ja s’ha començat a notar aquest any, segons els autors de l’informe.

Tot i que el gruix de les ofertes de feina del 2017 van ser per trobar posicions en l’àmbit de l’atenció al client (un 15% del total) i comercial i de vendes (14%), els sectors de la informàtica i les telecomunicacions també van oferir gairebé 80.000 places (l’11% del total). De fet, els responsables d’Infojobs i Esade alerten que, actualment, les empreses ja tenen problemes per trobar perfils ben preparats per cobrir aquestes vacants.

“Estem en un moment de canvi -ha explicat la directora de l’Institut d’Estudis Laborals de l’escola de negocis, Anna Ginès-. Veiem que les empreses ja estan demanant aquests llocs de treball molt tecnològicament intensius” i hi ha “un cert decalatge en la formació que té la població activa”, ha afegit.

També s’ha disparat la demanda de treballadors en el camp de la logística, en què, segons Ginès, les empreses també reclamen que els candidats tinguin coneixements d’idiomes i de digitalització.

Ortodoncistes, els més ben pagats

Per estudis, els perfils universitaris són els que opten a un salari més bo, amb gairebé 28.300 euros bruts anuals de mitjana, lluny dels sous per als professionals amb FP, que no arriben als 23.200 euros, i amb estudis bàsics, que es queden en els 19.600 euros de mitjana. Respecte als llocs concrets més ben remunerats a Espanya, es mantenen el d’ortodoncista o implantòleg, amb 70.700 euros; director de projectes d’enginyeria, amb 63.680 euros, i director d’informàtica, amb un salari mitjà, segons Infojobs, de 50.100 euros.

politica exterior

La UE està obligada a escollir aliats: ¿desafiar uns Estats Units disposats a sancionar les empreses europees que continuïn fent negocis amb l’Iran?, ¿o confiar en una negociació diplomàtica amb Rússia i la Xina per salvar el pacte nuclear amb Teheran? Qualsevol dels escenaris és dolent per a Europa. La retirada dels Estats Units de l’acord iranià es viu a Brussel·les com una traïció. Esperada però dolorosa. És un cop directe al president francès -que havia desplegat petons i abraçades a Washington per intentar llimar les amenaces de Trump contra el règim de Teheran- i als intents més discrets de la cancellera Merkel. És un menyspreu a la petició del cap de la diplomàcia britànica, Boris Johnson, que des de la cadena Fox demanava fa uns dies al president nord-americà que no abandonés el pacte. Ni la vella relació especial amb el Regne Unit ni la sempre carregada de recels relació transatlàntica hi tenien res a fer.

Des que Donald Trump va arribar a la Casa Blanca, la Unió Europea l’ha percebut com un soci poc fiable. El president nord-americà es va desmarcar, des de l’inici, de l’Acord de París contra el canvi climàtic; ha abandonat la Unesco; ha renegat de la solució dels dos estats per a Israel i Palestina que sempre ha defensat la Unió, i ha criticat i ridiculitzat obertament la situació d’alguns països europeus després de patir atemptats terroristes. Però la retirada del pacte nuclear va molt més enllà de la incomprensió transatlàntica. És un trencament del fair play diplomàtic, dels compromisos internacionals, i suposa l’abandonament de la UE davant una regió encara més inestable i polaritzada que a l’inici de les negociacions amb l’Iran.

Diplomàcia i negocis

La firma de l’acord nuclear amb l’Iran és la fotografia de la política exterior europea. L’èxit que havia de simbolitzar el nou posicionament global d’una Unió que mai ha acabat de deslliurar-se del pes i l’agenda de les grans potències diplomàtiques europees. Per això, sempre quan parla de l’Iran, davant el faristol de Federica Mogherini hi apareix el logo UE-3 (França, el Regne Unit i Alemanya). Dimarts Merkel, Macron i May van assegurar, en una declaració conjunta, que la prioritat és salvar el pacte. El dubte és si es tracta d’apuntalar com sigui la funció mediadora de la UE en aquest llarg procés negociador o de protegir les inversions dels seus gegants empresarials (Airbus, Total, Peugeot o Siemens, entre d’altres). Unes multinacionals que es debaten ara entre defensar els seus interessos als Estats Units o a l’Iran.

Jean-Claude Juncker assegura que ha arribat el moment per als europeus “de substituir els Estats Units, que han perdut força com a actor internacional i, en conseqüència, capacitat d’influència a llarg termini”. Però, quant de temps durarà la determinació europea i qui la comparteix realment? L’ambició i la capacitat diplomàtica real de la UE continuen lligades a la supervivència de l’acord amb l’Iran.