els deures

Més enllà del debat sobre si s'han de fer deures a casa o no, ajudar els fills a fer-los té un impacte pràcticament nul en el seu aprenentatge. Pot ser font de conflictes i, en casos extrems, els pares poden acabar fent els deures als seus fills. En canvi, estructurar l'estona per fer els deures, és a dir, fomentar que hi hagi "un espai i una estona per fer-los, ajudar-los a planificar la feina que han de fer i crear ambients i rutines d'estudi" és molt més efectiu, explica l'especialista en avaluació de polítiques públiques, Jaume Blasco, que és també l'autor de l'informe de la Fundació Bofill i l'Institut Català d'Avaluacions Públiques (Ivàlua) 'Com t'ha anat avui l'escola? Què funciona en l'acompanyament familiar a l'escolaritat', que es presenta aquest dijous a la tarda. I l'informe, pel que fa als deures, és clar: "L'ajuda i supervisió en els deures té un efecte feble i, en alguns estudis, fins i tot negatiu". Blasco diu que una cosa és assistir-los si demanen ajuda i una altra, fer els deures conjuntament.

L'informe analitza què funciona i què no dels programes d'implicació parental, que són aquells cursos o tallers, normalment de curta durada, que donen eines concretes perquè pares i mares puguin acompanyar les tasques escolars dels seus fills. La idea és que pares i mares s'impliquin de "forma espontània" en l'educació dels seus fills –els ajudin quan comencen a llegir, es preocupin per si tenen deures...–, però s'ha comprovat que, com més alt és el nivell educatiu dels pares, millor és el rendiment educatiu dels fills. "I aquests programes d'implicació parental volen tenir un component compensatori i motivar els pares que se senten poc capaços", explica Blasco. Però no totes les estratègies d'implicació parental funcionen igual.

Segons l'estudi, els programes per ajudar a fer els deures tenen "en el millor dels casos, un efecte petit sobre el rendiment a primària" i "no és significatiu" a secundària. També té poc efecte la fiscalització de les notes, però sí que són positives altres conductes com ara ajudar els fills quan aprenen a llegir. "Hi ha moltes tècniques per fer que sigui un exercici rellevant i poc estressant, plaent i motivador", diu Blasco. L'eficàcia d'aquesta activitat es demostra, sobretot, en les etapes d'infantil i els tres primers cursos de primària, i té més efecte com "més estructurada estigui l'activitat".

Suport subtil

Molts d'aquests programes d'implicació parental estan adreçats a pares amb fills a primària, i una altra de les conclusions de l'informe és que en el cas de la secundària la implicació és igualment efectiva però ha de ser "més subtil" perquè el nen, en molts casos ja adolescent, és "més autònom i el currículum és més complicat". Segons Blasco, el que acostuma a funcionar és parlar a casa sobre qüestions escolars: "Donar rellevància al que passa a l'escola, connectar els estudis amb el projecte vital del nen, amb el que passa al món, amb el seus projecte de futur i projectar les expectatives de rendiment educatiu".

Pel que fa a la relació família-escola, la comunicació i col·laboració amb els mestres i professors té un efecte "més rellevant" sobre el rendiment acadèmic que el fet d'implicar-se en el festival escolar, en l'associació de pares i mares o en una activitat de voluntariat. "No vol dir que això no sigui important, perquè implicar-se en l'escola és un objectiu en si mateix, però està lluny del rendiment acadèmic del teu fill", raona aquest investigador.

En general es conclou que les accions per impulsar i facilitar l'aprenentatge a casa tenen un impacte educatiu en els fills superior a la implicació familiar a l'escola. El que passa a casa té una influència decisiva en els processos d'aprenentatge de nens i adolescents.

També es conclou que els programes de foment de la implicació parental tenen un impacte "significatiu", entre "petit i moderat", en el rendiment educatiu dels alumnes, té efectes positius tant en primària com en secundària i té impacte en infants i famílies de qualsevol nivell socioeconòmic i educatiu.

L'informe és una revisió i síntesi dels resultats de 12 metaanàlisis que inclouen prop de 400 estudis fets arreu del món sobre l'efecte dels programes d'implicació familiar en l'escolaritat dels fills.

CGPJ

Mes que un tribunal semblen les cigles de "con ganas pa j..".El xat dels jutges en què criticaven i insultaven l’independentisme quedarà impune. Almenys, a nivell disciplinari. Així ho han anunciat fonts del Consell General del Poder Judicial aquest divendres. Des del Poder Judicial asseguren que la hipotètica infracció administrativa que podrien configurar els missatges ja hauria prescrit.

Concretament, des del CGPJ apunten que és “un xat privat” del que no se’n desprèn cap missatge que se "surti dels límits de la llibertat d’expressió". En qualsevol cas, no hi ha hagut cap denúncia ni el Consell obrirà cap expedient disciplinari d’ofici. “Ni pel contingut, ni per la forma”, assenyalen. En aquest sentit, al·leguen que no paga la pena obrir l’expedient perquè en tot cas, les expressions proferides al xat només podrien ser considerades, en el pitjor dels casos, de falta lleu, és a dir que prescriuen als sis mesos. I els missatges m’han complert més. 

Per altra banda, el CGPJ sí que justifica la sanció de 600 euros al magistrat català, Frederic Vidal,que va criticar l’acció policial durant l’1-O en el mateix xat per la denúncia oberta pels companys i va ser considerada falta lleu. Així mateix, des del Consell recorda que no hi ha una discriminació perquè tampoc es van sancionar els 33 jutges i magistrats que van signar un manifest en favor del Dret a Decidir.

atac cibernetic

Facebook ha anunciat aquest divendres un atac cibernètic que pot afectar potencialment fins a 50 milions d'usuaris. Les accions de la xarxa social han caigut un 2,8%, fins als 164,04 dòlars.

Guy Rosen, vicepresident de gestió de producte de Facebook i cap de seguretat, ha explicat que els atacs s'havien produït per un defecte en la característica "Veure com" de Facebook, dissenyada per permetre que els usuaris sàpiguen com veu els seus perfils la resta de la comunitat d'adscrits a la popular xarxa social. La feblesa en la seguretat d'aquesta característica ha pogut permetre que es robessin les fitxes d'accés, una mena de clau, dels comptes personals. Facebook ja ha restablert aquests 'tokens' per a 90 milions de persones, ha solucionat l'error i ha suspès temporalment la funció "Veure com".

"La privadesa i la seguretat de la gent són increïblement importants, i lamentem que hagi passat això –ha escrit en un blog Rosen–. És per això que hem pres mesures immediates per assegurar aquests comptes i deixar que els usuaris sàpiguen el que ha passat.

twitter

He passat una setmana lluitant contra la temptació de deixar Twitter. He començat a observar que cada vegada que m’hi passejo, tinc un canvi d’humor sobtat, cap a malament. El grau de virulència d’alguns comptes ha assolit, per a mi, un nivell insuportable. I no parlo dels anomenats 'tweetstars', parlo de la gent normal, com jo, amb qui l’any passat per aquestes dates compartia lluita i anhels.

Volia allunyar-me d’aquesta misèria que només aconsegueix enfonsar-nos a tots. I quan ja havia pres la decisió, Twitter va decidir fer un darrer intent per retenir-me i em va fer ensopegar amb una piulada de l’humorista i periodista Pepe Colubi. Només una frase, res a veure amb l’humor ni amb política, ni amb la refotuda actualitat. Va escriure Colubi: "El segundo peor día de mi vida fue cuando murió mi madre. El primer peor día han sido todos los demás desde entonces".

Cinc segons per recordar que la raó de ser a Twitter és trobar perles com aquesta. Cincs segons més per oblidar la temptació de deixar-lo. I una llarga estona per reflexionar sobre la piulada de Colubi. M’hi sento instantàniament a prop. Veig que molta gent que li escriu també. Quina manera tan brillant i sintètica d’explicar en què consisteix la mort: el pitjor de tot és quan entens que és per sempre, i això sol passar l’endemà.

La literatura al servei de l’observació del dol, de tots aquests dies que venen després del dia de la mort

La frase m’arriba justament quan acabo de llegir la novel·la de Marta Orriols 'Aprendre a parlar amb les plantes', una valuosa peça que s’incorpora a la meva particular col·lecció de literatura de dol ('Un home de paraula', de Monsó; 'Señora de rojo sobre fondo gris', de Delibes; 'Una mort molt dolça', de Simone de Beauvoir; 'Trena de cendra', de Carme Guasch; 'Un dol observat'; de C.S. Lewis). La literatura al servei de l’observació del dol, de tots aquests dies que venen després del dia de la mort. Quan la mort deixa de pertànyer als altres, és necessari fer-li un lloc amb cura a l’altra banda de l’escull, perquè, si no, n’ocuparia tot l’espai amb absoluta llibertat, escriu Marta Orriols. No t’hi pots barallar tota la vida: has de fer-li un lloc.

Torno a la frase de Colubi i m’adono que la seva reflexió també és vàlida per a l’altre extrem de l’experiència vital. El segon millor dia de la vida és quan neix el teu fill. El primer millor dia han estat tots els que han vingut des d’aleshores.

jordina font

A Jordina Font l’antic ofici de la sabateria la va atrapar a la frontera dels 30. Diu que va ser una nena molt curiosa, amb traça per a les manualitats, cosa que li va permetre aprendre amb relativa rapidesa. Al seu Capellades natal, a la comarca de l’Anoia, va tenir la revelació que un dia la va fer decidir-se a treballar amb les mans per a la comoditat dels peus. La vida, com a tants de la seva generació, nascuda a la dècada dels 80, li ha fet donar moltes voltes fins a arribar al taller de Cuirum, una botiga en ple barri Gòtic de Barcelona.

¿Diu que d’un dia per l’altre va voler ser sabatera?

Així va ser. Un dia, el desembre del 2012, vaig veure el cartell de traspàs del sabater de Capellades, que es jubilava, i aquella nit mig ho vaig somiar i em vaig veure fent de sabatera. Només el meu pare em va animar, perquè també m’hi veia.

Així, ¿sense ofici ni vocació?

Ni tampoc no recordo haver anat al sabater de petita! Però aquell dia em vaig veure de sabatera. Tot encaixava: podria treballar amb les mans i tindria més temps per a mi, treballant al poble. El sabater em va mirar a la cara com dient: “Aquesta s’ha grillat”. Quan tot va estar clar vam portar les màquines a un altre lloc i l’endemà vaig aixecar la persiana i a començar a arreglar sabates. Ell va estar amb mi tres o quatre mesos, fins que va arribar un punt que ho feia tot jo sola i em vaig veure amb cor de volar, sabent que en qualsevol moment li podia trucar si no me’n sortia.

La sabateria és un ofici amb poca projecció de futur, no?

És el primer cop que em fan aquesta pregunta. No ho vaig fer perquè cregués que em faria rica. Simplement vaig sentir que em venia de gust muntar el taller. A poc a poc m’he anat formant amb mestres. I he anat a Elda, el centre del calçat, per aprendre a fer sabates a mà.

¿La pot la rauxa?

No, soc atrevida però prudent, analitzo els riscos. I vaig pensar que si finalment la sabateria no m’anava bé tampoc no arriscava tant.

¿Quina era la seva professió anterior, abans de la sabata?

Ui, he fet de tot, però jo era tècnica d’il·luminació. Vaig començar en una botiga de llums i reconec que hi tenia la mà trencada, però també m’agradava la instal·lació. He fet la il·luminació de l’església de Cervera, farmàcies, restaurants, bars...

Són dos sectors, el sabater i el de la il·luminació, tradicionalment copats per homes. ¿Cap problema?

Sí, potser sí, perquè no soc gaire fina [riu]. És evident que nosaltres, les dones, ho hem de demostrar tot tres vegades. Amb la il·luminació em vaig trobar molts arquitectes que directament m’ignoraven a l’obra, o me n’adonava que alguns treballadors em repassaven més del compte. És cert que en fòrums i reunions hi ha més homes, però crec que les dones tenen més gust a l’hora de reparar les sabates. Però fixa’t que porto les ungles ben pintades.

Sí, ja m’hi he fixat.

Ho faig per amagar unes mans massa grosses, que no m’agraden però són genials per a la sabateria.

¿Es quedarà de sabatera?

Sí, juro que ho seré tota la vida. No ho canvio per res, treballar en una cosa que t’agrada. Si no haig d’anar a buscar el nen m’haig de posar l’alarma del mòbil, perquè, si no, m’hi puc passar hores, al taller.

¿A la seva targeta professional què hi diu? Ataconadora, dissenyadora...?

Ara faig sandàlies a mida, sobretot per a turistes, amb peces que tinc mig muntades al taller. Però a mi m’agradaria que hi posés “Reparació i restauració de sabates a mida”.

¿Així, reparació i restauració no són el mateix?

Reparació és el que coneixem com a sabater de vell: tapetes, cosir... A mi m’agradaria dedicar-me a la restauració de sabates. Fer sabates a mida, d’ortopèdia, perquè, personalment, la satisfacció de veure la cara dels clients agraïts és molt gran.

Una sabata sense glamur.

Tenia una clienta amb artrosi, amb els dits dels peus recargolats, que volia que li posés tapetes a les sabatilles d’estar per casa. Li vaig dir que em portés totes les sabates que tingués. Després de tota la nit rumiant vaig veure que els hi podia fer més amples amb una simple peça. Em va trucar plorant per dir-me que feia anys que no es posava sabates. M’omple molt. Disfruto més així que dissenyant una sabata, que també m’agrada, eh? I espero poder fer sabates ortopèdiques ben maques perquè que tinguis problemes de peus no vol dir que tinguis mal gust.

¿Què hem de tenir en compte quan comprem una sabata?

Personalment sempre miro que l’amplada de la sabata permeti moure els dits. I d’alçada, que tingui un mínim de tres o quatre centímetres per no anar massa plana.

¿Compra sabates barates?

Sí. De vegades els models són xulos, eh? Soc molt presumida i m’agrada tenir-ne moltes, tot i que, si fos per mi, aniria sempre descalça.

¿Va traspassar el taller de sabateria a Capellades?

No, vaig ser l’última sabatera del poble; tinc molts clients enfadats.

l éscut

l Barça va presentar ahir una modificació de l’escut del club, un canvi que serà sotmès a votació en l’assemblea de compromissaris del pròxim 20 d’octubre. El nou escut, aprovat per la junta directiva, ha estat creat de manera conjunta per l’estudi Summa i el departament de màrqueting del Barça. “Han estat gairebé dos anys treballant-hi”, admeten des del club, en què s’apunta “la necessitat d’adaptar-se als nous temps” com a principal argument per apostar per un nou escut en què la principal novetat és la desaparició de la franja horitzontal central amb les sigles FCB. Si s’aprova, entrarà en plena vigència [a la samarreta] a partir de la temporada vinent. Tot i que abans pot fer-ho en altres espais, va explicar ahir el portaveu blaugrana, Josep Vives.

• 

El Barça presenta un nou escut sense les sigles FCB / FC BARCELONA

L’escut elimina els contorns negres interiors i redueix les barres verticals blaugranes -de 7 a 5- per fer més vistosos els colors blaugrana. També fa més gran la pilota central, per potenciar una campanya en què el club vol “posar la pilota al centre del projecte”. Summa va començar a treballar amb el Barça fa dos anys per posar ordre a les diferents imatges corporatives del club i, dins d’aquest replantejament, va sorgir la idea de modernitzar l’escut. L’aposta central d’eliminar les lletres també forma part d’una línia de treball en què el club vol potenciar la marca Barça i arraconar les sigles FCB, que, segons fonts del club, no els permet destacar: “A molts racons del món les sigles no funcionen. A més, el Bayern també fa servir FCB. En canvi, Barça és únic. Així que ara utilitzarem FCBarcelona per parlar del club iBarça per parlar de la marca”.

vídeo

El canvi d’escut també s’ha proposat per adaptar-lo a uns nous formats digitals. De fet, els últims anys, clubs com l’Atlètic de Madrid també han adaptat els seus escuts a nous formats i altres, com la Juve, l’han modificat del tot. “Al Barça volem ser moderns sense oblidar les nostres arrels. El nostre escut és un símbol i només es busca adaptar-lo als nous temps”, diuen des de Summa. L’última modificació de l’escut havia estat el 2002, quan el dissenyador Claret Serrahima va apostar per un model més elegant. “Quan es va crear aquest escut, ni existia Facebook. Tots els clubs han adaptat els seus escuts als nous formats”, diuen des del Barça, i recorden que, de mitjana, l’escut ha canviat cada 15 anys des de la fundació de l’entitat. Serrahima i el publicista Lluís Bassat han estat algunes de les persones consultades en el procés per definir aquest nou escut, que haurà de ser ratificat el pròxim 20 d’octubre en l’assemblea de compromissaris, tot i que ahir ja va ser aprovat per la junta directiva.

• 

El Barça presenta un nou escut sense les sigles FCB / FC BARCELONA

Proposta de canvis en els estatuts

Un altre dels punts que el club proposarà canviar dels estatuts serà eliminar el topall per poder demanar crèdits bancaris; fins ara la xifra estava fixada en el 10% del pressupost. Una reforma que el club vol dur a terme perquè considera que “la limitació estatuària del 2013 “no era proporcional a la solvència i a la capacitat de sol·licitar crèdits de l’entitat”. “Com qualsevol empresa, necessitem línies de crèdit per treballar. Les entitats bancàries deixen diners quan tenen la garantia que se’ls tornaran i, en aquest cas, amb el Barça poden estar tranquils. Tot és més car en el futbol d’avui dia i volem seguir competint en l’elit”, va argumentar Vives. El portaveu també va aclarir que el límit d’endeutament del club segueix sent el mateix.

A la pròxima assemblea el Barça presentarà uns ingressos de 960 milions d’euros, prop dels 1.000 que el club tenia com a objectiu per al 2021. Les despeses, però, també han pujat, fins a 929 milions, i hi ha un benefici net d’11 milions d’euros. Vives va definir els ingressos com “unes xifres rècord en la història del club”. No va concretar que el volum de despeses destinades als salaris -que el curs passat van superar el 80% del pressupost- i va recordar que el club detallarà el pressupost la setmana vinent en una nova compareixença.

El club també va informar que respecte al concepte de dia hàbil, en referència a les eleccions a la presidència del club i la promoció de vots de censura, s’entendrà com tots els dies naturals excepte els diumenges i els festius a Catalunya.

suspensions

Les negociacions per les suspensions dels diputats presos i exiliats van allargar-se dilluns fins a última hora de la nit en una reunió al Palau de la Generalitat entre el president, Quim Torra, el vicepresident, Pere Aragonès, i diversos membres de la mesa del Parlament. El resultat, un acord que ha d’acabar definitivament amb el risc de bloqueig de la cambra. JxCat i ERC creuen que han trobat una fórmula que, sense desobeir obertament la suspensió decretada per Llarena, tampoc doni l’aparença d’acatar la decisió del Suprem.

Serà el ple qui decideixi, tot i que dimarts ni el president del Parlament, Roger Torrent, ni el vicepresident, Josep Costa, van voler detallar l’acord. Segons diverses fonts consultades, però, dilluns també es va tancar el document que ha de servir de base per a la votació. Haurà de ser la comissió de l’estatut del diputat qui elabori el dictamen basant-se en el text acordat -i en les possibles esmenes que hi presentin els grups parlamentaris- perquè després sigui el ple el que validi l’acord, que, com va subratllar ahir Torrent, complirà tres premisses: “Que els diputats conservin l’escó, que no s’alterin les majories parlamentàries i que els acords i les votacions del ple siguin efectius”.

Les dues primeres condicions no han estat mai en perill, perquè fins i tot el jutge instructor Pablo Llarena deixava clar en la interlocutòria de suspensió que ningú hauria de renunciar a l’acta de diputat i que, per mantenir les majories, els grups parlamentaris podrien seguir comptant amb els vots dels suspesos. La tercera premissa, en canvi, ha sigut el gran cavall de batalla durant els últims tres mesos.

Un dictamen a punt
Què vol dir que l’acord hagi de ser efectiu? Bàsicament que no pugui ser impugnable pels tribunals. Per tant, no hi ha d’haver marge perquè s’interpreti que el Parlament està desobeint una resolució judicial, expliquen les fonts. Si, com defensava abans de l’estiu JxCat, el ple rebutja les suspensions -ERC aleshores volia substituir-los sense passar per l’hemicicle-, fonts jurídiques apunten que la fiscalia es podria querellar contra la mesa, que és la que ha rebut l’ordre directa del jutge. Però la mesa -com van explicar aquest dimarts el president i el vicepresident- podria al·legar que s’ha limitat a seguir el que diu l’article 25 del reglament: que qualsevol suspensió ha de passar per la comissió de l’estatut del diputat i després pel ple. “En tot cas, seria interpretable”, expliquen les fonts.

Al ple es votaran les suspensions, però no només. El document, que serà presentat de manera imminent, inclourà també la fórmula amb què ERC i JxCat plantegen que els sis diputats puguin continuar exercint el vot. Llarena ja va obrir la porta a una delegació de vot sui generis, cedint el vot a diputats dels seus grups. En el que no hi ha dubte és en el sou: els suspesos no cobraran.

Altres fonts apunten que l’exposició de motius del dictamen serà dura contra Llarena i la vulneració dels drets dels diputats processats. En tot cas, dimarts ni a la mesa ni a la junta de portaveus es van donar més detalls i, de fet, l’únic punt aprovat per la majoria sobiranista va ser el de traslladar les gestions a la comissió parlamentària pertinent. JxCat i ERC van preferir esquivar les preguntes i van ser els únics grups que no van comparèixer davant la premsa.

La CUP reclama desobediència 
La CUP va voler refermar que només avalaran la desobediència davant la interlocutòria de Llarena, informa Marc Toro. “Defensarem sempre que aquestes suspensions no s’apliquin a cap dels diputats a qui es demana 30 anys per haver posat urnes”, va dir la diputada Maria Sirvent. La CUP lamenta que la situació s’hagi “dilatat excessivament”, perquè entenen que sempre s’hauria d’haver desobeït.

Aquesta mateixa setmana, Torrent constituirà la comissió de l’estatut del diputat i la previsió és donar un període curt d’esmenes perquè en el ple de la setmana que ve, el de política general, es pugui votar l’acord. De moment, no s’ha començat a negociar amb l’oposició, però ja tenen el vistiplau dels presos polítics i de Puigdemont