mes turistes

Fent cua sota el sol per entrar a un museu, menjant un gelat de xocolata mentre baixen la Rambla, fent-se una selfie als búnquers del Carmel o prenent una canya per la Barceloneta. La xifra de turistes que han escollit Barcelona com a destí d’estiu ha tornat a batre rècords, segons el balanç que ahir va presentar l’Ajuntament de Barcelona, que contradiu les veus del sector turístic que auguraven una temporada més fluixa. Entre el juny i l’agost almenys 4,6 milions de turistes van dormir a la ciutat, un 4,6% més que en el mateix tram de l’any passat. D’aquests visitants, la meitat van preferir passar la nit en un hotel i l’altra meitat van escollir fer-ho en altres tipus d’allotjament -albergs i apartaments turístics.

Per calcular la quantitat de turistes que es van passejar per Barcelona aquest estiu, però, encara caldria sumar-hi dos col·lectius de visitants més: els que fan un tomb per Barcelona i dormen als afores, dels quals el consistori no té dades, i el milió de turistes que van desembarcar a la ciutat durant tan sols unes hores procedents d’algun dels creuers que atraquen al port de la capital catalana. D’aquests, els que van utilitzar Barcelona com a port base es van disparar un 9,91% respecte a l’estiu passat. Aquest nou rècord, a més, s’ha d’emmarcar en un context de caiguda del turisme a Catalunya, que en el mateix període va registrar un 0,9% menys de turistes allotjats en hotels.

Amb tot, si bé el nombre de turistes ha crescut aquest estiu, no ho han fet al mateix ritme les pernoctacions a la ciutat, que s’han mantingut estables amb un augment de només el 0,66% respecte a l’any passat. Això vol dir que, malgrat que Barcelona continua instal·lada en el rècord de visitants, les estades tendeixen des de ja fa quatre anys a ser més curtes. L’estada mitjana respecte a l’estiu passat s’ha reduït de les 2,71 nits a 2,61.

Amb les dades a la mà, el Gremi d’Hotelers de Barcelona no està satisfet. Diuen que tot i que cada vegada hi ha més turistes, els hotels han estat més buits aquest estiu, amb un 0,8% menys d’ocupació, segons les seves dades. El motiu del descens és que, malgrat l’afluència de clients, el total de places turístiques a Barcelona ha augmentat respecte al 2017.

Menys disposats a pagar

A més, els hotelers consideren que la ciutat segueix absorbint un turisme de “baixa qualitat”. De fet, afirmen que és per aquest motiu que s’han vist abocats a abaixar els preus i han facturat un 14% menys que l’any anterior. “Augmentem el nombre de turistes, sí, però els que venen no estan disposats a pagar tant”, va explicar el director general de l’entitat, Manel Casals.

La patronal d’apartaments turístics, Apartur, comparteix la preocupació i el diagnòstic amb els hotelers, però és més optimista: “Barcelona ha patit molt els últims dotze mesos -la vaga de l’aeroport, l’atemptat terrorista, els fets de l’1-O-, però les vendes de cara a l’octubre i el novembre comencen a millorar”, avança el president, Enrique Alcántara.

Segons les dades del consistori, però, els turistes que han apostat per Barcelona aquest any també han tendit a gastar-se més diners. La despesa mitjana per persona i dia de les persones que s’allotgen en hotels va ser de 96,3 euros sense comptar el transport, l’allotjament i el paquet turístic. Si es fa el càlcul amb el global dels visitants -independentment d’on s’allotgin- la despesa mitjana va ser de 79,4 euros.

Les dades també apunten a un augment del turista internacional, que ha crescut un 5,59% respecte a l’any passat, l’equivalent a 101.821 viatgers més. De fet, aquest estiu més del 84% dels turistes que han dormit en hotels són estrangers, i entre els països que han enviat més turistes a Barcelona hi ha els Estats Units, França, la Xina i el Brasil. Significativament, però, s’han reduït els viatgers nòrdics, sobretot de Suècia (-14,29%) i Noruega (-17,06%). “Possiblement per l’onada de calor que han viscut aquests països, que ha fet menys necessària la cerca de destinacions amb un clima calorós”, va valorar l’Ajuntament.

imunoterapia

dels pacients, però n'hi ha un 30% que no responen. "I en pacients metastàsics aquestes teràpies tampoc acostumen a funcionar. En aquests dos casos, les teràpies basades en el sistema immune són efectives", argumenta aquest investigador del VHIO. És especialment efectiu en càncers metastàsics. "Hem vist efectes de metàstasi en el cervell que són molt difícils de tractar en general", afegeix. De fet, la immunoteràpia està demostrant cada cop més eficàcia en el tractament de tumors metastàsics que desenvolupen resistència als tractaments, i els pacients es queden sense opcions terapèutiques. És per això que la teràpia autoimmune és tan esperançadora.

Medicina personalitzada

D'aquesta estratègia se'n beneficiaran aproximadament un 10% de les pacients de càncer de mama. Sembla poc, però aquest és el futur: medicina personalitzada. "No hi haurà solucions per a tots els tumor de mama, sinó que l'èxit serà trobar solucions efectives només per al 10% o el 15%", explica Joaquín Arribas.

Aquesta mateixa diana podrà ser utilitzada per desenvolupar altres tipus de tractaments antitumorals sense efectes secundaris. Hi ha evidències que es podria utilitzar en un 20% dels tumors d'estómac. "Són tumors que tenen mal pronòstic i hem detectat també aquesta proteïna específica, que ens permet dirigir el sistema immune contra les cèl·lules tumorals".

Arribas calcula que d'aquí un any ja es podrà començar amb els assajos clínics

jusa poll

Hem tingut, aquest cap de setmana, una manifestació de policies nacionals espanyols reclamant “equiparació salarial” a Barcelona, que és tan coherent com si un grup de sommeliers se n’anés a reclamar millores laborals al davant del Burger King.

A banda del curiós manifestant “independentista” que abans d'“actuar amb violència” va ser filmat sortint d’una furgoneta policial (és el lloc on els independentistes són acollits com a germans) i a banda dels que van alçar el braç en homenatge a Franco, cridava l’atenció un dels que desfilaven per la Via Laietana. Passo a descriure’l. Però, per fer-ho, que pobres resulten les paraules... Duia una grossíssima titola de plàstic penjada de la zona on en teoria hi havia de dur (i segur que hi duia) la pròpia, més modesta. Estava corbada cap a l’esquerra (un error, suposo, això de carregar a l’esquerra) però potser és que estava dissenyada per fer forma de paràbola i, com que anava agafada amb un cordill a la cintura, suposo que el fabricant no va veure necessari incloure’n unes instruccions d’ús. Això va ser letal per al guàrdia civil, que la portava lligada, doncs, com Nostre Senyor li havia donat a entendre. A la mà, hi duia una bandera espanyola. Al cap, impedint raigs i reg, un tricorni. Els mascles de veritat sempre porten gorres d’aquest estil. Els guàrdies civils, el tricorni; els toreros, la 'montera'. Al costat d’això, una boina seria apta per anar a veure córrer cavalls a Ascot.

Al cap, un tricorni. Els mascles de veritat sempre porten gorres d’aquest estil

És interessant preguntar-se el perquè de l’exuberant disfressa policial. Què ens volia dir amb aquell objecte el servidor públic? ¿Que ell també la té molt grossa i que no l’ensenya per decòrum? ¿Que la nit anterior havia anat de festa i encara n'hi duraven els efectes? ¿Demanava que es valorés la dotació sexual a l’hora de pagar-los el sou? ¿Intentava mostrar un sentit de l’humor del tot anglès? Potser tot això i una cosa més: a través d’aquell objecte et recordava que val més que no caiguis mai a les seves mans, perquè les seves mans (aquestes mans que van col·locar la titola a lloc) redacten informes policials.

els deures

Més enllà del debat sobre si s'han de fer deures a casa o no, ajudar els fills a fer-los té un impacte pràcticament nul en el seu aprenentatge. Pot ser font de conflictes i, en casos extrems, els pares poden acabar fent els deures als seus fills. En canvi, estructurar l'estona per fer els deures, és a dir, fomentar que hi hagi "un espai i una estona per fer-los, ajudar-los a planificar la feina que han de fer i crear ambients i rutines d'estudi" és molt més efectiu, explica l'especialista en avaluació de polítiques públiques, Jaume Blasco, que és també l'autor de l'informe de la Fundació Bofill i l'Institut Català d'Avaluacions Públiques (Ivàlua) 'Com t'ha anat avui l'escola? Què funciona en l'acompanyament familiar a l'escolaritat', que es presenta aquest dijous a la tarda. I l'informe, pel que fa als deures, és clar: "L'ajuda i supervisió en els deures té un efecte feble i, en alguns estudis, fins i tot negatiu". Blasco diu que una cosa és assistir-los si demanen ajuda i una altra, fer els deures conjuntament.

L'informe analitza què funciona i què no dels programes d'implicació parental, que són aquells cursos o tallers, normalment de curta durada, que donen eines concretes perquè pares i mares puguin acompanyar les tasques escolars dels seus fills. La idea és que pares i mares s'impliquin de "forma espontània" en l'educació dels seus fills –els ajudin quan comencen a llegir, es preocupin per si tenen deures...–, però s'ha comprovat que, com més alt és el nivell educatiu dels pares, millor és el rendiment educatiu dels fills. "I aquests programes d'implicació parental volen tenir un component compensatori i motivar els pares que se senten poc capaços", explica Blasco. Però no totes les estratègies d'implicació parental funcionen igual.

Segons l'estudi, els programes per ajudar a fer els deures tenen "en el millor dels casos, un efecte petit sobre el rendiment a primària" i "no és significatiu" a secundària. També té poc efecte la fiscalització de les notes, però sí que són positives altres conductes com ara ajudar els fills quan aprenen a llegir. "Hi ha moltes tècniques per fer que sigui un exercici rellevant i poc estressant, plaent i motivador", diu Blasco. L'eficàcia d'aquesta activitat es demostra, sobretot, en les etapes d'infantil i els tres primers cursos de primària, i té més efecte com "més estructurada estigui l'activitat".

Suport subtil

Molts d'aquests programes d'implicació parental estan adreçats a pares amb fills a primària, i una altra de les conclusions de l'informe és que en el cas de la secundària la implicació és igualment efectiva però ha de ser "més subtil" perquè el nen, en molts casos ja adolescent, és "més autònom i el currículum és més complicat". Segons Blasco, el que acostuma a funcionar és parlar a casa sobre qüestions escolars: "Donar rellevància al que passa a l'escola, connectar els estudis amb el projecte vital del nen, amb el que passa al món, amb el seus projecte de futur i projectar les expectatives de rendiment educatiu".

Pel que fa a la relació família-escola, la comunicació i col·laboració amb els mestres i professors té un efecte "més rellevant" sobre el rendiment acadèmic que el fet d'implicar-se en el festival escolar, en l'associació de pares i mares o en una activitat de voluntariat. "No vol dir que això no sigui important, perquè implicar-se en l'escola és un objectiu en si mateix, però està lluny del rendiment acadèmic del teu fill", raona aquest investigador.

En general es conclou que les accions per impulsar i facilitar l'aprenentatge a casa tenen un impacte educatiu en els fills superior a la implicació familiar a l'escola. El que passa a casa té una influència decisiva en els processos d'aprenentatge de nens i adolescents.

També es conclou que els programes de foment de la implicació parental tenen un impacte "significatiu", entre "petit i moderat", en el rendiment educatiu dels alumnes, té efectes positius tant en primària com en secundària i té impacte en infants i famílies de qualsevol nivell socioeconòmic i educatiu.

L'informe és una revisió i síntesi dels resultats de 12 metaanàlisis que inclouen prop de 400 estudis fets arreu del món sobre l'efecte dels programes d'implicació familiar en l'escolaritat dels fills.

CGPJ

Mes que un tribunal semblen les cigles de "con ganas pa j..".El xat dels jutges en què criticaven i insultaven l’independentisme quedarà impune. Almenys, a nivell disciplinari. Així ho han anunciat fonts del Consell General del Poder Judicial aquest divendres. Des del Poder Judicial asseguren que la hipotètica infracció administrativa que podrien configurar els missatges ja hauria prescrit.

Concretament, des del CGPJ apunten que és “un xat privat” del que no se’n desprèn cap missatge que se "surti dels límits de la llibertat d’expressió". En qualsevol cas, no hi ha hagut cap denúncia ni el Consell obrirà cap expedient disciplinari d’ofici. “Ni pel contingut, ni per la forma”, assenyalen. En aquest sentit, al·leguen que no paga la pena obrir l’expedient perquè en tot cas, les expressions proferides al xat només podrien ser considerades, en el pitjor dels casos, de falta lleu, és a dir que prescriuen als sis mesos. I els missatges m’han complert més. 

Per altra banda, el CGPJ sí que justifica la sanció de 600 euros al magistrat català, Frederic Vidal,que va criticar l’acció policial durant l’1-O en el mateix xat per la denúncia oberta pels companys i va ser considerada falta lleu. Així mateix, des del Consell recorda que no hi ha una discriminació perquè tampoc es van sancionar els 33 jutges i magistrats que van signar un manifest en favor del Dret a Decidir.

atac cibernetic

Facebook ha anunciat aquest divendres un atac cibernètic que pot afectar potencialment fins a 50 milions d'usuaris. Les accions de la xarxa social han caigut un 2,8%, fins als 164,04 dòlars.

Guy Rosen, vicepresident de gestió de producte de Facebook i cap de seguretat, ha explicat que els atacs s'havien produït per un defecte en la característica "Veure com" de Facebook, dissenyada per permetre que els usuaris sàpiguen com veu els seus perfils la resta de la comunitat d'adscrits a la popular xarxa social. La feblesa en la seguretat d'aquesta característica ha pogut permetre que es robessin les fitxes d'accés, una mena de clau, dels comptes personals. Facebook ja ha restablert aquests 'tokens' per a 90 milions de persones, ha solucionat l'error i ha suspès temporalment la funció "Veure com".

"La privadesa i la seguretat de la gent són increïblement importants, i lamentem que hagi passat això –ha escrit en un blog Rosen–. És per això que hem pres mesures immediates per assegurar aquests comptes i deixar que els usuaris sàpiguen el que ha passat.

twitter

He passat una setmana lluitant contra la temptació de deixar Twitter. He començat a observar que cada vegada que m’hi passejo, tinc un canvi d’humor sobtat, cap a malament. El grau de virulència d’alguns comptes ha assolit, per a mi, un nivell insuportable. I no parlo dels anomenats 'tweetstars', parlo de la gent normal, com jo, amb qui l’any passat per aquestes dates compartia lluita i anhels.

Volia allunyar-me d’aquesta misèria que només aconsegueix enfonsar-nos a tots. I quan ja havia pres la decisió, Twitter va decidir fer un darrer intent per retenir-me i em va fer ensopegar amb una piulada de l’humorista i periodista Pepe Colubi. Només una frase, res a veure amb l’humor ni amb política, ni amb la refotuda actualitat. Va escriure Colubi: "El segundo peor día de mi vida fue cuando murió mi madre. El primer peor día han sido todos los demás desde entonces".

Cinc segons per recordar que la raó de ser a Twitter és trobar perles com aquesta. Cincs segons més per oblidar la temptació de deixar-lo. I una llarga estona per reflexionar sobre la piulada de Colubi. M’hi sento instantàniament a prop. Veig que molta gent que li escriu també. Quina manera tan brillant i sintètica d’explicar en què consisteix la mort: el pitjor de tot és quan entens que és per sempre, i això sol passar l’endemà.

La literatura al servei de l’observació del dol, de tots aquests dies que venen després del dia de la mort

La frase m’arriba justament quan acabo de llegir la novel·la de Marta Orriols 'Aprendre a parlar amb les plantes', una valuosa peça que s’incorpora a la meva particular col·lecció de literatura de dol ('Un home de paraula', de Monsó; 'Señora de rojo sobre fondo gris', de Delibes; 'Una mort molt dolça', de Simone de Beauvoir; 'Trena de cendra', de Carme Guasch; 'Un dol observat'; de C.S. Lewis). La literatura al servei de l’observació del dol, de tots aquests dies que venen després del dia de la mort. Quan la mort deixa de pertànyer als altres, és necessari fer-li un lloc amb cura a l’altra banda de l’escull, perquè, si no, n’ocuparia tot l’espai amb absoluta llibertat, escriu Marta Orriols. No t’hi pots barallar tota la vida: has de fer-li un lloc.

Torno a la frase de Colubi i m’adono que la seva reflexió també és vàlida per a l’altre extrem de l’experiència vital. El segon millor dia de la vida és quan neix el teu fill. El primer millor dia han estat tots els que han vingut des d’aleshores.