ciencia amb nom de dona

La Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona s'estrena amb la iniciativa 100tífiques, un conjunt de xerrades simultànies per reforçar el paper de la dona com a referent científic i fomentar la vocació per la ciència entre els nens i, especialment, les nenes. L'activitat, que es fa amb motiu del dia Internacional de la Dona i la Nena Científica, portarà per primera vegada més d'un centenar de dones del món de la ciència i la tecnologia a 100 escoles catalanes simultàniament.

Les investigadores que participen en la iniciativa s'han reunit aquest dijous al Parc Científic de Barcelona en un acte formatiu organitzat per la Barcelona Institute of Science and Technology (BIST). L'alcaldessa Ada Colau, que ha inaugurat l'acte, ha remarcat el paper "estratègic" de les dones en un "moment de canvi democràtic" per tal d'avançar cap a "una societat més lliure i igualitària". "Necessitem que les moltíssimes dones científiques vagin a les escoles", ha reclamat i ha demanat "que les nenes puguin veure i conèixer la seva feina i la seva passió i veure's-hi reflectides".

Des del BIST, la cap de Programes Acadèmics i Eficiència Organitzativa, Núria Bayó, ha defensat la importància de promocionar el lideratge femení en aquestes disciplines com a "motor per fer avançar la ciència". "A mesura que progressa la carrera científica el percentatge de dones va disminuint", ha lamentat. 

Les xerrades s'inauguraran dilluns amb la conferència d'Ada E. Yonath, premi Nobel de química del 2009, però no seran obertes al públic.

os blanc

Malgrat que acabem de canviar d’any, la contaminació no para de créixer i, per tant, les notícies en aquest sentit continuen sent gens positives. Segons dades del projecte Copernicus de la Unió Europea (UE), que analitza el canvi climàtic al món, els últims 4 anys han estat els més càlids de la història recent de la Terra.

Una tendència ascendent de l’escalfament global que es remata amb les dades del 2018, que va ser el quart anys més càlid des que es tenen dades a nivell global amb fins a 0,4º pel damunt de la mitjana des del 1981. En conjunt, la Terra s’ha situat de mitjana en els 14,7º l’últim any, dues dècimes per sota del rècord de calor assolit l’any 2016. Els últims 4 anys, els termòmetres globals han estat els més elevats des de mitjans del segle XIX.

Mapa global de la diferència de temperatures aquest 2018 respecte a la mitjana | ECMWF

Seguim amb més calor que en l’època preindustrial

Si ens fixem amb les dades globals, la regió que va patir un escalfament més notable el 2018 en comparació amb la mitjana climàtica va ser l’Àrtic, sobretot entre Estats Units i Rússia, al nord de l’Estret de Bering, així com l’arxipèlag de Svalbard. També ha fet més calor del normal en conjunt a les zones continentals d’Europa, Mitjà Orient i oest dels Estats Units.

No obstant, sempre hi ha excepcions, i és que al nord-est de Nord-Amèrica i zones centrals d’Àsia i Rússia les temperatures mitjanes anuals han estat per sota del normal. A Europa, tot i el fred intens que va fer a principis d’any, també s’ha acabat registrant una temperatura anual elevada, amb només dos dècimes per sota dels anys 2014 i 2015, quan es van batre rècords. En concret, la temperatura mitjana dels últims 5 anys ha estat de 1,1º més alta que durant l’etapa preindustrial.    

Evolució de la temperatura del planeta els últims 150 anys | ECMWF

Les emissions de gasos contaminants no paren de créixer

L’informe europeu també revela que la concentració de CO² a l’atmosfera ha augmentat prop de 2,5 parts per milió aquest 2018, segons dades preses des de diversos satèl·lits. Això implica un augment lleuger en comparació a l’any 2017, quan va ser de 2,1 parts per milió a l’any.

Segons els experts, els fenòmens climàtics extrems, com ara els estius molt càlids i secs a gran part d’Europa o l’augment de les temperatures a les regions àrtiques, són senyals «molt alarmants» de cara al futur. «Només combinant els nostres esforços, podrem fer un canvi de tendència i preservar el nostre planeta per a les futures generacions», conclouen els investigadors.

el nepal

Al Nepal tenir la menstruació és un tabú i un risc. Quan les dones tenen la regla són aïllades de la seva família per impures i han marxar de casa. Normalment han de dormir a l'estable dels animals o en una cabana construïda manualment. Aquest dijous una dona i els seus dos fills –de dotze i nou anys– han mort, suposadament, perquè van inhalar fum mentre complien aquest període d'aïllament. I és que la mare havia encès una foguera per passar la nit a la cabana, tal com ha informat el mitjà britànic BBC. 

Al Nepal hi ha noies que moren pel tabú de la menstruació

"La mare tenia les cames plenes de cremades", ha assegurat la policia del districte a l'agència de notícies AFP. A l'espera de l'autòpsia per aclarir les causes de la mort, l'alcalde del districte, Chetaraj Baral, ha mostrat la seva costernació pel cas i ha explicat que han "deixat que la família faci el seu ritual de comiat". 

Un ritual polèmic

Durant el període menstrual les dones són aïllades de les famílies, no es poden acostar als temples religiosos i tampoc poden tocar els homes. "La seva vida està condicionada per la regla", explica Iris Carbonés, una voluntària catalana d'Amics del Nepal que treballa en un projecte per combatre el tabú de la menstruació a la capital, Katmandú. Les dones, durant aquest temps, fins i tot tenen prohibit tocar certs tipus de d'aliments o banyar-se. "Pateixen moltes infeccions perquè normalment van a viure a l'estable dels animals", afegeix. "Parlar obertament de la regla al Nepal és molt estrany", assegura la voluntària. 

I és que el 'chhaupadi' està molt arrelat, sobretot a les zones rurals del Nepal, on un 95% de les dones segueixen aquesta tradició, com és el cas d'aquesta última víctima, del municipi de Bijuri, a l'est del país.

A la capital, Katmandú, també es practica, tot i que el seguiment és molt més baix que a les zones rurals. Tot i això, quan les noies tenen la regla "no es poden acostar als temples i van a viure a casa dels veïns, perquè la família no pot tocar la dona o l'adolescent", explica Carbonés. 

Exili menstrual i mensual

Les dones nepaleses ja s'ha acostumat a aquest exili mensual. Es considera que la menstruació porta mala sort i han de marxar de casa tants dies com duri el període. S'exposen, doncs, a viure en condicions molt precàries, a ser atacades per animals o a patir infeccions a causa de les males condicions higièniques. A més, no tenen accés a productes higiènics per a la regla i utilitzen draps. 

Si bé l'any 2005 el Tribunal Suprem del Nepal va ordenar la fi d'aquesta pràctica, la realitat és ben diferent: segueix afectant la majoria de dones del país. "El govern ha d'educar les comunitats i trencar els mites de la menstruació", aconsella l'organització Human Right Watch en un dels seus informes. En teoria, la pràctica del 'chhaupadi' està condemnada a tres mesos de presó i a 30 dòlars de multa, però la norma no és res més que paper mullat.

nens robats

Les relacions entre Bèlgica i la República Democràtica del Congo (antic Congo belga) després d’anys de colonització encara generen polèmica. La fiscalia federal del país europeu ha demanat que es prenguin mostres d’ADN a 15 nens que van ser adoptats entre el 2013 i el 2015 a la RDC. Sospita, segons els mitjans belgues, que els nens no van ser adoptats d’un orfenat -com creien els pares adoptius-, sinó que van ser segrestats o robats i que els pares biològics encara són vius.

La justícia belga fa temps que va al darrere d’aquest cas. El 2017 van sortir a la llum quatre casos de nens que havien sigut robats a la RDC després que un grup de periodistes belgues en seguissin la pista. Els seus pares biològics van ser localitzats en un poble a uns 850 km de Kinshasa i creien que havien enviat els seus fills a uns campaments d’estiu dels quals mai van tornar. Com explica el diari De Standaard, els nens dels quals s’ha provat el falsejament de la identitat després d’aquest procés encara viuen a Bèlgica. Legalment, una adopció es pot desfer però el jutge també pot considerar que després de tant de temps la millor solució per a la criatura és que continuï amb la família adoptiva.

Tot plegat té l’origen en un canvi legislatiu del 2013, quan les autoritats congoleses van suspendre els permisos de sortida de nens per ser adoptats fora del país argumentant que alguns havien sigut maltractats o adoptats per parelles homosexuals. La prohibició va generar un augment del tràfic de persones per donar sortida a les centenars de sol·licituds pendents, la majoria dels EUA, el Canadà, Bèlgica, Itàlia i els Països Baixos. El 2015 es van desencallar centenars d’aquestes sol·licituds, que havien deixat desenes de nens esperant als orfenats, però ja s’havien disparat els casos irregulars, segons Reuters, que assegura que entre el 2013 i el 2015 van sortir de manera il·legal uns 80 menors de la RDC.

La investigació va portar la fiscalia belga fins a Kinshasa, a la recerca de l’orfenat Tumaini, on haurien sigut adoptades aquestes 15 criatures entre el 2013 i el 2015. Però l’orfenat ja havia tancat. Per això s’ha decidit demanar proves d’ADN a tots els nens que van seguir un procés d’adopció amb aquest orfenat aquells anys. Com explica De Standaard, la fiscalia té indicis que hi havia una estructura organitzada que oferia als pares l’oportunitat d’enviar els seus fills a uns campaments d’estiu a la ciutat. Però en realitat eren enviats a l’orfenat Tumaini i després se’ls ficava en un avió i se’ls entregava a parelles que feia temps que havien sol·licitat l’adopció a Bèlgica.

Això no vol dir que les parelles belgues sabessin que les criatures no eren orfes, sinó robades. “És una situació terrible, aquests pares belgues han estat anys lluitant per aconseguir l’adopció. Com s’explica això als nens?”, diu el diputat flamenc Lorin Parys (N-VA), i recorda també el patiment dels pares biològics que van veure desaparèixer els seus fills fa anys.

La investigació apunta a una advocada belga d’origen congolès que presumptament hauria orquestrat els robatoris d’infants i que ja va ser arrestada durant setmanes quan es van destapar els primers quatre casos. Però sempre ha negat les acusacions. Segons De Standaard, algunes parelles ja haurien accedit a fer les proves d’ADN però d’altres s’hi mostren reticents.

el judici

Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Oriol Junqueras volen ajornar l’inici del judici. En un escrit avançat per l’ARA, l'advocat dels diputats de JxCat, Jordi Pina, reclama al Tribunal Suprem que les vistes comencin tres setmanes més després que totes les parts rebin tota la documentació que el tribunal va aprovar aportar a la causa divendres passat en la interlocutòria d’admissió de proves. Abans que els set magistrats assenyalessin el dia 12 de febrer com a data d'arrencada del judici, les defenses d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart ja van demanar més temps per preparar el judici, i no han obtingut una resposta concreta als seus escrits. Ara Andreu Van den Eynde, lletrat dels diputats d'ERC, ha tornat a presentar un altre escrit -al qual ha tingut accés l'ACN- en què demana posposar l'inici del judici tres setmanes des que es va comunicar la data d'assenyalament. Per tant, des de divendres passat.

D'altra banda, Van den Eynde també ha impugnat la decisió del tribunal de no facilitar la identitat d'un dels testimonis demanats per la Fiscalia, un mosso d'esquadra que declararà de manera reservada. Apunta que és en la interlocutòria d'admissió de proves quan l'òrgan "ha de revelar la identitat dels testimonis si aquesta es desconeix en cas que alguna de les parts ho hagi sol·licitat motivadament". "Cosa que ha fet aquesta defensa", afegeix.

La disponibilitat d'ordinadors a la presó

Ajornar el judici no és l'única petició que ha fet Jordi Pina al Suprem. Tal com ha avançat l'ARA, l'advocat de Turull, Rull i Sànchez també demana la seva llibertat, perquè a la presó de Soto del Real no tenen accés als seus ordinadors, on guarden el sumari de la causa, i, per tant, se’ls està “vulnerant” el dret a defensa. Fonts d’Institucions Penitenciàries apuntaven ahir al vespre que ja s’havia retornat els portàtils als líders independentistes, després que els centres els inspeccionessin aquests dies per complir amb les instruccions del Suprem de negar-los la connexió a internet. Una prerrogativa de què sí que gaudien a les presons catalanes.

Mentre el tribunal no resolgui aquesta sol·licitud, Pina sol·licita que se’ls retornin els ordinadors i critica que se’ls hagi controlat el material tenint en compte que no s’ha pogut produir cap “manipulació” durant el viatge de Catalunya a Madrid que ho justifiqui. "Són equips que compleixen amb totes les mesures de seguretat que la legislació penitenciària exigeix", es queixa Pina, que demana que els seus representats en puguin fer ús durant tota la jornada.

La petició arriba just després que els dos centres hagin retornat el material als processats, segons fonts d'Institucions Penitenciàries. Els presos no es van poder quedar amb els aparells divendres quan van arribar a les presons madrilenyes i van denunciar-ho perquè argumentaven que els necessitaven per preparar bé la defensa de cara al judici. A les presons catalanes els líders independentistes sí que disposaven de connexió a internet, tal com han explicat ells mateixos en diverses ocasions, però a Soto del Real i Alcalá-Meco no en tindran.

Els aparells han estat retinguts a ingressos durant tot el cap de setmana, cosa que van denunciar els familiars dels presos. Dissabte al matí, la parella de Jordi Sànchez, Susanna Barreda, va criticar que "de moment" no havien pogut entrar amb l'ordinador per preparar la seva defensa, i el mateix president de la Crida, Jordi Sànchez, va dir a través de Twitter que espera rebre'l "immediatament" per afrontar "la defensa amb garanties".

Contingut 

Montserrat

L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, ha demanat perdó aquest diumenge a les presumptes víctimes d'abusos sexuals en l'homilia de la missa que s'ha celebrat aquest matí al Monestir de Montserrat.

"Els meus germans de comunitat i jo mateix vam demanar humilment perdó a les víctimes, ens solidaritzem amb el seu dolor i els oferim el suport de la comunitat", ha afirmat Soler, que ha condemnat els abusos i ha reconegut saber el dolor que causen i com costa cicatritzar les ferides.

MÉS INFORMACIÓ

El Síndic de Greuges investiga presumptes abusos sexuals de monjos a Montserrat

La víctima d'abusos sexuals de Montserrat organitza protestes a Barcelona

Soler ha afirmat: "Els abusos sexuals a menors per part de persones consagrades a Déu ens fan mal profundament" i ha indicat que fereixen la part més vulnerable de les víctimes i treuen la confiança que havien posat en ells.

També ha demanat perdó "a totes les persones a qui el coneixement d'aquests fets ha pogut escandalitzar o fer perdre confiança en institucions d'Església" i ha reiterat la seva condemna rotunda a qualsevol tipus d'abús a menors i la seva voluntat de transparència.

L'abat ha explicat que han creat "una comissió externa que analitzi els casos que es puguin denunciar" i ha anunciat que actuaran en conseqüència, exposaran els resultats de la recerca i seguiran el protocol establert pel Papa.

"Tenim les eines necessàries per aclarir els fets i atendre les víctimes d'una manera justa i evangèlica", ha conclòs Soler.

La veu de les víctimes

Víctimes de presumptes abusos sexuals per part de clergues s'han concentrat aquest diumenge davant el Monestir de Montserrat (Barcelona), per demanar "transparència i depuració de responsabilitats" després dels últims casos que han sortit a la llum, ha explicat el exscout Miguel Hurtado, que va fer públic recentment haver patit presumptes abusos del monjo Andreu Soler.

Hurtado ha organitzat aquesta protesta al costat del britànic Peter Saunders, que també va patir abusos i va ser membre de la comissió antipederastia del Vaticà, i el president de l'Associació Infàncies robades (AIR), Juan Cuatrecases.

Hurtado calcula que les presumptes víctimes poden ascendir a una desena,entre dues persones més que van explicar la seva situació davant mitjans i altres que han contactat amb ell a través d'una adreça de correu que va habilitar, i ha alertat que la xifra encara pot augmentar, encara que alguns no volen explicar-públicament.

que hauria de fer

Heus aquí el petit dilema, lectors. Corrent, em trobo amb una noia joveneta que, a diferència d’altres musulmanes que corren amb roba tècnica per a elles, porta, al damunt del hijab, diversos xals de llana molt grans que l’engavanyen i li pesen i se li enganxen a les bardisses. Avui m’ho ha explicat. Resulta que surt a córrer, perquè es vol aprimar, però la seva mare, que és una dona tradicional, es pensa que surt a caminar (a córrer no la deixaria). Si vol sortir, ha de ser d’aquesta manera. De fet, si es trobés per casualitat algun veí o parent hauria de parar, perquè l'hi espiarien.

Què li dic? Li puc dir que s’ha d’enfrontar a la mare, perquè córrer és un dret que té. Que s’hi ha d’enfrontar, a més a més, per poder anar vestida amb millors condicions. O li puc dir que ha de demanar ajuda exterior (una mare que troba que la seva filla no pot sortir a córrer també deu restringir moltes altres coses). Esclar que també li puc dir que fem trampa. Que amaguem els xals de llana en una bossa, en un arbre, i que jo li deixaré un tallavents lleuger o li compraré, per Amazon, un xandall amb hijab incorporat, i que podem anar a córrer en un bosc més llunyà on cap veí ens pugui veure.

Al final és això últim el que li dic. Que no s’escarrassi en convèncer la mare, que ja és gran i no canviarà, i que ella faci la viu-viu, perquè si s’hi enfronta, potser el que aconseguirem, de moment, és que no la deixi sortir ni a caminar. Que això mateix, amb variacions, és el que jo vaig fer, també d’adolescent, quan el pare no em deixava fer coses. Aquesta petita història (llegiré els comentaris a la versió online del diari per saber què us sembla, lectors, que hauria hagut de fer) és la que em fa pensar, a gran escala, en la necessitat dels pedaços. Hi ha qui diu que els vaixells que rescaten migrants al Mediterrani afavoreixen sense voler les màfies i que “s’ha de solucionar el problema en origen”. D’acord. Però això no ho pots tertulianejar davant d’un nàufrag que s’ofega. De moment, l’has de rescatar.