El cor de Dortmund és el Westfalenstadion, un estadi famós gràcies a la popular Südtribüne, la tribuna sud, on més de 24.000 espectadors poden seguir el partit drets. Convertida en la tribuna més gran d’Europa, la Südtribüne intimida: “Surts d’un túnel ben petit i, de sobte, tens el mur groc a sobre”, explica Manuel Neuer, porter del Bayern, que sol ser escridassat per aquest mur groc. Una tribuna, per cert, on es lliura una batalla.
Dortmund, la vuitena ciutat més poblada d’Alemanya, és un dels escenaris del combat per intentar parar els peus al nazisme. Durant els anys 80 la Südtribüne va passar a ser controlada per grups neonazis com el Borussenfront. Eren anys complicats a la ciutat, que havia sigut un gegant econòmic gràcies a la mineria i la siderúrgia, i que llavors veia com la desocupació destrossava famílies a mesura que es tancaven indústries. I malgrat que el Borussia de Dortmund no havia sigut un club alineat amb el nazisme, perquè les seves oficines es van fer servir per imprimir propaganda contra Hitler a finals dels anys 30, els radicals de dretes van passar a controlar la tribuna més famosa del país. Als anys 80 un càntic que se solia entonar a la graderia demanava construir “un tren entre Gelsenkirchen i Auschwitz”, en referència al Schalke 04 de Gelsenkirchen, el gran rival del Borussia. “Es van sentir molts anys càntics antisemites, amb referències a l’Holocaust”, admet Markus Gunnewig, del Museu Steinwache, un espai que lluita contra el nazisme amb exposicions a l’antiga comissaria de la Gestapo, on més de 6.000 persones van ser empresonades abans de ser enviades als camps d’extermini. Dels 4.300 jueus de Dortmund, només en van sobreviure cent.
El club fa visites a camps d'extermini per recordar els jueus de Dortmund
Però el mateix dia en què el Barça va quedar emparellat amb el Borussia a la fase de grups, el club va ser premiat per la UEFA pel seu compromís en la lluita contra el nazisme. Fa cinc anys va decidir lluitar obertament contra el feixisme. Els resultats han sigut ben evidents i la major part de seguidors neonazis han sigut expulsats de la graderia. Ja durant els anys 90 diferents grups d’aficionats antifeixistes van intentar expulsar-los sense el suport de la directiva. El resultat van ser agressions, baralles i, amb el temps, el naixement de The Unity, el principal grup d’animació, oficialment apolític, però marcadament antifeixista. Quan el club es va sumar a la lluita impulsant projectes contra la intolerància amb l’ajuda de les autoritats i ONGs, els resultats van començar a arribar.
Però els neonazis continuen actius. Abans del partit contra el Bayer Leverkusen d’ara fa tres dies, el partit Die Rechte, vinculat a moviments neonazis, va organitzar una manifestació a prop del camp per protestar contra una operació en què la policia havia protegit un grup d’artistes fins a Emscherstrasse, al barri de Dorstfeld, per pintar un grafiti amb la frase “Tots els colors són bonics” sobre un mur amb lemes nazis. La pintada és just davant la seu local de Die Rechte, en un barri considerat el feu de l’extrema dreta, a l’oest de Dortmund. La resposta del Borussia va ser demanar als aficionats de fer una contramanifestació per deixar clara la seva oposició al feixisme. I dins el camp, a la famosa Südtribüne, es va desplegar una pancarta amb el mateix lema que el del grafiti. A les últimes eleccions municipals, per cert, Die Rechte va aconseguir l’1% dels vots. I Alternativa per a Alemanya, també d’extrema dreta, el 3,4%.
Però Dortmund té una mitjana de més de 30 incidents greus amb neonazis cada any. El club s’ha involucrat tant en aquesta lluita que quan el 2017 Alternativa per a Alemanya va aconseguir bons resultats electorals, el Borussia Dortmund va produir un anunci de televisió en què apareixen nazis rebent cops en situacions còmiques mentre intenten jugar a futbol, amb el lema “El futbol i els nazis no estan fets l’un per l’altre”. Els estadis de futbol s’han convertit en un dels grans escenaris de la lluita contra l’extrema dreta, i el president de l’Eintracht de Frankfurt, Peter Fischer, va arribar a afirmar que els votants d’Alternativa per a Alemanya no serien benvinguts al seu camp. Clubs com el Bayern i el Werder Bremen també van publicar comunicats contra el feixisme en una època en què grups de hooligans apareixien en manifestacions contra l’islam, especialment a l’est d’Alemanya, Colònia i Dortmund.
El Borussia ha passat de ser un club amb radicals de dretes a ser un exemple de lluita contra la dreta. S’han fet campanyes contra la intolerància, s’ha creat un equip per als fills dels refugiats que arriben a la ciutat i s’han organitzat visites als camps d’extermini on van morir els jueus de la ciutat, amb guies que expliquen la història de l’Holocaust. A les visites s’hi apunten voluntàriament socis del club, tot i que un jutge va ordenar a neonazis locals que havien comès delictes d’anar-hi. “Les campanyes han sigut un èxit i estem molt millor, però els ultres encara volen tornar a l’estadi i hem d’estar atents”, admet Gunnewig.
El retorn dels neonazis
Alexander Deptolla, un antic radical expulsat de la graderia, organitza des de fa anys una cita coneguda com la batalla dels Nibelungs en què grups de neonazis experts en arts marcials queden per combatre entre si. Inicialment s’organitzaven en un gimnàs de Dortmund, però quan les autoritats van descobrir les batalles es van passar a fer en llocs d’amagats. Aquest últim any s’ha fet a la llunyana localitat d’Ostriz, a la frontera amb Polònia. I fins allà va anar per combatre Sven Kahlin, un neonazi que formava part del grup d’ultres del Borussia North Side. El 2005, Kahlin va assassinar a punyalades un jove punk, Thomas Schulz, en una estació de metro del centre de Dortmund. Després de cinc anys a la presó en va poder sortir i ara regenta amb la seva dona un gimnàs d’arts marcials a la ciutat. A Ostriz va combatre amb una samarreta en què es podia llegir “ Hooligans Dortmund”, idèntica a la que portava quan anava al camp.
Sven Kahlin, un nazi que va assassinar un punk, ha intentat tornar a l'estadi
Els últims anys dos grups neonazis, el North Side i els Desperados, han intentat recuperar el control de la famosa tribuna sud. Fa un any i mig, abans d’un partit amb el Bayern, Kahlin va arribar a la tribuna amb Timo Kersting, un lluitador professional d’arts mixtes que ha combatut en tornejos a Rússia representant un gimnàs de Dortmund on s’entrenen neonazis. Acompanyats d’uns 25 caps rapats, van intentar donar la mà als líders de The Unity: si s’hi negaven, significava que volien problemes; si els hi donaven, era una manera d’acceptar-los a la graderia. Aquests últims van optar per donar-los la mà per evitar una baralla en ple partit, però 24 hores després van organitzar una assemblea amb el club en què es va votar continuar lluitant contra el racisme. La policia va acabar imposant una sanció als dos neonazis, que ara no poden entrar a l’estadi.
Segons Daniel Lörcher, un antic ultra del club que ara fa d’enllaç amb la directiva, encara queden neonazis a la graderia, però cada cop més arraconats. “Queda feina per fer, però col·laborem amb els treballadors del club i els aficionats. Cada cop més gent s’interessa i treballa per aconseguir que els estadis alemanys siguin llocs de trobada i no d’odi”, va explicar Lörcher a la televisió fa mig any. L’endemà va trobar una pintada al camp que l’amenaçava de mort. A Dortmund, la feina no s’ha acabat.
