enfermeras

Falten mans. Ho confirmen des dels grans hospitals i és també el diagnòstic de la conselleria de Salut de cara a la posada en marxa d'alguns dels hospitals de campanya previstos. El més gran, el que s'està muntant al recinte de la Fira de l'Hospitalet, podria estar enllestit a finals d'aquesta setmana o a principis de la següent, però necessita 600 professionals –entre metges, infermeres i zeladors– per ser operatiu. Aquest espai està pensat com una extensió del conjunt de la xarxa hospitalària, ha de ser una ala més dels diferents centres quan faltin llits. De moment, començarà a funcionar amb 300 places, tot i que si fos necessari podria créixer fins als 2.000.

Però no és l'únic equipament que necessita més personal. "Tenim dificultats per continuar el desplegament de l'hotel sanitari, perquè ens costa trobar personal d'infermeria per atendre aquests pacients", explica un cap de servei de l'Hospital Clínic. Aquest centre està derivant els pacients lleus o que han millorat a l'Hotel Catalonia Plaza. No és l'únic cas. "Falten infermeres per tot arreu, perquè ja partim de la base que t eníem una ràtio per sota de la mitjana europea", argumenta Jessica Morillo, presidenta d'Infermeres de Catalunya. A més, afegeix, la falta d'equips de protecció individual no fa més que agreujar la situació, ja que "si no se'ls dona la protecció adequada acaben emmalaltint". Explica que també falten infermeres a la zona del Baix Llobregat. "A l'Hospital de Bellvitge estan demanant doblar torns, i també falten professionals a l'hotel sanitari de Martorell o al pavelló que s'ha habilitat a Sant Andreu de la Barca. S'estan reclutant estudiants de quart curs, tot i que Morillo alerta que no poden portar pacients sense supervisió.

Cal reclutar personal i, per això, la consellera de Salut, Alba Vergés, va fer una crida ahir dirigida sobretot a sanitaris de la primària. El CatSalut ha habilitat una web en què els professionals sanitaris que ho vulguin, també farmacèut ics, poden oferir els seus serveis a través d'un formulari. "El problema és que, si se centralitza, tot és més lent i ens traiem professionals els uns als altres", alerta aquest mateix cap de servei del Clínic.

Gemma Martínez, directora d’Infermeria de l’Hospital Clínic: "Estem buscant professionals a tot arreu"

Col·legiació exprés

Des del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) també s'han posat a disposició del departament i han ofert la borsa de treball d'infermeres voluntàries que van obrir quan va esclatar la crisi del coronavirus. El nombre de llits creix al mateix ritme que augmenten els contagis. "Però el que fa falta són mans per cuidar aquestes persones", constata també Enric Mateo, de la junta de govern del COIB. Entre altres mesures, s'ha agilitzat la col·legiació de professionals d'infermeria perquè puguin exercir, ja que és un requisit indispensable. S'estan reclutant professionals que no es dedicaven a la feina assistencial i que feien, per exemple, docència o investigació. "Estem agilitzant els tràmits i fent-los de manera gratuïta perquè totes aquestes infermeres es puguin incorporar", diu Mateo, que reivindica la figura de la infermeria en l'atenció, en aquest cas, dels pacients de covid-19. "Les que estan en contacte íntim amb ells són les infermeres, i són pacients que requereixen cures les 24 hores del dia", diu.

Crida també als militars

S'estan buscant professionals dins del sector privat i de l'atenció primària, i Salut també ha fet una crida als professionals mèdics de l'exèrcit espanyol per poder posar en marxa instal·lacions com l'hospital de campanya de Sabadell. Els militars, fins ara, s'han ocupat més de la logística de l'espai –ja van aixecar l'espai de la Fira de Montjuïc per a persones sense llar–, però Salut remarca que també tenen personal mèdic que podria sumar-se a l'operatiu de campanya. I que la situació, tenint en compte que admeten que les UCI estan "al límit", entenen que ho requereix.

"L'exèrcit també es paga des de Catalunya i, per tant, si hem de disposar del seu suport en aquest sentit també en disposarem", va defensar la consellera. La mobilització de professionals que s'està fent és una gesta "sense precedents", segons va elogiar la consellera, que va explicar que es treballa per poder contractar, també, sanitaris que puguin venir d'altres països com ara Cuba i la Xina. I va demanar al ministeri que faciliti la convalidació de títols encara que sigui de manera temporal.

Per al muntatge del recinte de la Fira s'estan mobilitzant ara persones de Metges Sense Fronteres i també dels cossos de la Guàrdia Urbana i els bombers de Barcelona i de l'Hospitalet. El de la Fira no s'inclou, però, dins dels projectes d'hospitals provisionals que impulsa el consistori. El primer a obrir va ser el del poliesportiu al costat de la Vall d'Hebron i n'hi ha tres de previstos i també hotels com el Catalonia Plaza i l'Expo Hotel Barcelona per donar assistència directament al Clínic.

mascaretes

Tres setmanes després que es declarés l'estat d'alerta amb el progressiu confinament de persones i tancament d'empreses, amb les dades d'atur incrementant-se a nivells històrics i una angoixa creixent en les famílies per raons sanitàries i econòmiques, podríem estar temptats d'abaixar la guàrdia. Però ara, més que mai, és quan cal tenir el cap fred i mantenir una actitud d'alerta per evitar contraure el coronavirus, que s'ha demostrat molt més contagiós i letal del que els nostres experts esperaven. Encara no sabem com curar-lo ni tenim una vacuna, però l'experiència xinesa ens permet aprendre algunes lliçons per intentar no contraure'l o fer-ho a un ritme que els hospitals puguin assumir.

Com diu en un article a l'ARA el prestigiós científic Lluís Torner, es tracta de portar el contagi a zero no abaixant la guàrdia amb el que sí que sabem que funciona. Sabem que funciona mantenir la distància social i que el sabó trenca la cobertura de greix de les corones que serveixen al virus per entrar a les cèl·lules humanes. I podem aprendre de l'experiència xinesa, com diu Torner, que també funciona portar mascaretes per posar una barrera al SARS-CoV-2. En una entrevista publicada divendres a la revista Science, George Gao, director general del Centre Xinès per al Control i la Prevenció de les Malalties (CDC), afirmava que "el principal error d'Europa i els EUA és no portar mascaretes". De fet, la manca de material protector és un dels factors que han afavorit el contagi entre el personal sanitari d'un virus que s'encomana amb una rapidesa desconeguda. Com diu Torner, "amb l'accés a boca, nas i ulls fortament dificultat, l'enemic (el virus) ho té físicament difícil per contagiar-nos i propagar-se".

Aquest dijous el president de la Generalitat també ha recomanat a la població portar mascaretes, tot i que no hi ha unanimitat entre els responsables de la salut pública i que els representants de sectors com el farmacèutic han demanat mesures de protecció dels seus treballadors a l'administració sense gaire èxit.

El trencament de l'accés al mercat del material sanitari pot tenir alguna cosa a veure amb el fet que no ens arribi una recomanació clara per part de les autoritats de Salut. ¿Com es podria recomanar als ciutadans que portin mascaretes quan és tan difícil adquirir-les per les vies habituals i segures o a preus que no s'hagin disparat? La prioritat avui encara és que arribi el material suficient als hospitals, centres sociosanitaris i residències de persones grans. Si es manté l'alentiment del contagi entre els ciutadans, s'aconseguirà un efecte directe sobre el salvament de vides, perquè això permetrà que no s'arribi al col·lapse absolut dels centres hospitalaris. Uns centres que avui estan al límit, mancats de material, de tests diagnòstics i de personal per ocupar-se dels malalts. A més del sector sanitari, la nostra economia manté encara moltes persones treballant en sectors considerats clau per al funcionament en serveis mínims de la societat, persones que també han de tenir accés a una protecció suficient en moments tan complicats

mortalidad

Ha aumentado en ESpaña un 41% a causa seguramente popr desatencion

matar l'avi

a Conselleria de Treball i Afers Socials ha informat que almenys 362 persones grans que vivien en residències de gent gran s’han mort durant el mes de març afectats per la Covid-19. A més, hi ha 830 usuaris diagnosticats, 189 dels quals estan hospitalitzats. En total, 317 de les 1.073 residències tenen algun positiu o resident diagnosticat.

A la ciutat de Barcelona i el seu entorn, el departament ha començat a traslladar residents amb símptomes lleus a clíniques de mútues laborals, i es preveu ampliar el model a la resta del país.

apatrullant

legeixo a la premsa que “els militars patrullaran pels carrers de les ciutats espanyoles per vigilar el compliment de les normes imposades per l’estat d’alarma”. Diu que podran “interpel·lar els ciutadans per comprovar per què no estan confinats a casa, però només policies i guàrdies civils els podran denunciar”. Només ens faltava això. Si topem amb ells pel carrer i estan avorrits, ens hi passarem el dia.

Que jo sàpiga, que jo vegi i fins i tot observi, les normes s’estan complint. L’escassa gent que de tant en tant surt del confinament ho fa per anar a comprar, per anar a treballar o perquè el gos el tregui. No hi ha botellons, als carrers, ni venedors de droga, ni turistes borratxos, ni prostitutes, ni captaires, ni manters, ni amants furtius, ni avis prenent el sol al banc dels si-no-fos, ni escolars fent campana, ni ludòpates d’escurabutxaques, ni venedors de cupons, ni jardiners, ni escombriaires, ni venedors de pisos, ni ciclistes, ni carteristes, ni estàtues humanes, ni fumadors, ni ningú prenent res en cap bar. Només hi ha personal del denominat “imprescindible” al metro o al bus.

Els militars, a Espanya, pel passat franquista i per la vergonyosa herència en forma de corona que ens va deixar el dictador, no resulten simpàtics sinó amenaçadors. Què farem si anem pel carrer en missió especial i ens els trobem? Saludar-los? I ells què faran, amb la delicadesa que els caracteritza? Crearan més risc de contagi els militars patrullant tots junts al desert urbà i demanant els papers que els quatre passavolants que es puguin trobar, ja us ho dic ara.

• Etiquetes
• 
  

vergonyosa

El Tribunal Suprem va fer aquest dimarts un pas inimaginable en un estat de dret: va fer públic un comunicat en què amenaçava els funcionaris que formen part de les juntes de tractament de les presons catalanes i els seus directors. Concretament, els advertia que si prenen la decisió de deixar que els presos independentistes passin el confinament a casa seva s'arrisquen a haver d'afrontar conseqüències penals pel delicte de prevaricació. O sigui, la justícia amenaçant preventivament uns professionals abans que facin res. ¿No és això –a part de vergonyós– un delicte de coaccions o de prevaricació en si mateix?

L'emergència sanitària provocada pel coronavirus ha afectat el funcionament de tot el planeta provocant imatges mai vistes i forçant els governs a prendre decisions sense precedents. En alguns països, com ara França i els EUA, s'ha decidit enviar presos a casa per evitar que els centres penitenciaris es converteixin en focus de contagi. La mateixa ONU ha fet una crida per deixar anar tots aquells presos que no representen un perill per a la societat. Es tracta d'una mesura excepcional, de tipus sanitari, per a una crisi completament excepcional. A què treu cap aquest comportament venjatiu del Suprem i de Manuel Marchena? ¿No entenen que la situació ha canviat completament i que les consideracions sobre la salut de les persones passen per davant de tot?

Recordem que el departament de Justícia ha posat la decisió en mans dels equips de les juntes de tractament, i que són ells els que han d'avaluar si, donada la situació d'emergència global, es pot fer una excepció i enviar a casa els presos que estan en segon grau però acollits a l'article 100.2 del règim penitenciari, que els permet sortir a treballar o fer tasques de voluntariat. Si es tracta de persones aptes per treballar a fora, per quin motiu no haurien de poder passar el confinament a casa? L'opció més lògica, en aquest context, seria decidir un canvi de grau massiu dels presos que estan en segon grau i no són perillosos, i que passessin a estar en tercer grau. Però aquesta decisió hauria de ser avalada en última instància pel Tribunal Suprem, i ara ja sabem que no trigarien ni un segon a tombar-la. Per tant, es tracta d'una via bloquejada preventivament.

Sembla mentida que en plena escalada de la mortalitat i els contagis a Espanya, els membres del Tribunal Suprem estiguin tan preocupats per la situació de nou presos concrets. De fet, dimarts van filtrar que si se'ls deixava anar a casa actuarien "un segon després". En realitat, aquesta reacció el que demostra és que no els consideren nou presos més, sinó que són conscients de la càrrega política que hi ha hagut al darrere de tot el procés judicial. Són ells, doncs, els que els donen un tracte especial, precisament el de presos polítics.

Esperem i desitgem que els professionals de les presons catalanes puguin prendre la seva decisió, sigui quina sigui, al marge de les amenaces del Suprem i segons criteris objectius que tinguin en compte la situació general. I la Generalitat hauria de valorar si el comunicat del Suprem no és susceptible de ser considerat, al seu torn, matèria a portar davant un jutjat

suport emocional

Estimats lectors, confinats tots, ahir, una mica abans que em cobressin la quota d’esclava que em dona dret a treballar pel meu compte, vaig saber que a Barcelona hi ha habilitat un telèfon “de suport emocional als autònoms”. Juro per l’IVA trimestral que és ben cert. El número és el 900 505 805, amb la clau autónomos2020. Ho dic per si el voleu fer servir.

Suport emocional. Mereixo aquesta sort? Diria que no, que de cap manera, però moltes gràcies. Seria molt demanar si ens ho poguessin acompanyar amb una miqueta de vi i uns vals de descompte per al Bon Preu? Suposo que sí, que seria molt demanar. Espero que si el confinament dura gaire també ens habilitaran un grup que es digui Autònoms anònims i un Tinder especial per a nosaltres, molt més car; si no, no estem còmodes. Menys perdonar-nos la quota (no n'hi ha prou amb ajornar-la) o oferir-nos atur el que sigui. Estic rumiant, aquests dies (que tinc temps), un guió per a una pel·lícula basada en la vida d’un autònom amb cara de Kirk Douglas, fill d’autònoma tràcia, que fa una rebel·lió. Tinc pensada una escena èpica on un inspector d’Hisenda pregunta: “Qui és l’autònom?” I llavors, per protegir-lo, un assalariat s’aixeca i diu: “Jo soc autònom”. I un altre també s’aixeca i també diu: “Jo soc autònom”. I un altre. I un altre... Al final, la cosa s’acaba malament, ja us aviso. L’autònom acaba crucificat a la Via Appia. Estic rumiant, com a frase final des de dalt de la creu mormola, abans d’entregar l’ànima a Déu i el cos a la ciència, “Alguns faran un ERTO i alguns altres un joderte”. Però potser queda massa de hi hi, ha ha. En fi, vaig a trucar al telèfon aquest. Suposo que deu ser gratuït, però si no, que m’ho cobrin, també. I suposo que els que hi atenen no deuen ser autònoms, si no, la conversa seria un lose-lose.