ESCOLES D'ESTIU

Ja ha passat un mes exacte des que els alumnes van deixar d'anar a classe a causa de la pandèmia del coronavirus i ara el tercer trimestre arrenca a Catalunya via telemàtica sense saber fins quan els estudiants no podran tornar a l'aula. Davant la incertesa, entitats, experts en educació i organitzacions de famílies reclamen preparar ja la tornada a l'escola. En concret, fan una petició a les administracions: obrir escoles durant l'estiu per "oferir oportunitats educatives" a tots els infants, especialment en aquells contextos vulnerables, que incloguin activitats per reforçar continguts curriculars, fer activitats de lleure, garantir una bona alimentació i ajudar a la conciliació familiar. 

Com serà el 3r trimestre telemàtic? Com s'avaluarà? Hi haurà suspensos? Totes les claus del final de curs

La proposta ha arribat a través d'una carta impulsada per l'ONG Save the Children que es remet a la ministra d'Educació i FP, Isabel Celaá, i als consellers autonòmics, que precisament es reuneixen aquest dimecres per prendre decisions sobre el final de curs. La missiva està signada per 12 organitzacions educatives de tot l'Estat, entre les quals hi ha el Col·lectiu d'Escoles contra la Segregació i la Fundació Jaume Bofill, i una trentena d'experts del ram, com els investigadors de la UAB Xavier Bonal i Aina Tarabini, i també ex alts càrrecs al ministeri, tant del PSOE com del PP. La confederació d'associacions de famílies CEAPA també signa el text.

Malgrat això, la proposta no concreta quin hauria de ser el paper dels mestres i professors aquest estiu -serien ells qui farien les activitats curriculars? Es contractarien monitors de lleure?- ni tampoc com es finançaria tot el projecte. En el primer comunicat en bloc des que va començar la pandèmia, tots els sindicats d'educació -USTEC, CCOO, Intersindical-CSC, Aspepc, UGT, CGT i COS- han reclamat a l'administració que "es respecti el calendari escolar vigent". " Aquest estiu l'alumnat necessitarà més que mai vacances escolars. I el professorat, amb l'esforç extraordinari que estem fent, també", han argumentat. El calendari del departament estableix que els docents han de començar les activitats d'organització del curs l'1 de setembre i no poden acabar "abans del 30 de juny". El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha descartat fins ara allargar el curs i ha insistit que no cal pensar en el temari, sinó en acompanyar els alumnes mentre duri el tancament de centres. 

Limitar la repetició de curs

Més enllà d'aquest estiu educatiu – en la línia del que va explicar l'ARA fa uns dies–, la carta de Save the Children reclama mesures escolars com modificar l'avaluació per "limitar la repetició de curs", una mesura "contrastadament ineficaç i desigual, però molt habitual als nostres centres". "La repetició ha de ser una excepció molt més gran que en un any habitual, quasi residual. En cas contrari estarem enviant a l'alumnat un missatge de desemparament per part de l'escola en una situació que li ha vingut donada", diu la carta.

A Catalunya, un de cada cinc alumnes repeteix curs abans d’acabar l’etapa de secundària. Aquesta dada, que es manté força estable en el temps –per exemple, el 2014 era del 25%– pot semblar alarmant, sobretot si la comparem amb la resta d’Europa –on el percentatge se situa en el 13%–, però el cert és que Catalunya és la comunitat autònoma amb menys repetidors. A la resta de l’Estat un terç dels alumnes –el 34%– repeteixen curs de mitjana, tot i que hi ha territoris, com Múrcia, on el percentatge s’enfila fins al 45%. La setmana passada el Consell Escolar de l'Estat ja va demanar que  les repeticions es limitin a casos "extraordinaris". Ara la llei espanyola estableix que repeteixin els alumnes que no aprovin dues o més matèries a l’ESO, mentre que a primària ho decideixen els mestres, els psicòlegs amb els pares en cas que l’alumne "no hagi aconseguit els objectius i assolit el grau d’adquisició de les competències corresponents". 

En aquesta línia, el que proposen els sindicats de professors és que el tercer trimestre "no sigui qualificable" perquè la bretxa digital i de condicions socials, econòmiques i familiars no es converteixi en "qualificacions injustes". Segons diuen els professors, aquestes desigualtats estan generant "una diferència en els ritmes d'aprenentatge encara més gran que amb l'ensenyament presencial i, per tant, un augment de la segregació escolar". Per això, han criticat que la conselleria  hagi donat instruccions que el tercer trimestre sigui avaluable "sense garantir l'augment de recursos materials i humans necessaris per a pal·liar mínimament els efectes del confinament i el teletreball".

La Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (Fapac) està d'acord en deixar sense avaluar el tercer trimestre i argumenta que l'aprovat general no afegiria més pressions als alumnes i que es podrien reprogramar els continguts per al proper curs. El departament, però, no vol donar el curs per perdut i creu que decretar un aprovat general faria perdre hàbits de treball als alumnes.

Un estiu educatiu per indemnitzar els infants

Adaptar el curs que ve i posar més reforços

Precisament sobre el curs que ve, les entitats i ONG fan tres propostes més. D'una banda, adaptar el currículum el curs que ve perquè en lloc de la "sobrecàrrega actual" es "prioritzin i s'incorporin aprenentatges no abordats" fins ara. També es demana "ampliar el reforç educatiu en horari escolar i extraescolar" el proper curs, per acompanyar "qui més patirà aquesta situació". "Hem d'enviar un missatge clar que l'escola existeix per i per als nens i nenes". Per acabar, la carta proposa dotar els centres educatius i els estudiants de la tecnologia i la formació necessàries per tenir aquesta educació a distància i per assegurar que la competència digital està a l'abast de tothom per si es tornen a produir emergències com l'actual. En aquest sentit, el departament d'Educació ha començat aquesta setmana a Catalunya el procés per repartir 22.000 dispositius amb connectivitat a alumnes que no en tenen.

"Encara que fem arribar dispositius digitals a les famílies amb menys recursos, el tancament dels col·legis, unit als efectes psicològics del confinament, al dol per éssers estimats i a una crisi econòmica que ja està portant a l'atur i a la incertesa econòmica milers de famílies, deixarà sens dubte seqüeles educatives que hem de reconèixer i abordar des d'aquest moment. El pitjor que podem fer en un context així és afegir incertesa, i això és el que senten avui els centres educatius, estudiants i famílies", diu la carta. 

JOAN CANADELL

OMS

om d'habitud i malgrat que la salut sigui una competència transferida, el govern de Quim Torra porta dies queixant-se de tot a Madrid. Per contra, una anàlisi reposada dels fets ens pot dur a aclarir com s'ha arribat a la crisi més gran que patim des de la postguerra. Hem perdut molts, massa, centenars, aviat milers, de catalans, i això és senzillament inacceptable. Quan el meu pare ens va deixar fa uns dies, no vaig poder evitar preguntar-me si a Alemanya també s'hauria mort. Com a mínim, li haurien fet un test quan tocava. Aquí s’ha decidit ignorar els precs de l’OMS, i als únics a qui sabem que han fet el test ben de pressa és als polítics. Les persones cridades a exercir responsabilitats no poden dir-nos que “no busquem culpables”, com ha fet la consellera de Salut darrerament. Els familiars de les víctimes hi tenim tot el dret. Els nostres morts mereixen el respecte de les institucions que els representaven. 

En un ja llunyà 7 de febrer, Barcelona va viure un instant de glòria en cancel·lar el Mobile World Congress, mentre a Amsterdam o a Madrid se celebraven fires alegrement. Els responsables del Mobile havien de tenir dades contundents, com les tenia el ministre Pedro Duque, que va declarar que “els investigadors espanyols havien començat a treballar de forma intensa quan es va conèixer aquesta malaltia al gener”. A casa nostra hi ha bons investigadors, però Alba Vergés va defensar amb tossuderia, fins al 12 de març, que Catalunya no estava “en zona de risc”. Aquella percepció havia estat repetida fins a la sacietat pels tertulians habituals, com ara l'il·lustre professor Xavier Sala i Martin, que insistia a dir que “la grip mata més gent”. El New York  Times ho desmentiria rotundament el 18 de febrer, com ho van fer al Guardian o fins i tot a Wired. El departament de Salut de la Generalitat manté des de fa anys estretes relacions de col·laboració amb estaments mèdics de diversos països. Algú a la Casa de l’Antiga Maternitat havia de tenir accés a una informació de primera mà sobre les amenaces epidemiològiques que permetés preveure els avenços i el desenvolupament del coronavirus abans que fos massa tard. Les delegacions d'Exteriors fan feina de recopilació de notícies rellevants per a Catalunya. Devien veure el que es publicava i el que estava passant, per molt que l’aleshores conseller estigués distret amagant un greu afer intern, tal com  va destapar l’ARA. 

No poden dir-nos que “no busquem culpables”. Els familiars de les víctimes hi tenim tot el dret

Durant el mes de gener, investigadors xinesos havien publicat una sèrie d’articles a The Lancet i al New England Journal of Medicine que haurien d’haver activat tots els senyals d’alarma. El 26 de gener el Science Media Center alemany se’n feia ressò i cridava a treballar en la creació de models de projecció de l’epidèmia a Europa. Dos dies abans hi havia hagut un primer cas a França. El 30 de gener un equip de la Universitat Tècnica de Viena publicava els resultats d’un software de simulació sobre la propagació de la malaltia. Els experts de la televisió pública ORF no paraven de parlar-ne. Simulacions similars haurien d’haver arribat als centres de poder catalans i espanyols, i als equips d’assessors. Les notícies sobre les xifres alarmants que preveien els algoritmes havien de ser conegudes per força.

Era el moment d’aplicar amb urgència plans de contingència que havien de ser en algun calaix. Com deien fa anys Bill Gates i també la majoria d’epidemiòlegs, la propera pandèmia era només qüestió de temps.

Calia fer fabricar i comprar massivament desinfectants, mascaretes, guants, vestits i equipament de seguretat per als equips mèdics, policia, bombers, protecció civil i altre personal amb tasques essencials; ampliar les existències de respiradors, unitats i llits d’UCI; establir protocols de prevenció que evitessin els contagis, també mitjançant zones de triatge als hospitals, per als quals calia preveure personal addicional. Calia fornir d’especialistes i de material sanitari les residències de gent gran; preveure plans de prevenció i contingència per a les grans ciutats, per a les infraestructures crítiques, per als serveis de logística i de distribució; establir protocols amb la indústria agroalimentària, farmacèutica, energètica, preveure el daltabaix econòmic i, en definitiva, anticipar-se a la situació dissenyant polítiques eficients de comunicació, lluny del negacionisme negligent de certes tertúlies i rodes de premsa. El govern de Catalunya i determinades administracions locals, cadascú des de les seves atribucions i capacitats, van tenir moltes setmanes per fer coses.

No consta que passés pas res. El 14 de febrer havia mort la primera víctima de coronavirus a Espanya, la qual cosa indicava la probable existència de centenars de persones contagiades. El València i l’Atalanta van jugar el “partit zero” el 19 de febrer a Milà. Se’l suposa responsable del contagi de milers de persones a Bèrgam, la ciutat on un mes i escaig més tard el diari local ha arribat a publicar desenes de pàgines d’esqueles cada dia, i una infermera va confessar a la CNN que ja no compten ni els morts.

Quan el 20 i el 21 de febrer s’anunciaven els primers centenars de casos a Itàlia, molts països van prendre mesures de contenció. Però el 25 de febrer es jugaria el Nàpols-Barça, i el dia 29 Puigdemont reuniria milers d’avis processistes a Perpinyà.

Quan hi érem a temps, la Generalitat no va fer res constructiu per impedir-ho, i ara no para d’assenyalar els altres

Els mercats financers ja tremolaven l’1 de març, quan l’epidemiòleg i exdirector del Global Health Council, Jonathan D. Quick, declarava al Guardian que “el pitjor dels escenaris és el probable per al coronavirus”. El dia 5 el director general de l’OMS alertava en un dramàtic missatge que “en alguns països el nivell de compromís i les accions que el demostren no estan a l’altura de l’amenaça a què ens enfrontem”. Tres dies abans, la UE havia avisat des del Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties que calia “evitar” la participació en “actes multitudinaris”.

El 8 de març el ministre Salvador Illa es limitava a demanar a les “persones amb símptomes” que no assistissin a les manifestacions del Dia de la Dona, on algunes ministres es van deixar veure amb guants de làtex. A Catalunya la representació política va ser nodrida, inclosa la consellera de Salut. Dos dies més tard, l’alcalde de València organitzava una paella amb 2.000 jubilats, mentre Ada Colau negava a la Guàrdia Urbana de Barcelona l’ús de mascaretes “per no crear alarma social”. Aviat se sabria que un 12% dels contagiats d’Espanya eren personal sanitari, amb tendència creixent.

El virus s’escampava com la pólvora i la corba de progressió de casos a tot el país s’accelerava més que la d’Itàlia. Els milers de víctimes mortals, les conseqüències de l'estat d'alarma i el dany catastròfic per a l’economia i per a la imatge internacional d’Espanya eren ja cosa segura. Quan hi érem a temps, la Generalitat no va fer res constructiu per impedir-ho, i ara no para d’assenyalar els altres.

La Xina, Corea del Sud, el Japó i altres països asiàtics se n’estan sortint. Si ells han pogut, no hi ha excuses per haver permès el desastre, el dolor i la ruïna. La manca d’anticipació ha dut el país a la tragèdia més gran que hem viscut en moltes dècades. No és cap consol que altres governs hagin estat més o menys capaços. És el símptoma d’un gran fracàs col·lectiu europeu i occidental.

En democràcia, els representants polítics hi són per servir la ciutadania. Això comença pel respecte per les vides dels ciutadans, i com reblen des de l’OMS, es demostra mitjançant les accions concretes per protegir-les.

Tot plegat és molt greu. Ha arribat l’hora de demanar explicacions.

el coronavirus

Ahir era el dia escollit pel lehendakari Urkullu per celebrar les eleccions autonòmiques. Però aquest 5 d’abril els carrers d’Euskadi van continuar deserts. No hi va haver cues als col·legis electorals, només algunes als forns de pa o als quioscos i els únics moviments devien ser els de les persones que sustenten els serveis essencials. Ahir no va ser un punt i a part normal, sinó un punt i seguit extraordinari i imprevist.

La pandèmia del coronavirus ho ha trastocat tot, també la política basca. I no només perquè la data de les eleccions no estigui gens clara. La política basca en els últims temps s’ha mogut per (gairebé) certeses i ara avança per les tempestuoses aigües de la incertesa. Ningú dubtava que el PNB hagués guanyat les eleccions d’ahir. Tampoc que hagués obtingut la majoria absoluta de la mà del seu soci de capçalera, el PSE. El cop de puny del coronavirus ha impactat amb força en el taulell basc i ningú pot assegurar ara que es tornin a situar en la mateixa posició.

El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha pres la determinació d’afrontar la pandèmia des del seu lideratge absolut, sense espai per a la col·laboració, ni externa ni interna. Només participen de la seva estratègia el seu partit i el seu govern, i no tot l’executiu, perquè els consellers socialistes no hi són ni se’ls espera. L’exclusió de tota la resta en la presa de decisions és una posició que sembla arriscada. Si li surt bé reforçarà la seva figura, però si li surt malament el podria deixar molt tocat. Un cara o creu. Fins i tot podria passar que, com Winston Churchill, després de ser considerat un heroi quan les bombes nazis queien sobre Londres, perdés les següents eleccions.

L’oposició li retreu que hagi trigat a prendre decisions i que menystingui la mà estesa, i que mantingui un doble discurs al País Basc i a Madrid. Mentre reclama a Pedro Sánchez informació en temps real i poder participar en les decisions, a Vitòria manté en quarantena el Parlament basc, aprofitant els llimbs en què està la institució per les anticipades-suspeses eleccions. Durant aquest temps no hi ha hagut ni una sola reunió de la Diputació Permanent i Urkullu només ha informat els grups parlamentaris de manera telemàtica.

Falta d’autocrítica

El PNB ho continua fiant tot a la seva bona gestió, tot i que aquest missatge cala menys ara en la societat. La gestió de l’ensorrament de l’abocador de Zaldibar i les decisions adoptades durant la pandèmia, algunes de les quals molt criticades, comencen a esquerdar l’estructura aixecada durant anys. Hi ha qui diu que els jeltzales creuen tenir el gen de la infal·libilitat i que això és el que limita molt la seva capacitat d’autocrítica, un recurs al qual tots els governs estan recorrent per limitar les crítiques a la improvisació. Des del PSE ja s’ha demanat al lehendakari “humilitat” i que reconegui errors que consideren evidents.

El posicionament del lehendakari a favor del manteniment a qualsevol preu de la producció industrial no essencial (24,3% del PIB basc) ha aixecat butllofes entre els sindicats i en l’oposició d’esquerres. I també ha estat molt criticat pels socialistes, que han denunciat que la patronal basca posa els seus interessos econòmics al davant de la salut.

Ningú ho reconeixerà, perquè és políticament incorrecte, però en les sales de màquines dels partits preparen noves estratègies electorals. Les anteriors ja no serveixen. El lehendakari té el control del temps -d’ell depèn la nova data electoral- però el relat postpandèmia marcarà el debat. Ara toca resituar-se.

els gats

Tal com ha confirmat la prova, la tos seca de la Nadia, un tigre del zoo del Bronx, està causada per covid-19. No és l'únic animal en aquesta situació. En un estudi fet a la ciutat de Wuhan després del brot, investigadors xinesos van analitzar mostres de sang de 102 gats i van trobar que 15 havien passat la covid-19. Per saber quins animals poden contraure la malaltia, científics de l'Acadèmia Xinesa de Ciències Agrícoles han fet un experiment amb gats, gossos, fures, porcs, pollastres i ànecs. A partir dels resultats, han conclòs que els gats i les fures poden tenir la covid-19, que els porcs, els pollastres i els ànecs no, i que els gossos són molt poc susceptibles a la infecció. Els resultats s'han publicat al repositori bioRxiv sense haver passat encara les revisions que requereix el procés de publicació científica.

Un tigre del Zoo del Bronx, positiu per coronavirus

Durant l'experiment, els investigadors van inocular el virus per via nasal a uns quants animals i van analitzar-los al cap d'uns dies. Paral·lelament, al costat dels infectats hi van situar exemplars sans, que també van examinar al cap d'un temps. En el cas dels gats i les fures, van observar símptomes lleus, algunes lesions pulmonars semblants a les que es produeixen en humans i la presència de virus amb capacitat infecciosa al nas, a la gola. Com que l'experiment es va fer amb individus joves i sans, no se sap quins poden ser els efectes de la covid-19 en animals vells i amb altres malalties. En els gats sans que s'havien situat al costat dels infectats també es va detectar el virus. Això indica que tant els gats com les fures poden patir covid-19 i que, a més, els gats la podrien contagiar mitjançant gotes de saliva o mucositat emeses pel nas i la boca.

Malgrat aquests resultats, calen més estudis per conèixer amb detall el paper d'aquests animals en la propagació de la malaltia. "Aquest experiment es va fer inoculant als animals una càrrega viral molt elevada que no és habitual en condicions naturals", explica Joaquim Segalés, professor de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del Centre de Recerca en Salut Animal (CReSA) de l'IRTA. La resta d'animals que se sap que han contret la covid-19 fins ara – el gat belga, alguns gossos a Hong Kong i el tigre del zoo del Bronx– ho han fet probablement com a conseqüència del contacte amb els seus amos o cuidadors. ¿Poden, doncs, aquests animals encomanar la malaltia a una altra persona? "A partir d'aquest estudi no es pot saber, però és poc probable", considera Segalés.

En aquest sentit, tant l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC, per les sigles en anglès) consideren que, per ara, els animals domèstics no són un vector important de transmissió de la malaltia en humans i mantenen les mateixes recomanacions que fa uns dies: extremar la higiene mitjançant la neteja de superfícies freqüentades per l'animal i l'habitual rentat de mans i, en cas de presentar símptomes, minimitzar el contacte amb els animals de companyia.

Models animals

Aquest estudi també indica que els gats i les fures poden ser bons models animals per assajar l'eficàcia de tractaments i vacunes contra la covid-19. "Ja se sabia que les fures [que es fan servir habitualment als laboratoris] són el millor model animal per reproduir els casos de grip en persones", comenta Segalés. Sobre la possible utilització d'aquests animals, l'investigador diu que "els gats són difícils de manipular al laboratori. És més fàcil utilitzar fures". De tota manera, explica, "el més probable és que s'acabin utilitzant uns ratolins transgènics semblants als que es van utilitzar per investigar la SARS el 2002 i el 2003". Aquests rosegadors estan manipulats genèticament perquè expressin el receptor ACE2 en format humà, que és la part de la cèl·lula on s'encaixa el virus per infectar-la. Actualment aquests ratolins encara no estan disponibles, però hi ha diversos laboratoris del món que treballen per tenir-ne les pròximes setmanes.

es un luxe?

El vídeo mostra gent que es desploma al mig del carrer, asfixiant-se sota la mascareta. Homes i dones amb xancletes carregant cadàvers embolicats amb mantes, cossos amortallats en habitacles que esperen des de fa dies ser portats a un dipòsit i morts abandonats a la seva sort, alguns en fèretres rústics i altres enrotllats en llençols. Els cadàvers ja no caben als dipòsits ni als cementiris. El més preocupant és que són imatges de Guayaquil, la segona ciutat de l’Equador, un país que ni tan sols figura entre els deu més pobres de l’Amèrica Llatina. La pitjor cara del coronavirus es deixarà veure en llocs com Haití, Nicaragua o Hondures, al Iemen o Bangladesh, a l’Àfrica o al Sud-est Asiàtic, en aquesta ingent majoria del planeta on no hi ha mitjans, personal, informació o ni tan sols sabó per contenir la pandèmia.

Els morts de la covid-19 a Guayaquil esperen als carrers i cases

Per a la majoria, deixar temporalment la feina és un luxe inabastable. També ho seria aïllar-se en llocs tan densament poblats com l’Àfrica, amb 1.200 milions d’habitants, l’Índia, amb 1.300 milions, o el Pròxim Orient, on les famílies comparteixen bany, si és que en tenen.

Mentre els occidentals ens lamentem pel nostre confinament d’or, amb streaming i crispetes, milions de persones són condemnades per una malaltia que els matarà de fam o de pneumònia. Els confinaments funcionen en poblacions educades i amb accés a la informació, que coneixen els motius i acaten les mesures de manera conscient i interessada. Però aquesta no és la situació de bona part del món, on la manca de recursos -des d’internet a aigua potable-és tan preocupant com l’absència d’un estat creïble i estructurat, capaç d’implantar decisions i dotat d’un sistema sanitari sòlid.

Entre la inanició i el coronavirus

A Bangladesh fa pocs dies es van concentrar 25.000 persones per resar pel final del coronavirus. A l’Afganistan, on han tornat 140.000 emigrants procedents de l’Iran (un dels focus mundials de la pandèmia), només hi ha 12 respiradors en els dos hospitals designats per tractar el covid-19. A l’Índia centenars de milions de persones es debaten entre morir d’inanició a casa i infectar-se treballant als carrers. Al Brasil les bandes de traficants que controlen les faveles de Rio de Janeiro han decretat el confinament obligatori als seus territoris davant la desídia d’un govern, el del populista Jair Bolsonaro, que treu ferro a la plaga que ha contagiat un milió de persones al món.

Crisi humanitària a l'Índia a causa del covid-19

Bona part dels 3.900 milions de persones sota confinament pateixen condicions que s’assemblen més a les dels reus, amuntegats i desemparats, que a la nostra gàbia d’or. A això s’hi suma l’aporofòbia: Tailàndia va expulsar 60.000 treballadors asiàtics acusats de portar el virus i, si algú estava contagiat, el va deportar al seu país d’origen. A Birmània, dictadura que presumia d’estar lliure de coronavirus, el primer mort per covid-19 fa pensar que la malaltia s’ha expandit durant setmanes sense control: els experts parlen d’una “catàstrofe” en potència, com passa amb tants llocs oblidats com Gaza, amb una de densitats de població més altes del món.

La idea d’un brot de coronavirus en llocs on l’amuntegament és habitual i el confinament es converteix en una entelèquia -l’Àsia Central, el subcontinent indi, el Sud-est Asiàtic, l’Àfrica subsahariana o les zones de conflicte i els camps de refugiats- genera calfreds per la magnitud potencial del desastre en nombre de morts. També preocupa com s’alimentaran els països més vulnerables, ara que la demanda de manufactura barata des d’Occident s’ha paralitzat: només a l’Àfrica subsahariana, el 85% dels llocs de treball depenen de l’economia informal. Si sobreviuen al covid-19, els matarà la fam.

residencias

L'endemà d'informar de la mort de 362 persones grans en residències amb coronavirus, la Generalitat ha elevat fins a 511 la xifra de víctimes durant el mes de març als geriàtrics. La xifra respon a les dades facilitades pels mateixos centres, que ja havien advertit que les persones mortes amb la Covid-19 eren més de les que recollien les xifres oficials.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies s'havia compromès a actualitzar les dades cada 24 o 48 hores, després de dies sense concretar el balanç de víctimes als asils, per les dificultats de quadrar les dades amb les de Salut, segons ha explicat el govern. Justament, aquest mateix dijous el president de la Generalitat ha admès errors en la gestió d'aquesta informació.

239 hospitalitzats i persones amb símptomes a 336 geriàtrics

Segons ha informat la Generalitat aquest dijous al vespre, amb dades tancades a 2 d'abril, i segons la informació transmesa per les residències, hi ha 1.221 persones que viuen en geriàtrics que tenen diagnòstic de coronavirus. Aquestes persones estan aïllades, són tractades i la seva atenció segueix els protocols marcats pel Departament de Salut. A més, 239 residents estan hospitalitzats.

A Catalunya hi ha 64.093 persones grans que viuen en places residencials públiques i privades.

Fins a aquesta data s'han confirmat també que són 199 les residències amb persones diagnosticades de coronavirus i 336 amb persones amb simptomatologia. El sistema català està format per 1.073 residències de gent gran.

Pel que fa als i les professionals, 3.702 estan aïllats i aïllades o tenen simptomatologia, d'un total de més de 75.000.