Un dijous qualsevol la Ciutat de la Justícia era un formiguer de professionals i usuaris que es creuaven pels passadissos, a les entrades i sortides, que feien cua als taulells i que s'amuntegaven a la barra de la cafeteria. Set edificis d'ús judicial amb més de 130.000 metres quadrats donaven perquè s'hi celebressin alhora desenes de judicis, centenars de compareixences i milers de tràmits cada dia, sense comptar les trobades informals d'advocats, jutges i fiscals. Durant els tres últims mesos d'emergència sanitària tan sols els jutjats de guàrdia i els serveis essencials s'han mantingut actius. "Semblava un espai fantasma, mai l'havia vist tan buit, ni el dia de la inauguració", explica la fiscal Estela Bergel. Aquest dijous els jutjats han reobert les portes de nou però el bullici no s'ha recuperat.
La necessitat d'extremar les mesures de seguretat i higiene ha obligat a crear accessos diferents per als jutges, funcionaris i fiscals, per als advocats i procuradors i per als usuaris, i aquests dos últims necessiten cita prèvia. Als passadissos pràcticament no s'hi creua gent. La cua més llarga és la dels procuradors, que, en silenci i a un metre de distància l'un de l'altre, esperen pacients per recollir un escrit que feia mesos que esperaven o per entregar-ne un altre que portava temps a la taula del despatx. La cafeteria encara no funciona, gairebé ningú porta toga i tothom va amb mascareta. Els ascensors on abans coincidien vuit persones són ara d'ús individual o només per a dues persones i amb una ratlla groga al mig que les obliga a separar-se. Els passadissos estan gairebé buits i cada vegada que se celebra un dels pocs judicis que no s'ha de suspendre per incompareixença d'una de les parts el personal de neteja desinfecta curosament l'espai.
El jutjat penal 22 de Barcelona celebrava de mitjana uns 18 judicis a la setmana i durant aquests tres mesos n'ha hagut d'ajornar uns 200. Tot i que la penal no és de les instàncies més col·lapsades, el titular del jutjat, el jutge Tomàs Salàs, assegura: "És impossible que puguem encabir els judicis suspesos abans que acabi l'any". I això que durant aquest temps d'emergència sanitària la delinqüència "ha baixat" i, per tant, no han entrat assumptes nous. Un dels grans problemes ha sigut, explica, la impossibilitat de treballar amb un "expedient telemàtic". Els jutges han pogut teletreballar parcialment, emportant-se els expedients a casa, però els funcionaris ni tan sols això. "Estem tan endarrerits que no hi ha hagut temps per remuntar".
L'agenda del jutjat avui preveu un judici amb pres, que s'ha de celebrar, un que ja s'ha hagut de suspendre i un altre que només es pot celebrar parcialment perquè una de les parts no s'ha presentat. La primera part de la vista es fa i el final s'ajorna a divendres vinent. En sales espaioses i edificis tan grans és fàcil mantenir les distàncies. La meitat dels espais estan tancats, els professionals utilitzen el circuit de passadissos interns i a la sala hi ha un màxim de sis persones. Però la incomoditat que genera la barrera de la mascareta és evident. Entre la distància i les mesures de protecció, l'advocat ha de fer repetir alguna frase a la fiscal i el jutge acaba retirant-se momentàniament la mascareta per explicar-li a l'acusat com queda la pròxima sessió.
Tot i així, Salàs es mostra satisfet d'haver pogut fer part de la vista. Quadrar l'agenda és aquests dies fonamental. El jutge ja sap que altres judicis seran impossibles d'encabir. Com ara un que estava previst a l'octubre, que s'havia d'allargar un mes i que ara s'ha deixat per a l'any vinent. Calia alliberar el calendari per la feina endarrerida. Salàs admet, però, que el seu "malestar per recuperar la feina perduda" i el "neguit de la falta de sales" per celebrar els judicis endarrerits no és comparable "amb el tsunami" que viuran altres àrees. Els jutjats socials i mercantils ja arrossegaven el col·lapse de la crisi del 2008 i ara els espera una allau d'assumptes derivats del nou crac econòmic. En aquestes àrees molts dels judicis hauran d'esperar almenys fins al 2022.
