diccionari 2012

Com fan quasi tots els diaris, destaquen un diccionari de les coses que han passat i de les que evidentment n'han parlat. Avui farem el mateix, fixant me mes en les que m'interessen i menys en la part internacional. Comencem: ANC, Assemblea nacional catalana.
Bankia, el vergonyós forat
Consulta, el pacte de govern amb ERC
Diada. el punt d'inflexio polític
Escòcia, referèndum el 2014
Fuster Joan, redescobriment als 50 anys
Guardiola, l'adeu
Higgs, descobriment científic de l'any
Iaoflautes, facció jubilada del 15M
Kirschner, argentina que es carrega Repsol
J'IVA, impost robatori fins el 21 23%
Londres, Olimpíades
Mas, guanya les eleccions i es investit
Newtown, matança de nens de 6 a 10 anys
Obama, 4 anys mes
Pilotes de goma, mai mes
Quin programa, Salvados
Records, els de Messi
Syriza, coalició d'esquerrres grega
Tapies, adéu a un dels grans
Unionisme, espanyols que no volen la inde
Victus, un llibre informat si mes no
Wert, un imbecil fp
Yosoy132, estudiants que denuncien PRI

l'agenda

Cada any per aquestes èpoques, la gent es canvia l'agenda. Encara que amb les noves tecnologies això ha canviat. L'avi es comprava la el Pais, paper fi, negre, de pell molt portable i que cabia a qualsevol butxaca.Però abans, quan ets joves i deixes la llibreta del cole, el Joan m'havia ensenyat que nomes et tenies que apuntar el que podies fer. I això, a nosaltres ens cabia en els espais en blanc del paquet de tabac. La del País. no li calia la goma perquè  no s'obria sola mai. Era una feinada passar els telèfons d'una a altre i perdies molt de temps pensat i aquests qui son d'un any per l'altre. Un dia la van deixar de fer o jo hem vaig oblidar i vaig passar al full blanc de din a 4 doblegat en 4 parts que podia durar mesos.I esguardaven be. I fa gracia anys desprès repassar quines activitats t'apuntaves. Feina, cine, amics, cites, metges,canalla, esdeveniments i el que no cal apuntar ho perquè no ho oblidaràs mai o perquè es secret. I això comportava de vegades, símbols o inicials que sempre sabràs perfectament que volien dir.  L'última de pell Loewe que m'havien regalat me la van reclamar i la vaig tornar. Tot això desapareix amb l'edat i especialment amb la jubilació. Família i amics pocs, feina ja no, potser els metges i les seves  rutines que te les aprens, i cites...cap. Mai m'havia preocupat si aquell any acabaria d'emplenar l'agenda, si acabaria l'any vaja. Ara amb el blog es diferent. Si que cada dia penses que un dia una pagina i les demès quedaran buides i no per unes vacances precisament. Amb el blog no pots sentir l'emocio del paper entre els dits, rebuscar que vas fer el 30 de març de 1978. Has de pensar que escriuràs demà i anar preparant el teu nou aniversari i com serà la festa que em faran. Aquest espai cibernètic on acabara quasi tot escrit, es on podreu anar a mirar ho vosaltres. Em fa gracia recordar ara com i perquè t'apuntaves aquell dinar dels dimecres tan especial i que fer lo no depenia de l'agenda o no. Per aixo l'agenda i ara el blog es un àlbum de records, amb les seves inexactituds i desitjos, neguits i alegries i que t'expliquen el perquè d'algunes coses que per exemple no fan les fotografies que ensenyen però no parlen. En aquesta fase d'ara, em resisteixo a apuntar res. L'important esdevé rutina i sinó ja no val la pena o t'ho recorden amb el que et fa mas il.llussio. Perquè m'haig d'apuntar que vens a dinar el dia1amb la il.lussio que em fa. El demès nomes fa que ajudar a entendre una mica qui som, com ho hem fet de be o malament i que avui encara poso el punt final  a aquesta nota blogaire.

cares noves al govern

A manca d'inocentades, la mes coneguda es la del Pique que ja havia tingut el nen, i del entranyble dinar amb els veïns i amics Angie i Manel, amb la seva filla Aida i el Kevin. Et comentaré breument alguns membres del nou govern català. L'altre innocentada bona va ser la de la fisio que ens va fer anar a Palau per res, be si, kilòmetres. Francesc Homs, ja conegut serà un primer ministre a la catalana. Amb menys afers exteriors del que es suposava, allegeura l'agenda del president que si es dedicara mes al mon. Germa Gordo, amic i ombra de Mas en exteriors i esports, va a Justicia, flanc que cal enfortir de cara a la independencia. Santi Vila, Territori i Sostenibilitat aporta l'accent social ala conselleria, desprès de demanar des de el seu blog de Granollers un gir a l'esquerra. Ramon Espadaler torna al govern perla porta gran a Interior desprès de ser portaveu al Parlament. i Finalment Neus Munte, Benestar i família, inesperada i no cal dir que no es per la paritat que ara ja es igual es de l'ala socialdemocrata del partit. Executiva de la UGT, s'ha declarat també independentista. Ah!, una ultima innocentada ha estat també mantenir al Boi a Sanitat. Salut!

Segon govern Mas

Les eleccions han marcat la nova composició dels consellers. S'ha fet fora els fluixos, els millors ja sabem ara qui son, els compromisos son ineludibles i es crea d'amagatotis uns Afer Exteriors de gran importància política.L'efecte, poder parlar amb Berlín, fitxat que ja no dic Brussel.les i fer ho tot per mantenir se dins l'euro amb que això representa. Altres urnes mundials recents no han representat tan canvi poltiica i d'estrategia, malgrat la continuïtat de molts noms. Hi han imposicions pitjors com la de que li toqui a Putin presidir el G20. També Itàlia es mou sense veure una sortida clara. Peró el que serà decisiu enguany serà Alemanya amb el tercer mandat de la Merkel en joc. De moment l'euro busca l'estabilitiat començant per el control monetari europeu. Disposats a actuar en el 2013 si es necessita. El repte mes complicat de Mas es afrontar l'anemia econòmica que encara patirem alguns anys vinents. Van Rumpey va dir que els mals auguris estaven conjurats i la Merkel li ha matitzat que encara era d'hora per dir que la crisi estava el sac lligat. I qui hi son, encara que no sembli al segon govern de Mas es Obama i les seves urgents reformes socials, la Xina amb les seves operacions econòmiques al nostre país i un Japó amb cap d'estat nou mes conservadors que reclama unes petites illes del Pacific per distreuren's dels tsunami econòmic que pateixen. I aquí, els sindicats discutint si fem no se quin cotxe o no. Menys mal que el Felip, amb baté o sense, ho arreglara.

el nadals

Es el va de la nit bona a la nit vella. Son els dies en que algunes avies encara fan galetes amb els nets, omplint la casa d'aquella olor que vol dir que tot anirà be. I també per donar te compte d'aquelles cadires buides, aquella veu que ja no ressone o aquella felicitacio que no arribara. Entre un poble com els d'abans i ara hi han algunes diferencies, Algú et pot dir xurri. Els escrits tenen mes faltes encara que ho vigili el senyor Word. Entre segons quines tradicions pot sentir  te megaperdut.Encara pots rebre una felicitacio escrita ama.Hi ha gen que les festes la posen superdown fins que descobreixen que encara hi han segells. A segons quin poble superarcaic de Catalunya pot ser que no entenguis la parla, . parlen super raro de la muerte.No tenen hora, semblen el Pompeu Fabra i son super slows foods del km 0 del fliplar. I no enraonen dels Nadals sinó del nadal i no mengen els raïms sinó el Raïm. I a sobre no fan cagar el cagatio, sinó que fan cagar el Tió. Menys mal que nosaltres som universitaris i ells no. I nosaltres podem parlar de ciència i mes coses. El big bag els sona xines. I els petons son de muuuuuaaa! no com  nosaltres xuxu o xxxxxxx.
es l'anima de rabada segons el Poema de nadal de Josep Maria de Sagarra, sorrut, poruc, mandros, rondinaire la que es gira d'esquena a la bona nova del cami que anuncia l'estrella del Nostre Nadal Politic d'enguany:
 malgrat el vestit impotent i la miseria carnal
malgrat el pensament de maquina i asfalt
jo et vull sentir viva i lluent estrella de Nadal
 esgarrinxant el blau del firmament.!!

vins i caves

Als Nadals de Sarrià, el cava era rosat. Perellada. I l'ampolla era de les que en diem Magnum.De vegades també era a taula encara que no fos Nadal. El vi de la bota de Can Mero que anàvem a buscar amb l'avi amb garrafes. I a la taula es presentava "decantat" en porro. Ahir a Vilassar hi havia un blanc que no puc explicar, pero que era DO Costeners del segre i es deia Castell del Remei, un negre, El Pago de los  Capellanes de Ribera del Duero, excel·lent i un cava Bertha que havia descobert el Toni, que m'invita a fer un curs de cata de caves. L'únic alcohol que va sortir als cafès va ser un Chivas 12 anys. Ja us dic jo que ara ningú beu. Nosaltres avui tindrem un negre de garnatxa de la Terra Alta, Castells de l'Algars que te boina presentació, textura i sabor en fons de boca. Es de les festes que substitueix al de granel també de Batea. Escolta que a La Riera es el que donant. El cava d'avui serà Roger de Flor, perquè el Sota a Terra habitual s'havia acabat per la seva relació qualitat preu. No crec que avui surtin licors a la sobretaula, Com a molt el Whisky de Can Saperas, que pasa com l'aigua però no ho es. I no oblidem les aigues d'avui. Font Vella i les qeu mes m'agraden a mi, Sant Aniol i Viladrau, km.0 en definitiva. Mentre el Mas prepara el seu segon govern i ho farà be, assessorat per ERC encara que diguin lògicament que no. I em sap greu que el Recoder no repeteixi. Es ve que te mires mes altes, som succeir  Mas a la presidència. Sort i ambició. Per acabar t'explicare una cosa que fa l'avi i no s'ha de fer. Es remenar una neula dins la copa de cava perquè perdi encara mes una mica de gas. la neula humida es molt bona. Encara que cap de les dues coses estigui feta per fer això que faig jo. M'ho va ensenyar una senyora de barra americana...

Shakira

Es una cantant que surt, i espera un nen del Pique del barça. Divendres era al Passeig de Gracia compran, tapada amb un vel, perquè no fos tan reconeixible i va entrar a Vinçon. on l'avi va fer la llista de bodes i emblema del poc disseny que encara queda a BCN. Expliquen que un client la va reconèixer i educadament li va preguntar, que faríem ema?. La colombiana absolutament integrada va respondre que havia somiat que guanyaríem 0-2. Una mica mes i ho encerta, (1-3). El Barça havia fet dos pals, el Messi per primera vegada nomes marcava un gol,i el Valdes nomes l'havia tocat una vegada. I a sobre nomes havien et 3 faltes. De la possesio ni et parlo. I encara no sabiem que el Madrit perdria i que Mou encendria el vestidor amb l'assumpte Casillas.Entra Tello i en un minut mata el partit. Roura i Altimira, 30 anys companys de Tito s'emocionen i abracen treien la ràbia de la pitjor setmana de l'any. Tito ja ha vist el partit des de casa. Seny pit i collons deien les samarretes al sortir al camp de Zorrilla. Que no pari la musica ni la formula futbolística d'aquesta maquina de guanyar. Ah! i que consti que Iniesta i Villa defensen pitjor que Sanchez i Pedro. Sinó de que pot marcar el Valladolid. Com va dir el seu entrenador estava agraït perquè els havien donat una lliçó de ganes de guanyar, saben ja que son els millors del mon. Ens ha tocat la Leoteria. Això es irrepetible.