les galeries d'art

BCN te una gran tradició galerista. Ara estan buscant com esquivar la crisi. La globalitzacio qüestiona el model actual. En les grans firmes encara es manté la bombolla, però l'art ha deixat de ser un valor de refugi del diner, sobre la classe mitjana que ja no en te. El galerisme a BCN va començar el 1877. La sala Pares va ser la primera. Va treballar en exclusiva amb Togores, Pruna i Hugue. Ara també te la Trama per figurativa. La Joan Gaspar va ser la professionalitzacio amb noms com Picasso, Miro i Clave. Desprès van venir la Rene Metras i la Joan Prats, obrint se a les Noves generacions des de 1962. La Maeght francesa el 74 va permetre veure Kandinsky, Braque, Giacometti i Calder, quan encara no hi havien museus.Els anys 80 es van concentrar al carrer Consell de Cent les Lassaleta, Dau al set, Carles Tache, Eude, Ambit i Mayoral. Ara busquen l'expansio internacional amb noms com Matt Mullican. Actualment s'han millorat les relacions entre museus i galeries i la pena es que no facin un arco a BCN, perquè encara no s'han trobat acords i viabilitats.Parlem daixò perquè s'ha cel.lebrat la 6ena nit del galerisme amb premis per Tache, ADN i Antoni Muntades, pioner de l'art multimèdia. El Català internacional va serYago Hortal de la galeria Senda que des de Berlin treballa a tot el mon.

diplomacia catalana

Madrid vol curtcicuitar l'accio exterior de Catalunya ,en el que el president Mas ha titllat de nacionalisme ranci. Ja fa temps que la tenen `pressa amb les ambaixades. I això que Mas havia preparat una estructura per ser ell el principal protagonista e l'accio exterior catalana. Per explicar el Procés Català.Pot començar demà que va a veure al Rei, el caroces, explicant li ja que practicament ja es una delegació estrangera. La intenció lògicament es situar el país a les capetes politiques i econòmiques de quants mes paissos sigui possible. Per aixo s'ha rellevat al diplomàtic espanyol de promoció econòmica i han posat a Roger Albinyana, indenpendentista i lliberal sense incloure de moment el nom d'Afers exteriors. Madrid vol que demanem permís per tot, per controlar ho tot.A veure si el país que mes exporta, mes turistes rep i mes potencia econòmica a Europa te, no podrem anar a parlar amb qui ens sembli. Mentre d'altres autonomies s'aixepluguen sota el paraigües espanyol i nomes Castellà La Mancha obrira a Brussel·les. fins ara les oficines regionals a l'exterior costaven uns 500000 euros.cadascuna. Hisenda serà qui es carregara la llei del 94 i serà qui donara els permisos i negara el suport logístic.Una pedrada mes a la teulada de la consulta.

piular als parlaments

Veiem ara que els diputats es passen el dia piulant al parlament. Deia un diputat 2.0 que així es podien intercanvia idees, argumentar posicions, emprar la intel.ligencia col.laborativa, atreure el talent, compartir dades, estimular el sentit critic donar se la oportunitat d'una política veritablement deliberativa. Tot això no es jugar a Apalabrados en hores de feina, però hauríem de enunciar a descobrir i avançar nous escenaris de participacio. El problema es la categoria personal, l'actitud del diputat i no el bon us del mòbil. El segle XXI porta noves maneres de viure la política i reclama noves maneres de relacionarse amb la ciutadania.Es la nova revolució d'unes eines que hem de saber aprofitar. Abans es llegien els diaris als hemicicles, els esports per exemple quan no s'estava parlant d'allo. Hi ha un llibre , Política 2.0., que parla de tot això. Canviaran habits i costums, de comprar al super, de agafar les vacances, de treure entrades,a l¡escola, a la universitat, al banc, etc. Es una nova dimensió que varia la manera de fer amics i fins i tot la d'enamorar nos. Estem en transit cap una nova era que ha nascut.Sabem d'on venim però no on podem anar encara.Un llarg camí on gent negada quedara enrrera i d'altres amb poca velocitat se'ls hi farà el camí molt llarg. Sobre tot al fina com diu el Woody Allen.

el sacrifici

Et podria parlar de Twiter, de perquè alguns famosos no el suporten, de perquè els pares va anar a veure El lado bueno de las cosas, del 2on congres del SI que encara no he paït o reproduir te un article com ha fet alguna vegada de Rafael Tasis sobre Companys,arran de la conversa amb la Rosa de que no trobem ara mateix líders sòlids i eficaços. Deia Tasis el 1944 que no recordava quantes vegades havia parlat amb ell, però si que havia tingut que evocar moltes vegades les dues darreres converses en terra catalana. Una a Barcelona, a casa seva, poc abans del dijous 26 de gener. del 39, revenja de la victòria catalana de Montjuic el 1641. La segona uns dies mes tard al mas Barris de Darnius, davant d'uns tions que cremaven l'amargor de la desfeta que semblava no ser prou per fer fora a aquell home envellit, combatiu i vibrant:" No, deia, Catalunya no ha estat pas vençuda. ha fet allò que podia. No ha estat pas absent de la guerra".Podia dir ho ella que amb els catalans i el seu esforç heroic havien lluitat als carrers de Barcelona perquè no triomfes el feixisme el 19 de juliol del 36. Se'n va anar a peu a Paris, a un petit entresòl de Neuilly, on refà amb amor la biblioteca de llibres catalans que la Gestapo s'encarregara de esgarriar amb tots els seus records d'una vida de combat i honradesa. Si no va fugir com d'altres, cap el migdia francès, va ser, entre d'altres motius, per no abandonar un fill malalt que l'angoixava olt. I també perquè un president de Catalunya no pot fugir. Per això els SS alemanys se'l van endur sense fer res per evitar ho. Hi ha una fotografia passant la frontera de Hendaia, amb la policia de l dictador vigilant lo, magre, capblanc, amb espardenyes, sense coll ni corbata, espellifat. Peró els ulls tenien una claror que nomes pot confondrà un feixista o els generals sense honor que l'havien de jutjar. La claror del sacrifici voluntari...

superdotats

Son els nens entre un 4 i un 6 % de la poblacio escolar que tenen una alta capacitat intelectual. Ara ensenyament ha creat un protocol per detectar los i donar lis l'atencio que requereixen. El Berenguer te 14 anys. Hauria de fer segon però ja fa quart amb notables. Durant anys ha estat  rebutjat per ser diferent. Encara queden un 3% de nois sense diagnosticar. Dels adults ja ni parlem.Molts han superat l'avorriment quan han arribat a la universitat. Aleshores, se'n surten per ells mateixos i alguns poden arribar a desenvolupar les seves capacitats.Per ells mateixos no tenen cap problema d'adaptacio social. Son els companys que de vegades no els accepten. No es necessiten mes recursos. El que cal per detectar los es metodologia i treballar a l'aula amb programacions flexibles i multi nivell. Als 3/4 anys ja es poden detectar però manquen un parell per definir la tipologia. Es com un cotxe de carreres, que l'has de saber conduir si no no et serveix de res. El protocol diferencia clarament els hiperacitus dels que tenen dèficit d'atencio. I cadascú te una manera d'actuar. El mes important però, es la formació del professorat.

mes Espriu

Avui l'han tornat a citar al congres. de SI. No se encara quina peli han anat a veure els pares. Els hi has deixat anar perquè t'has quedat jugant amb l'avia Tere, quina sort que te de ser tan a la vora teva. Espriu te fama de difícil i ho es.Tot i així va aconseguir un gran ressò social i popular i la seva obra esta impregnada de compromís i ètica.Un sentit cívic i humanista de la pau. Home pesimista i solitari, reservat i allunyat del poder, feia una literatura com un diàleg entre la realitat que vivia , les obres clàssiques que llegia i ell mateix. Ell es va definir així"¿que vull ser?un home lúcid, no del tot dolent, i tranquil". Quan li van demanar que resumís la seva vida va dir" la meva literatura es la meva vida".Solitud, malaltia, lectura dels clàssics, dolor pensat son les arrels de la seva mitologia. Això es els que ens toca una mica ara a nosaltres per arrelar en la seva obra. Un altre poeta, Miquel de Palol va dir en un acte...Es l'hora que la nació que aspira a ser ho s'elevi a la categoria d'Espriu.

el sopar

Ahir vaig anar a un sopar amb el senyor López Tena a Granollers, Una mena de reconeixent a la feina feta, encara que de moment estèril, del Vallès oriental Cap a ell. L'home el van portar e BCN. Estava esteticament amb aire juvenil, però íntimament se'l veia abatut. Ep!, es la meva impresiio. Una bestia de parlar i no saps si es politic perque es com es o perquè es així es polític.Ens va quedar clara la seva postura d'apartar se de les primeres lineas, no es va cap referència a l'important congres del dissabte, i hi ha la possibilitat que s'incorpori a alguna comissió assesra de les que es necessitaran ara per arribar a la sobirania. Va parlar molt de Valencia i el seu tarannà i el seu encaix en els paissos catalans. Interessat per els companyes de taula vol dir que no ha perdut tota l'esma. No em va agradar gens alguna forma de dirigir se o referir se a contrincants polítics d'un manera que ratlla va l'insult constant. Hi ha molt odi encar en les ferides de les escicions de partits. Quan has de marxar per alguna questio greu, es casi impossible el retorn, el perdo o l'oblit, Així va quedar pales l'odi, si odi d'ERC cap l'Uriel per la seva escisio. En un paritt no pots dir mai que no, al menys a l'aparell. Solter sense fills, ric del caga per família i feina, intenta recuperar la llibertat per ser feliç. La resta un bon sopar. El cambrer em va confondre amb un senyor que sempre bevia Voll al mercat i jo avorrit de escoltar batalletes que ja sabia o no m'interesaven gens vaig marxa. Abans se l'i va lliurat un gran estri flexible, mes petit que el tapavolantsdel cotxe que deia, Gracies, Alfons.!