el tio Xavi

Eren uns clàssics dels dinars dels diumenges. Ell i la tieta Pili. El seu arroç de la República Argentina, les seves histories de Parques i Jardines, molt del Barça i ensenyar nos les millors pastisseries de BCN, ell mateix de jove es va gastar l'herencia posant ne una que es fa enfonsar. LA Colmena, la yema, de can Pujades el Turró de cafè i trufa i de can Donat la Xixona i les tortes d'Alicant. De grans hi vam anar hi fins on varem puguer pagar ho. Un temps que es va anar apagant quan la tieta el va deixar per un amor de joventut. I desprès llargues estades a La Punyalada, fins que la van tancar, des de on podia veure la botiga de Gimeno on treballava la ex. 88 anys l'han acompanyant fins  aquest dia, on com va llegir Anna que l'anava a visitar algun cop, deia que ho deuria haver fet molt malament perque a alla a dalt no el  volien. El apella practicament no va poder dir res, d'una persona profundament religiosa i conservadora superat perla dreta nomes per l'Opus, que el va forçar a l'anul.lacio del  seu matrimoni.Respecte i oblit per el petit d'una ran familia.La demostració de que la vida també es política enmig de converses inútils, moltes partides de jocs per passar el temps per no voler entendre res.Molts dels familiars no van poder anar al cementiri per l'ultim adeu, Havien vingut de les seves residencies   i tenien que tornari.No necesitaven el seguici de cotxes negres preparats amb aire acondicionat.Per cert, a l'habitacio 4 del tanatori h  havia l'avi Santiberi, 101 anys, Lògicament qui ha  venut tanta salut natural, n'havia de tienir moltaEl to familiar i col·loquial del discurs De l 'ANA va sonar proper i de veritat. Era difícil comunicar mes solemnitat, sobretot davant de hom qui l'ha via conegut. Se que l'avi Josep Maria era un dels que se'l estimava mes.Ara podran tornar a jugar junts.

ex president

Sempre ho serà I tu ho estudiaras en la historia de Catalunya. Deia Thomas Jefferson que de president mai se'n surt com s'hi va entrar: amb prestigi i respecte. Aquest cas es pitjor si cal. Acorralat, Repudiat, Investigat, immolat per protegir els fills maldestres. El mes inconcebible es que un home que aparentment, ara tot son dubtes, es va jugar la vida i la cara contra la dictadura, no hagi sigut capaç de reconduir unes males practiques d'alguns dels 7 fills, no de tots. A Alemanya que dimiteixen per un curriculum falsejat o no pagar una multa de trafic, se'n fan creus d'aquest sud d'Europa, estan estupefactes. I ara falten sortir el 569 del New York Times.Hi ha un treball polític però fet durant 23 anys que dona llum ara amb el Llibre blanc de la sobirania. El 14 experts del CATN, han presentat 23 temes on la sobirania es possible, La unilateral, viable fins i tot sense acord costaria al mes entre 4500 i 5000 milions. I encara en sobrarien, garantint per descomptat la seguretat social ,al sanitat i l'ensenyament, això com les pensions. La politica nova o vella sempre serà perillosa i plena de forats. nomes podem intentar domesticarla.Menys economia immobiliària i d'infraestrutures i menys turisme, amb el permisos i llicencies que generen i trencar la opacidad institucional. Ni subvencions al premsa, ni mandats de mes de 4 anys o fins i tot compartits, jutges lliures i fiscals elegits també popularment.

la festa del alcalde

Mira! em fa il.lusio parlar ne. Jo no havia anat mai a cap festa de cap alcalde. A mes en plan amic, res polític ni amb d'altres interessos. Com la festa que de vagades fa el Lluis. Si tens els mitjans es l'oportunitat de retrobar als amics perquè tampoc es el moment de fer ne mes.140 convidats, el wasshapp fa estralls, van forçar a l'organitzacio casolana del Joan a fer un autentic tour de force. I se'n va sortir. Un jardí decorat amb sofàs fets amb pales acollia unes taules rodones, amb barres de beguda i fogons. Comença la desfilada de regidors i col·legues servint les amanides i gaspatxos de l'hort que lligaven estupendament amb alguns vestits ad libs blancs i d'altres elegàncies camperoles. El conjunt de jazz d'en Lluis en un racó tenuament il.luminat sesgava el relatiu silenci de la nit que el bon temps respectava. Amb el brogit i remor de la gent, van decidir anar sopar per tornar amb mes sensualitat i força que abans. Les converses van estar animades i l'anfitrio i la seva senyora van estar a l'aguait de tot. Que si la llum, que si ara ve la carn o les sepiones. Perquè el àpat va seguir amb peix i carn a cor que vols. L'hora, les  dues de la matinada va recomanar saltar els cafès. Era l'hora del gin tònic per el mes clàssics i dels mojitos per els qui la nit encara quedava curta. Recolzat a la barra amb els destrozats Pere i Josep Maria varem rematar les begudes. Les ultimes novetats son el que el bartender te'l prepara en un recipient de vidre, tu el remenes i te'l serveixes. La moda es emprar gin mediterranea, sucre, llimona i alfàbrega. A la festa te'l podies fer de gengibre o cogombre també. Peró el triomfador de veritat va ser el mojito. Encara veig les piles de gots que preparava el Joan i que anaven desapareixen a gran velocitat. Llima, menta, sucre,rom Bacardí, gel pile i soda o sprite. L'evolucio del mojito es veu que es el rom per gin,, sucre fumat , tabasco, menta i soda o tònica. Era l'hora dels adeus al menys dels no tan propers. En sortir, la fosca nit engolia els cossos que es guiaven amb el mòbil. Les estrelles i la lluna no havien volgut marxar del jardí del camí de'n Flix

adeu Pujols

Ahir vas venir a dinar i banyarte, Ja parlarem tu i jo del tema calamars. Sobre el Pujol, podriem dir adéu Turons, i la seva desfeta cal pensar s'hi molt abans de dir res. El primer a dir es que atacs apart, Catalunya esta per sobre de tot. I la segona que encara que dificulta el proces sobiranista, no hi ha que parar. Perquè el que es evident es que s'acabat la transicio, una manera de fer política i un estat que viu de l'asficxia. Perquè jo vull veure marxar darrera del Pujol, tots els Barcenas-Rajoys que encara hi son i que han jugat no amb les peles del seu pare sinó amb es meves.Dit això i amb tota la severitat que calgui la condemna, s'ha de seguir animant al país, peque ara esperat que be el cas Palau. El tercer que tinc que dir es el Procés tot i que  surti malmès,serà el mes fort, mes transparent, mes sincer i mes noble que tot el que hi ha hagut fins ara. Ara es mes rupturiste que mai, així com mes urgent i mes imprescindible.Un cop rentat TOT el diner negre cal aconseguir una independencia blanca i pura, rentada com la roba de l'anunci.

el fi de curs

Es una altre festa, aquesta vegada en un parc per despedirte d'aquesta escola i dels amics que a lo millor et costara tornar a veure. Mes que res perquè no tots anireu al mateix col.legi i la classe s'atomitza. M'explica el pare que amb la teva  mestre la Pat, tu i la Manuela hi heu fet una relació molt especial. Jo la vaig conèixer el dia que narrarem el conte del patufet a la teva clase. El fet es que ha vosaltres dues, perquè us estima molt (mes),-això no espot evitar ni es dolent,-us ha regalat un conte. Te molt merit per que tu saps l'escadusser que es un sou actualment de mestre. Peró falta el millor. La Pat li va demanar als pares que ho llegissin a casa perquè els demès nens no ho veiessin. El pare tenia que anar a al feina i se'l  va emportar. I vet aquí que li va agradar tant que el va emocionar tant que li va arrancar unes llàgrimes. Ara el que manca es que me'l deixis llegir ami i el posarem aquí perquè quedi sempre al núvol del a informàtica. Quin record mes maco. Potser en els teus canvis de institut o facultat o universitat no tornis a sentir això tan especial que ha emocionat als pares. O potser o nomes ho fan el americans això, quan un noi et porti a ballar a una festa de fin de curs. Em deia un gran professor meu, el Ramon Barnils EPD, que no eren mes importants els professors que s'en recordaven del nom de tots els seus alumnes, sinó aquells dels que tots, tots els alumnes s'enrecordaven d'ell. Tu sempre ho faràs de la Pat. Ja veuràs. I no per la dedicatòria, que també.

Joan Peiro

Avui fa 72 anys de l'assessinat de Joan Peiró, un sindicalista fidel als seus ideals. Tot i que la seva execució va ser un any i mig mes tard que la del president Companys, no va causa mes indignació  i estranyesa entre els catalans. Plegats al  camp dels obrers catalans, deportats des de França per la Gestapo, tots dos sotmesos per la força de les armes. Ell, vell militant de la CNT, fundador de la cooperativa vidriera de Mataró i exministre de la Republicà. Al seu judici s'hi presentaren un allau de personatges perdonar el seu testimoni per defensar lo amb el perill que comportava això.El va intentar comprar lo de totes les maneres que se'ls va ocorre.Peró no volia col.laborar amb el regim feixista, Les seves idees de justícia i llibertat li ho impedien. Així a les 7.37 d'un capvespre del 24 de juliol del 42, uns incontrolats vestits amb la camisa blava l'assesinaven a la seva cel.la de la presó de València....

cap nord 10 16 de juliol

Ultima habitació la 361. Un esmorçar sensacional de despedida. Decidim no tallar uns arbres centenaris perquè es vegi mes vist, es imposible,  petició del sr Enric. I ens col·loquem al costat el salt d'esqui de Lillehammer, un salt d'esqui monstruós, pavoros e immens.S'ha de tenir importants glàndules per tirar se d'alla un cop t'hi deixa l'ascensor. Impressionats per l'esport que s'hi practica, anem cap el parc de Gustav Vigeland. L'escultor que va dedicar 20 any de la seva vida a fer unes escultures humanes que representen el pas de la vida. Primer un pont on les escultures precioses no llueixen prou per culpa de les faroles que les doblen o oculten. Tot, per la bellesa de les imatges potser massa quadriculat. Com la font que narra la bellesa. Tot rodeixat d'uns parcs de gespa immensos que serien els fons incomparable per un camí guiat de les escultures. Aixi arribem a l'estatua els signes del zodíac.I ja anem a petar al museo wiking, sobre valorat per la inocencia del Sergi. Jo no dic que no siguin autentiques les peces. Però dos cascs, un de cremat i un carro sembla poc per la llegenda nordica.Penso que en un altre viatge s'ha de visitar la barca al reves museo que deien que no eren autèntics. Serà mes Asterix però mes divertit, ho penso perquè no ho he vist. La Rosa i jo no volem entrar a l'ajuntament, compre els últims records trolls amb molt encert, visitem altre cop l'opera mes fotos. Jo me quedat assegut veient el primer i ultim ionqui, com guarden les bicicletes una parella l'una contra l'altre i com el nostre nou xofer iranià, no refresca  l 'autocar com feia el Vessa.Sentat al carrer Karl Johans, decideixo, no puc amb els peus, que Oslo passi per davant meu. M'assento al osta d'uns musics i un gros senyor ambdues maletes i al Been & Jerrys Paleet em prenc el darrer gelat cremós. La set i el lavabo ens fa anar alHard Rock Cafè on a les13.48 fem la cervesa. Es ala on ens diuen que el San francisco a Noruega es amb alcohol. Els nens beuen sucs de Llimona amb frambuesa que no te nom diu el cambrer. Menys mal perquè el ultim Rica te un buffet, el pitjor de tot el recorregut. Cèntric si però morube també.La Irene impagable, ho arregla com sempre amb el cafè de les Carmes. Ja no queda temps per la Universitat ni per el museu Munch que queda pendent per una altre ocasió. Volem amb norwiedge nova companyia low cost on t'ho venent tot.Al dutty free on no m'haig de  despullar, compro el darrer Red Bull abans d'embarcar al SSP norway Point per les 35 ultimes corones. El vol DY5171 l'abordem a les 18.35. El seien finestre altre cop el 8F, tranquil i tot l'invasio d'ipads Barcelona de nit de veritat, les llums dels seu port immens encara no independent però pagat per els xinesos precios. Deixem al Ramon, la Carme en la historia del seu barri, l'Enric i la Maria Eugenia al carrer princesa i el Joan encara vols ajudar a guardar les maletas davant l'atenta mirada de l'Ares que no pot contenir l'alegria i l'emocio de retrovarnos. Com nosaltres properament amb els companys de viatge.