arco

Es la fira d'art mes important de l'estat. El seu director, Urroz, es passa l'any explicant lo i diu que l'art es un mon de relacions. Peró tot esta canviant. Les galeries son mes petites que els 90. Actuen com agents dels seus artistes i els potencien internacionalment per coleccionistes. Els museus han deixat de coleccionar. I també l'IVA s'hauria de baixar. Per els joves, que pensin que quan venen una obra, els hi permet ferne un altre.Si la fira seguix viva, tot l'art contemporani serà millor. A Arco hi un programa First collectors que recomana per on començar una col.leccio segons gustos i pressupost.Els coleccionistes, molt discrets sempre estan interessats en comprar.La fira es un mercat però també un lloc molt important de trobada de professionals. Hem fet que les galeries nomes pugin aportar un o dos artistes. Una manera de ser diferents d'altres ciutats del mon.Venen moltes ciutats de Europa i Amèrica llatina, comisaris, experts i directors de museus. Urroz esta amb bones sensacions. Des de que fa 4 anys que la dirigeix creu en la importància d'aquesta edició del 25 de febrer al l'1 de març. 

teresa forcades

Es la monja que lidera el Procés constituent, juntament amb altres agrupacions. Critica a Podem dient que s'equivoca si supedita el Procés Català a l'espanyol i també si permeten que es disociin els eixos socials i nacionals.Afirmant que s'abraçaria al lider de la CUP, encara que ella normalment dona la ma, esta perquè no tots pensem igual. Li agradaria que els pactes per els ajuntaments tipus Barcelona es repetissin el 27 S. Eleccions per les que per exemple es sent incomode amb el financement de ICV i el deute que aquest manté amb la caixa. Si el seu grup fos així no hi participaria. Es tracta d'introduir cares noves. Els polítics clàssics han de passar ja una segona fila i no estaran mai en un lloc predominant. La coalició grega no ha estat natural. El seu deute s'ha d'auditar i tornar nomes el que ha revertit en la població. I aquest els poden tornar amb austeritat sense desigualtat. Començar per Grècia per canviar Europa.

Auschwitz

Avui 70 anys de que els russos el van alliberar. Encara i van trobar 7000 éssers mes morts que vius. Alguns han tingut el valor i la rauxa de tornar hi. Al trobar se, la incomoditat d'explicar com es van salvar s'ha esvaït.No es un tema tancat encara, com de cap dels camps de la mort. Sembla que les imatges horroroses gravades per russos i americans , emprades en els judicis de genocidi ja no facin el mateix efecte. Amb la mort paulatina dels supervivents, sembla que passin a ser un record d'historiador, una data de altes i baixes com parlaríem de la batalla de Waterloo. La mateixa Rosa creu que ha de refer el seu reportatge fotogràfic d'el camp de Polònia que va visitar Auschwitz-Birkenau. Un any abans de morir, Semprun va visitar el camp de Buchenwald on va sobreviure i reflexionava que en quedaria de tot allò. I deia, quan tots els testimonis, deportats i resistents, d'aqui uns anys hagin desaparegut, romandrà una memòria viva, d'experiencia, personal, que serà la jueva. Una memòria que no oblida i jo diria que tampoc perdona. Normal. I humà.

l'alcalde

Ahir vaig dinar amb l'alcalde. Mai ho havia fet amb un electe. Si amb els que desprès ho va ser. (Clos, Hereu,...). El meu, el Joan es de CIU. Peró es un tió, obert, simpàtic, lider, que sempre esta a tot arreu i que esta orgullós dels seus orígens pagesos, com jo dels meus orígens masovers. Diuen que la gent del camp i del mar ho saben arreglar tot i aquest n'es un exemple. Jove encara i amb molta gana, varem començar per dir que ets veus a tot arreu però mai pots parlar de veritat,. Dir coses de converse,sense córrer, pensant i estalviant tonteries. L'objectiu també era en el fons clar. Que podíem fer mes per el poble. L'un politicament, l'altre per no deixar morir el temps. Preguntes directes sobre el que volies saber i resposta rapida fins on es podia degut posiblement al meu passat també polític. Menjar selecte i"detalls" d'un cambrer d'Aiguafreda que un altre dia comentaré. La tecnologia nomes va sortir en una demostracio de una aplicació de seguretat. Impresionant. Pots veure als mòbils com juguen els els teus nens al garatge.Les principals idees van sorgir sobre la necesitat de mantenir la Fundació del poble, ara que costa tant fer ne una, però algú se'n ha d'encarregar perfer la servir per coses culturals. L'altre idea es formar un equip amb una cincuentena de especialistes que de repent si es necessiten acudissin a una. Molts pobles veïns tenen aquesta mena de consell de poble que fa que quasi tot vagi millor. Histories polítiques estalviant les dades inoportunes i donant una ullada de passada sobre el mon del cine, els llibres i la televisió. Un home que igual es baralla amb un tractor que amb una plica. A partir d'avui us trovereu amb algun enciam de can Flix.I com a l'Oest, de vegades quan entra la bar, la gent de darrera dels qui no controlen la sed, s'aparten per si decas. Al sortir del Portal, queia la tarda. Va pujar en una moto xinesa copia Harley, -que no passa de 110 diu,- i va marxar cap les seves reunions, família i destí polític, que el sabrem amb permís dels nouvinguts, el mes de maig. I una promesa. Ara tots dos sabem on som.

omplir forats

Jordi Soler es un mexicà del 63 que desprès de Dublín s'ha instal.lat a BCN. Ha escrit un llibre, abans Bocafloja o La fiesta del oso, còmic sobre la identitat, mirant enrrera, perquè creu que les novel.les omplen forats de la historia. Comença "Ese principe que fui" al segle XVI, i li va costar molt explicar perque,els capellans es pentinaven amb sang. Ell el que volia fer es la traslacio del mon prehispanic als Pirineus catalans. Partint de la trobada de conqueridors espanyols a Mèxic. L'admira la defensa a tota força del metre quadrat on has nascut, siguis on siguis. El Príncep es diu Federico de Grau i viu una temporada a Motzorongo , per desapareixer posteriorment a Andorra. El primer que li va interessar es la segona filla de Moctezuma, Xipaguazin i va anar a Toloriu perquè hi havia una església dedicada a ella.El Príncep rastreja el Pirineu perquè creu que hi un tresor asteca amagat. Hi ho fa perque Juan de Grau, el 1520, va raptar a aquesta princesa amb la que va acabar tenint descendencia. I venent medalles a la noblessa iaristocraica espanyola, aprofitant el seu exclusiu llinatge.

joan Margarit

Es un altre poeta que ens agrada molt a casa. Potser perquè es arquitecte. Tenim d'ell No era lluny ni difícil i Calcul d'estructures i començant per els Primers freds, em costaria decidir quina es l'obra mestre. L'amistat i la poesia son les seves premisses pe evitar l'oblit.Ara ens ha tret Des d'on tornar a estimar. Pensa l'autor que com mes escrius i mes lectors tens, mes perds la condició humana, especialment en una poesia no diriam que amable. Un autor que explica que fen el mort al mar Mort d'aigua tan salada,  es sentia com un llamàntol en un arroç del mateix. Tanca el seu darrer llibre amb una prosa on reflexiona sobra la poesia en general. "La lectura d'un poema es una operació molt semblant ala de la seva escriptura". Escriure per viure, mestre.

Abidal

Deixa el futbol. Penja les botes que es diu. No se sap ben be si per la seva enfermetat al fetge, de la que sembla recuperat o perquè ja  . Vol tornar al Barça dirigint les escoles de nens, les Masies de tot el mon i que estan arreu.. PERÓ PRIMER VOL TENIR TEMPS PER ARRANCAR La seva fundacio de nens malalts. Sembla que si que tornara al club però esta donant llargues. Clar que ara te moltes mes ofertes dels equips per on ha passat .El que no vol ara ningú es una negativa que influeixi en les properes eleccions. Des de que el Sandro el va despatxar el 2013, Abidal sap el que vol. No vol ser un nou Puyol, que tingui que marxar de  mala manera pel que sigui que hagi passat amb el seu àmbit amb Zubizarreta. Te , no ho se, tot una vida per davant amb el fetge nou i el Barça sempre l'acullira. El que no sabem es per quan de temps.