la mare

Dolors Bassa és la primera investigada per rebel·lió que surt momentàniament de la presó mentre es manté la mesura cautelar. La sala de vacances del Tribunal Suprem ha concedit un permís extraordinari a l’exconsellera perquè es desplaci fins a la unitat de cures intensives de l’hospital on hi ha la seva mare, que avui se sotmet a una operació quirúrgica. Tanmateix, només podrà visitar-la durant dues hores. El Suprem li ha donat el vistiplau després que prèviament la fiscalia i el centre penitenciari de Puig de les Basses (Figueres) ja s’haguessin pronunciat en aquest sentit.

“S’hauran de prendre les mesures de seguretat necessàries per al desplaçament a l’hospital, estada i reingrés a la presó un cop acabada la visita”, apunta el tribunal en la providència dictada. En altres paraules, el moviment es farà sota un estricte control policial, com el que ja s’ha establert en els viatges que els presos han hagut de fer els últims mesos, ja sigui al tribunal per acudir a alguna vista, ja sigui en el trasllat fins a Catalunya des de les presons madrilenyes. Sempre s’han desplaçat en vehicles dels cossos de seguretat i sense que se’ls pogués veure físicament. A més, en l’escrit el Suprem també avisa que la força policial encarregada del trasllat -els Mossos d’Esquadra-“evitarà que la sortida tingui un altre objecte diferent de l’autoritzat”.

De fet, els mateixos representants de Bassa han demanat que la sortida de la presó es faci amb la màxima discreció possible i és per això que no s’ha comunicat ni l’hora en què es farà la visita ni el centre hospitalari on és la mare de l’exconsellera. A través d’una piulada, l’advocat de Bassa, Mariano Berges, va demanar que no hi hagués concentracions “per respectar la intimitat i permetre un desenvolupament normal del permís”. Hi va fer èmfasi la germana de l’exconsellera, Montse Bassa: “Us demano pel bé de la Dolors Bassa que respecteu la petició del nostre advocat”. L’objectiu de l’entorn de Bassa és que, en cas que en un futur torni a ser necessari fer una petició semblant, no hi hagi motius per no autoritzar-la.

Negatives a assistir al Parlament

Les paraules de l’advocat de Bassa demanant prudència tenen una relació directa amb els arguments que Pablo Llarena i la sala d’apel·lacions del Suprem van utilitzar per negar les múltiples peticions d’altres investigats a rebre permisos per sortir temporalment de la presó. Totes elles, denegades. El primer va ser Oriol Junqueras, que al gener va demanar poder assistir a la sessió constitutiva del Parlament. Llarena va negar la prerrogativa perquè no hi havia prou “garanties” que no hi hagués mobilitzacions que desemboquessin en “greus enfrontaments”. El magistrat també va fer servir aquest argument per impedir que Jordi Sànchez pogués assistir al ple d’investidura en què ell era candidat. El 9 de març va alertar de la possibilitat que es produïssin manifestacions “tumultuàries” si el número 2 de JxCat anava al Parlament.

valverde

Tinc Valverde per un paio tan intel·ligent com sincer. El tècnic va ser prou fred per no reaccionar en públic quan va transcendir que una part de la directiva -amb el president al capdavant- el tenia enfilat per la patacada de Roma i que se’l volien carregar en cas que la final de Copa no anés bé; i ara és transparent quan se li planteja la renovació a una temporada vista -en té una altra d’opcional, però cal que hi estiguin d’acord les dues parts-. Ahir li van preguntar per aquest cas i el Txingurri va ajornar la resposta, sense recórrer a tòpics de l’estil “on estaria millor que al Barça?” i com qui es vol fer valer fent patir la parella després d’un episodi de traïció. Pot ser que una part del procés de fer-se el ronso també tingui a veure amb l’entorn. Per a algú que ve de fora no deu ser fàcil entendre com podem debatre si guanyar una Lliga i una Copa és un balanç prou bo, o fins i tot pot ser que no suporti el reducte de pesats que no en tenim prou amb els resultats si el joc de l’equip no els acompanya.

I, sobretot, seria lògic que es vulgui esperar a veure com acaba el mercat per fer-se una composició de lloc del futur. Val la pena recordar que va donar suport explícit a Robert, qualificant-lo de persona important per a ell, però que això no va servir perquè el renovessin com a secretari tècnic. Ara diu que compta absolutament amb Rakitic i Dembélé, i remarca que la prioritat del Barça no és fer negoci, però com que ningú no li va consultar -gràcies a Déu- el traspàs de Paulinho, faria bé d’esperar-se una setmana per tenir la certesa sobre quin és el seu poder de decisió.

Sense ser sant de la meva devoció per la seva mirada futbolística, per aquesta sensació constant que l’estil del Barça l’obliga a prendre més riscos del que li demana el cos -ho ha argumentat en una entrevista a la revistaBarça -, és de justícia reconèixer que Valverde és un gran entrenador. Ha sabut fer conviure relativament la seva ànima futbolística amb la de l’entitat, ha obtingut uns resultats notables en una primera temporada que semblava predestinada al desastre i, sobretot, ha generat estabilitat. I ja se sap que, a la llotja, l’estabilitat enamora gairebé tant com els títols. A diferència de Guardiola o Luis Enrique quan van marxar, Valverde encara no està cansat de la fricció amb el vestidor. Diria que a Bartomeu i companyia els tocarà festejar Valverde diu Jordi Costa

john mccain

El senador nord-americà John McCain «ha triat interrompre el tractament mèdic» que rebia per fer front al càncer, segons va informar la seva família, que va agrair les mostres de suport rebudes des que el polític republicà va anunciar la seva malaltia. McCain, antic candidat a la Casa Blanca i veterà de la guerra del Vietnam, va revelar l'any passat que patia un gliobastoma «agressiu», el tipus més comú de càncer cerebral. Allunyat de la vida pública, la seva última aparició al Senat es va produir al juliol de 2017, quan va anar a votar la reforma sanitària.

«En aquest últim any, John ha superat les expectatives de supervivència. Però el progrés de la malaltia i l'inexorable avanç de l'edat han donat el seu veredicte. Amb la seva habitual força de voluntat, ha triat interrompre el tractament mèdic», va anunciar la seva família en un comunicat.

La família es va mostrar «immensament agraïda» al personal que ha atès el senador, de 81 anys, durant tots aquests mesos, i a les «milers de persones» que han pregat per ell. «Déu us beneeixi i gràcies a tots», establia la breu nota.

La salut de McCain ha empitjorat progressivament i els mitjans nord-americans ja s'havien fet ressò fins i tot dels preparatius del seu funeral. Segons fonts familiars citades per mitjans com The New York Times o NBC News, l'entorn del senador ja ha traslladat a la Casa Blanca que el president nord-americà, Donald Trump, no estarà convidat a les exèquies que es desenvoluparan a la catedral de Washington.

l'Artic

Territori de ningú però desitjat per tothom, el pol Nord sembla que cotitza a l’alça. I és que el desgel de la zona més septentrional de la Terra està oferint interessants alternatives a la navegació intercontinental. Noves opcions que, no obstant això, van a càrrec del futur del planeta. L’escalfament global ha propiciat en només quatre dècades la fosa accelerada del 40% de la capa de gel de l’àrtic. Per tant, en gran mesura, la desaparició d’aquelles plaques de gel que, fins ara, impedien el trànsit marítim en aigües polars. En aquest sentit, i com a conseqüència directa del desglaç, l’obertura d’altres vies de navegació al cercle polar àrtic, fins fa poc impenetrables, fa que els estats adjacents pugnin pel domini de la tan preuada zona de pas: l’anomenada ruta del mar del Nord.

Les rutes nascudes del desgel

L’any passat, la firma asiàtica China Ocean Shipping Company (COSCO), per exemple, va realitzar fins a 14 travessies per aquest mateix itinerari transportant importants càrregues a granel, és a dir, milions de tones de petroli i gas liquat. Dues tipologies de reserves naturals que troben a les profunditats de l’oceà Àrtic un terç de les seves provisions mundials encara inexplorades. Ara, però, és la naviliera més gran del món, la danesa Maersk, la que aposta per moure un altre gegant comercial a través de les aigües polars: els vaixells portacontenidors.

La companyia va anunciar la seva voluntat d’enviar aquesta mena d’embarcacions, capaces de transportar entre 13.000 i 18.000 contenidors, a recórrer el tram nord-oest de la ruta. L’objectiu és arribar a connectar el port de Vladivostok, a l’extrem oriental de Rússia, amb els ports més importants d’Europa a través de l’estret de Bering. En aquesta ocasió, la meta serà Bremerhaven, a Alemanya.

La ‘Ruta Polar de la Seda’

Però, per què desperta tant d’interès l’alternativa marítima i comercial que alguns ja s’han afanyat a batejar com la Ruta Polar de la Seda? Per l’estalvi en temps invertit, distància recorreguda i fuel consumit.

“Quan estigui consolidada, significarà un estalvi econòmic del 25%. Això sense comptar el que comporta eludir el peatge del canal de Suez”, assegura Julián Arenas, director de l’àrea d’innovació i transport de l’Institut Cerdà. Davant els 24.000 quilòmetres que suposa el trajecte convencional, l’objectiu és, ara, haver de fer només 16.500 quilòmetres. Una reducció que, d’acord amb les estimacions de Maersk, escurçaria fins a 12 dies el recorregut. “És evident que, a la llarga, aquestes rutes representaran un estalvi important de diners”, explica Agustí Martín, degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB), ja que, matisa, “un vaixell d’aquestes dimensions gasta unes 50 tones de fuel diari i, per tant, com més dies es retallin, menys combustible s’utilitza”.

Actualment, però, la realitat evidencia que la ruta només és transitable quatre mesos a l’any, els de més desgel. El temps idoni per realitzar la travessia és entre juliol i octubre, especialment el setembre, justament quan Maersk enviarà el vaixell que provarà la ruta. De tota manera, els científics preveuen que, si es mantenen els nivells de desglaç actual, en poc temps s’hi podrà navegar fins a un total de vuit mesos a l’any.

Però, malgrat les expectatives que les grans navilieres internacionals dipositen en aquestes prometedores rutes polars, els riscos que comporten són patents i diversos. Entre ells, la variabilitat de la zona a causa de les condicions meteorològiques. “La inestabilitat de les plaques de gel pel seu moviment continuat accentuen el risc de col·lisió”, adverteix Martín. De fet, les naus que facin la travessia hauran de comptar amb el suport de vaixells trencaglaç per garantir la seguretat tant de les mercaderies com de la tripulació. Una conjuntura que, juntament amb la renovació indispensable dels vaixells, fa encarir el viatge.

Noves rutes, sistemes obsolets

“Més enllà de la inconsistència de la superfície, és important conèixer el que s’amaga sota la primera capa de gel”, indica el degà a l’ARA. Però lamenta: “L’actual carta mercatoriana que utilitzen els pilots no disposa d’aquestes dades i, per tant, fa inviable la navegació polar”. A més, cal recordar que les escoles de nàutica no ofereixen cap formació específica per a la navegació polar i, per tant, els comandants navals no disposen de les nocions necessàries. Quan el 2007 va naufragar a l’Antàrtida l’embarcació Explorer, el seu capità va reconèixer que no tenia cap idea de la zona i que, per tant, se li va fer més difícil gestionar la crisi.

Precisament la possibilitat d’un enfonsament és un dels riscos més elevats que implica el recorregut comercial pel mar del Nord. “La zona de l’Àrtic no disposa de gaires ports de refugi, ja que els existents són principalment pesquers”, il·lustra, preocupat, el degà de la FNB. Sobre aquest contratemps, Arenas, de l’Institut Cerdà, argumenta que si la ruta és beneficiosa caldrà plantejar-la només per “unir directament els ports de la Rússia oriental amb Europa, principalment el de Rotterdam”, ja que, diu, “Aturar-se a mitja travessia per carregar i descarregar no és una opció factible”. El comerç de portacontenidors busca, principalment, enllaçar grans hubs de població, cosa que, d’altra banda, no es dona al cercle polar àrtic: l’escassa població i les quasi inexistents infraestructures portuàries fan poc atractiva per al comerç internacional de contenidors la ruta del mar del Nord. Ja ho va alertar l’any 2015 el director executiu de The Artic Institute, Malte Humpert: “El trasllat progressiu del comerç internacional a l’hemisferi sud fa que les rutes àrtiques quedin massa lluny d’aquests nous focus d’intercanvi”, comparant-les amb les dues vies convencionals: el canal de Panamà i el canal de Suez. En aquest sentit, els experts dubten que els nous itineraris puguin arribar a substituir els tradicionals.

En qualsevol cas, l’impacte nociu que la iniciativa de la naviliera danesa tindrà en la zona, hàbitat de milers d’espècies animals, és indiscutible. Per això, des de la Facultat de Nàutica de Barcelona reclamen a les administracions la protecció del pol Nord a través d’una normativa legal, com ja s’ha fet amb l’Antàrtida. “L’Àrtic és un mar obert i desprotegit”, es plany Martín. I és que no s’ha d’oblidar que la ruta que Maersk explorarà és conseqüència del canvi climàtic i, per tant, va a càrrec del futur de la Terra.

La contaminació acústica, el perill invisible

“El so del mar és sinònim de vida”, diu el professor del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de Vilanova i la Geltrú, Michel André. Però amb el pas dels bucs per les rutes del desgel, la vida de la fauna marina perilla. “Totes les activitats humanes al mar introdueixen una quantitat ingent de soroll al fons marí que altera la vida dels animals”, explica André. Una situació que afecta especialment els cetacis -així com altres espècies d’invertebrats-, que es comuniquen a partir d’ultrasons. Per aquest motiu, defensa André, és tan important la conscienciació. “Els nous models de vaixells es construeixen intentant insonoritzar la sala de màquines per evitar que el brogit alteri el dia a dia dels animals”, assenyala. Una de les zones més afectades per la contaminació acústica, o invisible, és l’estret de Bering, per on circulen centenars de balenes i altres cetacis durant les rutes migratòries. “Hi ha més de 1.000 espècies afectades, perquè la contaminació acústica no té un blanc específic. Per això cal abordar-la de forma global”, reclama André.

racionalitzar

Aquest 28 d’octubre podria ser l’últim cop que canviem d’horari a Europa. Un 84% dels prop de cinc milions de persones que van participar en l’enquesta feta a l’estiu per la UE s’oposen a mantenir els canvis d’horari d’estiu i d’hivern. Tot i que no era vinculant, ha sigut la consulta amb més votants fins ara –amb una àmplia participació d’alemanys i una més que discreta d’espanyols–, i això ha motivat una resposta ràpida de la Comissió, que ja ha avisat que posarà en marxa els mecanismes per fer viable el que volen els europeus consultats. L’excusa que hi havia fins ara per aplicar aquests canvis, vigents a tota la Unió Europea des del 2001, era l’estalvi energètic, però ja fa temps que se sap que no és gaire significatiu i, en canvi, s’està analitzant si els canvis afecten la salut, tal com remarcaven alguns dels enquestats. Tanmateix, el canvi no serà immediat perquè quan es decideixi tirar endavant la proposta encara haurà de passar pel Parlament Europeu i rebre després el vistiplau dels estats, que hauran de dir-hi la seva.

El que sembla que s’està dient, però, és que s’opta majoritàriament per l’horari d’estiu, que és el que inicialment prefereixen els consultats i és, de fet, també l’horari preferit en l’enquesta que aquest mateix diari ha fet a la web. Tot i que pugui semblar interessant tenir unes tardes més lluminoses, això suposaria que, a Catalunya, a l’hivern el sol no sortiria fins a les nou del matí i, per tant, els estudiants entrarien a classe durant uns quants mesos amb nit fosca, cosa que, segons alerten els experts, podria afectar molt la seva concentració i rendiment.

De fet, en funció de la decisió final de la Unió Europea s’obre ara un altre debat interessant. El govern espanyol va reconèixer ahir que està d’acord amb aquesta reforma i que, de fet, crearà un comitè d’experts per estudiar no sols aquest nou sistema horari sense canvis sinó també la possibilitat de canviar de fus horari: es deixaria d’anar a l’hora de Berlín i es passaria a l’hora que ara tenen Londres i Lisboa. Això suposaria, de fet, mantenir l’horari d’hivern i permetria que al gener, per exemple, el sol sortís a les 8.15 i no a les 9.15, amb les classes ja començades. Cal tenir en compte que dins de l'Estat les diferències horàries són considerables entre Vigo i Palma, per exemple.

Aquest debat sobre els canvis d’horari, però, no és tan importants com el projecte més global de canviar els horaris escolars i laborals espanyols per facilitar la conciliació i adequar-se més al que passa a la resta d’Europa i bona part del món. L’horari partit, el 'prime time' fins a les 22 o les 23 hores i el que això suposa de manca d’hores de son fan que la productivitat i el rendiment a l’Estat sigui menor, a més de robar temps a la conciliació familiar. Ja fa temps que hi ha iniciatives per arribar a grans acords de país per canviar aquesta dinàmica i adaptar-nos al que fan els nostres veïns. Caldria aprofitar aquesta discussió europea per ampliar el focus i pactar també una racionalització dels horaris a tots nivells.

postal

Astimada Cuca, astic ca no puc. Ma fan tornar da las vacansas, ca astava jo divinament a la playiqui, al chiringo, amb el meu xurri i el meu bodyguard, par anar a treure llaços a Sant Kevin de Vallfosca (un pueblucho catalán). Aspera’t, ca poso el corrector da word, ca si no m’ho subratlla tot (par sort amb vermell i no amb groc, lagarto, lagarto). Ja està posat. Però encara que estigui posat, tu, Cuca, léelo todo con mi acento, no ho llegeixis amb accent de Vich, que encara em diran 'lacy'. I llegeix-ho també amb el meu to de cabreo habitual, que el to normal ja no em surt ni quan ma fan un massatge. De dependenta en una botiga Nespresso duraria dos minuts.

Doncs (ai!, vull dir 'pues') lo que et deia. Que em van fer venir a treure llaços amb Only the Lonely. Però el cap de gabinet va dir-nos: “Amb cúter no, que llavors us diran violents els dels mitjans nazis”. I amb l’uniforme de desinfecció tampoc que fareu plorar els nens afroamericans i us vindran a perseguir les abelles. És mono, no, el uniforme? L’ha encarregat la Marisa per Amazon. Però a lo que íbamos. Ens va dir el cap de gabinet que els havíem de treure amb les mans pròpiament. I per sort, el Pipe i la Choli, que són un amor, van anar-hi abans (ui, qué asco, he fet un pronombre!) i ens els van afluixar. I com que alguns no es podien afluixar (las viejas nazis éstas son tan totalitarias que saben hacer nudos dobles) doncs el Pipe i la Choli els van tallar i en van posar de nous, però facilitos de treure. Perquè a un telediario no et donen més de cinc minuts i si surts traient el lazo i et costa molt, el règim nazi i sus palmeros es burlen de tu. Ell anava a davant i jo al darrere traient els que ell es descuidava. Si és que les dones, tia, sempre al darrere dels tios, recollint el que es deixen... Ens queda tant camí... Ei! Tranqui! No et pensis ara que me he vuelto una feminista lilaza, eh?

canvi horari

El ritual està a punt de repetir-se: aquesta matinada cal endarrerir els rellotges una hora (a les tres tornaran a ser les dues). L'horari d'estiu s'acaba i això vol dir que, a partir de demà mateix, es farà de dia i de nit una hora abans que avui. Un canvi, endavant i endarrere, al qual estem acostumats però que està envoltat d'una polèmica creixent.

Serveix de res canviar l'hora? Els governs que apliquen la mesura –la majoria a Amèrica i Europa– afirmen que sí, adduint un suposat estalvi energètic. Però els experts que han estudiat el tema arriben a conclusions sovint diferents. Alguns asseguren que els avantatges queden anul·lats pels inconvenients, de forma que la mesura acaba tenint un benefici zero. D'altres afirmen que és perjudicial. Saber qui té raó és complicat, però una cosa és segura: l'argument segons el qual canviar l'hora és positiu té poques proves empíriques que el demostri. Aquests són alguns dels elements d'un debat polèmic.

Salut

Una de les principals crítiques que suscita el canvi són les afectacions sobre la salut. D'entrada, el nou horari produeix un cert desconcert, que es manifesta de forma especial en la gana i la son. Aquest desajustament es deixa sentir amb més intensitat en les persones amb horaris més regulars, i de forma especial en nens i persones grans. Adaptar-se al nou horari pot costar fins a una setmana. Hi ha, òbviament, persones més sensibles, a les quals pot costar més. Les persones amb trastorns del son, per exemple, pateixen de forma especial.

Una de les principals crítiques que suscita el canvi són les afectacions sobre la salut.

Però segons alguns experts el pitjor no són les incomoditats de no tenir son a l'hora d'anar al llit o no poder aixecar-se al matí. El problema és més complicat en persones amb depressió, ja que es produeix una alteració hormonal i de la serotonina. Alguns estudis, fets a Suècia i els Estats Units, han arribat a vincular el canvi d'hora amb un major nombre d'atacs de cor. En una intervenció davant del Parlament Europeu, un grup de científics va assegurar a principis d'aquest any que el canvi horari pot derivar en un increment de malalties com l'obesitat i la diabetis.

Energia

Pel que fa al consum d'energia –el motiu pel qual es fa el canvi d'horari–, les conclusions són igualment confuses. A Espanya el ministeri d'Indústria xifra en 300 milions d'euros l'estalvi energètic que genera la mesura, però no aporta cap estudi que justifiqui una xifra que no s'actualitza i que es repeteix any rere any. D'altres estats que apliquen la mesura ni tan sols disposen de dades que apuntalin la teoria de l'estalvi. Allà on sí que s'han fet estudis, com als Estats Units, s'ha arribat a conclusions contradictòries: mentre alguns afirmen que el canvi provoca un insignificant estalvi anual del 0,03%, d'altres afirmen que incrementa el consum en un 1%.

A Espanya el ministeri d'Indústria xifra en 300 milions d'euros l'estalvi energètic.

Beneficis que queden anul·lats

El cert és que el debat sobre el canvi horari és present a tots els països on s'aplica. Paradoxalment, mai s'arriba a cap conclusió, però la mesura, generalitzada a Europa arran de la crisi del petroli del 1973, continua inalterable any rere any. Ningú no sembla posar-se d'acord. Si algú afirma que es consumeix menys llum al matí, d'altres apunten que se'n consumeix més al vespre. Si algú apunta que millora la seguretat del trànsit al matí –ja que es condueix amb llum en el camí cap a la feina o l'escola–, d'altres asseguren que es complica a la tarda –perquè el retorn a casa es fa quan és fosc–. Experts en seguretat ciutadana apunten que els vespres més foscos provoquen més delictes, i la indústria de la restauració i l' oci afirma que perjudiquen el negoci perquè la gent torna a casa aviat, de manera que deixen buides terrasses i surten menys de nit.

El canvi horari en la vida moderna

Potser un dels motius pels quals els suposats beneficis d'un canvi implantat per primera vegada durant la Primera Guerra Mundial –i generalitzat a Occident durant la Segona– és que el model de vida ha canviat molt des d'aleshores. La massiva migració a les ciutats, la industrialització, la democratització de l'oci, la diversificació social… són factors que influeixen en els efectes del canvi horari. No és el mateix una societat rural, on tothom fa els mateixos horaris, que una societat urbana i moderna, on els tipus de vida difereixen notablement i on ja no depenem del sol per fer les nostres activitats. Però, sigui com vulgui, amb defensors i detractors, el cert és que la mesura s'aplica any rere any, sense canvis. La propera vegada, aquest diumenge.