El govern espanyol ha fet un vídeo “per contrarestar la propaganda independentista” però, de fet, l’ha hagut de crear per contrarestar la realitat que ell mateix ha creat i en la qual no s’agrada. Aquí van algunes preguntes que els diplomàtics espanyols han de contestar sovint quan van pel món. Com és que la meitat dels catalans se’n volen anar? Què teniu pensat oferir-los perquè es quedin? Per què els catalans no poden votar, com a Escòcia o al Quebec? Teniu por de perdre? Per què la policia va carregar contra la gent pel simple fet de voler votar? Com podeu dir que les imatges de l’1 d’Octubre són falses si les van enregistrar els nostres periodistes? Com és que els heu tingut 15 mesos a la presó sense judici, acusats d’un delicte de rebel·lió, si no hi va haver violència? No són preguntes formulades a partir de la propaganda independentista sinó a partir del sentit comú.
diumenge, 3 de febrer del 2019
el taxi
Les plataformes de vehicles de lloguer amb conductor (VTC) Uber i Cabify han anunciat aquest dijous que deixen d'operar a Barcelona. El motiu de la decisió en tots dos casos és el nou decret aprovat aquest dimarts pel Govern i pactat amb el sector del taxi, que introdueix un període de precontractació d'un quart d'hora.
"Amb les restriccions aprovades per la Generalitat de Catalunya ens veiem obligats a suspendre el servei d’UberX a Barcelona", ha indicat Uber en un comunicat titulat "Fins aviat, Barcelona". Segons la companyia nord-americana, "l'obligació d'esperar 15 minuts per viatjar en una VTC no existeix en cap lloc d'Europa i és totalment incompatible amb la immediatesa dels serveis sota demanda, com UberX". El Govern va aprovar aquesta setmana el decret que regula el sector de les VTC, en el qual s'introdueix un període d'espera de 15 minuts en la contractació del servei, acordat entre els representants del taxi i el conseller de Territori, Damià Calvet. Aquest període pot ser ampliat per les administracions locals, com és el cas de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ja va anunciar que el situaria en una hora.
"Continuem a disposició de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona per treballar en una regulació justa per a tothom, que tingui en compte els milers de conductors i passatgers dels VTC de Catalunya", ha afegit una portaveu d'Uber.
El març del 2018, Uber va tornar a operar a la capital catalana amb el "compromís" de "fer les coses bé", segons el comunicat. Des de llavors, ha dit, més de mig milió de persones han utilitzat els vehicles d'Uber per desplaçar-se i "milers de conductors han trobat en Uber una manera de guanyar-se la vida".
Uber ha defensat que s'implementi una regulació sobre el sector de les VTC: "A Uber volem que existeixi una regulació", han indicat, ja que l'objectiu de la companyia és convertir-se "en un aliat a llarg termini de les més de 600 ciutats" en què operen. "I Barcelona no és una excepció", ha afegit. En aquest sentit, Uber ha reclamat "una regulació que tingui en compte els conductors de la VTC i els milers d’usuaris, que avui veuen desaparèixer el seu mitjà de vida i la seva llibertat de triar com es mouen per la ciutat".
Pel que fa Cabify, ha lamentat que Calvet "hagi cedit a la pressió i les exigències del taxi, que perjudiquen greument l'interès ciutadà". En un comunicat, la companyia espanyola ha explicat que va obrir un diàleg amb els seus col·laboradors a Catalunya en el moment en què es va iniciar la negociació del nou decret. Amb l'entrada en vigor de la nova normativa, "la companyia conclou que aquesta regulació té com a únic objectiu i, per tant, també com a conseqüència final, l'expulsió directa de l'aplicació de Cabify i les seves empreses col·laboradores de Catalunya i Barcelona".
Cabify ha qualificat d'"artificials" i "altament restrictives" les mesures imposades pel decret, que, segons l'empresa, "destrueixen per complet el mercat" de les VTC i "causen un impacte immediat en totes les empreses del sector". El decret, diu el comunicat, impedeix a les companyies de VTC mantenir una operativa similar a la de la resta de ciutats on operen. D'acord amb les dades facilitades per Cabify, el 98,5% dels viatges gestionats amb aquesta aplicació tenen un temps d'espera inferior als 15 minuts requerits a partir d'ara.
L'Ajuntament critica la decisió: "No hi ha motius"
La regidora de mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Mercedes Vidal, ha criticat la decisió de totes dues plataformes: "No hi ha motius per deixar de prestar serveis de VTC a Barcelona". Aixi doncs, la presidenta de l'Institut Metropolità del taxi ha defensat que tots dos models "sempre han conviscut sense problemes" i que la situació s'ha complicat quan les VTC han passat a fer, en la seva opinió, el mateix servei que el taxi.
"Ara mateix no tenim prevista cap reunió, però no entenem que es deixi de prestar un servei sempre que s’ajusti a les prestacions per les que han estat concedides”, ha insistit Vidal. D'altra banda, ha admès que des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona estarien més "còmodes" si la Generalitat hagués inclòs dins el seu decret el mínim d'una hora en la precontractació de les VTC, enlloc d'habilitat aquest ens per ampliar els 15 minuts a través del seu propi reglament.
Sobre la demanda de cotxes amb conductor durant els dies del Mobile World Congress, Vidal ha assegurat que "hi haurà vehicles per donar servei a aquest esdeveniment o altres de similars". A més ha recordat que aquests serveis també s'acostumen a contractar amb més antelació, fet que no posaria impediments a les VTC per operar sota el decret de la Generalitat.
El sector del taxi de tot Catalunya es va declarar en vaga durant una setmana per protestar contra el que consideren que és competència deslleial del sector de les VTC i per demanar una regulació més estricta sobre aquest sector. Finalment, amb el decret de la Generalitat, els taxistes van tornar a l'activitat divendres passat.
En total, les empreses de VTC tenen uns 3.000 treballadors a Catalunya i, segons la patronal del sector, Unauto VTC, aquesta setmana presentaran diversos expedients de regulació d'ocupació.
dijous, 31 de gener del 2019
bombers
El Govern va aprovar el setembre del 2016 un pla estratègic “sense precedents però necessari” per als Bombers de la Generalitat, segons va dir l’aleshores conseller d’Interior, Jordi Jané. El pla, però, previst per al període 2017-2022, “es va aprovar sense una consignació pressupostària”, assegura l’actual director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Manel Pardo. “El 2017 i el 2018 s’ha pogut finançar el pla amb el pressupost de la direcció general, però no a través dels diners que havia de tenir”, afegeix Pardo. Això ha provocat que en els dos primers anys del pla estratègic el Govern només hagi invertit un 13% dels diners que va anunciar, segons explica l’actual director dels bombers en declaracions a l’ARA. Segons el pla del setembre del 2016, la inversió mitjana anual havia de ser de 34,5 milions d’euros (sumant 207 milions entre el 2017 i el 2022).
L’incompliment del pla estratègic i el deteriorament estructural del cos -l’any passat els bombers van fer unes 500.000 hores extres- han provocat que, des del 10 de desembre, tots els sindicats de la plantilla mantinguin la protesta de no fer hores extres. Això ha obligat a tancar parcs professionals dels bombers en les últimes setmanes, que no han pogut obrir alguns dies per la falta d’efectius, alhora que la direcció general ha rebaixat el nombre de personal mínim que necessiten els parcs per estar operatius. Per si no n’hi hagués prou, els últims dies diversos parcs de bombers voluntaris han enviat cartes als ajuntaments on estan ubicats per dir que no poden assegurar els seus serveis perquè no tenen prou gent per garantir els equips de guàrdia.
Enmig de les diferents mobilitzacions al cos, el conseller d’Interior, Miquel Buch, va comparèixer ahir a la comissió d’Interior del Parlament per valorar l’estat dels bombers. Buch va admetre que els recursos són “inferiors als desitjats”, amb una situació que pot ser “força crítica si no s’actua amb rapidesa i compromís”. Tot i això, va defensar que en els seus primers mesos al capdavant de la conselleria s’han invertit 5,3 milions d’euros en materials i equipaments per al cos. També va recordar que s’ha aprovat la primera convocatòria de 250 places de bombers, i que la intenció és que no sigui l’única. Segons va assegurar, es convocaran “almenys tres promocions” per pal·liar el dèficit que suposa que els últims 10 anys no s’hagués obert cap procés per incorporar nous professionals, a excepció dels 150 bombers que ara hi ha en procés de selecció i dels 153 més que es van graduar fa un any i mig.
Buch va explicar que la previsió de la conselleria per al 2019 és invertir al cos uns 53 milions, 34 dels quals en material i 18 més per construir o millorar els parcs dels bombers. La inversió en material inclou 92 nous vehicles del tipus bomba rural pesada; renovar els uniformes, els guants i les botes dels 5.000 efectius del cos; comprar 125 càmeres tèrmiques, 179 equips d’excarceració, 411 equips de màscares, cascs i bombones d’aire, mig miler d’ampolles d’aire separades més i diverses motxilles portamànegues.
Els sindicats, allunyats
Sobre les relacions amb els sindicats, Buch va dir que espera tancar un acord aviat amb ells. Va defensar que, en les negociacions, el departament no ha amagat el cap “sota l’ala” perquè des del primer moment va reconèixer que la situació del cos era “crítica”. Tot i això, els sindicats es mostren allunyats d’un acord. El representant de CCOO als bombers, Marc Guix, reclama “no tantes promeses, sinó fets contrastats i objectius”. El portaveu de la UGT, Antonio del Río, assegura que s’ha de recuperar la inversió del pla estratègic aprovat el 2016, i el representant del sindicat CATAC, Joan Carles Cerdan, lamenta que l’estat del cos “s’apropa més al segle XX que al segle XXI”.
el lliure
El nou Teatre Lliure ha de ser un teatre necessari per a la ciutat de Barcelona", amb aquesta frase comença el projecte artístic de Juan Carlos Martel per al Teatre Lliure del segle XXI. El nou director del Teatre Lliure ha presentat aquest dimecres el seu programa, després de la resolució d'un concurs públic amb la qual es pretén tancar la crisi del teatre després de la dimissió de Lluís Pasqual. Tot el seu programa, molt concret però encara sense noms propis, s'emmarca en tres eixos: "social, cultural i educatiu". "Jo no soc Jules Verne. Això existeix. Es tracta d'actualitzar-nos", ha afirmat.
La posada en escena ha tingut un clar missatge: Martel s'ha assegut entre una trentena de treballadors del Lliure, que l'han volgut acompanyar a la presentació, i tenia un intèrpret de llenguatge de signes. El director començarà a treballar com a director del Lliure el dia 1 de febrer i té un mandat de quatre anys. La llicenciada en direcció i dramatúrgia Georgina Oliva, de 31 anys, que té formació teòrica i fins ara ha treballat d'ajudant de direcció de Rigola i Martel, serà la seva directora artística adjunta i responsable de relacions internacionals. A partir de l'1 de febrer es buscarà una nova plaça de gerència perquè tant Aurora Rosales com Clara Rodríguez, que han sigut directores adjuntes de l'àmbit artístic i econòmic, i directores en funcions durant l'etapa de buit de direcció, abandonen el teatre immediatament. També es busca un assistent de direcció.
L'hereu de Pasqual?
Martel, de 42 anys, viu "com un procés natural" l'accés a la direcció del teatre, on va arribar el 2006 de la mà de Lluís Pasqual. "No pensava que guanyaria", admet, però es va presentar seguint la recomanació de la mare de "deixar el món una mica millor". També ha afirmat que va rebre un missatge de Lluís Pasqual en saber-se que era l'escollit que li deia "Per al que vulguis". "En aquest teatre no s'ha vetat ni es vetarà ningú", ha afirmat, desitjant-li sort a Pasqual al Teatre Soho de Màlaga, que ahir es va saber que dirigiria i on probablement el seguirà Rosales.
De tota manera, Martel espera tancar ja el capítol Pasqual. Ha afirmat que la seva etapa no serà continuista i que espera fer "una casa de la cultura oberta a tothom". Per tombar la teoria que és fill putatiu de Pasqual, ha admès que ha sigut un dels seus mestres (com Portaceli i Bieito, entre d'altres) però també que aspira "a la transmissió del foc però no la veneració de les cendres". La seva filosofia és "primer escoltar i després treballar". I ha recordat una frase d'Anna Lizaran: "Si es fa bé també agrada".
Refundar el Lliure
"Tenim un repte molt gran i molt bonic: refundar el Lliure. I jo sol no ho podré fer. Demano a la junta, el patronat, la casa, els mitjans, poder fer del Lliure un lloc de trobada social i ciutadana on es desenvolupin les arts escèniques amb ofici, tradició i talent. Un teatre del segle XXI que ajudi a construir Barcelona a partir de la cultura. L'art és de les persones i s'ha de retornar a les persones", ha dit Martel, que ha llegit el seu programa, que farà públic divendres. "Tenim una responsabilitat comuna, que és situar la cultura al bell mig de la societat", remarca el director, que ha insistit en conceptes de comunitat i incidència social.
El decàleg de mínims
El nou director del teatre ha presentat un "decàleg de mínims" que comença amb un significatiu: "El teatre no girarà entorn de la figura de la persona que el dirigeix". I els següents punts responen a algunes de les demandes recents que van sorgir arran de la crisi: cada any es donarà a conèixer un artista nou, no es podrà repetir un artista dos anys seguits, es buscarà "la màxima paritat", independència ideològica, sinergia amb altres institucions, transparència, inclusió social. Martel ha afirmat que ell serà un director més; per tant, no dirigirà dues produccions seguides al teatre, una de les qual és la coproducció que ell ja tenia pactada amb el Grec per a l'estiu. "No vinc aquí a fer-me una carrera nacional o internacional", ha dit. La part de programació que li deixen feta arriba fins a l'octubre: les tres obres previstes pel Grec es podran repartir una a cada sala per encetar temporada.
Nous projectes
La temporada 2019-20 ja es veuran els canvis, confia el director."Crec que el canvi serà bastant radical", ha dit. "El Lliure no serà la casa dels artistes sinó la de totes les persones que creguin en els seus principis fundacionals", ha apuntat. Entre els nous projectes concrets, hi haurà tres iniciatives per potenciar les noves veus: cada any es tutoritzaran quatre joves creadors i se cedirà l'Espai Lliure a una companyia independent perquè la programi.També tornarà una reformulació dels Radicals Lliures amb un cicle de noves veus de creació contemporània i es potenciaran els serveis educatius. Es crearà una escola de pensament i un laboratori internacional per a estudiants d'arts escèniques. De fet, Martel espera desplegar un potent programa internacional, que inclou quatre espectacles estrangers i alhora entrar de nou en projectes i gires internacionals. Hi haurà diversos projectes de residència: es crearan dues places d'artista resident que farà dues propostes a l'any, a banda d'altres residències. Es faran projectes comunitaris i inclusius, en concret, ja hi ha un acord amb Amics de la Gent Gran, i també es posa els deures de treballar amb universitat i amb els equipaments de la muntanya de Montjuïc.
Una de les novetats també serà retallar el nombre d'estrenes per racionalitzar la feina i no saturar l'espectador. També vol recuperar les gires. I presentarà la temporada en dues etapes per "absorbir el que passa i traslladar-ho a l'escena". "Hem de ser permeables al que estigui passant", ha dit. Sobre política, s'ha mantingut "a l'expectativa" i ha afirmat que els cartells de 'democràcia' i llibertat' que estan penjats al teatre hi seguiran'.
Sobre una altra de les patates calentes que té sobre la taula, la cancel·lació o no de l'espectacle 'Mount Olympus' de Jan Fabre, artista acusat d'abusos i vexacions, s'ha remès a la situació contractual i ha tirat la pilota endavant.
Una direcció col·lectiva
Per reforçar la seva direcció i dotar-lo d'una "concepció col·lectiva", Martel preveu crear diversos comitès, que alimentaran i supervisaran el comitè de programació, i estaran en contacte amb el comitè de la fundació i el de treballadors. Aquests comitès estaran integrats majoritàriament per professionals externs que rebran una retribució per la seva feina i abordaran àmbits com, per exemple, Transparència, paritat i igualtat (format per Clàdia Cedó i Isaias Fanlo), Lectura de textos (Íngrid Guardiola i Marc Artigau), Dramtúrgia (Juan Carlos Olivares i Victoria Szpunberg), Pensament (Marina Garcés i Albert Lladó), Projectes internacionals (Martel i Oliva), Educació (Ester Rovira i Serge von arx) d'un toral de nou comitès.
També modificarà diversos aspectes interns de la casa: es crearan nous departaments com recursos humans i màrqueting i mecenatge, caldrà firmar un nou conveni de treballadors, nou contracte-programa, etcètera. "S'ha passat una crisi interna i externa molt greu i encara se'n pateix la ressaca. Els canvis seran graduals i no vull generar a la casa un estrès innecessari", ha afirmat.
El teatre té un pressupost de 8,7 milions i ingressa 1.726.000 euros de recursos propis, que Martel aspira a convertir en 3 milions. També aspira a aconseguir un millor model de patrocini, per això crearà una àrea específica de 'fundraising', perquè de patrocini ara només s'obtenen 200.000 euros. El director espera tenir un total de 10 milions de pressupost per poder implementar el programa. "S'han de buscar els diners, no podem pensar que hem de dependre eternament de les administracions públiques", ha dit.
L'estudi de riscos laborals
L'estudi de riscos psicosocials que es va encarregar arran de la crisi amb Lluís Pasqual, al qual una actriu va acusar de maltractaments psicològics, s'ha fet públic parcialment. L'han respost 63 persones, el 95,4% dels treballadors el teatre (no s'ha estès als treballadors eventuals, com són els equips artístics). Els professionals del teatre estan "satisfetes" a nivell laboral i, per tant, "existeix un clima positiu", diu l'estudi. "Inexistència de persones amb símptomes d'estrès", assenyala. Sobre el possible 'burn out' laboral, prop del 50% estan en una situació favorables i un 38% estan en zona intermèdia, però el 8% mostren "fatiga i esgotament emocional". Martel ha dit que "darrere els tants per cents hi ha persones" i s'ha marcat el repte de rebaixar aquests percentatges negatius. L'estudi "de satisfacció", com l'ha titllat el president de la Fundació, ha seguit uns estàndards genèrics, es a dir, s'ha fet el mateix estudi que es va fer a l'acabar l'etapa Rigola. Ramon Gomis ha recordat és amic íntim de Pasqual des dels 10 anys, però que no es va demanar la seva dimissió perquè parlant amb el comitè i amb actrius del muntatge van traslladar-los que no hi havia prou elements per a fer-ho.
El Teatre Lliure segueix el procés de canvis dels estatuts. Ja existeix un avantprojecte que té en compte transparència, medi ambient, paritat i limitació de mandats. Entre altres coses, cal buscar un nou model per renovar el patronat, que fins ara tenia patrons vitalicis. El patronat debatrà el projecte de nous estatuts, en què intervindrà el nou equip de direcció. Després s'aprovaran, com a molt tard al maig, segons el president de la Fundació, Ramon Gomis. "El nou Lliure tindrà l'ADN del Lliure històric, perquè la majoria de patrons són artistes i això ens diferencia d'altres teatres públics. Ara hi haurà un altre trencament, com quan es va passar de cooperativa a fundació, perquè la renovació ha de ser molt important", diu. El mateix Gomis ha anunciat que deixarà la fundació.
dimarts, 29 de gener del 2019
l'os
Un nen de 3 anys ha aparegut sa i estalvi després de passar dues nits a temperatures sota zero perdut en un bosc dels Estats Units. La criatura, que es diu Casey Hathaway, ha explicat a la policia i als seus pares que ha sobreviscut gràcies a un os que l'ha acompanyat tota l'estona.
Els equips d'emergència el van trobar dijous a la nit plorant enredat en uns arbustos, fred i mullat, però en bon estat de salut. S'havia perdut dos dies abans quan jugava al pati de casa de la seva àvia. Les condicions meteorològiques eren tan dolentes que l'endemà es va haver de suspendre la recerca.
Als boscos de Carolina del Nord hi ha una població important d'ossos negres. I sigui real o sigui imaginada la versió del nen, és difícil creure que hagi pogut sobreviure sense ajuda, perquè no anava equipat per al fred i les temperatures van baixar fins els 7 graus sota zero. El xèrif del comptat de Craven, Chip Hugues, també ha explicat als mitjans que "el nen diu que tenia un amic al bosc que era un os i que estava al seu costat".
En la recerca es van desplegar helicòpters, drons, submarinistes i centenars de voluntaris. El xèrif, que ha agraït el suport de tothom, ha dit que el nen és "un supervivent". Els equips de rescat van haver de creuar un rierol de 66 centímetres de profunditat per accedir a la criatura. Quan el van trobar només tenia algunes esgarrapades i demanava aigua i la seva mare.
Ana Gomes
Ana Gomes (Lisboa, 1954) és eurodiputada al Parlament Europeu des del 2004 i forma part del grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates. Des que els líders independentistes són a la presó, Gomes ha alçat la veu reiteradament per denunciar la seva situació.
Vostè defensa que amb l’entrada de Pedro Sánchez a la Moncloa, hi ha hagut un canvi de polítiques respecte a Catalunya. Però no s’ha fet cap gest pels presos i no s’han retirat les acusacions de rebel·lió, com vostè també defensava.
Els meus companys del PSOE creuen que, en el marc democràtic, el poder polític no ha d’intercedir en el poder judicial. I és veritat. Però el poder polític tampoc pot aplicar un judici sobre la situació. De la mateixa manera que el PP, amb la seva visió nacionalista i centralista, és a la base de les acusacions -que no estan fonamentades amb fets- contra els presos, també espero que el PSOE digui públicament que l’acusació per rebel·lió no s’aguanta. De fet, alguns col·legues del PSOE ja ho han dit en reunions, però dir-ho públicament és molt important. I no deixa de tenir un impacte, fins i tot en la justícia. La justícia té la seva independència, però ha de saber què pensa una part de l’opinió pública i quin és l’escenari polític. Això té un preu polític, però per això estem en política. Li he dit a Pedro Sánchez que amb presos no es pot obrir un espai per a un diàleg democràtic.
L’independentisme planteja el judici com un judici polític. Com a tal, com creu que s’ha d’afrontar?
Amb molta calma, tranquil·litat i coratge. Els he trobat així quan els he visitat a les presó. És un moment molt crucial perquè aquest procés tingui visibilitat. Totes les mirades internacionals estaran posades aquí. Lamento molt l’actitud dels mitjans de comunicació espanyols. Em vaig quedar molt xocada quan vaig visitar els presos a Lledoners. Vam fer una roda de premsa, però no vam poder llegir cap notícia sobre la nostra visita a la premsa espanyola. És una autocensura que no és compatible amb un sistema democràtic d’informació lliure.
Vindrà com a observadora internacional?
Estaré disponible per ser-hi i per ajuntar-me amb altres eurodiputats que han demanat ser-hi. Em preocupa aquesta qüestió, sobretot perquè afecta dos excompanys del Parlament Europeu: Oriol Junqueras i Raül Romeva, que són uns convençuts europeistes i demòcrates.
Si hi ha condemna, el govern espanyol ha de plantejar-se l’indult?
No crec que sigui bo anticipar aquest escenari. Confio que la democràcia i la independència prevaldran en la justícia espanyola. Hi haurà un procés que serà públic, hem de deixar que la justícia faci la seva feina. No vull fer un judici condemnatori de la justícia espanyola.
Què pot fer la Unió Europea?
El judici serà una oportunitat per tornar a mostrar a tot el món que el conflicte no s’ha resolt. Per això és important que els presos no siguin injustament acusats per una violència que no van utilitzar i per una rebel·lió que no va passar.
¿Creu que una manera d’intervenir en aquest conflicte seria que la UE exercís de mediadora?
Seria bo que ja s’hagués fet, però no ha passat per diferents raons, com ara complicitats dins el Consell Europeu, incapacitats en la Comissió, etc. Vull esperar a veure si el conflicte es resol ràpidament i es pot obrir un camí cap al diàleg democràtic o s’agreuja i llavors necessita, tard o d’hora, una mediació exterior. Preferiria que tot això es resolgués en el marc democràtic espanyol i sé que això ho pot fer un govern com el de Pedro Sánchez.
Catalunya té dret a l’autodeterminació?
La solució en el cas de Catalunya s’ha de trobar en el marc de les autonomies. Soc partidària d’una sola Espanya rica en la seva diversitat. Una diversitat que es pot manifestar de moltes maneres. És necessari pactar amb les autonomies i donar-los resposta en funció de les seves necessitats, com en el pacte autonòmic del 2006. No s’hagués arribat a la polarització dels últims anys si el PP no hagués posat en qüestió el pacte i hagués enverinat la situació, juntament amb les actituds extremistes d’Artur Mas. Catalunya estaria plenament satisfeta, perquè ho va ratificar el Parlament de Catalunya.
Creu que una solució seria un referèndum?
No em vull pronunciar sobre això. Hi ha moltes maneres d’arribar a una situació en què es respectin els desitjos dels pobles. La solució del 2006 era bona. Si s’hagués complert, avui no seríem on som.
I un referèndum com el que planteja Sánchez sobre un nou Estatut d’Autonomia?
Si és una possibilitat considerada pels socialistes espanyols, és una excel·lent oportunitat que els catalans no haurien de desaprofitar.
Els independentistes, però, creuen que és una pantalla passada i volen decidir independència sí o no.
Qualsevol referèndum sobre el que sigui pot ser un bon instrument per identificar quina és la majoria social, però no s’hi arribarà sense un diàleg democràtic.
divendres, 25 de gener del 2019
el tunel del julen
Si tot va bé, el rescat del Julen, el nen de dos anys que va caure dins d'un pou a Totalán (Màlaga), arriba al tram final. El dispositiu dels miners per rescatar el nen ja ha foradat més de tres metres de longitud dels 3,8 necessaris i ara ja són a menys d'un mentre de la cavitat on creuen que hi ha atrapat el nen.
La complexitat del terreny ha fet necessàries diverses microvoladures controlades que han requerit la intervenció de la Guàrdia Civil. També s'ha ampliat el diàmetre de la cavitat i s'ha apuntalat l'espai. Tots aquests treballs extres han alentit la marxa del dispositiu, que per cada microvoladura ha necessitat aproximadament dues hores.
La brigada minera, que va començar a treballar a la galeria dijous a les 17.33 hores, va xifrar inicialment en 24 hores el temps necessari per excavar-la de forma natural. És una operació molt laboriosa, perquè els miners han de pujar i baixar de dos en dos en una càpsula a través del túnel. La complexitat del terreny ja va demorar els treballs inicials del rescat.
"Cap miner es queda a la mina"
“Cap miner es queda a la mina, i ara el Julen n’és un”. Aquest era, segons el delegat del Col·legi d’Enginyers de Mines, Juan López-Escobar, l’esperit amb què ahir l’equip especial de salvament miner va encarar les tasques de l’últim tram del túnel per trobar el Julen, que va caure al pou el 13 de gener. Després de tretze dies, doncs, la recerca arriba a la recta final.
L’equip de salvament miner ja fa hores que és dins del pou. Han d’excavar manualment un passadís horitzontal de gairebé quatre metres que connecti el pou original –per on va caure el nen– amb el que han habilitat per al rescat. L’objectiu és unir les dues galeries perforant l’original a la cavitat on es creu que hi podria haver el nen, a uns 75 metres de profunditat.
López-Escobar va assegurar ahir que els operaris, la majoria dels quals ja han participat en altres rescats de risc, consideren el dia d’avui “un dia més a la mina, amb la il·lusió de treure’n un nen”. “Passi el que passi, sempre treuen un miner”, va insistir López-Escobar en referència al lema del sector i a aquesta brigada especial, amb més de cent anys d’història.
Excavació manual
Després de rebaixar el terreny més de 20 metres, construir una plataforma de treball i intentar diverses entrades al pou, fins ahir a la tarda les tasques de rescat s’havien centrat a encamisar l’última perforació vertical que s’ha fet paral·lela al pou, que és per on ara pugen i baixen els miners, en parella, amb un ascensor que s’ha construït expressament per a aquesta operació. Aquesta última part de la feina, i la plataforma de 12 metres que ha d’assegurar tot el sistema, es van acabar d’enllestir justament ahir al matí.
A dins, la Brigada de Salvament Miner, com es coneix oficialment aquest grup d’elit, treballen de dos en dos, estirats o de genolls, amb un equip d’oxigen a l’esquena. A més, els efectius, que en total són vuit, s’han d'anar rellevant cada 30 o 45 minuts per intentar garantir la seva seguretat. Segons els tècnics, és la part més complicada de tot el rescat, però l’equip hi està acostumat.
La nova galeria es fa amb una mica de pendent vertical. Això permet que els miners puguin deixar caure la runa que treuen a la cavitat preparada expressament per a aquesta finalitat, que està situada per sota de l’ascensor que transporta els miners. Aquests especialistes van començar ahir a excavar des de l’ascensor amb pales i martells pneumàtics d’aire comprimit. Els miners van amb màscares i detectors d’oxigen, i estan en contacte constantment amb l’operatiu per via telefònica. A mesura que avancen, a més, van assegurant el sostre i els laterals mitjançant un sistema de la mineria de carbó.
Tal com estava previst, ahir a la nit ja van comptar amb el suport dels GREIM, grups de rescat de la Guàrdia Civil, que van fer microexplosions controlades per trencar pedres que eren especialment dures. Els bombers també fan tasques de suport per garantir la seguretat de l’operació. A l’exterior, segons va informar ahir el portaveu de l’institut armat, Jorge Martín, hi ha estacionat un helicòpter adaptat al vol nocturn i medicalitzat. En aquesta mateixa zona hi ha una unitat de vigilància intensiva (UVI) mòbil, per si fos necessària.
Mentrestant, els pares del Julen encara no perden l’esperança. Ahir al vespre la parella va assistir a una vetlla pel seu fill, acompanyats per uns 200 veïns, en una esplanada a l’entrada del municipi.
L’acte va ser conduït per Juan José Cortés, el pare de la Mari Luz, la nena assassinada a Huelva el 2008. Durant l’acte, Cortés va encomanar-se a Déu perquè faci “un miracle i doni forces als miners, al Julen i als seus pares”.
Els pares van agrair el suport a tots els assistents, que van arribar a la vetlla amb pancartes d’ànims i de suport. “El que s’està sentint aquí és molt fort, perquè tots els ciutadans volem que el Julen torni entre nosaltres ben aviat”, va insistir Cortés, que també va dirigir el càntic d’oracions i de lloances.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)