No perdis el tren de Paris. 6000 bitllets s'han venut. Els dia que fas 2 anys i vols un lego de mide que no te'l puguis empassar.Anar amb l'AVE servira per expulsar tots els sentiments dolents del encerclament de els nostres Rodalies, com si fessis ioga. De fet serà mes fàcil, i quasi dic barat, anar a Paris que a Castelldefels, que es veu que es una verdadera ginkama i una presa de pel, entre ensurts, esglais i patiments de cor. Em jugaria un pessol de que l'AVE internacional no farà vagues, com no les facin els maquinistres francesos. Amb una edat, qui mes qui menys a anat a la capital del Sena. Peró ara es renova l'alegria. Tona a sonar el can can, els carrers i boulevars ja no semblen grisos i el jazz ressona al barri llatí. Tornarem a sentir el xiuxiueig de les anades a Perpignan, escoltarem histories de la resistencia, mirarem que fan al Pompidou i quants museus trobarem en obres. Peró la pluja fina no impedira veure altre vegada Notre Dame, i qui va fer hi la primera comunio la Eiffiel, ni si el taxi ho permet anar al Bois de Bologne. Montparnasse, la Sorbonne i tot per el mòdic preu de 60 a 180 euros.O sia Paris ja no val una missa sinó que es una Festa, Si obvies el Lido hasta intelectual i tot. I tu des de els teus dos anys que contemplem amb joia, no saps quantes vegades i aniràs. Ni perquè. A l'avi li agradaria que et demanessin la ma a la Tour d'Argent i que tinguis tota la sort del mon. Tu, que potser ets la 15 generació d'una família catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada