L'entorn

Tu Annia, seràs l'entorn mes inmediat de l'Emma. La mateixa amb has imaginat que jugaves aquests dies i amb et brallaras de la cuina al menjador per fer les paus quan entreu a l'habitacio. Ara invertiràs una part del teu temps amb l'Emma. L'entorn, el mes propers, son els que t'ajudaran a agafar les regnes de la teva vida i elegir sobre tot amb qui la pots compartir per ser feliç. De vegades coneixes algú a la feina que es bona gent però que esta rodeixat de malparits i incompetents que es pitjor. A les hores no tens mala sort, sinó que el que consentex esta mal rodeixat no es aigua clara en cara que a tu t'ho sembli. Hi ha el model escorpí. Et fan fer la feina bruta, et riuen les gracies i deixen anar el seu verí de la forma mes cruel covards com son. Tu per l 'Emma seràs molt bona gent. Sereu dues persones clarividents que us facilitareu la vida i us estimareu força a canvi de res. Com amb la Júlia quan i aneu a passar llargues temporades o ella aquí. Sereu de les persones que alegrareu el dia, reglareu el vostre temps preciós, podreu plorar plegades i no us farà res i riureu amb aquella rialla tan caracteristica, impagable del besavi Joan o de l'avia Montse, que al final no sabia ja de que reia. De l'entorn però te'n has de sapiguer apartar quan oloris que et prenen l'energia, que et fan sentir covard, allò de quina mala cara que fas", i s'aprofiten dels teus moments mes dèbils. El vostre entorn te que ser agraït, com ho sereu vosaltres, donareu premis als qui destaquin en amor i amistat i vosaltres sabreu que  disposeu del luxe mes gran del mon. Estar al seu costat, compartir.

el psiquiatre del ministre

Aquest dimecres, el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha enviat el diputat de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) Jordi Xuclà “al psiquiatre” per haver dit que “milers de catalans van votar contra l’Estat” en les eleccions del 27-S. Abans d’això, Xuclà havia interpel·lat Margallo en relació als errors en el vot exterior als comicis.

Des de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental demanem als agents públics i també als mitjans de comunicació que evitin l’ús de termes i conceptes relacionats amb la salut mental per desqualificar conductes o pensaments que es consideren inadequats o erronis.

A banda de consideracions que tenen a veure amb la dignitat de persones que pateixen les conseqüències directes o indirectes de la malaltia mental, un ús inadequat de la terminologia psiquiàtrica fomenta l’estigmatització i el rebuig social de les malalties psiquiàtriques i dels pacients amb trastorns mentals. L’evidència científica i de l’experiència ens mostra que l’estigmatització i el rebuig social de la malaltia mental s’associen a l’incompliment del tractament i dels controls mèdics i, per tant, a l’aparició d’un risc més alt de descompensació de les malalties mentals.

Per aquest motiu, des de fa temps, les principals societats científiques, els col·lectius de professionals de la salut mental i les associacions d’usuaris i familiars estan combatent l’estigma associat a les malalties mentals en diferents àmbits, especialment el dels mitjans de comunicació i els espais públics i socials. En aquest sentit, cal recordar que el 7 de setembre el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, juntament amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i l’organització Obertament, va presentar un document amb recomanacions titulat El tractament de la salut mental als mitjans audiovisuals. Al marge de fer unes consideracions generals sobre els trastorns mentals, aquest document destaca algunes de les maneres inadequades com es tracta la informació en els mitjans de comunicació, i també fa recomanacions generals sobre el llenguatge, recomanacions per a programes informatius, recomanacions per a documentals i reportatges en profunditat, recomanacions per a obres de ficció i informació sobre com es poden denunciar comunicacions de continguts inadequats. En aquest sentit, el programa Alerta estigmad’Obertament intenta posar el focus d’atenció en els missatges dels mitjans de comunicació, i els adverteixen i eduquen quan emeten missatges estigmatitzants, ofensius o que fomenten estereotips de la salut mental.

D’altra banda, el 10 d’octubre, el Dia Mundial de la Salut Mental, es va fer a Valls una activitat festiva que va reunir gairebé 1.500 persones, i en la qual es van realitzar diferents actes per escenificar la importància de combatre l’estigma i conscienciar per aconseguir l’objectiu de millorar la dignitat en salut mental.

També aquest any la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, juntament amb la Federació de Salut Mental i Obertament, va organitzar un acte adreçat al públic general que tenia com a títol El repte de superar l’estigma i en el qual professionals, afectats i familiars van debatre sobre com fer front a l’estigma en salut mental i combatre’l.

Tota aquest feina llarga i feixuga que realitzem els professionals de la salut mental, juntament amb afectats en primera persona i familiars, es fa encara més difícil si persones que són autoritats i referents públics fan comentaris utilitzant la terminologia psiquiàtrica de manera despectiva. És probable que la indicació del ministre al parlamentari perquè visiti un psiquiatre no prové del fet que el Sr. García-Margallo tingui coneixements de psiquiatria i vulgui una millor salut mental per al Sr. Xuclà, sinó que, molt probablement, la seva pretensió era intentar desautoritzar el seu discurs i considerar-lo una persona amb les facultats mentals afectades o amb un judici crític limitat. A banda de l’ús fora de context i despectiu del terme psiquiatre, l’objectiu del comentari era també invalidar l’afirmació que havia fet el parlamentari. Cal recordar que les malalties mentals, tot i que poden limitar temporalment i substancialment la capacitat de les persones per afrontar les demandes de la vida diària, amb un tractament i control adequats poden permetre a les persones que les pateixen portar una vida totalment normalitzada.

Des de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental volem seguir reivindicant un tracte digne a la malaltia mental i als que la pateixen. Per aquest motiu, demanem a tothom qui tingui una funció pública i al servei dels ciutadans que eviti l’ús de termes relacionats amb la malaltia mental fora del context estrictament mèdic i que en cap cas els utilitzi amb una finalitat despectiva o per desautoritzar o desacreditar afirmacions o conductes humanes.

mes volkswagen

La crisi de Volkswagen i la inversió compromesa a Seat, de 3.300 milions d’euros, preocupen la Generalitat fins al punt que el president del Govern, Artur Mas, ha convocat els sindicats CCOO i UGT a una reunió demà per tractar la situació actual a la planta de Martorell i intercanviar la informació que arriba des dels diferents flancs. Està previst que assisteixin a la trobada els secretaris generals de CCOO i de la UGT de Catalunya, Joan Carles Gallego i Josep Maria Àlvarez, així com el president del comitè d’empresa a Seat, Matías Carnero (UGT), i el secretari de la secció sindical de CCOO a l’empresa, Rafael Guerrero, segons van confirmar a l’ARA fonts coneixedores de la reunió.

Els sindicats i Mas podran abordar el pla d’ajudes a Seat en què està treballant el Govern i que ahir va garantir el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, “com sempre” que la marca prepara inversions per desenvolupar nous models de vehicle. Segons el conseller, la Generalitat fa setmanes que treballa en l’estratègia amb què donarà suport a Seat. Les alternatives passen per ajudes a la innovació, crèdits tous i altres fórmules, va dir Puig a la premsa en la presentació del Saló Nàutic de Barcelona.

Les ajudes del Govern aniran de bracet amb les que prepara el govern espanyol, tal com ha confirmat el mateix ministre d’Indústria, José Manuel Soria, aquesta setmana. Soria també insisteix -tot i que el grup Volkswagen encara no s’ha pronunciat- que les inversions compromeses pel fabricant alemany a Espanya tiraran endavant.

Massa d’hora per valorar danys

Les vendes de Seat en els tres primers trimestres de l’any han crescut quasi un 5%, amb 308.400 unitats comercialitzades a tot el món, segons va informar ahir l’empresa. El primer mercat va seguir sent Alemanya (amb un 4,8% més de matriculacions), seguit d’Espanya. Ahir també van sortir a la llum unes dades segons les quals aquesta tendència positiva es va truncar a Espanya els primers dies de l’octubre. Entre l’1 i el 13 d’aquest mes les vendes de Seat haurien caigut un 24% respecte a l’any passat.

La companyia no ha comentat aquestes xifres, però fonts del sector consultades per l’ARA asseguren que és d’hora perquè es pugui considerar un primer càstig per l’escàndol de manipulació de motors dièsel que ha reconegut el grup Volkswagen i que ha esquitxat les seves marques, com Seat, Audi o Skoda. “Les matriculacions de principis d’octubre són comandes fetes setmanes abans als concessionaris, abans que esclatés aquesta crisi i agafés volada”, va dir una font del sector.

Les primeres quinzenes de mes acostumen a ser fluixes i les matriculacions es concentren sobretot en l’última setmana del mes, que pot ser la decisiva. Les mateixes fonts van assegurar que la primera quinzena de setembre va ser igualment fluixa per a Seat i que, malgrat tot, la marca va acabar tancant un altre mes amb increment de vendes.

Les dades de vendes entre el gener i el setembre situen Seat en el camí del creixement, que és el que els sindicats temen que es trunqui per culpa de l’escàndol del trucatge a gran escala de vehicles dièsel de Volkswagen. Ahir la secció sindical de STS-Usoc a Seat va emetre un comunicat en el qual defensa la innocència dels treballadors davant les decisions de la cúpula del consorci. Al document es demana que es depurin les responsabilitats sobre el cas de trucatge dels motors dièsel que amagaven emissions contaminants, però que el càstig no arribi a la plantilla. El sindicat exigeix al govern espanyol que se l’inclogui a les pròximes reunions de seguiment de la crisi juntament amb CCOO i la UGT.

un gir sobiraniste

Els qui tenim el mal -o bon- costum de no dormir gaire, aquests dies càlids d’octubre estem de sort. Entre les sis i les set de la matinada, si s’atalaia el cel en direcció est i no hi ha núvols, l’espectacle còsmic és impressionant. La lluminositat de Venus resulta estranya de tan intensa com és, i Mart i Júpiter es veuen perfectament, sense necessitat de cap aparell òptic. Juntament amb la Lluna, formen cada matinada una mena d’arc que es va movent fins que la llum del Sol els esborra lentament. La ciència i la filosofia, que són el nervi de la cultura occidental, van sorgir de la pura admiració per aquest tipus d’amenitats naturals. Tot començà potser una nit de fa 25 segles, quan algú es va preguntar per què si la Lluna, el Sol o els estels actuen amb una regularitat previsible, els planetes van a la seva i fan coses tan estranyes com les d’aquests dies. En grec, planetoi (planetes) significa errants.

Partint de la física aristotèlica i de l’astronomia de Ptolemeu, més tardana, hom va provar de donar una explicació raonable a aquell desgavell celestial, mitjançant figures circulars imaginàries, com ara les excèntriques i els epicicles. La cosa colava, però el sistema era inassumiblement recargolat i poc funcional. I així, provant de resoldre l’embolic, va arribar l’explicació copernicana a començaments del segle XVI. No es tractava d’una afirmació, sinó d’una hipòtesi (d’una idea formulada ex suppositione, com diu literalment el text de Copèrnic) que ho aclaria tot: si en comptes de situar la Terra en el centre del sistema hi col·loquem el Sol, aleshores el trencaclosques quadra. Doncs bé, aquest és tot just el sentit de l’expressió “gir copernicà”: un canvi radical de perspectiva que ens permet entendre de sobte el que ens envolta, com si es tractés d’una il·luminació. Però aquests canvis radicals de perspectiva solen tenir efectes imprevisibles. Mai no són innocus. En temps de Copèrnic van ser rebuts gairebé com un joc intel·lectual, però posteriorment, en el cas de Giordano Bruno o de Galileu, van ser perseguits perquè deixaven fora de joc les idees centrals del món antic, i molt especialment la física aristotèlica en la qual s’havia basat sant Tomàs per edificar la seva teologia.

Hem començat mirant el cel, i ara anirem aterrant; cordin-se bé els cinturons de seguretat, doncs. Després del 27-S moltes coses que semblaven autoevidents han quedat entre parèntesis, mentre que altres que tenien un aire inexplicable s’han aclarit d’una manera diàfana. Els posaré un exemple. Quan Ada Colau va obtenir el resultat minoritari més nombrós de les passades eleccions municipals a Barcelona, gràcies a la quasi unanimitat dels vots de Nou Barris i altres zones molt i molt concretes de la ciutat, la conclusió automàtica d’alguns va ser: “Esclar, són d’esquerres!” Pots comptar: al cap de quatre dies va arribar el 27-S, i resulta que llavors van optar per Ciutadans, que d’esquerrà en té ben poc. No n’hi ha cap, de cinturó roig. No existeix. Hi ha zones on, simplement, el 90% de la gent és castellanoparlant i, sense ser hostil a Catalunya, mai no apostaria per la independència. Per això un dia voten Colau i l’altre Arrimadas, que no tenen res a veure des d’una perspectiva ideològica, però sí que comparteixen -ni que sigui vagament- certes actituds d’identificació nacional. No hi ha cap actitud bel·ligerant, ni cap divisió social, ni cap d’aquestes fantasies malintencionades que alimenta una certa premsa. Però les coses són com són, i punt.

Després del 27-S, i malgrat la claríssima victòria de Junts pel Sí -i la claríssima derrota del PP-, s’ha produït un cert clima d’estupefacció. Les coses ja no es veuen com abans -com quan Copèrnic va bescanviar, amb una simple i en aparença innocent suposició, el vell geocentrisme pel model heliocèntric-. Quin seria, en aquest cas, el gir copernicà? És molt senzill: capgirin el plantejament tradicional, donin la volta a l’actual horitzó polític de reivindicacions, i pensin en les conseqüències que tindria el nou. Imaginin, doncs, que ja no és el sobiranisme el qui reclama un referèndum a curt termini... sinó el govern de Madrid. Més que reclamar-lo, l’imposa, amb la previsible intenció de guanyar-lo per mitjà d’una pregunta plantejada en positiu: “¿Vol seguir a Espanya, i per tant a Europa...?”, etc. Guanyar-lo significaria neutralitzar les aspiracions nacionals catalanes almenys durant una generació. En funció de la imatge d’unitat, o bé de divergència, que es mostri a partir d’ara des de Catalunya, aquest gir copernicà no resulta pas descartable. Gens ni mica.

el nom dels nens

A partir d’avui els pares ja podran fer la inscripció de naixement dels fills des del mateix hospital, que tindrà 72 hores per enviar la documentació al Registre Civil. D’aquesta manera els progenitors s’estalvien el feixuc tràmit de desplaçar-se al Registre amb tota la documentació. El canvi és fruit de la reforma en l’àmbit de l’administració de justícia i del Registre Civil que va aprovar el consell de ministres el juny del 2014 i que va rebre el vistiplau definitiu del Senat el juliol passat. Al marge dels naixements, els hospitals també tramitaran les defuncions.

La implantació es farà de manera progressiva començant pels hospitals de referència. Per a la inscripció dels fills, caldrà omplir el formulari que acredita el naixement i un altre de declaració que hauran de firmar els pares i els facultatius que hagin assistit el part. Els doctors seran, doncs, els responsables d’identificar el nadó i certificar la seva filiació materna. A més a més, per augmentar la seguretat de la identitat dels nounats i evitar casos com els dels anomenats nens robats, s’incidirà en la identificació entre el nadó i la mare a través de proves mèdiques, biomètriques i analítiques, com ara empremtes digitals. En cas que no es pugui realitzar la inscripció, la llei preveu que es pugui fer pel mètode tradicional durant els dies posteriors al part. En cas de mort, el certificat de defunció també l’hauran de firmar dos facultatius.

La gestació subrogada, en l’oblit

El que no reconeix la reforma és el dret d’inscripció al Registre Civil dels fills d’espanyols nascuts mitjançant gestació subrogada a l’estranger, tot i l’anunci que va fer al desembre en aquest sentit el ministre de Justícia, Rafael Català. A mitjans de maig, els professionals de la reproducció assistida ja van demanar que s’obrís un debat per regular aquesta pràctica, més coneguda com a ventre de lloguer, i que ja supera les adopcions internacionals com a opció per ser mare. L’any passat 1.400 parelles de l’Estat van tenir un fill mitjançant la subrogació mentre que hi va haver 1.188 adopcions internacionals.

Agnus Deaton

La recerca d'Angus Deaton (Edimburg, 1945), que ha estat guardonat amb el premi Nobel d'economia 2015, s'ha centrat en aspectes com el benestar, les desigualtats i el consum, i això és el que li ha volgut reconèixer el jurat de l'Acadèmia Sueca aquest dilluns. Aquestes són algunes de les frases més destacades que ha pronunciat Deaton abans de ser premiat amb el Nobel:

Abanderat de la sanitat pública

Angus Deaton és un defensor a ultrança de la sanitat pública, ja que considera que un bon sistema sanitari genera grans retorns econòmics als països que en tenen. "Hi ha una relació directa entre una millor sanitat pública i més desenvolupament", deia Deaton en una entrevista a 'Expansión' l'any 2012, en el moment més dur de la crisi. "Una població saludable i sana treballa més i obté més ingressos mentre que, a tot el món, els discapacitats o malalts tenen els ingressos més baixos. Mantenir una sanitat pública és un bé indispensable per facilitar el creixement econòmic, cosa que no tots els governs entenen".

La desigualtat social es perpetua a si mateixa

Segons Deaton, el fet que un grup social (els ultrarics) augmenti molt és una mala notícia perquè fa que aquesta part de la població "no tingui cap interès a pagar impostos". "Són tan rics que gairebé no necessiten ni govern: no els cal educació pública, ni ensenyament públic i potser no necessiten ni policia", afirmava l'economista escocès en una entrevista en una publicació de la London School of Economics.  

Preocupat pel futur de la democràcia per la preponderància dels lobis

Per a Deaton, l'augment del poder dels lobis ha estat molt important darrerament, un fet que atribueix al preu barat que costa. Mentre que el cost de fer de lobi és molt inferior als guanys que reben les empreses que en fan. "La recompensa per fer de lobi és descomunal", sentencia Deaton. Segons la seva opinió, això suposa un perill per a la democràcia: "Bàsicament, si els rics poden escriure les normes que ens regeixen, tenim un problema real".

Inquiet per la desacceleració econòmica mundial

Una de les coses que inquieta Angus Deaton és la desacceleració econòmica mundial, un fenomen que els acadèmics anomenen 'estancament secular' (en resum: no tornarem a créixer tant com vam veure al segle XX). Segons Deaton, la desacceleració als països rics "enverina" els problemes actuals. "Quan el pastís va creixent", explica, "pots anar repartint nous trossos a la gent sense treure-li a ningú el que ja tenia. Però quan el pastís no creix, l'única manera de rebre alguna cosa és treure-li a qui ja en té", alerta.

Escèptic amb el futur de l'euro

Com molts economistes, Deaton és escèptic amb el futur de l'euro. "L'euro té un problema estructural que no desapareixerà per molts esforços econòmics que es facin", avisava Deaton el 2012. "L'única cosa que es pot plantejar [per solucionar els problemes] és una unió fiscal europea, que comportaria la creació d'un govern europeu. Això provocaria una pèrdua democràtica –menys control dels estats en els assumptes interns– i mai resoldria el problema de l'atur. Així que és una solució, però ¿la volem realment?".

el colon

La medicina personalitzada en el càncer de còlon acaba de fer un pas de gegant. Un consorci internacional de científics ha determinat que existeixen quatre subtipus de tumors colorectals, que han caracteritzat amb eines genòmiques. Per a cadascun d’ells hi ha un tractament més adient i un pronòstic, també, diferent. “Per primera vegada existeix una classificació de consens realitzada no per un grup sinó per un consorci internacional d’experts”, explica Rodrigo Dienstmann, investigador principal del grup ODySey del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que ha participat en aquest gran estudi amb mostres de 4.000 pacients i que publica Nature Medicine.

Els resultats són l’avantsala a la possibilitat que qualsevol pacient afectat per la malaltia rebi un tractament fet a mida. Pertànyer a un subtipus molecular o a un altre no tan sols atorga un millor o pitjor pronòstic sinó que també condiciona quin és el millor fàrmac per al tractament. Actualment, els investigadors del VHIO també treballen en diferents assajos clínics amb noves teràpies dirigides cap a aquests quatre subtipus de càncer de còlon, en els quals participen pacients de l’ Hospital de la Vall d’Hebron i altres centres catalans, com ara el Clínic i l’ Institut Català d’Oncologia (ICO). Als pacients candidats a prendre part en els assajos en marxa ja se’ls fa un test genètic adreçat a saber a quin subtipus concret pertanyen, explica Dienstmann.

El més freqüent

En el càncer colorectal els científics ja havien observat que els tumors es comporten de manera molt diferent davant del mateix tractament. Aquest estudi respon al perquè d’aquesta diferència. Darrere dels quatre subtipus que els científics han identificat hi ha diferents mutacions en gens i altres molècules que activen i desactiven la capacitat dels tumors de proliferar. El subtipus més freqüent, el CMS2, que afecta la majoria dels malalts —en concret un 40%—, és el grup “amb més inestabilitat cromosòmica”, explica Dienstmann. I aquests malalts són els que responen millor quan la diana apunta a una proteïna clau per a la proliferació de les cèl·lules cancerígenes i que els científics han pogut caracteritzar. En aquests casos, la millor teràpia són els anticossos monoclonals.

Un altre dels subtipus és el CMS3, que afecta un 15% dels malalts i es caracteritza per una desregulació de les vies metabòliques associades a les mutacions del gen KRAS i no respon a la teràpia monoclonal. “Pateixen alteracions epigenètiques que alteren el metabolisme de les cèl·lules cancerígenes; per millorar el seu tractament hi hauríem d’afegir teràpies antimetabòliques, que encara estan en desenvolupament”, explica Dienstmann. Les alteracions epigenètiques es refereixen a les molècules que actuen com a “interruptors” i que fan que s’activin els gens que posen en marxa el procés cancerigen. Encara no es coneix a fons què provoca aquesta alteració en la maquinària de les cèl·lules, però hi poden tenir a veure els estils de vida.

Immunologia i càncer

Un altre dels grups que s’han determinat, el CMS1, en el qual s’inclouen un 15% dels pacients, correspon als malalts a qui els funciona la immunoteràpia. Pateixen “tumors amb hipermutacions, és a dir, que tenen moltes mutacions que posen en mode d’alerta el sistema immune perquè ataqui el tumor”, explica Dienstmann. El que passa és que sense cap medicació aquesta activació no és suficient per acabar amb la neoplàsia. “Però sabem que es pot estimular amb immunoteràpia, que ja està disponible en el tractament d’altres tipus de càncer; per al càncer d’intestí està en assaig clínic i aviat estarà disponible per a tots els pacients”, explica Dienstmann. En altres càncers, com ara un subtipus del de pulmó i un altre de melanoma, també s’ha demostrat que la immunoteràpia és molt més efectiva que la quimioteràpia.

El quart subtipus, el CMS4, afecta un 30% dels pacients i atorga més risc de metàstasi i, per tant, un pitjor pronòstic. “Són tumors amb més capacitat per interactuar amb l’ambient que els envolta”, explica Dienstmann. Estan formats per cèl·lules malignes amb alteracions en vies de senyalització que els permeten tenir més capacitat invasiva i que també faciliten l’angiogènesi, és a dir, el procés pel qual el tumor aconsegueix crear vasos sanguinis per “alimentar-se” i fer arrels.

Aquesta capacitat invasora també facilita que s’escampin per la resta del cos i, per tant, la formació de metàstasis. A més, els pacients amb aquest perfil molecular acostumen a ser més resistents a la quimioteràpia. Aquests subtipus és el que tindria un pitjor pronòstic. Mentre que en els altres un 90% dels pacients es curen, en el cas del CMS4 el percentatge de curació se situa entre el 60% i el 70% dels casos.

Amb els nous tractaments, però, s’espera rebatre aquesta xifra. “Estem investigant teràpies que van contra una proteïna clau en aquest procés, la TGFB; estem veient que si s’administra després de la cirurgia possiblement podria eliminar la metàstasi”, afirma Dienstmann. Els assajos clínics estan en fase I i II i es fan tant a la Vall d’Hebron com a l’ICO.

Cal augmentar el diagnòstic precoç

Tot i que identificar els subtipus del tumor és un g ran avenç per al tractament del càncer de còlon, per aconseguir augmentar la curació cal més diagnòstic precoç. “El càncer de còlon depèn molt del moment del diagnòstic: si es diagnostica en un estadi molt precoç —independentment del subtipus— més del 90% dels casos es curen”, diu Rodrigo Dienstmann, investigador principal del grup ODySey del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Actualment la sanitat pública ofereix el cribatge, el test de sang en femta o altres com la colonoscòpia, a partir dels 50 anys, que és quan augmenta el risc. “Es fa molt poc: cal que el pacient ho demani i que el metge de família ho prescrigui”, afirma Dienstmann.

publicitat i dolor

L’any 1968, en plena Guerra del Vietnam, el fotògraf Eddie Adams va captar l’instant en què el general Nguyen Ngoc Loan executava en ple carrer un guerriller del Vietcong. La fotografia i la filmació de l’assassinat van esdevenir un símbol de la guerra, i va tenir un impacte sensacional en l’opinió pública nord-americana i, en general, en l’opinió pública mundial. La maquinària propagandística i ideològica de Hollywood no hi va poder fer gairebé res. Una sola imatge va poder molt més que una pel·lícula de noranta minuts ( Boines verdes, de John Wayne). Un fotograma contra noranta minuts i milions de dòlars d’inversió. Un fotograma per explicar què? Els significats de la guerra? Les causes? Les conseqüències? ¿O bé per canalitzar les emocions d’un públic, d’uns ciutadans que miraven de trobar camins per donar via de sortida al fàstic i a la por que representava aquella guerra, sense preguntar-se res més?

A casa nostra el trencament entre principis i realitat es va produir de manera dramàtica durant la postguerra. Els perdedors, la major part de la població, havien de conviure amb la misèria material i moral del règim, i amb la por. La por va fer que moltes persones transigissin amb la realitat. Mentrestant el règim havia de buscar imatges que canalitzessin la ràbia, i que expliquessin fins a quin punt era conscient que calia actuar. El règim, mitjançant la propaganda, va mirar de canalitzar i de capitalitzar la ràbia.

La manera local de fer aquesta mena d’operacions va prendre una forma genuïnament pintoresca: per una banda, la imatge del catolicisme més ranci. El Domund en podria ser una de les seves manifestacions més clares. El Domund va ser fundat per Ángel Sagarminaga l’any 1943, primer director de les obres pontifícies a Espanya. Entre els objectius d’aquesta campanya-institució n’hi havia tres de ben explícits: estimular el fervor missioner dels sacerdots i dels fidels, donar a conèixer amb més eficàcia l’Obra de Propagació de la Fe, i sol·licitar ajut econòmic a favor de les missions. El Domund permetia pensar en els altres pobres, en aquells que, per no tenir, no tenien ni la fe verdadera.

Per una altra banda, el règim va utilitzar descaradament el propagandisme polític: l’any 1957 l’Ajuntament de Barcelona va organitzar la Semana del Suburbio, que va servir per comptabilitzar barraques i barraquistes. La campanya va ser feta pública a base de fotografies, filmacions, donacions i visites de nens de casa bona, en una barreja de campanya mediàtica i de Domund. Es va fer feina, i es van mobilitzar consciències, segur. Ara, indiscutiblement es van fer servir els barraquistes per vendre el suposat profund sentit social del règim.

Tots els casos de què parlo comparteixen una característica fonamental: l’aprofitament polític del dolor dels més febles, que sempre es fa al marge dels més febles, tot i que se’n parla fins a convertir-los en un mer producte propagandístic. I amb la propaganda, la banalització.

No puc deixar-hi de pensar veient el tractament que s’està fent de la crisi dels refugiats. El munt d’informació i d’imatges que han anat apareixent han tingut fins ara un tractament que tan sols posa l’accent en els criteris de valoració moral. Veiem milers de persones vagar per les portes d’Europa sense comprendre del tot què i qui els foragita de casa seva i, sobretot, per què Europa, la blasmada, la insolidària, la cràpula i decadent Europa, esdevé l’única esperança. Veiem milers de persones vagar per les portes d’Europa i al final són alguns països els que, sense gaire soroll, sense gaires escarafalls, els acullen planificant i gestionant aquesta emergència social i política amb professionalitat i seny.

Per tot plegat em sembla que la iniciativa publicitària de l’Ajuntament de Barcelona que duu per lema propagandístic “Barcelona, ciutat refugi” és una gran equivocació, i indica fins a quin punt l’ideologisme i la banalitat dominen alguns àmbits polítics. La campanya, esbombada a base de cartelleria (el cartell “Refugees Welcome” em sembla especialment desafortunat), visites oficials, notes de premsa i declaracions, utilitza clarament el dolor dels altresper explicar la sensibilitat dels d’aquí. No hi ha res més trist, ni més vell. Aquesta mena de truc polític, però, sempre acaba tornant a la boca de qui hi ha recorregut. Barcelona no necessita campanyes publicitàries per acollir els que pateixen. Cal denunciar els que esperen fotografiar-se al costat de la mare exhausta. Cal denunciar els que estan acostumats a utilitzar el dolor dels altres com a eina propagandística. Acollim, i tant! En sabem més que ningú. Però no en fem un espectacle. Per la seva dignitat.

la guerra dels nens

“Esperem que Síria torni a ser com en els vells temps”. Semblen paraules d'un avi, però les ha escrit la Sidra, una nena de 7 anys. És el desig d’algú que s’ha passat més de mitja vida entre la guerra i l’exili: els "vells temps" queden lluny. El missatge ha arribat Barcelona a través del projecte Betmanna, impulsat per la psicòloga Elisa Marvena Sanz, que organitza tallers per als infants refugiats sirians a Reyhanli (Turquia), el Caire (Egipte) Irbid i Amman (Jordània).

“Quan els proposes una activitat juguen i riuen, però en acabar els torna aquella mirada trista, perduda”, explica Marvena. “De vegades es mostren agressius entre ells, o veus nanos de 12 anys plorant per qualsevol caprici, com ho faria un nen petit. Són criatures que han viscut moltes coses terribles i les treuen com poden. Intentem que ho expressin a través dels dibuixos, el teatre o la fotografia, perquè exterioritzar un sentiment que tens a dins és una manera de processar-lo. Però amb això no n'hi ha prou, el que necessiten és recuperar l'estabilitat a les seves vides”.

• 

Refugiats sirians en els tallers de dibuix de Betmanna, aquest estiu a Jordània. ISIDRO SERRANO / BETMANNA

La Iamama ha volgut dibuixar casa seva a Síria en una carta que envia a nens de Barcelona, dins l’intercanvi que els proposa el projecte. Com els grans, han vist com la seva vida quedava aturada, entre parèntesis, a l'espera de poder tornar a casa. “Això és casa meva a Síria, espero que pugueu venir a visitar-nos quan torneu”, escriu la nena. Molts dels seus dibuixos parlen del mateix, com si casa seva encara hi fos. “Soc el Saleh, de Síria. Us desitjo una vida feliç: aquest era el nostre cotxe, només us el volia ensenyar”, escriu un altre nen de 12 anys refugiat a Irbid. També dibuixen bombardejos, fusells, cossos a terra ensangonats, barrils de dinamita, ganivets. En alguns dels seus treballs, però, torna a treure al nas el món de les criatures: flors, serpentines de colors, vestits de princesa.

• 

En els dibuixos s'hi barregen escenes de guerra amb imatges infantils. XAVIER BERTAL

Escuts del Barça i bombes

Són petits però saben bé per què pateix el seu poble i de la mateixa manera que canten les cançons revolucionàries i dibuixen banderes de tres estrelles, el símbol de la lluita contra la dictadura, denuncien els barrils de dinamita del règim de Baixar al-Assad. “Estimem els nens de tot el món: gràcies per preocupar-vos per la nostra revolució”, diu una altra carta, amb un gran escut del Barça dibuixat amb tot detall. El Mohamed, de 7 anys, fa la seva pròpia lectura geopolítica des de Reyhanli: sobre un mapa de Síria ha dibuixat Al-Assad massacrant la gent, els països àrabs mirant cap a l'altra banda i Erdogan, el president truc, acollint-los.

Quatre de cada deu refugiats són criatures de menys d'11 anys

El 40% dels 4,4 milions de refugiats desplaçats per al guerra de Síria són criatures menors d’11 anys. La majoria viu en camps de refugiats com el de Zaatari, a Jordània, on intenten començar una nova vida. Les seves condicions materials estan relativament garantides, però l'accés a l'educació i a la sanitat és limitat. I els pocs recursos que els organismes internacionals destinen a gestionar la crisi se centren en l'alimentació i l'allotjament. “No es fa cap mena d'atenció psicològica, i sabem que el que han viscut aquests nens marcarà per sempre les seves vides”, apunta la psicòloga, que també és activista del moviment Solidaritat Global amb la revolució siriana. Fora dels camps oficials, hi ha refugiats en campaments espontanis i altres que viuen a les ciutats, molts dels quals no poden anar a l'escola.

“Els nens es passen el dia avorrits en una casa atapeïda, amb el pes d'una vida trencada. Sovint el pare ha mort i les mares estan afectades psicòlògicament i no tenen la paciència que cal per educar un fill. Però els que poden anar a l'escola treuen molt bones notes, perquè els sirians donen molta importància a l'educació”, afegeix Sanz. Un terç de la població refugiada són famílies monoparentals. El seu futur és més incert cada dia que passa: “I a mesura que la guerra i l'exili s'allarguen, els refugiats són cada cop més vulnerables. Els estalvis s'esgoten, les xarxes de suport es desgasten, les comunitats d'acollida es fan més hostils i els governs restringeixen més les ajudes”. 

la cloenda

Ahir varem fer el sopar de cloenda de la visita d'Orson a Bigues i Riells. La seva genialitat i el seu cinema van aconseguir seure a la mateixa taula persones molt diverses. La capçalera d'una taula inundada de cintes de pel.lícula amb una decoració sensacional com sempre la van compartir el Juanma i la Malu. A continuació, sense fer perillar la notorietat de ningú, dos Orsons mes i la Rita/Sonia. També i a la seva manera l'Orson, ha donat el palpit,el bullir l'olla, als carrers de Bigues, demostran publicament que no hi ningú per sobre dels altres. Al carrer i amb els atrezzos seria difícil fer una classificacio del Juanma, l'Orland, el Jesús o el Sergi, per no esmentar el molt nutrit seguici, de vegades menys, doncs penseu que hom treballa i que els catalans també som aixi, arrancada de cavall...L'important per nosaltres ha estat la rebuda, el donar se a conèixer, el que hi ha darrera d'aquell cartell mensual que diu sopa i cine. I aquí es om entraven les botigues i els comerços amb els seus diferents potencials. Punt i apart per l'acte de la Biblioteca i el casal d'avis, així com la divertida recepció del alcalde al salo de plens. Un 1% de visites poc semblar poc , però es molt per un espai que vol oferir cultura i companyonia a l'altre banda del riu. Ells ens han ajudat, de vegades no podien, a arribar a 3500 persones i aquí si que han tornat a ser igual el gran super de tota la vida com la parada del mercat amb els seus plàstics i cavallets. Nomes que algú hagi somiat que la visita del cineasta era possible al sortir a ferse la foto amb el comerç als fons, potser ja li hem donat una petita clau per obrir els diversos camins que encara li ofereix el negoci. Ara que el poder esta canviant, no de mans sinó de cares, es bo que ademes del brogit habitual del carrer hi hagi un xupxup (copio) que distregui de la coditaneitat al personal mentre espera que li donin noves fixes. M'agradaria saber mes marketing, tenir mes dades per saber com aplicar la mínima mostra de sang comercial que hem obtingut, per saber compartir el carrer amb els amics xinesos que hi son a banda i banda i que no surten a la foto. Segur que podríem explicar un munt d'anecdotes explicatives d'aquests dies amb clarianes. I que les càmeres dels periodistes del seguici treien fins l'avia i el nado dels fons de la botiga, augmenta els somriures i la transparencia. Desprès d'assedegar no el mal sinó la sed amb el còctel Bellini, pizza i hamburguesa amb tiramisu i les rialles sorgides del celul.loide, encara una vintena de cinefilferits es van quedar a la sessio golfa per sentir la veu del mestre parlant per la radio dient que venien els marcians. Ell ja era lluny. Se'l havia emportat un cotxe negre impressionan, amb un xofer de dos metros, quadrat amb la gorra de plat, assentat al darrera, la ma sobre una Rita i la mirada perduda a la finestreta. Una ombra nomes moguda per el soroll de les fixes remenades, mentre esperem per agafar les.

mas-collell

L’àrea econòmica del Govern patirà canvis importants en la pròxima legislatura, segons assenyalen fonts coneixedores dels contactes que ja fa setmanes que estan en marxa per a la confecció del futur executiu. Una de les principals variacions que viurà aquest àmbit serà la molt probable marxa d’Andreu Mas-Colell com a conseller d’Economia, càrrec que ocupa des del 2010. Substituir Mas-Colell, un acadèmic de prestigi i que durant els cinc anys en el càrrec s’ha vist obligat a quadrar els números de la Generalitat en un context de crisi i d’enfrontament amb l’Estat pel dèficit, no serà senzill. Segons diverses fonts, la persona més ben posicionada per substituir-lo és l’economista Miquel Puig, sense carnet de cap partit, que ara dirigeix el consorci de serveis universitaris.

A Puig se li atribueix un perfil de “bon gestor” -va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió en l’última etapa de Jordi Pujol, quan va xocar amb la vella guàrdia de CiU i amb David Madí- i ha col·laborat en estudis econòmics de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). ¿Això significa que Artur Mas i Oriol Junqueras volen prescindir de Mas-Colell? Segons fonts coneixedores de les converses, no. El conseller d’Economia podria tenir un paper en el departament d’Exteriors per “obrir portes” a nivell internacional i explicar el projecte independentista a les grans places financeres. “No el podem desaprofitar”, diu un alt dirigent de Convergència. Una altra font explica que Mas-Colell “està il·lusionat” amb el procés i dóna per fet que no marxarà per tornar a la universitat.

Tot i el seu perfil acadèmic, Mas-Colell ha anat desenvolupant un pes polític important dins del Govern. L’enfrontament amb Cristóbal Montoro pel dèficit autoritzat a les autonomies el va projectar públicament, i s’ha convertit en un habitual dels mítings i els actes de partit. Amb el temps s’ha anat convencent, segons el seu entorn a la conselleria, que l’única sortida possible per al país és la independència.

Divisió d’Empresa i Ocupació

Un dels principals canvis que viurà el Govern, segons les propostes que es debaten, és la divisió d’Empresa i Ocupació en dues conselleries. Segons aquest esquema, la part de Treball tindria vida pròpia i podria ser assumida per Neus Munté, que es veuria reforçada amb un departament clau en l’agenda social.

La part restant podria passar a anomenar-se Empresa i Innovació i inclouria tot l’àmbit d’Universitats, que ara penja d’Economia. Un dels noms que sonen amb més força per liderar aquest departament de promoció empresarial és el del catedràtic Oriol Amat, que ha ocupat el número set per Barcelona a la llista de Junts pel Sí. Ha sigut un dels interlocutors dels empresaris en campanya, però va cometre una relliscada en la recta final quan va defensar la recuperació de l’Estatut -sense retallar- del 2006 com a solució per gestionar el procés.

L’actual departament d’Empresa i Ocupació és un dels més grans del Govern: abasta des de la promoció de les companyies catalanes fins a la gestió de les mines. CDC i ERC busquen que sigui més eficient.

l'embarasada

Una companya del Antoni Bassas del diari baixa cada dia a Barcelona amb la combinació Rodalies-Metro. Està embarassada de sis mesos, i li he preguntat si li cedeixen el seient quan la veuen entrar al vagó. Resposta: “No, gairebé mai. En cap dels dos trens”. Que podria fer un vídeo amb totes les tècniques de dissimular que fa servir el personal, la més comuna de les quals és que a tothom li agafen unes ganes fenomenals de mirar el mòbil i no hi desincrusten els ulls ni per comprovar si han arribat a la parada. Que ni veuen l’adhesiu al vidre que avisa que el seient està reservat. Potser la urbanitat ja no es transmet generacionalment. O potser ens hem tornat individualistes de drets, però no de deures. I la vida depèn més de la responsabilitat individual que d’una llei ben escrita.

Recepcio Orson al ajuntament

Amb motiu del centenari del naixement d’Orson Welles

L’AJUNTAMENT DE BIGUES I RIELLS REP ALS FIGURANTS QUE L’INTERPRETEN I L’ALCALDE ELS HI LLIURE LES CLAUS DE LA POBLACIÓ.

L’alcalde Joan Galiano ha rebut al salo de plens de la localitat de Bigues i Riells als principals actors i figurants que interpreten la “presencia” d’Orson Welles que romandrà al municipi fins el dia 9. En presencia dels regidors de Cultura, Silvia Rovira, i d'altres…, a les 11 del mati del dia 7 d’octubre, s’ha produït la càlida recepció del consistori al insigne geni del cinema, acompanyat de la seva esposa en aquell moment, la prestigiosa vedet, Rita Haywoorth.  Desprès de l’entrega del tradicional ram de flors i de les paraules de benvinguda i bona sort per la seva tasca cinèfila durant la visita,que impulsa el Cine club de Bigues i Riells i de les frases d’agraiment del popular mestre cinematografic, s’han intercanviat, les Claus de la ciutat i un petit obsequi recordatori de l’ocasio representat per unes lletres BiR. Durant la setmana, el cineasta ha visitat les botigues i comerços de la localitat difonen la seva obra cinefila i teatral, així com radiofònica. Ha assistit a alguna de les seves projeccions, destacant com a fites notables l’exposicio de films i llibres a la Biblioteca i Casal d’avis, així com el sopar de cloenda que reunira als actors, autoritats i convidats.

L’alcalde,en presencia dels convidats a l’acte ha glosat l’actual i complicada situació del cinema i les seves dificultats d’exhibicio en sales. Així com també l’esforç dels consistoris per no retallar la cultura enfront l’actual crisi i el reconeixement de la lluita de determinats col·lectius per evitar la seva exclusió o fins i tot tancament. De fet el cineasta ha explicat que les dificultats econòmiques son les mateixes que quan ell va començar la seva carrera com explica la quantitat d’obres seves inacabades.

Desprès de les salutacions i rituals de rigor, l’impressionant actor ha abandonat les instal.lacions amb el seu seguici i ha continuat la seva tasca de promocionar el cinema i el comerç, no sense abans ferse les fotografies per la posteritat i atendre als mitjans audiovisuals i escrits. Els actors i figurants que han participat han estat Orland Mena, Malu Gil, Raquel Mateos, Miquel Mas, Dolors Paris, Maria Rosa Casals, Joan Salvany i David Begue…Dins l’ambit artístic cal destacar a l’actriu Malu que ha treballat amb Esteve Rovira y Daniel Sesé, imatge publicitària en diferents spots per TV, internet i xarxes, Nestlé, SEM, campanya electoral 27-S 2015.  Ha participat en series per TV3 com La Riera, Polonia, entre d’altres.

La acció ha tingut en alguns establiments alguna proposta alimenticia com las pizzes Isla del tesoro,  l’hamburguesa Orson de Can Pruna o el còctel Bellini Prat, que el cineasta consumia  habitualment amb Hemingway a Venezia.