la cloenda

Ahir varem fer el sopar de cloenda de la visita d'Orson a Bigues i Riells. La seva genialitat i el seu cinema van aconseguir seure a la mateixa taula persones molt diverses. La capçalera d'una taula inundada de cintes de pel.lícula amb una decoració sensacional com sempre la van compartir el Juanma i la Malu. A continuació, sense fer perillar la notorietat de ningú, dos Orsons mes i la Rita/Sonia. També i a la seva manera l'Orson, ha donat el palpit,el bullir l'olla, als carrers de Bigues, demostran publicament que no hi ningú per sobre dels altres. Al carrer i amb els atrezzos seria difícil fer una classificacio del Juanma, l'Orland, el Jesús o el Sergi, per no esmentar el molt nutrit seguici, de vegades menys, doncs penseu que hom treballa i que els catalans també som aixi, arrancada de cavall...L'important per nosaltres ha estat la rebuda, el donar se a conèixer, el que hi ha darrera d'aquell cartell mensual que diu sopa i cine. I aquí es om entraven les botigues i els comerços amb els seus diferents potencials. Punt i apart per l'acte de la Biblioteca i el casal d'avis, així com la divertida recepció del alcalde al salo de plens. Un 1% de visites poc semblar poc , però es molt per un espai que vol oferir cultura i companyonia a l'altre banda del riu. Ells ens han ajudat, de vegades no podien, a arribar a 3500 persones i aquí si que han tornat a ser igual el gran super de tota la vida com la parada del mercat amb els seus plàstics i cavallets. Nomes que algú hagi somiat que la visita del cineasta era possible al sortir a ferse la foto amb el comerç als fons, potser ja li hem donat una petita clau per obrir els diversos camins que encara li ofereix el negoci. Ara que el poder esta canviant, no de mans sinó de cares, es bo que ademes del brogit habitual del carrer hi hagi un xupxup (copio) que distregui de la coditaneitat al personal mentre espera que li donin noves fixes. M'agradaria saber mes marketing, tenir mes dades per saber com aplicar la mínima mostra de sang comercial que hem obtingut, per saber compartir el carrer amb els amics xinesos que hi son a banda i banda i que no surten a la foto. Segur que podríem explicar un munt d'anecdotes explicatives d'aquests dies amb clarianes. I que les càmeres dels periodistes del seguici treien fins l'avia i el nado dels fons de la botiga, augmenta els somriures i la transparencia. Desprès d'assedegar no el mal sinó la sed amb el còctel Bellini, pizza i hamburguesa amb tiramisu i les rialles sorgides del celul.loide, encara una vintena de cinefilferits es van quedar a la sessio golfa per sentir la veu del mestre parlant per la radio dient que venien els marcians. Ell ja era lluny. Se'l havia emportat un cotxe negre impressionan, amb un xofer de dos metros, quadrat amb la gorra de plat, assentat al darrera, la ma sobre una Rita i la mirada perduda a la finestreta. Una ombra nomes moguda per el soroll de les fixes remenades, mentre esperem per agafar les.