Republicans i demòcrates han iniciat la lluita pel futur de la reforma sanitària, una de les claus del llegat de Barack Obama. Precisament ahir l’encara president dels Estats Units es va reunir amb legisladors del seu partit al Congrés per dissenyar una estratègia per protegir aquesta legislació -anomenada llei d’atenció mèdica assequible i coneguda com a Obamacare.
La seva visita va coincidir amb la del vicepresident electe, Mike Pence, que es va trobar amb republicans per fer el contrari: discutir com desmantellar la polèmica llei. “La primera ordre [de Trump] és mantenir la nostra promesa de derogar l’Obamacare i reemplaçar-la amb una reforma sanitària que redueixi el preu de les assegurances mèdiques sense augmentar la mida del Govern”, va afirmar en una roda de premsa després de la reunió.
Un desmantellament llarg
Tot i així, el desmantellament de la polèmica legislació, que cobreix uns 20 milions de persones, es preveu complicat i podria durar anys. Els republicans no hi tenen una alternativa clara i la Casa Blanca creu que els votants nord-americans reaccionaran amb fúria si Trump, amb l’ajuda del seu partit, només es limita a eliminar la cobertura mèdica a milions de persones. Una derogació sense una alternativa deixaria la llei als llimbs. Aquesta situació, segons el portaveu d’Obama, Josh Earnest, “no és una manera responsable de governar”.
El mateix Trump, que arribarà a la Casa Blanca el 20 de gener després de jurar el càrrec de president, va advertir a través de Twitter que l’eliminació de l’actual reforma sanitària podria tenir conseqüències per al seu govern. “Els republicans han d’anar amb compte, els demòcrates són els culpables del desastre de l’Obamacare” -va tuitejar, sense donar detalls sobre quina hauria de ser l’estratègia dels republicans-. El president electe, però, va insistir que la llei ofereix una “cobertura pobra” a un cost massa elevat per a les arques públiques. “Caurà pel seu propi pes, compte!”
Tampoc Pence ni el president de la Cambra Representants, el republicà Paul Ryan, van explicar quin és el seu pla alternatiu a la llei sanitària. El vicepresident electe va dir que el futur govern de Trump està preparant diverses accions executives per permetre fer una “transició suau” entre l’Obamacare i una nova reforma sanitària. I Ryan, reelegit líder de la cambra baixa el dia abans, durant l’inici del curs polític, va assegurar que el seu partit no farà canvis bruscs. “No volem que la gent es quedi sense res”, va dir.
Poc abans dels seus parlaments, Obama va instar els demòcrates a defensar la reforma sanitària. El seu missatge va ser clar: si els republicans deroguen la llei, seran els culpables de les conseqüències de la seva acció. “Volen derogar la llei que cobreix milions d’americans i crear el caos en la nostra economia”, va alertar el líder dels demòcrates al Senat, Charles Schumer, a la sortida de la reunió amb Obama.
Els demòcrates elaboraran estratègies per dificultar la derogació de la llei i per fer-los responsables de qualsevol canvi que suposi la pèrdua d’assegurança mèdica per una part dels ciutadans que s’han vist beneficiats per la reforma sanitària. I ahir ja van començar a utilitzar el lema “Tornar a posar Amèrica malalta”, jugant amb l’eslògan de campanya de Trump: “Tornar a fer gran Amèrica”.
Trump defensarà derogar la llei
Així, tant republicans com demòcrates apostaran per culpar-se els uns als altres del que pugui passar en el sistema de salut en aquest moment delicat de transició. De fet, Pence va explicar que Trump farà diversos discursos pel país per parlar del “desastre absolut” que ha sigut Obamacare.
Aquesta lluita política podria consumir els primers anys de la presidència de Trump com va fer amb la d’Obama. El president electe haurà de mantenir units els republicans -que per primer cop en una dècada controlaran les dues cambres del Congrés i la Casa Blanca-, per complir una de les seves principals promeses electorals.
Trump es refia més d’Assange que dels serveis d’intel·ligència
El president electe dels EUA, Donald Trump, es va referir ahir a Twitter a les declaracions del fundador de Wikileaks, Julian Assange, que va menystenir les conclusions dels serveis secrets sobre la influència que va tenir Rússia en la campanya electoral nord-americana per assegurar el triomf del magnat. “Julian Assange va dir que «un noi de 14 anys hauria pogut hackejar Podesta [el director de campanya de la seva rival, Hillary Clinton]». Per què el Partit Demòcrata va ser tan descuidat?”, va tuitejar.
En altres missatges a les xarxes socials, Trump va recordar que Assange “també va dir que els russos no li van donar la informació!” i dimecres a la matinada va tuitejar que els caps de les agències d’intel·ligència havien cancel·lat la reunió que tenien prevista amb ell per explicar-li les investigacions. “Potser necessiten més temps per construir el cas. Molt estrany!”, va rematar amb ironia. El magnat s’ha mostrat escèptic sobre el suposat ciberatac rus.
El nou secretari d’Estat rebrà 172 milions en retirar-se d’Exxon
Rex Tillerson, que ha sigut designat futur secretari d’Estat dels Estats Units pel president electe, Donald Trump, rebrà un paquet de jubilació d’uns 180 milions de dòlars (172 milions d’euros) per deixar la presidència de la petroliera ExxonMobil. El Senat iniciarà les pròximes setmanes el procés per confirmar-lo en el càrrec.
Segons l’acord, Tillerson renuncia als seus dos milions d’accions d’Exxon -que li corresponen pels 42 anys a la companyia- a canvi d’un pagament equivalent al seu valor al mercat i que es farà efectiu en els pròxims 10 anys. La seva elecció ha sigut polèmica per la llarga amistat de l’empresari amb el president rus, Vladímir Putin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada