L’advocat Andrés Herzog, en nom de l’acusació popular, va dir ahir que el jutge del cas Bankia va patir “amnèsia” a l’hora de referir-se als nous investigats en aquesta última fase de la instrucció. Es tracta dels alts càrrecs del Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que van declarar a la secció tercera penal.
Ahir s’esgotava el termini per presentar un recurs d’apel·lació directament davant la secció tercera penal de l’Audiència Nacional. El fiscal, Alejandro Luzón, va optar per no recórrer.
Herzog, que sí que va presentar el recurs, va denunciar que el jutge Fernando Andreu va ignorar els dos últims informes dels pèrits judicials del 8 de maig. L’advocat declarava ahir que els documents “són especialment crítics amb l’actuació del Banc d’Espanya, la CNMV i l’auditora externa Deloitte durant tot el procés de sortida a borsa de Bankia”.
El recurs de l’acusació popular apunta que “la decisió judicial final ja estava redactada abans que s’emetessin aquests dos últims informes, que tampoc s’han pogut analitzar i incorporar a la resolució” per falta de temps. Es tractava de dos informes de 754 pàgines que es van entregar el 8 de maig. Tres dies més tard, el sumari quedava tancat.
El recurs assenyala que aquests informes i les declaracions d’alts càrrecs del Banc d’Espanya i la CNMV, juntament amb la segona compareixença del testimoni José Antonio Casaus, inspector responsable de BFA-Bankia en el moment de la sortida a borsa, van afegir nous indicis per imputar els supervisors de l’operació.
Per al jutge, però, tota aquesta informació ja no existia. En comptes de tenir-la en compte, va optar per cenyir-se als fets anterior a la tardor del 2016, moment en què tenia pensat acabar la instrucció del cas.
Precisament va ser un recurs d’apel·lació davant la sala tercera penal el que va impedir tancar la instrucció. Aquest recurs es va admetre i va comportar la imputació d’alguns alts càrrecs del Banc d’Espanya i la CNMV, fet que va allargar la investigació en contra del que desitjava l’instructor.
El soci de Deloitte, assenyalat
El recurs explica per què s’ha actuat d’aquesta manera durant aquesta última fase del cas. “No tan sols el jutge no menciona ni una sola vegada la interlocutòria de la secció tercera del 13 de febrer del 2017 -la més recent-, sinó que, sorprenentment, s’aferra a la interlocutòria del 17 d’octubre del 2016 per reforçar els seus arguments previs”, declarava ahir l’advocat Herzog. Les noves proves aportades en l’últim recurs és com si no haguessin existit mai.
Precisament, una de les proves més rellevants -les dues declaracions de Casaus i els quatre correus electrònics en els quals alertava els seus superiors sobre la inviabilitat del projecte- no són objecte de valoració del jutge.
En el recurs s’indica quins són els arguments que es van tenir en compte per fer seure al banc dels acusats el soci auditor de Deloitte, Francisco Celma.
“Seguim sense entendre les raons per les quals el jutge instructor atribueix una possible responsabilitat penal al soci auditor de Deloitte, responsable de la fiscalització dels comptes de BFA-Bankia. En canvi, considera que no és possible aplicar represàlies a la fiscalització feta pels organismes supervisors, el Banc d’Espanya i la CNMV”, assenyala el recurs.
El mateix document planteja la següent qüestió: “Per què l’actuació dels responsables del Banc d’Espanya i de la CNMV no pot considerar-se també com una participació a títol de cooperador necessari? Quina és la diferència entre un tipus de fiscalització i l’altre, que justifica la diferència de tracte entre l’un i l’altre? No oposar-se a la sortida a borsa i aprovar el fullet contribueix a crear una aparença de solvència. No és així?”
I conclou: “Qui va decidir la sortida a borsa tampoc va ser el soci auditor, però, tot i això, en el seu cas sí que es considera que hi ha indicis delictius respecte a la seva actuació”.
