Un any després dels atemptats de Brussel·les que van provocar la mort de 32 persones a l’aeroport i al metro, la ciutat intenta revifar el turisme. El terror jihadista ha passat factura a la capital europea: els atemptats van provocar una caiguda d’entre un 20% i un 30% de les reserves en hotels i restaurants durant els primers mesos. L’estiu del 2016 va ser un dels pitjors que es recorden a la capital d’Europa pel que fa al turisme.
Brussel·les ha llançat aquesta setmana una campanya internacional per captar turistes protagonitzada per uns personatges mundialment coneguts. Centenars de barrufets -els populars homenets blaus creats pel belga Peyo- han desembarcat en ciutats com París, Roma i Madrid per convidar els vianants a visitar la capital de Bèlgica. És una manera divertida de cridar l’atenció amb una campanya que ha costat quatre milions d’euros.
Des de finals de l’any passat, el turisme ha mostrat signes de recuperació -els hotels van aconseguir un 85% d’ocupació per Cap d’Any- però, tot i els esforços de les autoritats de la Regió de Brussel·les per tornar a conquerir els turistes, la ciutat encara no ha recuperat els nivells anteriors als atemptats, quan els hotels registraven set milions de pernoctacions a l’any. “Els atemptats van provocar un clima negatiu per al turisme. És el moment de solucionar el problema”, assegura Michaël Verschueren, el responsable de la nova campanya.
Clima negatiu per al turisme
La iniciativa se suma a les campanyes que es van engegar poques setmanes després dels atemptats. “Es van posar en marxa moltes accions immediatament després dels atacs i n’hem obtingut resultats molt positius. Hem comprovat una clara recuperació del turisme des de principis d’aquest any”, explica el ministre-president de la regió de Brussel·les, Rudi Vervoort.
El sector de l’hostaleria no és tan optimista. La federació d’hotels i restaurants de Brussel·les assegura que en l’últim any el nombre de fallides al sector ha augmentat un 13%. També denuncia que els restaurants han perdut un 30% de clientela, principalment pels turistes que prefereixen viatjar a altres ciutats i pels ciutadans de Brussel·les que viuen a la perifèria i que han deixat d’anar al centre per por a nous atemptats. Un any després, la sensació d’inseguretat persisteix.
A la qüestió de la seguretat s’hi afegeixen altres problemes, com haver fet el centre de Brussel·les només per a vianants. Els comerciants consideren que han perdut clients pel tancament del centre al trànsit.
El govern de Brussel·les admet la caiguda del turisme però vol superar definitivament l’impacte dels atemptats, i ha posat sobre la taula l’objectiu no només de recuperar la xifra dels set milions de pernoctacions anuals sinó d’augmentar-la fins a 10 milions el 2020.
El problema, però, no són només els atemptats. La capital europea juga en la segona divisió del turisme. “Brussel·les sovint és considerada un destí secundari”, diu el responsable de la campanya. Segons Verschueren, a l’hora d’escollir una ciutat, “la gent prefereix anar a Roma o a Barcelona i només pensen a venir a Brussel·les si fan un viatge més llarg per Europa”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada