macron

França va desplegar ahir la catifa vermella i la seva fastuositat per rebre el president rus, Vladímir Putin. El pretext era la inauguració de l’exposició sobre Pere I de Rússia a l’espai del Gran Trianon de Versalles, per commemorar el tricentenari de la visita diplomàtica a París d’un dels tsars més importants de la història d’aquest país. “Pere el Gran és el símbol d’aquesta Rússia que vol obrir-se a Europa”, va dir el president Emmanuel Macron en la roda de premsa conjunta amb Putin. Enllaçava així passat i present en les relacions franco-russes. “L’important d’aquesta història és el diàleg [entre els dos països]”, va matisar el president francès. De fet, la paraula que més van utilitzar els dos mandataris ahir va ser justament diàleg. Van deixar clara, doncs, la voluntat de posar el comptador a zero i desencallar així el bloqueig en les relacions entre els dos països malgrat les moltes diferències i la desconfiança que els separen.

En almenys un tema estan d’acord: els dos països tenen com a prioritat la lluita contra el terrorisme, “en particular del Daeix [l’acrònim àrab de l’Estat Islàmic]”, va dir Macron, malgrat que per arribar a aquest fi cadascú agafa un camí diferent. El de Rússia passa per protegir i ajudar el règim de Baixar al-Assad, agafant la drecera d’atacar posicions dels rebels sirians amb el pretext de bombardejar les de l’Estat Islàmic. El president francès va establir ahir la línia vermella que no s’ha de traspassar: la utilització d’armes químiques.

Síria i Ucraïna són els dos grans dossiers sensibles que es van posar ahir sobre la taula. El president rus va aprofitar el final de la conferència de premsa per protestar, de fet, per les sancions suplementàries que durant l’última cimera del G-7 es van plantejar contra el seu govern pel conflicte a l’est d’Ucraïna per l’annexió de Crimea. “Aquestes sancions no contribueixen a acabar amb la crisi”, va advertir Putin.

“Hem parlat de tot”

Els dos homes també van parlar dels dossiers bilaterals, “que afecten els nostres valors”, va dir Macron. Per exemple, el dels drets humans a Rússia, i particularment el cas de la comunitat LGBT a Txetxènia. “He recordat al president la importància que té per a França el respecte a totes les persones i minories”, va dir Macron. Justament ahir, l’associació SOS Homophobie va anunciar que França havia acollit el primer refugiat txetxè homosexual. A l’abril, el diari rus Nóvaia Gazeta, crític amb el Kremlin, va treure a la llum les detencions i persecucions que les autoritats russes perpetren en contra de la comunitat LGBT txetxena. “Hem parlat de tot”, va declarar un contundent Macron, conscient que totes les mirades estaven posades en la roda de premsa conjunta, considerada un tour de force entre els dos líders.

Durant el torn de preguntes, Macron va aprofitar l’avinentesa per carregar contra Russia Today i Sputnik, dos mitjans pròxims al Kremlin, que l’equip de campanya del llavors candidat va excloure de la seva seu per “haver difós informacions falses”. De fet, el president va assegurar que sempre ha tingut “una relació exemplar amb els periodistes estrangers, però cal que ho siguin”.

Darrere la pompositat de la visita -Putin és el primer cap d’estat que rep Macron des que és president- s’hi amagaven diversos missatges encriptats, el primer merament polític. Si Macron va voler rebre ahir Putin a Versalles és per demostrar, a través de la magnificència i la història d’aquest palau dels reis de França, que no hi ha complex d’inferioritat davant l’imperi rus. Precisament, Putin va remarcar amb supèrbia que aquesta grandesa “és una cosa que uneix” França i Rússia. Malgrat que la visita es va fer amb tots els honors, estava catalogada com a visita de treball i no d’estat. En altres paraules, Putin no està considerat un amic de la família i és per això que l’escenificació d’ahir no va tenir com a teló de fons el Palau de l’Elisi.

Amb la invitació de Putin a territori francès, Macron vol trencar -una vegada més- amb el quinquenni de François Hollande, amb qui les relacions de l’Hexàgon amb Rússia s’havien congelat els últims anys. Una estratègia -la del distanciament d’Hollande- de la qual Macron també busca beneficiar-se en clau de política interior, ja que molts l’han batejat com l’hereu del seu predecessor, una etiqueta de la qual vol desempallegar-se. L’última vegada que el president rus havia trepitjat França va ser per la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic, la COP21, el novembre del 2015, sense trobada amb Hollande. De fet, l’octubre de l’any passat el Kremlin va anul·lar un viatge “de caràcter privat” del president per inaugurar un centre espiritual i cultural ortodox rus a la capital francesa. El motiu? París havia reduït la recepció diplomàtica de Putin a una simple “visita de treball centrada en Síria”.