El pols entre el Govern i l’Estat té un instant clau: l’1 d’octubre a les nou del matí. Si aquella hora hi ha una majoria de col·legis electorals oberts, el Govern veurà a prop el seu objectiu. Si, en canvi, els centres estan tancats i el referèndum no es pot celebrar, l’executiu espanyol podrà cantar victòria. Conscients d’això, i que fins ara la repressió no ha aconseguit aturar la logística de l’1-O, les institucions de l’Estat van moure ahir peça: la Fiscalia Superior de Catalunya va ordenar als Mossos que precintin els col·legis electorals abans de dissabte. El Govern, per la seva banda, es va mantenir inalterable: res frenarà l’1-O.
La instrucció del fiscal José María Romero de Tejada exigeix que els agents identifiquin i desallotgin qualsevol persona que s’oposi a la tancada dels centres, i els locals hauran de mantenir inaccessibles fins les nou de la nit de l’1 d’octubre. La instrucció està feta pensant que el sobiranisme es mobilitzarà per garantir l’obertura dels col·legis electorals. Per si no n’hi hagués prou amb el precinte, el fiscal vol que hi hagi agents a tots els centres el matí del dia 1 per identificar els responsables de conformar les meses del referèndum. “S’ha de disposar d’un ampli dispositiu, amb la necessària assignació de recursos humans i materials, per impedir l’entrada al punt de votació, així com la conformació de la mesa i les tasques prèvies”, apunta l’escrit. La fiscalia fins i tot preveu “un radi de seguretat de 100 metres” en el cas dels col·legis electorals situats en edificis on hi hagi altres serveis.
Si el 9-N el fiscal es va abstenir d’actuar, Romero de Tejada estarà actiu aquest diumenge: demana tenir, a les nou del matí, un informe detallat amb els col·legis tancats. L’ordre va dirigida als Mossos, però el fiscal recomana a la policia catalana que compti amb agents de les policies locals, de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil per complir amb la seva missió.
Què faran els Mossos? La instrucció de la fiscalia es va rebre ahir amb molta preocupació i alarma a la cúpula del cos, que la va analitzar a la tarda, segons ha pogut saber l’ARA. Si fins ara els Mossos sempre han dit que complirien totes les resolucions de la fiscalia i dels jutges, aquesta vegada no han comunicat el contrari, però la cúpula dels cos tem que se’ls estigui empenyent a participar o fins i tot fomentar un problema d’ordre públic enfrontant-lo amb els ciutadans que volen votar. Ho va explicitar el conseller d’Interior, Joaquim Forn, en un míting a Banyoles. L’ordre de la fiscalia, va afirmar, “respon a la voluntat que aquí es produeixin actes violents”.
El dubte és què faran els Mossos en cas d’una mobilització massiva a tots els col·legis. El mateix president, Carles Puigdemont, va apuntar aquesta possibilitat diumenge al programa Salvados : “Si els Mossos reben una ordre judicial per retirar les urnes, hauran de complir el mandat. Ara bé, dubto que amb milers de persones mobilitzades sigui lògic fer-ho”. Ahir, en un míting a l’Hospitalet, va deixar clar que “res impedirà” el referèndum, un missatge que també va repetir el vicepresident Oriol Junqueras. Va ser més explícit l’exdiputat de la CUP David Fernàndez en un acte a Tarragona: “Si intenten precintar els col·legis els ciutadans ho impediran amb dos milions de cossos”.
De moment, les entitats sobiranistes s’han limitat a dir que hi haurà mobilitzacions per assegurar l’obertura de col·legis. De moment, però, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van demanar ahir en una entrevista a l’ARA no precipitar-se en la resposta.
Els Mossos respondran oficialment avui en una nova reunió de l’equip de coordinació de l’1-O, dirigit pel coronel Diego Pérez de los Cobos. Més enllà dels mítings, el Govern va exigir per escrit a la magistrada que instrueix el cas contra l’1-O que freni les accions de la fiscalia, perquè considera que s’està extralimitant.
De moment, els Mossos compleixen les instruccions: tal com els va ordenar la fiscalia, agents del cos van acudir ahir als centres electorals (escoles, instituts, CAPs...) per identificar i interrogar els responsables i advertir-los de les conseqüències d’entregar les claus per a l’1-O. En l’acta de requeriment, els Mossos van preguntar als responsables si han rebut alguna sol·licitud sobre l’1-O i, en cas afirmatiu, la forma i l’autor. També se’ls requereix l’entrega, en cas que l’hagin rebut, del material per a la celebració del referèndum. “Ens sentim seriosament advertits”, va expressar un directiu d’un col·legi ahir a l’ARA, que va afegir que fins i tot “un punt amenaçats”. Per exigir “garanties jurídiques, cobertura i assessorament” per a les direccions de centres escolars -la majoria de col·legis de l’1-O són instal·lacions educatives-, CCOO, la UGT i la IAC es van reunir ahir amb la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i la d’Ensenyament, Clara Ponsatí. Segons el portaveu de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Ramon Font, les conselleres els van explicar que hi ha un acord de govern que dona cobertura jurídica als treballadors, que enviaran un escrit a les persones afectades pels interrogatoris de la fiscalia i que posaran telèfons d’atenció a la seva disposició.
Les meses electorals, activades
A quatre dies del referèndum, tot segueix igual: l’Estat avança en els passos per frenar-lo i el Govern manté que la votació segueix endavant. Ahir es van enviar les primeres notificacions als membres de les meses -tot i que la Guàrdia Civil n’havia requisat una remesa la setmana passada- i l’executiu promet que l’1-O es votarà. El Govern, però, no explica què farà per esquivar la nova ordre de la fiscalia ni si els Mossos desobeiran per no donar pistes a l’Estat.
Rajoy s’ho mirava ahir des dels Estats Units -on Donald Trump va afirmar que els catalans “s’oposaran” a un bloqueig de l’1-O-, però tornarà de seguida a l’Estat per assegurar-se que el mantra que repeteix des de fa un any -“el referèndum no es farà”- es compleix. L’1 d’octubre a les nou del matí començarà a saber la resposta.
