la força de catalunya

Els que vulguin portar fins al màxim l’actuació de la força catalana en la guerra present -i ho volen tots els partidaris de la causa popular- han de saber que aquesta força surt principalment del nostre caràcter nacional. Catalunya, per a ésser forta, ha d’ésser nacionalment catalana. Els catalans desnacionalitzats no són forts per al bé llur ni per al bé de ningú. Tot allò que estimuli el sentiment patriòtic dels catalans, tot allò que els doni satisfacció en el camí del propi ideal, tot allò que parteixi de la reconeixença de la personalitat catalana, augmenta el coratge, l’entusiasme i el rendiment del nostre poble. Aquest és un poble que no camina a vergassades. Per l’afecte i pel respecte hom pot obtenir-ne els millors resultats. Qui el desitgi com a amic lleial, el trobarà sempre. Qui el volgués per servent, no el trobaria mai. No trobaria ací sinó figuretes trencadisses, que no representen els delers permanents de la nostra ànima. Catalunya sap la transcendència enorme que té, per a ella i per als altres pobles ibèrics, la guerra que els feixistes espanyols han provocat. Per això va fer, el dia 19 de juliol del 1936, el miracle de vèncer, gairebé a cops de puny, la guarnició de Barcelona. [...] Després, en el curs de la guerra, ha vingut un altre moment en què s’ha fet necessària una major coordinació de tot l’aparell combatiu de la República. Catalunya ho ha comprès, i ha facilitat la gestió dels governants i dels generals. I ho ha fet tot sentint l’avalot -aviat apaivagat- de la gent que encara conserva sota el vernís republicà, social i àdhuc extremista, tots els perjudicis i totes les nafres del vell esperit unitari que ha estat, durant segles, la dissort d’Espanya. No es pot guanyar la guerra sense Catalunya, diem fa temps. Avui direm més. Direm que cal, per a guanyar-la, posar a contribució tota la força de Catalunya. I trobant-se en el sentiment nacional la font viva de la nostra força, cal afavorir, estimular i honorar aquest sentiment, ric de saba humana, que multiplica les energies dels catalans, els dóna el tremp heroic i els fa desafiar amb el cor content els majors perills. De Catalunya forta només n’hi pot haver una: la Catalunya catalana, la Catalunya nacional, la Catalunya que no abdica ni es disfressa, que no s’humilia ni es deixa humiliar.