aquesta mena

Volem ciutadans d’aquesta Mena

“Si vol li ho dic de genolls: deixin d’utilitzar l’educació com a arma llancívola. Som ciutadans, no som éssers idiotitzats fàcilment adoctrinables”. Això li deia aquest dimarts Joan Mena a Albert Rivera al Congrés. Ara fa un mes, el mateix diputat d’En Comú Podem va aprofitar els seus set minuts de micròfon per demanar la dimissió del ministre Dastis per haver dit que a les escoles catalanes no s’ensenyava el castellà. Ja aleshores va respondre a la demagògia dels diputats de Ciutadans. “Mirin... Jo, senyor Cantó, he estat adoctrinat en aquesta escola catalana. Soc fill de la immersió lingüística i, gràcies a l’escola pública, un fill de dos andalusos ha tingut les mateixes oportunitats que tradicionalment han tingut els fills de la burgesia catalana.

Mena a Cs: 'L’escola catalana ha construït la Catalunya de tots, la que rebutja el seu discurs etnicista'

I això és un tresor social. I fixi’s que malament que m’han adoctrinat que jo vaig acabar estudiant filologia hispànica i soc professor de llengua i de literatura espanyoles. Aquest és, senyor Cantó, l’adoctrinament de les escoles. L’escola pública ha donat el millor de Catalunya. La Catalunya que beu de Martí i Pol i de García Lorca, que balla al so de La santa espina i de la rumba de Peret, la Catalunya d’Estopa i de Txarango [...]. L’escola catalana ha construït la Catalunya de tots, la del respecte, la que rebutja el seu discurs etnicista [...]. ¿Saben què em deia avui una companya professora? ¿De debò que es pensen que un mestre té temps d’adoctrinar? Tenim el cos docent més precari d’Europa, amb contractes a mitges, amb una mitjana de 32 alumnes per aula, atenent TDAH, dislèxies, discalcúlies, sense recursos extres, preparant programacions didàctiques, atenent les famílies sense hores de tutoria... Aquests són els problemes que tenen les escoles. O vostès tenen molta mala fe o no han trepitjat en tota la vida una escola pública a Catalunya, o potser totes dues coses”. No cal afegir res més.