Lliberti

Els combats dialèctics i les tensions sexuals entre el filòsof Denis Diderot i la pintora Madame Therbouche van seduir, fa una dècada, més de 120.000 espectadors. Dirigit per Joan Lluís Bozzo i protagonitzat per Ramon Madaula i Laura Conejero, El llibertí es va convertir el 2007 en l’espectacle de text més vist de la temporada i, quan va abandonar els escenaris, va sembrar entre els membres de la companyia la llavor de repescar-lo quan tornés a sorgir l’ocasió.

"La vida conjugal no sé si és una comèdia, un drama o una tragèdia "

Deu anys i mig després de l’estrena, Bozzo ha decidit no esperar-se més i tornar a agafar el text d’Eric-Emmanuel Schmitt. Ho ha fet, però, amb el repte autoimposat d’enfrontar-s’hi des de zero. “M’he negat a mirar documents d’aleshores, perquè volia trobar el camí de cap i de nou”, subratlla el director, que també ha renovat de dalt a baix el repartiment. Ara són Abel Folk i Àngels Gonyalons els que encarnaran el duet principal d’aquest “vodevil filosòfic”, que, segons Bozzo, “reflexiona sobre el sexe, l’amor, la passió i la tendresa sota una comèdia de faldilles”. Elena Tarrats, Clara Moraleda, Annabel Totusaus i Jan Forrellat completen el repartiment del muntatge, que comença funcions avui al Poliorama tot i que l’estrena oficial serà el 22 de febrer. A l’escenari, els pensaments de Diderot sobre les relacions amoroses, suscitats per la tasca de definir la paraula moral a l’enciclopèdia, es contraposen amb les contradiccions pròpies, però també amb les idees de la pintora i la seva esposa.

“Sota una pàtina de frivolitat, els personatges es llancen autèntiques dagues”, diu Gonyalons, que destaca que “les dones de l’obra no són en absolut comparses de Diderot, sinó que tota l’estona li donen lliçons”. Per a Folk, una de les grans virtuts del muntatge és precisament aquesta. “És teatre lleuger que passa de pressa, però des de l’aparent lleugeresa diu coses profundes -remarca l’actor-. L’obra destil·la un feminisme intel·ligent i modern”. Aquesta qüestió es percep, sobretot, en la relació entre Diderot i la seva filla, que interpreta Moraleda. “El pare té idees molt liberals, d’un gran respecte cap al cos de la dona. Però quan la filla se les vol aplicar, ja no ho veu tan bé”, assenyala l’actriu.

Malgrat que s’ambienta al segle XVIII, El llibertí explora conceptes com la nova masculinitat. Elena Tarrats, que es posa a la pell d’una jove que vol deixar de ser verge, incideix en “la voluptuositat que impregna tot l’espectacle” a través dels rols tant femenins com masculins. De la producció de l’any 2007, la companyia només n’ha recuperat el vestuari, dissenyat per Montse Amenós, i l’escenografia, a càrrec d’Arts-Cenics / Serinkjet. “Quan vam acabar les funcions vam decidir conservar-ho tot, i ara només hem fet alguns retocs”, apunta Bozzo, que agraeix la decisió perquè no haver de tornar a elaborar aquest material “agilitza molt la producció”.